Capadòcia. El museu a l'aire lliure de Goreme

El Göreme Açik Hava Müsezi, el Museu a l'Aire Lliure de Goreme, és un dels tresors i ineludible de visitar a la Capadòcia, on un conjunt d'esglésies, la majoria de les quals daten dels segles X-XII, s'amaguen entre aquest lloc, i que conserven els frescos més macos de la regió.



A l'entrada, a mà esquerra, hi ha el Kizlar Manastiri, el Monestir de les Monges, que no es pot visitar. Es tracta d'una mola de 6-7 pisos, on hi ha en el primer pis el refectori, la cuina i algunes habitacions. En els pisos superiors hi ha una capella i l'església. La comunicació entre els pisos es feia pels tunels, i com veurem en la ciutat subterrània que visitarem a l'endemà, pedres de molí gegants cobrien els tunels en cas d'atacs per a evitar el pas dels enemics.



La gran afluència i concentració de gent i el pas del temps han fet que els frescos i els propis temples s'hagin degradat. Això ha fet que podem veure en les següents esglésies una espècie de guix que les cobreix, el que li dóna un aspecte lleig i que no et deixi veure tot el seu encant. La visita adins de cada una d'elles amb frescos importants està controlada, i apart que no es pot fer cap mena de fotografia, en aquestes primeres els grups han entren controlats i durant un temps molt determinat; el suficient per a veure les seves pintures i explicades ràpidament pel guia.


La primera església en la qual entrem és la Capella de Sant Basili, del segle XI. En la part del nàrtex, separat per columnes, hi ha diferents nínxols que es creu que pertanyien a benefactors d'aquesta església, i parents seus. Les pintures que trobarem en aquestes primeres esglésies són bastant senzilles, de dissenys geomètrics, en comparació amb les que veurem finalment.





L'Elmali Kilise, o Església de la poma, dels segles XI-XII, s'amaga després d'un tunel estret i amb un sostre baix. En les escenes que es representen hi ha les del Naixement, l'Adoració dels Reis...






Excavada en el mateix bloc de pedra, hi ha la Barbara Kilisesi, l'Església de Santa Bàrbara. En l'àbsis central hi ha el Crist Pantocrator, en l'ala nord hi ha Sant Jordi, el drac i Sant Teodor, i en la sud Santa Bàrbara.




La Yilanli Kilise, o Església de la Serp, està formada per una sola sala amb la volta coberta de frescos on hi ha representats nombrossos sants. Es pot trobar de nou a Sant Teodor i Sant Jordi amb el drac. Aquest, està representat com una serp que donà nom a l'església. Al costat hi ha Santa Helena i l'emperador Constantí.



També es pot veure l'extranya figura de Sant Onofre, meitat home meitat dona. La llegenda diu que Onofre era una prostituta penedida que va pregar davant Déu que la transformés en home. El pintor la va representar com una dona barbuda, disimulant el sexe darrera d'una planta.




A partir d'aquí, la visita la seguim fent pel nostre compte. Un fotograf del recinte ens fa diverses fotos i una de grup, que les podrem comprar l'últim dia a l'hotel. Seguidament, anem cap al següent bloc d'esglésies començant per la Pantokrator Kilisesi, l'Església del Pantocrator.




Unes escales ens condueix cap al monestir, un grup de tres edificis connectats entre si. La primera secció és usada com a rebost, aprofitant els racons buits de la roca com a espais d'emmagatzematge. En la cuina hi ha un tandir, un tipus de forn que encara es pot trobar en cases de la població local. L'últim edifici és el refectori, on es pot veure a l'esquerra una gran taula de pedra amb un banc per aproximadament 40-50 comensals, i a la dreta una premsa de raim.









Al capdamunt del museu, es troba la Karanlik Kale Kilisesi, de finals del segle XII, coneguda com l'Església Fosca, on destaca la qualitat dels seus frescos amb colors molt vius, res a veure amb les anteriors que hem vist. Per a preservar-les i dissuadir una mica als milers de turistes que venen, s'ha de pagar una entrada addicional de 8TL. Val la pena visitar-la. S'accedeix al nàrtex, cobert amb una volta de caní, per una escala situada en el sector sud.



El temple disposa d'una volta de creueria, una cúpula central, quatre columnes i tres àbsis. Les pintures representen escenes de l'Antic i del Nou Testament. Se l'anomena l'església fosca per que la llum només entra per una petita finestra situada en el nàrtex. Degut a aquest motiu, les pintures estan en aquest bon estat. No hi ha molta gent visitant-la, i les podem veure al nostre aire.








Baixem tranquilament cap l'entrada i a les afores del museu, a pocs metres i a mà dreta de la carretera, hi ha la Tokali Kilise, o Església de la Sivella. S'accedeix amb la mateixa entrada, i es tracta de l'església més gran del recinte i les seves pintures són comparables a l'església fosca. Realment el temple està format per dues esglésies excavades una al costat de l'altra. La més antiga és l'Eski Tokali, la més antiga i per la qual s'accedeix al recinte, que data del segle X. Les seves pintures representen la vida de Crist a manera d'historieta. La Yeni Tokali, l'església nova, també explica escenes de la Biblia i de Crist.





Entrada inclosa dins del paquet turístic


Entrada: 8TL




Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia

2 comentaris :

  1. Llegir tots aquests articles em permet tornar a sentir la màgia de les olors, les músiques, els sabors... de la meva estimada Turquia.

    Un treball molt exhaustiu i molt ben il·lustrat. Fantàstic!

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Parèix molt interessant. He estat una volta a Turquia però va ser un viatge molt rapid, he de tornar absolutament.
    Sara M.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.