Praga. La Ciutat Petita (Malá Strana)

Una vegada creuat el Pont Carles, s'arriba al barri conegut com la Ciutat Petita (Malá Strana). La seva ubicació en el vessant del turó, entre el Castell de Praga i el riu Moldava, determinaren el seu nom, en contraposició a les àrees més grans a l'altre costat del riu.

Sota el Castell de Praga hi havia una sèrie d'assentaments, i al voltant del segle VIII, afavorit per la proximitat al riu es va establir un mercat. Posteriorment es van assentar nombrossos artesans d'origen germànic invitats pel rei, i l'any 1257, el rei premyslida Otakar II va concedir el rang de ciutat amb els previlegis que aixo comportava. La vida de la petita ciutat va girar sempre al voltant del mercat, situat en l'actual plaça de Malá Strana, l'actual Malostranske Namesti. El rei Carles IV va manar construir entre 1360 i 1362 una extensa fortificació (actualment integrada al Parc Petřín) coneguda com el Mur de la Fam, a mode de protecció, però també es diu que va ser per a ocupar a la gent pobre en aquells temps difícils.

Malá Strana va ser lloc d'assentament de diversos palaus de la noblesa, en contraposició als edificis de la vorera dreta que eren més burgesos. El barri tal com es veu avui, és resultat de les reconstruccions posteriors que va haver-se de fer després que fos gairebé destruida en la seva totalitat durant les guerres entre husites i els catòlics, en 1419, i el gran incendi de Praga de 1514.

Pas obligat per arribat al Castell, sota la porta de la Torre de Malá Strana, al costat del Pont Carles, l'alcalde entregava les claus de la ciutat al rei, el dia de la seva coronació. Des de la torre, el carrer Mostecká, el carrer del Pont, descendeix suaument i després torna a pujar fins a l'església de Sant Nicolau. Amb el carrer Nerudova, es tracta dels carrers més pintorescs de Malá Strana. Totes dues convergeixen en la Malostranské náměstí, plaça dividida en dues parts, una alta i una baixa, seguint el desnivell del terreny imposat pel vessant del turó i partida per la meitat per l'esmentada església de Sant Nicolau. La plaça està envoltada d'edificis històrics amb arcades i amb detalls vistosos en les facanes, molts d'ells antics palaus de la noblesa.

Tirant pel carrer Karmelitská, es troba l'Església de la Nostra Senyora de la Victòria (Kostel Panny Marie Vítězné), l'església barroca més antiga de Praga i on es troba la imatge del venerat Nen Jesus de Praga (Pražské Jezulátko). Els origens d'aquesta església es remunten al segle XVI, quan era una capella protestant. A inicis del segle XVII va ser construïda una església, més tard dedicada a la Santíssima Trinitat. Una llegenda diu que durant la Batalla de la Muntanya Blanca, entre protestants i catòlics, un cura que acompanyava a aquests últims portava amb ell una imatge de la Verge Maria, que havia trobat en un monestir confiscat. Quan la batalla semblava favorable als protestants, el cura va beneir al seu exèrcit utilitzant la imatge i finalment van guanyar la batalla. Considerada miraculosa, la imatge va ser portada a Roma davant el Sant Pare qui la va entregar a l'ordre de les Carmelites Descalces. En 1622, l'últim pastor protestant deixà l'església de la Santíssima Trinitat i el rei Ferran II decidí donar-la a les carmelites, en memòria de la Batalla de la Muntanya Blanca. Llavors, va ser dedicada a la Nostra Senyora de la Victòria i a Sant Antoni de Pàdua.

La devoció a Jesus sent nen va ser estimulada per molts sants durant segles. Santa Teresa d'Avila va promoure el seu cult en Espanya, i aquí comença la història del Nen Jesus de Praga. Isabela Manrique de Lara y Mendoza va obtenir aquesta imatge de 47cm d'altura, que la donà com a regal de boda de la seva filla amb un noble txec. Passant de generació en generació, va arribar a Polyxena de Lobkowicz qui la donà a les carmelites en 1628. El Nen Jesus té una sèrie de vestits que es guarden en un petit museu que es troba en la mateixa església.

