Uns dies per Praga

Feia molts anys que havia estat a Praga, concretament l'any 1999 en un viatge combinat amb Budapest (explicat en aquest enllaç), i amb ganes de tornar-hi. Així, la primera setmana de desembre, una bona oferta de vol i hotel, fa decidir el retorn a la ciutat de les cent torres i visitar de nou una de les ciutats europees més maques que hi ha.


DADES GEOGRAFIQUES I HISTORIQUES

Praga, en txec Praha, és la capital de la República Txeca amb uns 1,2 milions d'habitants. Es troba en el cor d'Europa, a 292km de Viena i 350km de Berlin, amb frontera amb els païssos d'Alemanya, Polònia, Eslovàquia i Aústria. Pel centre de la ciutat passa el riu Moldava (Vltava).

La ciutat de Praga va vertebrar-se a partir de les ciutats històriques de Stare Mesto (Praga era un pròsper assentament que va fer que el 1061 es convertís en la residència dels ducs de Bohèmia, i Wenceslau I va concedir-li el dret de ciutat, naixent la Ciutat Vella. Des de mitjan segle X, el territori pertanyia al Sacre Imperi Germànic), Malá Strana (En 1257, conflictes amb la població alemanya va donar lloc a què Otaker II fundès la Ciutat Petita, només per als alemanys), Nové Mesto (Amb Carles IV d'Alemanya i I de Bohèmia, Praga es va convertir en la capital del Sacre Imperi Germànic, i va concedir als txecs la terçera ciutat: la Ciutat Nova, i la va unir a les altres amb el famós pont Carles), Hradčany (el barri del Castell, amb el Castell de Praga dominant la ciutat des de feia segles), Vyšehrad (El Castell en les altures, una zona no gaire concurreguda de gent al no estar en el centre) i Josefov (el Barri Jueu que déu el seu nom a l'emperador Josep II).

El clima de Praga és continental, amb hiverns freds, on pot nevar molt, i estius calurosos.


DATES CLAUS DE PRAGA

Durant la història de Praga, i del pais, algunes de les dates claus van ser les següents (molts d'aquests fets s'expliquen en les entrades):

Segle VI - Arribada dels pobles eslaus
Segles IX-X - Els txecs es van imposar sobre les altres tribus eslaves
Finals segle IX - El duc Borivoj, de la dinastia dels premyslides, instal·la la seva capital en el turó de Hradcany
973 - Fundació del bisbat de Praga
Després de 1230 - Fundació de Staré Město (la Ciutat Vella)
1257 - Fundació de Malá Strana (la Ciutat Petita)
Cap el 1320 - Fundació de Hradcnany
1338 - Joan de Luxemburg concedeix a Staré Město un ajuntament
1346 - Praga, capital del Sacre Imperi Romà Germànic, sota el regnat de Carles IV
1348 - Fundació del Karolinum, la Universitat de Praga, i de Nové Město (la Ciutat Nova)
1357 - S'inicià la construcció del pont Carles
1380 - Epidèmia de pesta. Es produeixen progroms contra els jueus
1393 - Assassinat de Sant Joan Nepomucè
1419 - Primera defenestració de Praga
1420 - Primera croada contra els husites
1526 - Ascensió dels Habsburg al tron de Bohèmia
1618 - Segona defenestració de Praga i inici de la Guerra dels 30 any
1620 - Batalla de la Muntanya Blanca
1784 - Unificació de les quatre ciutats de Praga (Hradcany, Malá Strana, Staré Město i Nové Město)
28 d'octubre de 1918 - Proclamació de la República de Txecoslovàquia
15 de març de 1939 - La Wehrmacht nazi entra en Praga
Maig de 1945 - Alliberació de Praga
25 de febrer de 1948 - Cop de Praga. Els comunistes prenen el poder
1968 - Primavera de Praga. Alexander Dubcek promou un socialisme de rostre humà
Gener de 1969 - Jan Palach s'inmola a l'estil bonzo en la plaça Wenceslau
17 de novembre de 1989 - Inici de la revolució de vellut
1 de gener de 1993 - Escissió de Txecoslovàquia i naixement de la República Txeca (Václav Havel es converteix en el seu president) i de la República d'Eslovàquia


MONEDA

Encara que la República Txeca pertany a la Unió Europea, no té encara adaptat l'euro. La seva moneda és la corona txeca (Kč, en txec koruna česká). Les monedes tenen en el seu anvers el lleó de Bohèmia, i estan formades per peces d'una corona (amb la corona de Sant Václav (Wenceslau)), dues corones (amb el camafeu de la Gran Moràvia), cinc corones (amb la representació estilitzada del Pont Carles i el riu Vltava), 10 corones (amb el monument cultural Petrov, en Brno), 20 corones (amb la figura eqüestre de Sant Václav) i 50 corones (amb una vista de Praha).

A l'aeroport hi ha una oficina de canvi, encara que no es recomanable canviar molta moneda; només el necessari per arribar al centre de Praga, on hi ha moltes oficines de canvi, encara que també es pot trobar moltes diferències en el canvi que ofereixen. En molts llocs, hi ha dos preus, i que va en funció dels euros que es volgui canviar; per tant, s'ha d'anar en compte i comparar vàries oficines abans de fer un bon canvi. Pel carrer, poden oferir-te canviar moneda, i no es gens recomanable, i es pot veure en el centre avisos de la polícia indicant que no és legal.

També s'ha de tenir en compte que en molts llocs no es pot pagar amb la tarjeta de crèdit, encara que t'ofereixen pagar en euros, amb un redondeig molt a favor del venedor/negoci.


TRANSPORTS

Hi ha vols directes diaris i directes entre Barcelona i Praga i la durada del vol és una mica menys de 2 hores i mitja. Tant l'anada com la tornada el fem amb la Czech Airlines:

Anada) Dissabte 01/12/2012: BCN-PRG (OK689) - 10:15h - 12:40h
Tornada) Dimecres 05/12/2012: PRG-BCN (OK692) - 13:40h - 16:00h

L'aeroport internacional Ruzyně de Praga va ser rebatejat com Aeroport Václav Havel, l'octubre del 2012, en honor del primer president de Txecoslovàquia i posteriorment de la República Txeca, després de la Revolució de Vellut que va comportar la caiguda del comunisme.

Es troba a uns 17km del centre, i hi ha diverses línies d'autobus, com el número 100, 119... que t'apropen a alguna de les línies de metro, des de les quals pots arribar al centre. Una opció una mica més cara, 130Kč per persona, es agafar un minibus de la companyia Cedaz. Surten diàriament cada 30 minuts, entre les 7:30h i les 19h, des de qualsevol de les dues terminals d'arribada (gairebé davant mateix de la porta de sortida) fins al carrer V Celnici, ben a prop de Náměstí Republiky, on tenim l'hotel a pocs metres. El bitllet es compra al conductor.

El metro gairebé ni el vam agafar, degut a la bona ubicació de l'hotel i que no ens vam moure gaire del seu centre històric. Només l'agafarem per anar a la l'estació d'autocars per anar a Terezin i quan pujarem a Petrin, agafant el funicular. Hi ha abonaments i bitllets senzills, i dins d'aquests últims hi ha un més barat, un ticket limitat, que permet fer un viatge, sense posibilitat de transbordament, amb una validesa de 30 minuts i que permet recorrer un màxim de 5 estacions.

Encara que no hi ha cap barrera que impedeix entrar al matro, s'ha de picar el tiquet comprat anteriorment en alguna de les màquines o en estancs. Hi ha molts vigilants en la xarxa que van controlant si portes o no el bitllet. El metro està construït a molta profunditat, així quan s'accedeix a ells, el trajecte amb les escales mecàniques és llarg, i alguens vegades ni es veu el final d'elles quan puges o baixes, i a una velocitat més ràpida de l'habitual.

Si es vol visitar Terezin pel nostre compte, es pot agafar un autobus en l'estació de Nádrazí Holesovice (s'arriba a l'estació del mateix nom, línia C del metro). Sortint del metro, es pot veure una esplanada amb diverses andanes, i la número 7, es d'on surt l'autobus, concretament la línia 550908, que arriba a Litoměřice, destí final de la línia (el preu per trajecte és de 88Kč per persona). Temps enrere, l'autobus sortia inicialment des de Florenc (que també es pot arribar en metro), però actualment ja no surt.

El trajecte dura uns 50 minuts, i el bitllet es compra al conductor. Els horaris de sortida són: 8h, 9h, 9:30h, 10h, 10:30h, 13:30h... I la línia està formada per les parades de: Nádrazí Holesovice (Praga) - Vychovatelna (Praga) - Mnetěš - Doksany - Terezín Bioveta (a les afores de la ciutat) - Terezín aut.nádr. (ciutat) - >Litoměřice.


L'ALLOTJAMENT

L'hotel triat va ser el Grand Majestic Plaza, de quatre estrelles, situat al carrer Truhlarska número 16, tocant al centre històric i comercial de la ciutat, a prop de la Plaça de la República (Náměstí Republiky) on podem trobar la Casa Municipal (Obecní dům), la Porta de la Pòlvora (Prašná brána) i el centre comercial Palladium.

Es un hotel on es poden organitzar events i conferències, com vam poder veure durant la nostra estada entrant i sortint molta gent. Ofereixen connexió a internet per WiFi gratuitament en els espais públics, i encara que a determinades hores no acabava de funcionar bé, el servei era acceptable. L'esmorzar, que es serveix en el restaurant Atrium, és semblant als que ofereixen hotels similars, variat i complert: bolleria, pà, fruita, formatges, cereals... i els típics sucs i cafès de màquina.


ALTRES

No hi ha diferència horària respecte aquí. Durant l'hivern, es feia de nit a partir de les 16:00h.

L'idioma oficial és el txec, encara que amb l'anglès pots fer-te entendre a tot arreu.

La corrent elèctrica és de 220v i els endolls són els habituals.

Com altres ciutats, Praga disposa d'una tarjeta turística: la Prague City Card de dos, tres o quatre dies que permet l'accés gratuit o amb descomptes a una sèrie de monuments de Praga i en el transport públic.


QUE VAM FER PER PRAGA?

Dia 1 (Dissabte 01/12/2012)

Un cop arribat a l'aeroport de Praga, agafem l'autobus per arribar-nos al centre i d'aquí a l'hotel on fem el check-in. Deixades les maletes i fer un petit mos (degut a l'hora d'arribada i per aprofitar una mica el primer dia, ens havíem portat entrepans), començem a recòrrer el centre de Praga, anant cap a la Plaça de la Ciutat Vella (Staromestské námestí), amb la famosa Torre del Rellotje Astronòmic de l'Ajuntament Vell i l'església de Tyn. Tot el centre està ple de gent, tant turistes com no, segurament degut a què al ser el primer dissabte de desembre, engegen les llums de l'arbre de nadal de la plaça.

D'aquí, ens anem cap al Pont Carles, l'altre gran icona de la ciutat, on caminar per allà sembla un dels dies nadalencs pel centre de Barcelona, per endinsar-nos dins de la Ciutat Petita (Malá Strana), on passem pel que consideren els seus ciutadans el carrer més petit del món, regulat per un semàfor, i que es troba al costat del Museu Kafka. En la plaça enfront al museu es troba una curiosa font, obra de David Černý, on dues figures masculines orinen dins de la mateixa.

Seguim per Malá Strana i gairebé de rebot, ja que no la buscavem aquest primer dia, ens trobem amb el Mur de Lennon, amb grafits i frases en homenatge a l'ex-cantant dels Beatles que va ser assassinat l'any 1980.

De tornada cap a l'hotel, tornem a passar per la Plaça de la Ciutat Vella, on podem veure l'arbre de Nadal encès amb les seves llums i il·luminació.

Aquesta nit sopem en el Dubliners, a pocs metres i darrere de l'església de Tyn, un pub irlandès que ofereix menjar durant tot el dia, esports en pantalles grans i televions i música en viu, i on aprofitem per veure el partit de futbol entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, que va acabar amb un esplèndid 4 a 0.



Dia 2 (Diumenge 02/12/2012)

Ens aixequem aviat per poder visitar la Torre del Rellotge Astronòmic i pujar adalt per gaudir de la vista. Iniciem el camí des de la Torre de la Pòlvora, i seguint tot recte el carrer Celetná arribem a la Plaça de la Ciutat Vella.

Per 105Kč, es pot pujar al capdamunt de la Torre del Rellotge Astronòmic del vell Ajuntament. Les entrades es compren en una porta lateral de la torre, i un ascensor et puja fins a un pis on hi ha l'entrada pròpia a la torre, per on es pot pujar per una rampa en forma de cargol o per un altre ascensor. Les vistes des de dalt són magnífiques i de tots els edificis que envolten la plaça així com una panoràmica de la ciutat, des dels quatre costats de la torre, com el Castell de Praga, la Torre de Petrín...

Seguidament, caminem cap al Barri Jueu (Josefov), on visitarem una sèrie de sinagogues amb una entrada combinada que val 480Kč i que inclou la Sinagoga Maisel, la Sinagoga Espanyola, la Sinagoga Pinkas amb el Cementiri Jueu, la Sinagoga Klausen i la Vella-Nova Sinagoga. L'entrada es pot comprar en qualsevol de les sinagogues, encara que es recomanable no comprar-la al voltant del cementiri doncs és el lloc on hi ha més gent i es pot trobar amb alguna cua important.

El següent lloc al qual ens dirigim és cap al Pont Carles. En cada entrada del pont i com a protecció, hi ha unes torres gòtiques. La Torre de la Ciutat Vella es pot entrar gratuitament aquell dia i des de dalt tenim una gran panoràmica del Pont, així com del Castell.

Traspassem el pont i dinem en una cafeteria anomenada Baguettes Caffe al costat mateix d'una de les dues torres que franquejen el pont a l'entrada de Malá Strana, on fan entrepans al moment, i que estan molt bons.

En direcció cap al funicular de Petřín , passem per davant i entrem en l'Església de Santa Maria de la Victòria i de Sant Antoni de Pàdua, on hi ha el Nen Jesus de Praga. Després d'una visita ràpida, agafem el funicular, a pocs minuts, que ens portà al capdamunt del parc de Petřín. Amb una estructura similar a la Torre Eiffel, presideix la muntanya la Torre de Petřín, a la qual es pot pujar al capdamunt i gaudir d'unes magnífiques vistes de tota la ciutat de Praga, a 200 metres d'alçada sobre el riu Moldava.

Baixem a peu tranquilament pel parc, fins arribar als carrers de Malá Srana, i passant per la zona d'ambaixades com les d'Alemanya, d'Itàlia, dels Estats Units... D'aquí, passant per la illa de Kampa, anem cap a Nové Město, on veiem entre altres coses el Teatre Nacional, la Casa Dansant, inspirada en els ballarins Fred Astaire i Ginger Rogers, l'edifici de l'Ajuntament de la ciutat històrica i la plaça Wenceslau, amb el seu boulevard de botigues, restaurants i hotels.

En aquesta plaça, en algun dels nombrossos establiments ambulants, provem un dolç que està per xupar-se els dits i que repetiríem els dies següents: el trdelník (50Kč), una massa de farina, canyella, sucre i atmetlles que s'enrotlla i es fa al voltant d'un trdlo, un pal que gira sobre si mateix sobre les brasses.

Aquest pastís és tradicional de Skalica, en l'actual Eslovàquia. Va ser creació d'un cuiner de Transilvània que estava al servei d'un general retirat hongarès, de nom Earl József Gvadányi, a finals del segle XVII. El cuiner va modificar la masa originària, anomenada kürtoskalács, fins donar-li el sabor actual.

Com encara es aviat, de tornada a l'hotel, passem a fer un cafè en la cafeteria de la Obecní dům (Casa Municipal), un local ben luxós i que com a molts altres llocs d'aquests païssos, la calefacció està ben alta.

Per sopar, anem a l'U Fleků (Křemencova 11, Nové Mesto), una de les cerveseries més antigues i populars de Praga, amb una cervesa negra (la única que serveixen) de fabricació pròpia, menjar, música en directe i ambient amb gent local i turistes... tot això reunit en un mateix edifici. La nit que estavem hi havia una persona que tocava l'acordeó pels diferents salons que conforma la cerveseria. La cervesa és molt bona, encara que el menjar no l'acompanya i no és res de l'altre món (almenys, respecte el que vam agafar).

La primera referència escrita d'aquesta cerveseria es remunta al 1499, quan l'edifici va ser comprat per Vít Skřemenec, propietari d'una casa de malta. U Fleků és l'única cerverseria a Europa Central que ha estat elaborant cervesa des de fa 500 anys consecutius. Amb l'arribada dels comunistes al poder, l'empresa va ser nacionalitzada, i quan va caure el règim comunista, el negoci va ser retornat als seus amos originals, el 1991, la família Brtník.


Dia 3 (Dilluns 03/12/2012)

Tenint en compte que sent dilluns podiem trobar-nos amb llocs tancats, és el dia que teniem decidit anar a Terezin, una població i antiga fortalesa austrohongaresa que durant la Segona Guerra Mundial es va convertir en un camp de concentració (en la petita fortalesa) i un guetto jueu (en la gran fortalesa). Tothom hauria d'anar al menys un cop a visitar algun lloc d'aquests i conèixer els horrors de les guerres, i en el cas que ens porta els de la Segona Guerra Mundial, on milions de persones van pagar amb la seva vida el fanatisme d'uns pocs. Si es vol evitar aquests horrors, encara que l'ésser humà no apren, s'ha de veure els llocs on es van cometre aquests actes i conèixer la seva història.

Per aprofitar el dia i desconèixer els horaris, ens aixequem aviat, amb l'agradable sorpresa que neva lleugerament. Agafem el metro, en direcció a Nádrazí Holesovice (línia C del metro). Sortint del metro, es pot veure una esplanada amb diverses andanes, d'on surten els autobusos. El de Terezin surt des de l'andana número 7 i la línia arriba fins a Litoměřice. Els bitllets es compren en el mateix autobus i el trajecte costa 88Kč. Sortim a les 9h; hi ha poques parades, i una vegada es veu la petita fortalesa de Terezín i el cementiri, es prémer el boto de la parada, i l'autobus et deixa entre la fortalesa i la ciutat.

Desfent el camí, en 5-10 minuts s'arriba a la fortalesa, passant pel costat del cementiri. L'entrada combinada costa 210Kč per persona (més 50Kč per poder fer fotos en el recinte) i permet accedir tant a la Petita Fortalesa com als diferents llocs de la ciutat, com el Museu del Guetto i els Barracons Magdeburg. Mentre esperem el nostre torn per comprar l'entrada, una senyora ens pregunta per la nostra nacionalitat. Està esperant un grup d'espanyols que havien reservat a les 10h fer una visita guiada, però finalment no apareixen. Llavors, ens ofereix fer la visita amb ella. No s'ha de pagar res per aquest servei i com havíem llegit en altres blocs, que era recomanable fer-ho per asabentar-te del que vas veient, ho acceptem sense reserves.

En aquest camp de concentració, que no d'extermini, molts jueus van morir i molts altres van ser enviats als camps d'extermini. Visitem els barracons, els patis, les cel·les i altres habitacions, i també passem per un tunel subterrani de més d'un quilòmetre, un camí estret i angoixant. Al final de la visita, li oferim una propina a la guia per la seva bona feina i ens quedem una estona més pel lloc.

Acabada la visita, agafem el mateix camí per on hem vingut i ens dirigim cap a la Gran Fortalesa que allotja la ciutat de Terezín, i que va ser transformada en ghetto el 1941 pels nazis, amb la finalitat de presentar-la com un model d'assentament jueu, de cara a l'exterior, encara que realment era un camp de concentració. Aquí visitem els Museu del Guetto, en l'antiga escola on es pot veure entre altres coses angoixants dibuixos d'aquells anys fets per nens, els barracons, el cementiri i el crematori i un oratori i unes habitacions jueves que s'han conservat de l'època.

Des de la plaça central d'aquesta petita ciutat, té una de les seves parades, l'autobus que ens retorna a Praga. Mentre esperem, dinem una mica dels entrepans i fruita que hem agafat del bufet de l'hotel, a l'hora d'esmorzar (No és un lloc on hi hagi molts bars o restaurants oberts, i menys en l'època hivernal).

Un cop a Praga, ens dirigim de nou al centre històric per anar a comprar les entrades pel Teatre Negre. Després de mirar-ho una mica per sobre, agafem el Teatre Image (Pařížská 4) que ofereix cada dia una obra diferent. Aquell dilluns representaven Cabinet. El preu de l'entrada és de 480Kč o també si es vol es pot pagar en euros (20,00€, una mica més car que el canvi oficial).

El Teatre Negre és un teatre totalment diferent que es basa en la incapacitat de l'ull humà en diferenciar negre sobre negre. Així, els actors completament vestits amb roba negra, actúen sobre un fons negre, fent que l'espectador només pogui veure el que els actors volen mostrar: objectes il·luminats, fosforescents o personatges flotant són algún dels elements que caracteritzen aquest art. Els seus origens daten de l'època imperial xina, però els txecs van revolucionar la técnica, utilitzant de millor forma les llums, les ombres, la mímica i les acrobàcies. El fet que les obres de teatre negre siguin mudes, fa especialmente propici per a tots els viatges que no parlen altres idiomas.

L'obra més popular és Aspects of Alice, que explica el pas de l'infantesa a l'adolescència d'Alícia després de deixar el País de les Meravelles. Representada en el Ta Fantastika (Karlova 8), els altres locals que es poden trobar a Praga on fan espectacles d'aquest tipus de teatre són el Blanik (Vaclavske namesti 56), el Metro (Národní 25) i l'Animato (Na Příkopě 10).

Dediquem la resta de la tarda a passejar tranquilament pels voltants, i anem a sopar aviat, per tal de no fer-ho després del teatre. El lloc triat per sopar és la pizzeria Giovanni (Kožná 481/11 110 00 Praha 1-Staré Město), situat a pocs metres de la Torre del Rellotge Astronòmic. Tant la pasta com la pizza que vam demanar estaven bastant bons i a un preu raonable, per estar tant a prop del centre.

Amb temps, ens dirigim al teatre, per tal de trobar un bon lloc (no hi ha seients reservats). Cada dos fileres de cadires s'alça un esglaó; per tant, es millor triar la primera fila de l'esglaó, sigui la fila que sigui, per tal d'assegurar-se una millor vista de l'escenari, i que no t'ho tapi les persones de davant. L'obra durà al voltant d'una hora i mitja, i en ella s'intercalen escenes mudes i còmiques amb les escenes pròpies del teatre negre, on sobre un fons negre els actors actuen portant objectes il·luminats i articles fosforescentss, sota un mateix argument. Sense ser res de l'altre món, és interessant veure-ho almenys un cop aquest tipus de teatre.


Dia 4 (Dimarts 04/12/2012)

Matí dedicat a visitar Hradčany, el barri on hi ha el monumental Castell de Praga. S'hi pot arribar amb el tramvia número 22, o com nosaltres, tranquilament caminant des de Malá Strana. L'horari de visita durant l'hivern és de 9 a 16h. L'entrada completa val 350Kč per persona (més 50Kč per poder fer fotos en determinats recintes) i inclou visitar la Catedral de Sant Vito, el Vell Palau Reial, l'exhibició permanent 'La història del Castell de Praga', la Basílica de Sant Jordi, el Carreró d'Or amb la Torre Daliborka, la Galeria Pictòrica, la Torre de la Pòlvora i el Palau Rosenberg.

Els jardins només estan oberts durant els mesos d'abril i octubre, motiu pel qual no vam poder visitar-los.

Visitat el Castell, tirem carrer amunt, cap a l'Església de la Nostra Senyora de Loreto, un centre de peregrinatge molt important de Praga amb la Casa de la Verge Maria, una rèplica de la suposada casa on va tenir lloc l'Anunciació a la Verge Maria, l'Església de la Nativitat i el Tresor, amb diversos objectes litúrgics de molt valor. El preu de l'entrada és de 130Kč per persona, i 100Kč per poder fer fotos.

Després anem cap al Monestir de Strahov on es troba l'Església de l'Assumpció de la Verge Maria, la Biblioteca i una Galeria d'Art. L'objectiu era visitar la Biblioteca, on destaquen la Sala Teològica Barroca i la Filosòfica Classicista, però arribem a l'hora de dinar, i està tancada.




Baixem cap a Malá Strana, per tal de visitar els jardins Wallenstein, però com moltes altres coses, a l'hiver estan tancats i no es poden visitar.

Dinem en la plaça de la Ciutat Vella, i comprem uns langose en algun dels llocs ambulants. Es una especialitat que ve d'Hongria formada per una masa de pa o patata cuita que es fregeix en oli i fiquen per damunt ketchup, formatge i all.



Durant tota la tarda va plovent, i ens la vam prendre amb tranquilitat, passejant tranquilament.

Per sopar, provem el restaurant U Supa (Celetná 22, 110 00 Praha), ben centric, entre la Torre de la Pòlvora i la Plaça de la Ciutat Vella. Serveixen especialitats del pais, i nosaltres demanem unes saltxitxes. El menjar es bastant normalet, encara que el lloc està ple de gent, amb música en directe, encara que una mica pesats, doncs van passant taula per taula, tocant una peça i demanant alguna propina.


Dia 5 (Dimecres 05/12/2012) - L'avió surt al migdia i aprofitem un parell d'hores del matí que tenim per a fer unes últimes compres de souvenirs i de llibres, i uns entrepans per a dinar en l'avió.


RELACIO D'ENTRADES

La Ciutat Vella
La Plaça de la Ciutat Vella
L'Ajuntament de la Ciutat Vella i el seu rellotge astronòmic
El Barri Jueu
El Pont Carles
Les estàtues del Pont Carles
La Ciutat Petita
La Ciutat Nova
El districte del Castell
El Castell de Praga
El camp de concentració de Terezin


INFORMACIÓ DIVERSA DE PRAGA I BIBLIOGRAFIA

Disfruta Praga: Guia pràctica i útil amb informació diversa de la ciutat: transports, monuments, barris...
MundoCity: informació àmplia dels barris de Praga i els seus monuments.
DisKuse: bloc personal de diversos temes, amb àmplies i detallades entrades de Praga.