Praga. La Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí)

La Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí, en txec), cor de Staré Město i de l'actual Praga, està dominada per dues grans esglésies i l'alta torre de l'Ajuntament, i està envoltada d'edificis històrics d'estils arquitectònics diversos, armonitzats amb cafeteries i restaurants plens, tant a l'hivern com a l'estiu. Cada hora, el rellotge astronòmic del Vell Ajuntament congrega una multitut de gent, per a veure l'espectacle amb la desfilada dels dotze apòstols. Tampoc s'ha de deixar de visitar la plaça per la nit, quan els antics edificis i les esglésies s'il·luminen.

A finals del segle XI es menciona per primer cop l'existència d'un mercat en aquesta plaça. Fins el 1338 no va tenir autorització de tenir un Ajuntament propi, un cop que havia aconseguit el titol de ciutat el segle abans.

Aquest indret ha sigut testimoni d'aconteixements històrics del pais, com comitives reials, execucions i manifestacions. Un testimoni el podem trobar al davant de l'Ajuntament, on hi ha 27 creus blanques sobre el paviment empedrat que recorden a 27 aristòcrates protestants txecs que es van sublevar contra Ferran II. Tots ells van ser executats el 21 de juny de 1621 al costat de l'ajuntament.

En el centre de la plaça, el Memorial de Jan Hus (Pomník Jana Husa), obra de Ladislav Saloun, el qual va tardar 12 anys en fer-la. Va ser inaugurat el 6 de juliol de 1915, per a conmemorar el 500è. aniversari de la mort de Jan Hus. Degut a què el Txecoslovàquia encara no existia com a nació i que formava part de l'Imperi austro-hongarès, les autoritats van prohibir tot festeig temoroses per l'avanç del nacionalisme txec.

Jan Hus (1370-1415) va ser sacerdot i predicador, i l'iniciador del moviment nacionalista protestant dels husites, precursor de la reforma protestant que va dur a terme Lutero un segle després. Es va enfrontar a l'església catòlica criticant la corrupció moral que imperava i a més, pregonava els seus sermons en txec enlloc del llatí habitual. Excomulgat el 1411, quatre anys després va ser condemnat per heretge i condemnat a morir en la foguera.

En el monument, es pot veure a Jan Hus mirant cap a l'església de la Nostra Senyora de Týn, que va ser la principal església husita entre 1419 i 1421. Envoltant-lo, hi ha guerrers husites per un costat, i per l'altre, figures postrades, que representen al poble txec obligat a exiliar-se en 1620, després que els catòlics guanyessin als protestants en la Batalla de la Montanya Blanca.

Les inscripcions van afegir-se en 1918, un cop es va fondar la República de Txecoslovàquia, i algunes fan referència a les seves pròpies paraules com: "Estimeu-vos els uns als altres i desitgin la veritat per a tots"; "Jo crec que els trons de la ira cessaran i que el control dels teus assumptes tornarà a les teves mans, poble txec".

El costat nord de la plaça està dominat per la façana blanca de l'església barroca de Sant Nicolau (Kostel sv. Mikulase) de la Ciutat Vella. Construïda entre 1732 i 1737, obra de l'arquitecte txec Kilián Dientzenhofer, qui s'encarregà també de completar l'església de Sant Nicolau de Malá Strana, projecte que havia iniciat el seu pare. Limitat pel petit espai disponible, Dientzenhofer va desenvolupar el seu projecte en alçada, amb dues torres franquejant un gran dom central que s'alça 46 metres. Les escultures que decoren la façana són obra d'Antonín Braun.

Quan en 1781, l'emperador Josep II manà abolir les ordres religioses, l'església va ser desmantellada. Durant la I Guerra Mundial va ser utilitzada per les tropes de la guarnició de Praga, i el coronel que la comandava va aprofitar l'oportunitat per a restaurar-la. Al final de la guerra, el temple va ser donat a l'església txecoslovaca husita. Actualment, apart d'oficis religiossos, també s'usa com a sala de concerts, especialment de música clàssica.

La cúpula conté pintures sobre les vides de Sant Nicolau i Sant Benet i del centre de la mateixa hi ha una impressionant llum de cristall de Bohèmia.





La cara nord de la plaça continua amb una sèrie d'edificis de finals del segle XIX i inicis del XX, resultat d'un pla de sanejament urbà, al tirar a terra la major part de les cases del Barri Jueu.

D'esquerra a dreta tenim, en el número 5, fent cantonada amb el carrer Parizká, un edifici en el qual es va intentar conservar l'aspecte original de dues residències barroques que hi havia abans. Els nous espais van ser destinats a botigues, restaurants i habitacions de lloguer.

Li segueix un edifici, que encara que sembli dos és tot un, que data del 1900, dissenyat per Osvald Polivka per a la Companyia d'Assegurances de Praga. En la part amb la façana rosa s'intentà mantenir també l'aspecte de la casa barroca original, mentre que la dreta, la façana groga, respon a l'estil art-nouveau i va ser decorada amb querubins, al·legories del foc i de l'aigua, i amb una escultura d'un bomber adalt.

En el número 7, hi ha la casa més antiga i la única que conserva el seu aspecte original de finals del segle XVII. Antigament, era l'antic Convent dels Paulins i avui en dia és el restaurant U Salvatore, conservant-se en la seva façana les escultures realitzades per Matěj Václav Jäckel en 1696.

El costat est de la plaça ostenta dos magnífics exemples arquitectònics de l'època: el palau rococó Golz-Kinsky i la Casa de la Campana de Pedra, restaurat en el seu estil gòtic original. Al costat i darrera d'uns edificis sobresurt l'església de Nostra Senyora de Týn.

Els origens del Palau Golz-Kinsky (Palác Goltz-Kinských) es situen en el segle XIV, quan va ser construït en l'emplaçament que ocupaven tres cases medievals. D'aquestes construccions originals, es conserven en els subsòls les arcades gòtiques, com en tants altres edificis de la Ciutat Vella. Quan el palau va passar a mans de Johann Ernst, el Comte Golz, a mitjan segle XVIII, aquest va emprendre grans treballs de renovació, d'acord amb uns dissenys de Kilían Dientzenhofer. El resultat va ser la seva façana rococó d'estuc blanc i rosa coronada per escultures al·legòriques dels quatre elements i déus antics, realitzats per Ignaz Franz Platzer. Una doble entrada monumental dóna a la plaça.

Al morir el Comte Golz, en 1768, el palau va ser comprat pel comte František Oldrich Kinský, un diplomàtic de l'imperi austro-hongarès, a la família del qual va pertanyer fins l'any 1945. Durant el segle XIX va funcionar dins del palau una escola alemana on va estudiar Franz Kafka, i el seu pare va tenir aquí mateix una merceria. L'any 1948, el lider comunista Klement Gottwald va anunciar des del balcó l'èxit del seu cop d'estat, iniciant l'era comunista en Txecoslovàquia. Avui en dia, la Galeria Nacional l'utilitza per a exposicions temporals.

La Casa de la Campana de Pedra (Dum U Kamenného zvonu) és un dels edificis medievals més antics i representatius de Praga. Data del segle XIII i se li coneix amb el seu nom actual, des de l'any 1417, per la campana que té tallada en pedra sobre l'angle dret de la façana. La campana va ser construïda en conmemoració dels fets de 1310 quan un rector va fer sonar una campana per indicar al rei Joan de Luxemburg que podia entrar amb el seu exèrcit en la Ciutat Vella i ocupar-la sense violència.

D'aquells anys encara queden alguns fragments dels frescs que decoraven la capella que es trobava a la Casa. L'aspecte actual, similar al d'un castell se li va donar al segle XIV. També d'aquest segle són els murals que es poden veure actualment. En les finestres, es poden veure les mènsules figuratives que servien de pedestals per a les escultures del Rei Joan de Luxemburg i de la Reina Elisa Premislita, pares de Carles IV. Durant reformes al Castell de Praga, la casa va ser utilitzada com a residència temporal de la família reial.

El seu aspecte gòtic es va restaurar en la dècada de 1980, i els seus salons són ara un lloc per a exposicions, conferències, concerts i altres esdeveniments.

