La Pobla de Lillet

Entre les valls de Lillet i de l'Arija, en el nordest del Berguedà, es troba el terme municipal de la Pobla de Lillet, que a més del seu interessant paratge natural, amaga dues joies no gaire conegudes del genial arquitecte Antoni Gaudí, com el xalet de Catllaràs i els Jardins Artigas. L'únic nucli de població és la vila de la Pobla de Lillet, amb una mica més de 1.300 habitants, a la confluència del riu Arija i el torrent del Regatell amb el Llobregat. La vila està formada per quatre barris separats pels rius esmentats i units per quatre ponts, tret característic del poble.

L'any 833 surt esmentat per primer cop el topònim de "Lillet", que vol dir camp de lliris, en el document de la consagració de l'església del castell, Santa Maria de Lillet. L'any 921 consta que el terme pertanyia al comtat de Cerdanya, i diversos documents desmostren que Emma de Barcelona, la filla de Guifre el Pelós, tenia extenses possessions que governava des del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. A començaments del segle XII resideix al castell una família anomenada Ponç, feudatària dels Mataplana, que acabaran cognomenant-se Lillet. A final del segle XIII, Lillet es va veure involucrada en els plans de Ramon d'Urtx i del seu fill Hug de Mataplana, que volien repoblar la zona i reforçar-ne les defenses; per aixó aquests nobles atorgaren la Carta de Franquesa a la Pobla, amb data del 13 d'abril de 1297, i establiren els fonaments d'una població nova amb una fortalesa, uns 2km més avall del primitiu castell, en l'actual Pobla.

Arribat el segle XVII, la indústria tèxtil féu de la Pobla de Lillet el tercer centre de Catalunya en aquest ram; la introducció de la indústria cotonera tornà la vitalitat a la Pobla. Amb la construcció l'any 1903 de la fàbrica de ciment del Clot del Moro es donà a la Pobla el definitiu rellançament econòmic i demogràfic.

El nucli històric amb els seus carrers empedrats i estrets conserva el seu encant amb les seves cases de pedra, especialment significatiu en el Verger i tota la part del redós de l'església, el carrer Castell i la rectoria vell, que era el lloc on hi havia el castell.


L'origen del carrer Verger prové de la funció que en l'edat mitjana aquest espai complia: l'hort o verger particular de la baronia dels Mataplana. Es en aquest carrer on la configuració d'algunes cases, altes i estretes, recorden èpoques passades. Antigament a la planta baixa hi havia el celler, l'estable i l'obrador, i a les plantes superiors és trobaven la cuina i els dormitoris.


Al costat de l'actual església, enmig de la fortalesa, s'hi construí el castell. Per la part de ponent es tancava amb unes grosses muralles i la seva entrada era pel portal de Sant Antoni. Es diu que també existia una segona entrada, per un segon arc del Pont Vell que es remuntava fins al fort. Just al costat del castell, la baronessa de Mataplana es feu construí durant la primera meitat del segle XIV una capella dedicada a Sant Antoni Abat, per orar tant sols la seva família i els nobles cavallers de la baronia, mentre que els veins de la vila havien de seguir anant a resar al Monestir de Santa Maria de Lillet.

A conseqüència del desenvolupament que tingué el municipi al segle XVII i degut a la incomoditat que suposava el fet de desplaçar-se a l'església del monestir a orar, es substituí la primitiva capella per l'església de Santa Maria de Lillet. D'estil barroc, està formada per una sola nau amb volta de canó, amb quatre capelles laterals per banda. En l'altar major destaquen l'escultura de l'Assumpció de la Verge de Frederic Marés i la imatge, de fusta tallada i policromada, del Crist en Majestat, que antigament es trobava al Monestir.


El Pont Vell, del segle XIV, éra en temps passats la principal i única via de pas per creuar el Llobregat. Era camí ral de vianants i cavalleries provinents de les comarques de la Cerdanya, els quals havien de pagar drets d'usatge al recaptador. Amb una magnífica arcada de mig punt, amb la volta de pedra, es creu que antigament comptava amb una segona arcada.