Ben aprop, es troba el Parc Petřín, sobre una petita muntanya, que es pot pujar passejant pels seus jardins o agafant el funicular des del carrer Újezd. Karmelitská i Újezd segueixen el traçat de l'antiga carretera que enllaçava Malá Strana amb altres poblacions de la riba esquerra del Moldava i el sud de Bohèmia.

Al capdamunt es troba la Torre de Petřín (Petřínská rozhledna), una torre-observatori de 60 metres d'altura, el mirador més elevat de Praga, des de la seva terrassa superior a 51 metres d'altura, i a 200 metres d'altitut sobre el riu Moldava. Amb una estructura molt similar a la Torre Eiffel, però molt més petita, es va construir dos anys després de la torre parisenca, en 1891, amb motiu de l'Exposició Nacional de Praga, com a una torre d'observació, utilitzant-se també com a torre de transmissió.

Gairebé 300 escales permet accedir al mirador, des del qual les vistes permeten, en dies clars, veure vàries desenes de quilòmetres a la rodona, i gaudir de les millors vistes panoràmiques de Malá Strana, el Castell, la Ciutat Vella i el riu Moldava. També es pot veure el contorn del Mur de la Fam, comentat anteriorment, que travessant el parc s'estén des del riu Moldava, a l'alçada de l'estació Újezd fins el monestir Strahov.

Davant del Laberint de Miralls, actualment un espai d'oci infantil i vestigi de l'Exposició Nacional de Praga, i al costat del Mur, hi ha l'Església de Sant Llorenç. Segons llegendes, des del segle X, els eslaus van utilitzar aquest lloc com a santuari per als seus rituals pagans, que incloïen el culte al foc, i que involucraven extranyes visions i activitats paranormals que els cristians no varen tolerar. Després de perseguir als eslaus per conjurar amb el desconegut, construiren una església, al voltant del 1135m per a contrarestar els efectes del paganisme.

Des del mirador de la torre-observatori, es pot veure una mega-estructura de pedra; es tracta de l'Estadi Strahov (Velký strahovský stadion), un estadi multiusos que avui en dia només s'utilitza com a lloc d'entrenament, amb 8 camps de futbol (6 de mida estàndard i 2 de futbol sala) del Sparta de Praga i per a concerts multitudinaris. Concebut en 1926, es volia que fos un dels majors estadis esportius del món, va ser dissenyat per acollir les trobades de l'associació de gimnàsia Sokol, molt populars en aquella época. Amb l'arribada al poder dels comunistes aquests actes van ser substituïts per una activitat semblant: exercicis col·lectius de gimnàsia elemental.

Amb una superfície de 60.000 metres quadrats que corresponen aproximadament a uns deu camps de futbol, algunes fonts indiquen que la capacitat de l'estadi és de 225.000 persones, encara que es creu aquest número és molt exagerat, i que sumant el número d'espectadors en les tribunes amb els gimnastes que intervenien, podien arribar fins a 32.000. No és ni la seva superfície ni la seva capacitat el que va distinguir a l'estadi, sino els seus paràmetres tècnics: el camp està inclinat de manera que entre els seus dos extrems hi ha una diferencia d'altura de gairebé dos metres. Era perquè tots els gimnastes veiessin bé a l'entrenador que els donava senyals amb banderes i així poguessin coordinar-se millor. L'altra curiositat técnica són els paràmetres acústics de l'estadi: sota la superfície del camp hi havia 72 pous de formigó, i aquí havia la técnica acústica, ja que si la música s'emitia només des d'un extrem, arribaría amb molt retard cap a l'altre part de l'estadi.

En Malá Strana hi ha la majoria d'ambaixades dels diferents païssos afincades en la República Txeca. Per un dels camins del Parc Petřín que condueix de nou al barri, s'accedeix als jardins posteriors de l'Ambaixada d'Alemanya, on entre estàtues diverses, destaca l'escultura Quo Vadis (1991), obra de David Černý, una representació del Trabant (un cotxe fabricat, i símbol, en la República Democràtica d'Alemanya) amb peus que simbolitza l'èxode dels alemanys de l'est una vegada va caure el mur de Berlin. Es va exposar en la Plaça Vella de Praga, i posteriorment va ser comprada per la pròpia ambaixada alemanya.

David Cerný és un dels artistes contemporanis (nascut el 1967) més provocadors de la República Txeca. Fill d'un dissenyador gràfic i d'una restauradora d'art, les seves obres localitzades majoritàriament en Praga, estan marcades per la provocació que ha buscat a traves del seu art.

Envoltant l'ambaixada, s'està al carrer Vlašska, que en txec antic vol dir italià, i és que després de l'incendi de 1541, que va patir Malá Strana, van començar a arribar a Praga arquitectes, Mestres d'obra i treballadors italians per a construir nous edificis en les zones afectades i compartir els seus coneixements amb els artistas locals. Així, els italians es van instal·lar en la part alta de la Ciutat Petita, i amb la seva presencia, l'estil renaixentista es va anar arrelant en el pais. Baixant pel carrer, es troba diversos palaus, la majoria dels quals són avui en dia ambaixades com el Kounic (Sèrbia), el Buguoy (França), el Furstenberg (Polònia)...

Les cases que donen al carrer Nerudova, com a part del Camí Reial, pertanyien inicialment a nobles, burguesos i artesans d'alt nivell que es preocuparen expresament per la decoració de les façanes. Els artesans usaven quelcom que fes referència a la seva activitat, com la Casa dels Tres Violins (núm. 12), que pertanyia a una família de fabricants de violins, o la Casa de la Clau Daurada (núm. 34), habitada per orfebres que treballaven per al Castell. D'aquesta manera, també, al no tenir números les cases en aquella època, es podien identificar les mateixes. El carrer porta el nom de l'escriptor txec Jan Neruda que va néixer i viure gran part de la seva vida en aquest barri, i algunes de les seves obres tracten sobre Malá Strana, com Contes de Malá Strana, on relata satíricament la vida de la societat burguesa del barri. Neruda va viure en la Casa dels Dos Sols (núm. 47), amb un relleu amb dos sols d'aparença agresiva. Altres cases a tenir en compte són les del Cigne Blanc (núm. 49), la Llagosta Verda (núm. 43), el Lleó Vermell (núm. 41), amb un lleó vermell prenent una copa daurada amb la seva arpa, la del Lleó Daurat (núm. 32) que disposa d'una exhibició de la història farmaceútica, o l'Àguila Vermella (núm. 6).

Al final del carrer, abans d'arribar a la part superior de Malostranské Náměstí, hi ha una sèrie d'edificis dissenyats per l'arquitecte italià Giovanni Santini, com el Palau Thun-Hohenstein (núm. 20), seu de l'Ambaixada d'Itàlia, l'entrada del qual està vigilada per dues àguiles gegantesques...

... i el Palau Morzin (núm. 5), l'actual Ambaixada de Rumania, amb dos enormes moros, aguantant el pesat balcó sobre les seves esquenes. La referència als moros no és casual, ja que Pavel de Morzin, un noble txec, havia combatut contra els turcs al servei de l'emperador.

La part superior de la plaça Malostranské Náměstí està dominada per la façana principal de l'església de Sant Nicolau. Davant, hi ha la Columna de la Santíssima Trinitat, també coneguda com la Columna de la Pesta, construïda en 1713 per a conmemorar el final de l'epidèmia de pesta que va assolar Europa durant els primers anys del segle XVIII. Es caracteritza per dos detalls: la primera és que enlloc de conmemorar als qui van morir per l'epidèmia, té un missatge d'acció de gràcies de part dels que van sobreviure, i la segona, es que a la part de dalt de la columna, enlloc d'estar la Verge Maria, motiu comú en aquests tipus de columnes, té les estàtues de la Santíssima Trinitat, que indica un missatge directe a Déu.

L'Església de Sant Nicolau de Malá Strana (Kostel sv. Mikulase) és una de les tres esglésies dedicades a Sant Nicolau en Praga. La seva imponent cúpula i campanari sobresurten sobre els teulats d'aquest barri, i està considerada com una de les joies del barroc europeu. El lloc estava ocupat originalment per una petita església parroquial dedidcada a Sant Wenceslau, i el 1702, l'arquitecte Kryštof Dientzenhofer va dissenyar els planols per a una nova església en Malá Strana, sota l'impuls dels jesuites, però va morir sense veure concretat el seu projecte. El seu fill, Kilián, educat en el Klementinum, va ser l'encarregat de construir-la, encara que va morir abans que fos acabada. Finalment, Anselm Lurago, gendre de Kryštof Dientzenhofer, completà l'obra entre 1751 i 1756, afegint unes capelles i completant el campanari de 74 metres, exactament la mateixa altura que té la cúpula, creant d'aquesta manera la peculiar asimetria de l'església.

Sortint de l'església i caminant pel carrer lateral, s'arriba a la part inferior de la plaça, envoltada d'edificis del Renaixement i del Barroc.

Tornant cap al pont Carles, i agafant un dels carrers laterals, a mà esquerra, i abans d'arribar al Museu Kafka es troba un petit carrer regulat per un semàfor, en cadascuna dels seus extrems, considerat pels habitants de Praga com el carreró més petit del món. L'escalinata acaba donant accés a un restaurant, al costat del riu, amb vistes al pont.

Gairebé al costat mateix, s'ubica el Museu Franz Kafka (Kafka Muzeum), dedicat a l'escriptor txec i que s'inaugurà el 2005. L'exhibició, anomenada La ciutat de K, mostra la relació tan especial entre la ciutat de Praga i Kafka. Va ser preparada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (el CCCB) i ensenyada en la capital catalana en 1999, posteriorment en el Museu Jueu de Nova York, per arribar finalment a Praga en 2005. La mostra es divideix en dos parts ben diferenciades; una és l'Espai existencial on s'intenta ensenyar com Praga va influir sobre Kafka i la seva obra i explorar la ciutat des del seu punt de vista. L'altra part és la Topografia imaginària que tracta la forma en què Kafka descriu la ciutat sense mencionar noms dels llocs que explica en les seves novel·les i contes.

Davant del museu, en la plaça, trobem Piss (2004), una font del polèmic artista David Černý, consistent en dues estàtues masculines de més de dos metres d'altura orinen dins d'una font, que té la forma de la República Txeca. Dins de les estàtues hi ha un mecanisme que fa rotar la cadera als dos costats i moure el penis de dalt cap avall, que permet dibuixar missatges que es reben en un número de mòbil.

Separat de Malá Strana per un canal artificial i al costat del riu Moldava, es troba la illa urbana de Kampa. El punt més tradicional per accedir-hi és des del mateix Pont Carles, que la travessa en la part nord, per unes escales que condueix a la plaça Na Kampě, en el cor de la illa. Un ranking realitzat pel portal turístic VirtualTourist la va declarar com la segona illa urbana més maca del món, ocupant el lloc d'honor la Illa de Sant Lluis en Paris, i el terçer lloc se li donà a la illa Ada Ciganlija de Belgrad.

El canal va ser creat en el segle XII amb l'objectiu de fer funcionar uns molins. Abans de la construcció de represes en el riu, el canal era molt turbolent, fet que li donà el nom de Čertovka, que vol dir canal del diable. Dels molins, en queden tres, sent el millor conservat l'anomenat molí del Gran Priorat, amb una roda de 8 metres que gira lentament al costat d'un pont que condueix a la Plaça del Gran Priorat dels Cavallers de Malta.

Envoltant la plaça Na Kampě es troben cases d'estil barroc i rococó, com la Guineu blava (U modré lisky), seu de l'ambaixada d'Estònia. D'aquí, s'arriba al Parc de Kampa...

Residència dels barquers i picapedrers que treballaven en el pont Carles, Kampa havia romàs relativament verge de construccions degut al risc permanent d'inundació. La major part del terreny s'urbanitzà en forma de jardins i horts per als palaus de l'altra riba del rierol. En 1940, s'agruparen per formar un parc públic. Des de llavors, el Parc de Kampa és un lloc d'oci per passejar i gaudir de les vistes sobre el riu, el pont Carles, la Ciutat Vella, el Teatre Nacional...

Tocant al parc, hi ha el Museu Kampa-Fundació Jan i Meda Mládek (Muzeum Kampa-nadace Jana a Medy Mládkových), una galeria d'art contemporani que exposa principalment obres d'artistes txecs. Les peces pertanyen a la col·lecció privada de Jan i Meda Mládek que van reunir en el seu llarg exili americà durant els anys del règim comunista. Després de la Revolució de Vellut i la caiguda del comunisme. Després de la Revolució de Vellut i la caiguda del comunisme, Meda Mládek (el seu espòs havia mort temps abans) va tornar a Praga i decidí donar a la ciutat totes les seves possessions per a l'apertura d'un museu. Instal·lat en l'edifici dels antics molins Sova (Sovovy mlýny), restaurat completament entre 2000 i 2001, el museu va obrir les seves portes en 2003.