Dominant la plaça, s'aixeca darrera d'uns edificis les torres gòtiques de 80 metres d'alçada de l'Església de la Nostra Senyora de Týn (Kostel Panny Marie před Týnem), element significatiu i característic de la Ciutat Vella i de Praga. Inmerse entre les vivendes apretades i els carrerons estrets, es dificil apreciar les importants dimensions de l'església en tota la seva magnitut amb 52m de llarg, 28m d'amplada i 44m d'alçada per a la nau. Es va començar a construir al voltant del 1370, en temps de Carles IV, sota la direcció de l'arquitecte Mathieu d'Arras i la participació de Peter Parler, l'arquitecte del Pont de Carles. A inicis del XV, l'església gairebé estava acabada, faltant només part del sostre, el frontó i les torres, que van les últimes en acabar-se, en 1511. En l'interior, es pot veure una amalgama d'estils diversos con el gòtic, renaixentista, barroc... fruit de reparacions i reconstruccions fetes. Estan enterrats aristòcrates dels segles XVI i XVII, així com l'astrònom i astròleg Tycho Brahe.

El nom de Týn deriva del txec antic otýn ný, que vol dir tancat, fent referència al lloc al costat del qual es va construir l'església: un pati envoltat d'edificis, anomenat Ungelt, una duana on els comerciants extrangers havien de passar per fer negocis a la ciutat.

Va ser la principal església husita durant el segle XV i part del XVI, i el rei Jordi de Podebrady va donar un calze d'or, emblema del moviment utraquista (els husites més radicals), que es va ficar entre les dues torres, juntament amb una estàtua del rei, fins que en 1623, la victòria catòlica en la Batalla de la Muntanya Blanca sobre els protestants, va provocar que l'estàtua fos reemplaçada per una Verge Maria i el calze va ser fos i convertit en la seva aureola.

L'entrada principal no és evident des de la plaça, amagada darrera d'un parell de cases, però es pot accedir a ella per un passatge en les arcades, o pels carrers laterals. Les torres no són perfectament simètriques; la de la dreta és més robusta. No va ser un error de càlcul de l'arquitecte sino aparentment una característic del gòtic religiós, que simbolitza d'aquesta manera la part masculina de la humanitat.



Una filera de cases acolorides d'origen romànic o gòtic amb ensenyes distintives realça el costat sud de la plaça.

Començant per l'esquerra, hi ha la casa número 15. En 1703 era una farmàcia i era coneguda com la Casa de l'Unicorn Blanc. En 1754 va nèixer aquí la cantant i amiga de Mozart, Josefina Duskova. En el número 16, la Casa Storch (Štorchův dům), la més remarcable d'elles que es distingueix per les seves decoracions i detalls arquitectònics, d'estil neorrenaixentista que ennobleixen la seva façana. La pintura que destaca en ella reprodueix a Sant Wenceslau a cavall, obra de Mikulas Ales..




A la dreta es troba la Casa del Carner de Pedra (U kamenného beránka), per una placa a la part alta, del segle XVI, que mostra a una jove amb un carner amb una banya. A finals del segle XVIII, la farmàcia de l'unicorn blanc del número 15 va ser traslladada aquí, i la semblança del carner amb l'unicorn també va fer que la gent va seguir anomenant-la per aquest nom.

En la casa taronja del número 18 coneguda com la Casa de la Taula de Pedra, hi havia a inicis del segle XX un saló literari al qual solia asistir Frank Kafka. Els dos últims edificis, l'U Lazara i l'Unicorni Daurat, són en l'actualitat l'Old Town Square Hotel & Residece, amb una ubicació previlegiada en el cor de la Ciutat Vella. La última casa, en el número 20, que fa cantonada amb el carrer Zelezná, té un important subsòl amb voltes del segle XIII, excepcionalment conservat, on funciona el restaurant de l'hotel.

A l'altra banda del carrer Zelezná, un altre conjunt d'edificis separats al mig pel passatge Melantrichova, com Les Cigonyes, La Guineu Vermella (amb una verge daurada amb el Nen Jesus), L'Estrella Blava o la Casa Ochs, que pren el nom del seu propietari del segle XV i que té una estàtua de pedra de Sant Antoni de Pàdua de principis del segle XVIII, en la cantonada que dóna al passatge.

Per últim, tenim l'Ajuntament de la Ciutat Vella (Staroměstská radnice), amb la Torre que conté el Rellotge Astronòmic, una de les grans icones de Praga.






Anar a: La Ciutat Vella (Staré Město) | L'Ajuntament de la Ciutat Vella i el seu rellotge astronòmic | Index de Praga