Al costat del Pont Vell, en la Plaça Molí de la Vila hi havia un dels molins més importants de la vila. D'aquest molí procedeix la tradició poblatana de ballar el ball dels moliners per carnesoltes, representant l'escarni que la gent del poble va fer al moliner que els hi va vendre una barreja de farina amb cendra.



Altres indrets del terme

Al faldar d'una muntanya, envoltada de prats i conreus i a uns dos quilòmetres del nucli de la Pobla, es troba el Monestir de Santa Maria de Lillet, visitable demanant les claus a l'oficina de turisme que es pot trobar en l'estació inicial del Tren del Ciment. A prop hi ha una masia i la capella romànica de Sant Miquel. El conjunt del monestir és un creuament de diferents estils i està format per l'antiga església parroquial i el seu claustre de planta quadrada. Va tenir el seu origen en el segle IX, i va ser a finals del segle XIX, quan el rector és obligat a anar a viure a la Pobla.

Seguint la mateixa línia ascendent, des del monestir, s'arriba a la roca del Castell de la Vila, on hi havia ubicat el castell, del qual no queda gairebé res.



A 1km del poble, seguint la línia del tren turístic, es troben els Jardins Artigas, dissenyats per l'arquitecte Gaudí per encàrrec de la família de Joan Artigas, i dels quals parlarem en l'entrada propera.



A la banda oest del terme, a l'esquerra de la carretera que de la Pobla porta a Guardiola de Berguedà, hi ha una carretera que porta al Santuari de Santa Maria de Falgars, situat a 1.280 metres i enmig de la Serra del Catllaràs. El lloc és esmentat ja l'any 894, i l'església primitiva fou substituida per un edifici romànic al segle XII. L'edifici actual, d'una sola nau amb un presbiteri quadrat, és del segle XVII, i només se'n conserva de l'anterior construcció la pedra clau a la porta d'entrada, restes de parets i una porta romànica ferrada dintre de les dependències del santuari. El 1739 es va construir l'Altar Major, d'estil barroc, així com els dos altars laterals.


El cambril està presidit per la Mere de Déu de Falgars, una imatge gòtica esculpida en alabastre. La llegenda diu que fou un pastor i el seu bou els que la trobaren enmig d'unes falgueres en una cova molt a prop del lloc.





Per la mateixa carretera que s'arriba al Santuari, i seguint per un camí bastant dolent (si es vol anar, recomanat totalment anar amb un vehicle tot terreny), es pot arribar al Xalet del Catllaràs, un encàrrec del comte Güell va fer a Antoni Gaudí per allotjar els enginyers i facultatius de les mines de carbó que a la serra del Catllaràs explotava la companyia Asland, fabricant del ciment pòrtland.


Enllaços recomanats i més informació en:
Ajuntament de la Pobla de Lillet. Guia de turisme
Pieraedicions. La Pobla de Lillet
Viatges amb cartabó. El xalet de Catllaràs
Gaudí i el Modernisme a Catalunya. El xalet del Catllaràs

3 comentaris :

  1. Molt interessant l'entrada Gerard!
    I gràcies per afegir-nos en els enllaços. Nosaltres enllaçarem també aquest post en el del Xalet de Catllaràs així tothom que vulgui fer un cap de setmana complet a la Pobla de Lillet tindrà tota la informació!

    ResponElimina
  2. De res Ibana i Marc.
    Vam intentar anar a veure el Xalet, però el camí estava en mal estat, i vam tirar enrere... La propera entrada, els Jardins Artigas, per complementar la visita a la Pobla de Lillet.

    ResponElimina
  3. Ostres, ens sap greu... Sí que és veritat que el camí és una pista i depenent de si ha plogut o no és més o menys transitable. Nosaltres hi vam arribar amb un cotxe normal però és veritat que som una mica kamikazes... Intentarem també explicar millor com s'hi arriba.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.