Queralbs

Queralbs forma part de la comarca del Ripollès i té agregats els nuclis de Fustanyà, La Farga, Núria, Rialb, Serrat i Vilamanya. Es una de les parades del cremallera que comunica Ribes de Fresser amb la Vall de Núria, i el darrer punt al qual es pot arribar en vehicle per carretera a la Vall.


La primera menció històrica de Queralbs apareix a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, a mitjans del segle IX, on el lloc anomenat Keros Albos és citat al costat de Fustiniano, l'actual Fustanyà. Durant els segles XI i XII, la contrada estava sota el senyoriu dels monestirs de Coma de Vaca i de Fresser, primers, i després dels de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll. En el segle XIII, les terres van ser cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà. El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol va afectar greument a la població i va produir la mort de la majoria dels seus habitants.


Ens endinsem cap al poble i a pocs metres de l'estació un petit santuari de la Verge amb la llegenda: "Germà: no passis mai per davant d'aquest santuari sense pregar a la Verge amb una Ave Maria."





En el carrer principal, a l'inici, la capella del Roser, del segle XVII.






Seguim cap a l'altra punta del poble on es troba l'edifici més important: l'església romànica de Sant Jaume. Es creu que és del segle XII, i va ser construïda sobre una primitiva església de finals del segle X. El campanar és de torre i se situa en la zona nord del temple.


El pòrtic d'entrada es troba en la part de migdia, cobert per un porxo format per sis arcs adovellats de mig punt que descansen sobre cinc columnes de marbre amb vetes de blau i blanc. En els capitells es poden observar figures humanes, animals i fantàstiques, clara influència del taller escultòric del Rosselló. D'esquerra a dreta tenim:




En el primer podem veure a una figura de grans espatlles agafant pel coll a dues àguiles.






El segon capitell mostra figures humanes que apareixen entre fulles de palmera. Dues de les figures són homes, ja que porten barba i bigoti. Porten vestits sumptuosos. Les altres dues són dones. Una molt jove, en el costat est i una més gran en el costat sud.




En el tercer hi ha representats dos grius en cada cara del capitell, que s'uneixen a través de la cara en els angles. En la part central dels capitells podem veure una cara amb grans ulls, que xuclen les ales dels grius amb dues grans llengües.




El quart capitell és molt similar al segon amb fulles de palmera en els angles i la cara d'un personatge en cadascun dels costats.





En el darrer capitell hi ha representats quatre lleons, amb els cabells finament tallats. En la part superior de cada cara, en el centre, trobem novament una rostre humà.




L'església és d'una nau única amb absis i una volta lleugerament apuntada. En l'àbsis semicircular, hi ha unes pintures modernes que imiten pintures medievals.





A la part baixa del poble, en un promontori, hi ha les restes de l'antic castell de Queralbs, que es creu que es va construir durant els segles XIV o XV. Es creu que és el castell que apareix documentat en uns documents de l'època del rei Pere el Cerimoniós.




Des de Queralbs surt el camí vell que porta a Núria. Es tracta d'un camí medieval que va ser durant segles l'accés tradicional i principal a la vall i al santuari de Núria. El camí va ser refet en els segles XV i XVI, a causa de la gran popularitat del santuari, al final de l'edat mitjana. En molts trams, encara es conserva l'empedrat original. Pels més aventurers, es tracta d'un camí d'alta muntanya que no arriba a 8km, i que es pot fer al voltant de 3h:45m.

I amb això acabem Queralbs i tornem cap a l'estació a agafar el proper cremallera que ens ha de portar a Ribes-Enllaç...