Ruta circular de Graugés

(02/01/2013) Iniciem l'any amb una ruta a peu de 10 km que ens permet descobrir la Colònia Agrícola de Graugés, una colònia singular ja que no es tracta d’una colònia tèxtil com la resta de colònies del territori del Parc Fluvial del Llobregat. També visitarem el seu estany artificial, que actualment és el d'aigua més extens del Baix Berguedà, i també podrem veure part de les colònies tèxtils de l'Ametlla de Casserres i La Plana. La boira ens va acompanyar durant tot el trajecte, fet que no ens va permetre gaudir totalment de les vistes.

Al ser una ruta circular, es pot iniciar des de qualsevol punt de pas del trajecte. En el nostre cas, la iniciem des de l'Ametlla de Casserres (una entitat de població pertanyent al municipi de Casserres. Situada al peu del Riu Llobregat, entre Gironella i la Plana, té una població al voltant d'uns 150 habitants). S'arriba des de Barcelona, per la C-16, direcció Berga, un cop passat Gironella.

Deixem el cotxe un cop entrat al poble, des d'on podem veure al capdamunt la façana principal de l'Església de la Mercè, que formava part de la Colònia Monegal, la qual es pot trobar seguint el curs del riu Llobregat, entre Cal Metre i La Plana, molt a prop de Gironella. L'església és d'estil neogòtic i va ser dissenyada per Alexandre Soler i March, que era l'arquitecte municipal de Gironella. L'edifici presenta una sola nau -coberta amb volta d'aresta- i capelles laterals. L'altre gran edifici de la colònia és la Torre dels propietaris que reprodueix l'esquema d'un castell gòtic.

Els orígens d'aquesta colònia es remunta al 1814 quan Josep Comas i Ametlla, un propietari rural de la zona, s'instal·là en un vell molí fariner situat a tocar del Llobregat. El 1831, Josep Rutllant, de Berga, li comprà un tros de terreny per tal de construir un petit taller tèxtil annex al molí. El què volia era aprofitar l'aigua sobrant del molí com a font d'energia. L'any següent, juntament amb Tomàs Bach, també de Berga, instal·laren màquines de cardar a l'interior del molí, les quals foren comprades per Esteve Monegal l'any 1858. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. La colònia comptava amb habitatges per als treballadors, escola, convent i botiga de queviures. La fàbrica va tancar portes l'any 1966 i els propietaris van oferir als treballadors la possibilitat de comprar els pisos on vivien, fet que la majoria va acceptar.

Seguim la Ruta de les Colònies (marques blanques i grogues) direcció nord, travessant la colònia de l'Ametlla de Casserres pel carrer dels habitatges i passant pel costat de la fàbrica i el canal on un petit corriol ens porta fins a la colònia de la Plana.

Abans d'arribar al bloc d'habitatges d'aquesta colònia, travessem un polígon industrial.

La colònia de la Plana, dins del terme municipal d'Avià, queda situada a la desembocadura de la riera de la Plana. Els promotors de la colònia van ser els industrials tèxtils Miquel Roca, Agustí Rosal i Esteve Monegal. Utilitzant l'aigua del riu Llobregat, vam posar en marxa la fàbrica, i al costat s'impulsà la construcció de dos-cents habitatges, distriguïts en quatre carrers, per als treballadors. A més dels pisos, també s'hi construïren equipaments com una escola de nois i de noies, un teatre, un cafè, un estanc, una merceria, una botiga de queviures, una barberia i un camp de futbol. Amb el tancament de la fàbrica, els pisos van ser venuts als treballadors que ho volgueren.

Seguim el PR per una pista direcció a l'església de Sant Vicenç d'Obiols, situada sobre una cornisa de pedres espectacular tant des de sobre com des de baix, formant un conjunt extraordinari en el que s'hi juxtaposen tres estils diferents: visigòtic, pre-romànic i romànic.

Està formada per una sola nau, capçada a l'est per un absis gairebé rectangular i dues capelles cuadrangulars, que donen al temple una planta de cleu llatina. La portalada occidental és romànica i també el seu campanar de cadireta i amb dues obertures.

Surt esmentada per primer cop el 935 com a propietat del monestir de Ripoll. Al llarg del temps ha sofert grans modificacions (havia tingut tres naus i en època romànica fou capgirada la capçalera), i la Diputació de Barcelona en feu una acurada restauració els anys 1959-62. Al seu redós es troben tombes antropomòrfiques, formant una necròpolis datada del segle X.

En aquest punt deixem les marques del PR per a seguir el GR-1 (marques blanques i vermelles) en direcció Graugés. Després de passar per diferents masies, es comencen a divisar un dels blocs d'habitatges que constituïen la colònia agrícola de Graugés (és un llogaret, fortament disseminat, del municipi d'Avià). Quan arribem a la pista asfaltada, el GR gira a la dreta fins arribar a una rotonda. A la cruïlla de Graugés canviem de GR per seguir el GR-179 fins a l'entrada de Cal Garretà, on hi ha actualment un restaurant, des d'on podem accedir al llac artificial construït entre els anys 1900 i 1909, per abastir d'aigua la colònia. Amb una profunditat màxima de 18 metres, té una superfície de 75.000 m2 i una capacitat de 500.000 m3.

Aquí, en aquest lloc hi havia una de les poques colònies agrícoles que es crearen a Catalunya a finals del segle XIX. Els seus impulsors van ser els industrials Agustí Rosal i Sala i el seu germà Antoni, aplican mesures més eficients per a obtenir més guanys: introducció de noves espècies vegetals i animals, elaboració de productes alimentaris, innovació tecnològica, ús de l'electricitat en l'agricultura i especialització del treball i del territori. Les grans extensions de terreny agrícola s'explotaven intensivament amb sistema rotatori perquè els camps no deixessin de donar fruïts. L'agricultura es complementava amb l'activitat ramadera, que proporcionava l'adob necessari per fertilitzar els camps.

Graugés disposava d'un sistema de regadiu amb estanys, basses i canals construïts pels Rosal per abastir els camps. El gran estany subministrava l'aigua mitjançant un important sistema de canalitzacions i bombes que salvaven els desnivells del terreny.

Els edificis estaven distribuïts estratègicament, intercomunicats per camins, carreteres i, fins i tot, una via fèrria. La Torre de l'amo, l'edifici administratiu, els estables i els magatzems conformaven el centre de la colònia, mentre que els treballadors i les seves famílies disposaven d'habitatges i horts particulars. La colònia era autosuficient i hom disposava de serveis bàsics com l'escola, una botiga, el forn i un molí.

Per iniciar el camí de tornada reprenem el GR-179 a l’entrada de Cal Garretà i a pocs metres deixem la carretera per un pista asfaltada a mà esquerre. Entre camps i masies tornem a trobar una pista asfaltada i la seguim a mà dreta, al cap de 700 metres s’acaba l’asfalt i seguim per una pista forestal direcció Bellús. Aquesta masia conserva unes elegants voltes d'arc apuntat a la planta baixa, dels últims segles medievals. Sobre aquesta estructura es va bastir una masia clàssica al segle XVII, que fou ampliada al XVIII.

Al costat de la casa de Bellús retrobem el GR-1, seguirem a mà dreta per passar pel costat de la casa i al cap de pocs metres el GR-179 i el GR-1 es separen, el primer marxa a mà dreta cap al Molí de Bellús però nosaltres seguirem a l’esquerra direcció l’Ametlla de Casserres, pel GR-1. Al cap d’uns 800 metres de pista el GR marxa a mà dreta per un caminet que baixa paral•lel a la Riera de les Febres fins arribar a l’Ametlla de Casserres.