Al costat de l'entrada del museu, trobem Babies (2001), una altra peculiar obra de David Černý, consistent en tres figures de bebès enormes en actitut de gatejar. Mentre els cossos i els caps de bronze estan ben proporcionats, els bebès no tenen rostre i en el seu lloc hi ha un rectangle enfonsat com si fos resultat d'un cop. Aquestes figures també es van exposar en diverses ciutats europees i també es pot veure en la Torre Zizkov de Televisió, visible des de diversos punts de Praga (si és té uns prismàtics o una càmara amb un objectiu, es pot veure unes taques negres que semblen escalar la torre... es tracta dels babies).

A prop de la Illa de Kampa, En la Velkopřevorské náměstí, la Plaça del Gran Priorat, envoltat de palaus, es troba una paret coberta amb graffitis, inscripcions i dibuixos que pot xocar inicialment. Es tracta del Mur de John Lennon. L'ex-cantant dels Beatles era admirat pels joves pacifistes de l'Europa Central i de l'Est en temps comunistes. Les cancons occidentals eren prohibides per les autoritats, i especialment les de Lennon, per la seva prèdica de la llibertat. Amb l'assassinat, el 1980, de Lennon, la joventut de Praga va decidir retratar-lo en aquesta paret com a homenatge i una forma de desafiar a les autoritats. Després van apareixer inscripcions amb lletres i frases dels Beatles i de John Lennon. Malgrat la prohibició i la neteja del mur, noves frases i dibuixos seguien apareixent. D'aquesta manera, el mur es va convertir en un monument a la llibertat d'expressió i a la rebel·lió no violenta dels joves txecs contra el règim.

Coberta de graffitis anticomunistes, en 1998, els propietaris de l'edifici va reconstruir el mur, ja que molta gent s'emportava part del mur com a record, i es convocà a la gent a repintar el mur. Les inscripcions i dibuixos no tenen res a veure amb el que hi havia originalment, però segueix sent un símbol i recordatori per a les generacions futures de què val la pena lluitar per la llibertat.

Al costat del mur i de la plaça hi ha l'Església de la Nostra Senyora de la Cadena (Kostel Panny Marie pod řetězem), d'estil barroc, encara que els seus origens daten del 1182. El nom es refereix al pont de Judith, que va precedir a l'actual pont Carles, i especificament a la cadena que controlava el pas sota del pont. Aquesta cadena s'estenia d'una riba a l'altra del riu, per la qual cosa els vaixells no podien passar a menys que paguessin un peatge. En aquesta església es va concretar l'apressonament de Sant Joan Nepomucè en 1393, confessor de la reina Sofia, i un dels sants més venerats del pais.

En el seu interior, en l'altar major es troba una imatge de Karel Škréta on es destaca el paper que van jugar els Cavallers de Malta en la derrota dels turcs durant la batalla naval de Lepanto, en 1571. I també, una circumstància curiosa, hi ha una estàtua de Rudolf Colloredo, que va defendre la ciutat de l'armada suïssa en 1850, amb un gorro ficat, a pesar d'estar dins d'una església catòlica.



Apart dels llocs comentats, Malá Strana ofereix a més llocs no tant populars però igualment encantadors com els jardins de Vrtba ((Vrtba Vrtbovská zahrada)) i els del Palau Wallenstein (Valdstejnska zahrada).

Els Jardins barrocs de Vrtba, a pocs metres de la plaça Malostranské, daten del segle XVIII i es tracta d'un jardí d'estil italià-barroc amb una sèrie de terrasses interconectades per escales, adaptades al vessant del turó del parc Petřín, i amb nombrosses escultures.

L'actual seu del Senat de la República Txeca rau en les dependències del Palau Wallenstein, el primer gran palau construït en l'era del barroc en la ciutat, durant el segle XVII. Els seus jardins (tancat durant els messos d'hivern) destaquen per la seva filera d'escultures de bronze, una sala terrena formada per tres arcades i parets decorades amb frescs i estuc, i una cova artificial, formada per estalactites, que semblen de lluny calaveres.


Anar a Index de Praga