Praga. El pont Carles (Karlův most)

Unint la Ciutat Vella i la Ciutat Petita, en els marges del Moldava, destaca el pont Carles, amb les seves torres, a cadascuna de les vores del riu i les trenta estàtues i grups escultòrics que la guarneixen al llarg dels seus 516 metres de longitut i 10 metres d'amplada, sostingut per 16 arcs. Fins 1870 era conegut com el Pont de Pedra (Kamenný most) o Pont de Praga (Pražský most).


Antigament, el riu Moldava no era tan tranquil com es pot veure actuament; la seva corrent combinada amb les fortes pluges van fer que molts cops haguessin inundacions i van arrossegar ponts, con un de fusta durant el segle XI. En 1172, el rei Wenceslau I ordenà la construcción del primer pont de pedra connectant les dues vores del Moldava, donant-li el nom de Judith, com la seva dona (Juditin most). Una inundació de 1342 el va destruir, i de les torres que hi havien es conservaren dos: la torre románica del costat de la Ciutat Petita i una segona que va ser integrada en l'edifici del convent dels Cavallers de la Creu, del costat de la Ciutat Vella.


Un nou pont va ser construït per Carles IV, i s'acabà l'any 1402. Els treballs van ser iniciats per Jan Ottl i acabats per Petr Parler, qui també va treballar en la construcción de la Capella de Sant Wenceslau en la Catedral de Sant Vite i en la torre del pont de la Ciutat Vella. La primera pedra es va ficar, segons la llegenda, en un dia i hora que van aconsellar els astròlegs i numeròlegs de la Cort: en l'any 1357, el dia 9 del mes 7 (juliol) a les 5:31 del matí; una sèrie de números imparells capicues (1-3-5-7-9-7-5-3-1). Per a la seva construcció es varen utilitzar grans blocs de pedra arenisca que van ser endurits, segons les llegendes, amb ous que es van mesclar en el morter.

Carles IV (1316-79) va ser Emperador del Sacre Imperi Romà i rei de Bohèmia, i un dels grans impulsors de la ciutat de Praga: va convertir la ciutat en la capital de l'imperi, en seu arquebisbal, s'inicià la construcció de la catedral de Sant Vite, fundà la Universitat coneguda com Karolinum i ordenà la construcció de Nové Mesto (La Ciutat Nova), entre altres fets.

Durant molt temps el pont Carles va proporcionar la única forma de creuar el riu Moldava i per al seu manteniment es cobrava peatge, que cobraven l'ordre religiosa dels Cavallers de la Creu, la plaça de la qual es troba a la sortida del pont en direcció a la Ciutat Vella. També va ser escenari de cruents fets històrics, com l'exposició dels caps dels rebelds executats després de la Batalla de la Muntanya Blanca, en 1621.


En 1866 es varen instal·lar llums, inicialment de gas que van ser canviades posteriorment per elèctriques, en la balaustrada del pont. Durant els següents anys, passaven diversos transports públics, fins que a mitjan segle XX després d'importants obres de manteniment en el pont, només es permet accedir al pont a peu.


En els seus extrems hi ha tres torres, dues del costat de la Ciutat Petita i una en la Ciutat Vella, que antigament servien de protecció i avui són miradors turístics.



La Torre de la Ciutat Vella (Staroměstská mostecká věž), de 47 metres, és d'estil gòtic i va ser dissenyada per Petr Parler, com part de les fortificacions de la Ciutat Vella. Però també va ser una gran porta triomfal del recorregut del Camí Real que seguien els reis durant la coronació i que acabava en el Castell de Praga. Les quatre torretes de les cantonades adalt de la torre són obra d'una reconstrucció realitzada entre 1854 i 1878 i dirigida per Josef Mocker.

En 1648, els suecs van ocupar la vora oest del Moldava i varen intentar avançar sobre la Ciutat Vella, produïnt-se la batalla més important sobre el pont i la torre va ser greument danyada, sobretot en la cara que dóna al riu, per la qual cosa les escultures de Parler que donen sobre la Plaça dels Cavallers de la Creu són les que van sobreviure a l'atac i van ser restaurades.



En la consegüent reconstrucció, realitzada entre 1650 i 1653 per Carlo Lurago i Giovanni Spinetti, va ser ficada en la façana una placa de pedra amb text en llatí que conmemora l'heroica lluita dels habitants de Praga contra els suecs.


Damunt de la porta, sobre una sèrie d'escuts, hi ha tres escultures que representen a Sant Vite, el sant protector del pont en el centre; a l'esquerra, la figura del rei Carles IV (com un home gran) com a ordenant de la construcció del pont, i a la dreta, la de Sant Wenceslau (com un home jove), l'antic rei de la dinastia fundadora de Praga, ficant en evidència l'orgull que l'emperador Carles IV manifestava de pertanyer a la família premyslita. En la composició també es van incloure els dos escuts de la Corona de Bohèmia. Més amunt, hi ha altres dues estàtues de sants patrons del pais: Sant Adalbert i Sant Segismund.


En la façana també podem veure altres elements escultòrics i simbòlics com el blauet en una corona (una tovallola amarrada amb un nus, emblema del gremi dels barbers), símbol de Wenceslau IV, baix el regne del qual es va finalitzar la torre. El blauet simbolitza també l'alma humana, i se li adjudicava la capacitat de protecció davant d'un raig, multiplicar tresors amagats i calmar les tempestes.

Sobre les mènsules de l'arc de la torre, en la cara est que dóna a la Ciutat Vella, hi ha a l'esquerra un lleó devorant un pernil i a la dreta una àliga devorant un conill. En la cara oest, es troben a l'esquerra una àliga lluitant contra un grif, au mitològica amb el cap, coll i les ales d'una àliga i el cos, extermitats i cua de lleó, i a la dreta un lleó lluitant contra una serp.

Sobre l'arc, en la cara est, hi ha deu emblemes de les terres que pertanyien a l'imperi durant el regnat de Carles IV, i que incloia Görlitz i la Baixa Lusàcia, territoris aconseguits en 1373, però que es van separar immediatament després de la seva mort, en 1378. Els dos del centre són els més importants: l'àliga negra sobre el fons daurat (emperador romà) i el lleó platejat de dues cues sobre el fons vermell (rei de Bohèmia).


Sota la porta, hi ha un passatge amb volta gòtica, amb 8 metres d'amplada que encara conserva restes de pintura gòtica, completats en 1877 i 1878 per Petr Maixner. La volta de creueria està dividida per nervadures entrecreuades en vuit espais, dins dels quals apareix de nou el blauet en la corona.

La torre està oberta tot l'any al públic i pujant 138 esgraons permet accedir a la torre des del passatge. En el primer pis, on actualment hi ha una petita exposició del rei Carles IV, s'ubicaba sembla ser el lloc de guàrdia des d'on es feia baixar la reixa de ferro per tancar la porta. En la segona planta, que servia com a presó per als deudors de les famílies, destaca el sostre neogòtic realitzat en 1880 segons el projecte de l'arquitecte Jan Schöbl. Des d'aquesta planta, hi ha un magnífic mirador, on sobresurt el pinacle en forma de cunya.



Al llarg del pont es troben trenta estàtues situades als dos costats, d'estil majoritàriament barroques i temàtica religiosa, que conforma un veritable museu a l'aire lliure. Des del pont, també es pot veure, a pocs metres, al costat de la vora del riu, l'estàtua de Bruncvík, un llegendari cavaller medieval que va recórrer el món per trobar un lleó viu per al seu escut (origen de l'escut txec). Durant el viatge, va rebre una espasa màgica que tenia el do de tallar per si sola els caps dels enemics. Aquesta espasa es troba en un dels pilars del pont, i ha de servir a Sant Wenceslau, quan el pais estigui en una crisi molt greu, alliberar-lo dels seus enemics.


Entre les estàtues de la santa Lutgarda i la de Sant Nicolau de Tolentí, es troba una escala que porta a la illa de Kampa, una illa del riu Moldava separada de Malá Strana per només un canal artificial anomenat Čertovka.


Per la Torre del pont de Malá Strana (Malostranská mostecká věž), s'accedeix a la Ciutat Petita, venint des de la Ciutat Vella. Va ser durant molts anys la única forma d'entrar en aquesta ciutat. Sota la seva majestuosa porta, els reis coronats seguien el Camí Real pel carrer Mostecká. Realment són dues torres que unides per un passatge conformen una porta monumental.



La més petita és l'antiga torre romànica del pont Judith, l'antic pont de pedra que es va esfondrar el 1342 i que sembla ser anterior al mateix pont Judith. A principis del segle XV la torre es va convertir en presó per als pitjors delinqüents. Posteriorment, des de finals del segle XVI fins el 1784 hi havia l'oficina de l'aduana. En el seu soterrani es conserva una sèrie extraordinària de gravats creats a mitjan segle XII que representen a persones, animals, armes, l'estrella de vuit puntes i diversos escuts de famílies nobles.

La torre més alta, en estil gòtic, va ser construïda en la segona meitat del segle XV, en temps del rei Jordi de Podebrady, prenent com a model la torre de l'altre extrem del pont, encara que és més austera en la seva decoració. Construïda amb grans blocs de pedra arenisca, disposa de nínxols, aparentment previstos per a estàtues monumentals, que finalment mai van ser fetes. Va servir com a torre de vigilància i magatzem.


Anar a: Les estàtues del Pont Carles | Index de Praga




Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada