El Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès

El 24 d'octubre del 2013, amb la visita d'Ana Pastor, ministra de Fomento, a Sant Cugat del Vallès, es donaven per finalitzades les obres de remodelació del seu Celler Cooperatiu, que s'han allargat més de 10 anys, molts d'ells aturades, per diversos problemes administratius. D'aquesta manera, el municipi vallesà recupera una de les seves joies arquitectòniques més preuades: una obra del 1921 de l'arquitecte Cèsar Martinell, corresponent al modernisme tardà, i que a principis del segle passat va servir a la comunitat vitivinícola de la zona per a fer vi embotellat i engarrafat.

I gairebé dos mesos després, el 13 de desembre, s'obrí al públic -passant a formar part del Museu de Sant Cugat, juntament amb la Casa Aymat i el Monestir- l'exposició permanent del Celler, on s'explica els trets essencials de l'edifici i recorda la importància de la indústria del vi en la ciutat a principis del segle XX.

Foto: Artur Ribera
Ubicada en l'antiga sala d'elaboració del vi, l'exposició permanent està estructurada en tres eixos temàtics:

1) En una introducció s'explica el context històric en el qual es va fundar la cooperativa Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir i es va construir el celler. Els temes centrals d'aquest part són la crisi al voltant del cultiu del raïm i l'elaboració del vi a finals del segle XIX, el cooperativisme i la innovació industrial i arquitectònica, entre altres.

La cooperativa va ser fundada el 1921 i estava formada per 51 homes, sobretot petits propietaris i parcers o arrendataris més alguns hisendats. Aquesta entitat va ser creada amb l'objectiu de dur a terme conjuntament l'adquisició del material de viticultura, l'elaboració i venda del vi i dels derivats de la vinificació, i la construcció d'un celler cooperatiu. El primer president fou Joaquim Prou Margenat, propietari de can Volpelleres, i els inicis no van ser fàcils i repetides desavinences amb alguns dels hisendats vam comportar la seva retirada del projecte i de la seva aportació econòmica, i només van poder construir aleshores una petita part del celler encarregat a Cèsar Martinell, la sala d'elaboració, i s'acordà construir les tines al ritme de les necessitats.

El celler des de la Rambla del Celler, anys 1930 (Foto arxiu TOT Sant Cugat)

El 1922, amb el celler en marxa, ja es vinificava col·lectivament, i la cooperativa es consolidà amb nous socis que accentuen el seu perfil de pagesia de base i una participació més democràtica a través del vot per persona. Amb la Guerra Civil i el franquisme, es va portar a perdre part d'autonomia, confiscacions, repressió i control, però el vi es continuà elaborant. El 1946, l'entitat, sota el nom de Cooperativa Vitícola de Sant Cugat del Vallès, comença a reviure i a finals dels anys 40 la collita fou tant important que, com que no va poder encabir en totes les seves tines, s'hagué de vendre most sense fermentar, tal com explica Tomàs Grau Garriga al llibre La vinya i el blat a Sant Cugat (1996), el qual narra amb profusió de detalls l'activitat que hi havia:

Els dies més intensos de la verema era normal trobar una llarga cua de carros que anaven a buidar el raïm. Hi havia moments, tant al migdia com al vespre, en què al carrer de Balmes, que era per on entraven, s'hi formava una cua fins al carrer de Santiago Rusiñol, per la part de dalt, i fins a l'actual rambla del Celler, per la part de baix. Un carro de cada cua entrava a descarregar al pati de les andanes de descàrrega. Se seguia aquesta ordre de manera estricta, ja que els retards dels viatges dels carros feien anar malament les colles de veremadors a les vinyes, i aquest fet havia provocat més d'una discussió en la qual s'intercanviaven paraules molt gruixudes. Aquests embussos es van produit, sobretot, a finals dels anys cinquanta i primers dels seixanta, motivats per les noves plantacions que es van fer en acabar la guerra. Aleshores les vinyes es trobaven en ple rendiment i la producció era òptima.

Foto: Arxiu TOT Sant cugat

Durant la dècada del 1950, amb les obres de construcció del celler acabades i millores a la sala d'elaboració, la producció de vi arriba a la seva màxima quota amb 1.297.500 litres l'any 1960. Una nova crísi vinícola i, sobretot la reconversió del sòl agrícola en residencial en un Sant Cugat que estava esdevenint ciutat, van reduir els ceps i el vi fins que el 1988 se n'elaborà el darrer. Poc després la cooperativa es dissolia, i el celler es diluïa al nou entramat urbà.


2) La segona part tracta sobre l'elaboració del vi i mostra el procés de vinificació seguit en la bodega, des de la verema fins a l'obtenció del vi preparat per a comercialitzar. Així, a partir de 1952, la data de veremar es decidia en l'assamblea d'inicis de setembre segons la maduració dels raïms, i es comprovava sobre el terreny la seva qualitat. Els primers vins del celler reposaven uns sis mesos, però després s'optà per un vi més jove, que sortia a la venda a partir de desembre de l'any de la verema.

Temps de veremar el 1910. Foto Arxiu Tomàs Grau



També es pot veure la maquinària i la infraestructura conservada, com les premses, vagonetes, bàscules... així com el sistema de transmisió d'energia a través d'embarrats i politges.




3) La última part, titulada Un edifici calculat, ofereix l'evolució i l'adaptació de la bodega a nivell arquitectònic. Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, dissenyà un edifici totalment inserit en la seva arquitectura agrària i que recull l'experiència adquirida als seus cellers previs. Construït el 1921, és un dels darrers dels 24 que construí a l'intens període entre 1918 i 1922. L'edifici consisteix en un conjunt d'arcs parabòlics, construïts amb maó vermell vist, que sustenten una coberta amb voltes catalanes tensades per tirants de ferro. Acollia els molls de descàrrega del raïm i la sala de tractament inicial del raïm i del most.

Havia de ser un celler de gran extensió i de capacitat mitjana. El projecte preveia la construcció de quatre naus paral·leles d'obra homogènia, arcs equilibrats fets amb totxo de plantilla i voltes de maó de pla. A cada nau s'hi situaven dues fileres de dipòsits amb un pas central. A la part posterior, aprofitant un lleuger pendent del terreny hi anava la nau d'elaboració, transversalment, unint les quatre anteriors, també realitzada amb arcs equilibrats i voltes de maó de pla a diferent alçada. Aprofitant la llargada de la nau d'elaboració, es preveia duplicar la zona de recepció de raïm, amb dues parelles de tremuges, dues bàscules i els seus corresponents dipòsits. Aquest fet és inusual als cellers de Martinell, i només es dóna als dos últims que projectà, el de Sant Cugat i el de Rubí.

El projecte original


Els problemes econòmics van dificultar l'execució del projecte, i l'extensió es va reduir a dues terceres parts del previst. Només se'n va arribar a construir poc més de la meitat de la sala d'elaboració, la marquesina de recepció i la base d'un dels dipòsits d'aigua. També es construïren algunes de les tines, que van quedar-se sense cobrir.



Què es va fer?


Si s'hagués acabat totalment, aquest celler, hauria estat un dels més grans construïts per Martinell. L'edifici acabat hauria tingut un aspecte exterior semblant al del celler de Gandesa, cobert amb voltes de maó de pla a diferent alçada i il·luminat a partir dels espais que queden vuits entre les voltes. La seva distribució interior és però, més pròxima a la del Pinell de Brai.


Què en queda?



La fi de l'activitat agrícola de l'antiga cooperativa motivà l'enderroc de la sala de tines i el traspàs de la sala d'elaboració a la ciutat, l'any 1992.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada