Solsona

Capital de la comarca del Solsonès, Solsona és un municipi amb més de 9000 habitants, i situada a la riba del riu Negre. L'antiga Setelsona romana va ser reconquerida als àrabs per Lluís el Piadós, es va perdre i va ser novament reconquerida per Guifré el Pelós. El comte Sunyer d'Urgell va donar-li la carta de poblament. En el segle X era coneguda amb els noms de Selisona o Celsona.


En temps de Felip II s'hi va fer un nou bisbat, el 1593, per a contenir posibles intrussions d'heretges del sud de França i als bandolers que assolaven la zona, i un any després rebé el títol de ciutat, en una època on només deu ciutats catalanies ostentaven aquesta distinció.


Les diverses guerres catalanes impactaren en Solsona amb una llarga resistència en la Guerra dels Segadors (1640), l'aboliment de la Universitat i desterrament del bisbe de Solsona en la Guerra de Successió (1714), la crema de la catedral, en la guerra contra Napoleó (1810) i la gairebé destrucció de la ciutat en la primera guerra carlina (1833-40).

Avui en dia, capital de la comarca, Solsona ofereix història i tradicions arrelades, en una població de gegants i bestiari folklòric, de tradició ganivetera i artesania alimentària.



Deixem el cotxe en un parking que hi ha aprop del centre històric, i concretament del Portal del Pont. El punt d'informació turística està en el mateix carrer i després d'agafar una mica d'informació, començem la ruta. Passem pel costat del pou de gel, que emmagatzemava el gel que s'obtenia del riu Negre. Unes escales avall et permeten veure aquesta estructura de planta circular coberta amb una cúpula que no vam veure.

Entrem a la ciutat pel Portal del Pont. De les antigues muralles en queden restes, disperses en diferents indrets. Per accedir al recinte enmurallat es van obrir portals que es tancaven al capdevespre i s'obrien a la matinada. Aquest portal, acabat el 1805, es va convertir en l'entrada principal de la ciutat després de construir-se el pont de pedra del segle XVIII, format per dotze arcades, i destruit el 1939 després de la Guerra Civil.

L'actual portal data de mitjan del segle XIX i va ser obra d'en Francesc Pons. Es tracta d'un portal de mig punt emmarcat per dues columnes d'ordre toscà, les quals sostenen un entaulament amb un arquitrau esglaonat i un fri llis.



Davant de la Catedral, hi ha la Font de l'Església, una de les fonts gòtiques del segle XV que hi havia en la ciutat.






La Catedral gòtica va iniciar-se al segle XIII i és l'església més important del Bisbat de Solsona. De la primitiva església romànica (1070-1163) de la qual es conserven testimonis com el campanar, el claustre, els absis i altres elements. La porta exterior, que dóna a la plaça de l'Església, és neoclàssica (1780) amb un relleu de sant Agustí en èxtasi.





A la dreta, hi ha la capella on es venera la imatge de la mare de Déu del Claustre (s. XII), patrona de la ciutat. Catalogada com una dels monuments en pedra més importants del romànic català.


Sortim per la plaça del Palau, on hi ha una façana barroca de l'Assumpció (1769). En aquesta mateixa plaça hi ha el Palau Episcopal, que allotja el Museu Diocesà i Comarcal. Construït pel bisbe Lasala, en el segle XVIII, la seva façana junt amb la del Palau de la Virreina de Barcelona, és un dels exemples més destacats del neoclàssic català.





La Plaça Major és una plaça porxada on es celebren les festes més importants, com el Corpus, la Festa Major i el Carnaval, a més del mercat setmanal.






Arran del centre, podrem veure restes de la muralla...





Pel carrer de Llobera, guarda cases de mercaders fetes de pedra picada, adornades amb caps de biga treballats a les barbacanes i amb balconades de forja. A la plaça de Sant Pere hi havia estat l'antic hospital de pobres. El nom del carrer ve de la missaga de mercaders dels Llobera, que van tenir un gran pes en la Solsona dels segles XIV i XV.




Passem per un altre portal, el Portal de Llobera, del segle XIV. Es reconstrueix l'any 1967 i a sobre s'hi troba la capella de Santa Anna, patrona dels Llobera. Juntament amb el Portal del Castell, sempre ha mantingut el mateix nom.




Ja ho havíem vist entrant a la ciutat, però des del centre, també podem veure damunt d'un turó, el Castellvell de Solsona.





Vora el Portal del Castell, fora muralles, existia des d'antic una bassa que les dones feien servir per rentar. L'any 1779 es va restaurar els safareigs, donant-li forma de rentador.




Al costat, una casa on hi ha les restes de la Torre del Vall Fred, una torre semicircular del segle XIV que van apareixer durant unes obres efectuades l'any 2009. Es creu que hi havia una dotzena de construccions com aquesta al llarg de la muralla.



Entrem al centre de nou, pel Portal del Castell. El primer castell de Solsona era a tocar d'aquest portal. Els senyors feien solemnement la seva primera entrada per aquí, però abans havien de jurar que guardarien els previlegis i costums de la població. Era l'entrada principal de la ciutat fins al segle XVIII.



En obres, passem per l'Ajuntament (segle XVI), un edifici de pedra picada. A la façana hi ha l'escut de la ciutat i el del mercader Puigdepons que va construir l'edifici.




Creuem la Plaça de Sant Joan, on al mig hi ha una font del segle XV. A sobre, hi ha la capella dedicada a Sant Joan, del segle XVIII, on s'hi pot veure una placa amb la poesia Record de Solsona del poeta Josep Mª de Sagarra.





Al número 1 de la Plaça es troba Cal Cabanes, la casa pairal d'una de les principals famílies de Solsona.





Apart de ser una ciutat medieval, Solsona manté diversos edificis d'estil modernista. El principal és l'Hotel Sant Roc (1929), obra de Bernardí Martorell, que també va ser el que va construir el cementiri d'Olius.



Abans de sortir del centre, passem pel Palau Llobera, un edifici gòtic del segle XV. Francesca de Llobera, filla de mercaders, va deixar el seu llegat per a la construcció d'un hospital de pobres. Va servir successivament d'hospital, col·legi dels dominics, d'universitat literària, de seminari, d'escoles parroquials fins actualment que és seu del Consell Comarcal del Solsonès.

De nou al cotxe, ens dirigim al Castellvell.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada