La Biblioteca Nacional de Catalunya

Les dependències que avui ocupen les biblioteques Sant Pau-Santa Creu i la Nacional de Catalunya formaven part de l'antic Hospital de la Santa Creu, traslladat des del principi del segle passat al modern complex de l'actual Hospital de Sant Pau que va projectar Lluís Domènech i Montaner.

Com a institució hospitalària, l'Hospital de la Santa Creu és una de les més antigues del món. El seu origen es remunta al final del segle X, quan era asil i hospital de pelegrins.En aquella època la ciutat de Barcelona tenia diferents hospitals, però entre els segles XII i XIII es va decidir centralitzar tots els hospitals en un de sol. El lloc triat va ser la casa de Pere Prim i la seva muller, ja que hi tenien cura dels malalts. El canonge Guillem Colom va ser qui va convertir aquesta casa del Raval en hospital i va aconseguir la protecció del papa Honori.

Però una cosa era la decisió de centralitzar tots els hospitals en un de sol i l'altra, dur-ho a terme. Per a això es va haver d'esperar fins al segle XV. L'any 1401 es van col·locar les quatre primeres pedres del nou edifici. El fet que hi hagués quatre primeres pedres i no només una, com és habitual, va ser degut a la implicació de les principals "forces vives" de la Barcelona del moment. Així, una la va posar el rei Martí I; l'altra, la reina Maria de Luna; la tercera, la va col·locar en Jaume de Prades en nom del príncep hereu, i la darrera, el bisbe Joan Armengol i els consellers en nom de l'Església i la ciutat.


Tot el complex hospitalari es va anar construint en fases successives, i cada espai construït en cada fase era utilitzat tan bon punt estava acabat. L'Hospital de la Santa Creu es va construir d'acord amb un projecte de planta rectangular amb dos pisos al voltant d'un pati amb porxo, seguint les formes dels claustres eclesiàstics, però la quarta ala que havia de tancar el pati no es va arribar a construir. El claustre està construït per trams de volta de creueria oberts al pati amb arcs apuntats, i al damunt del claustre es troba una terrassa.

L'estructura de les naus és diferent als pisos inferior i superior. La del pis inferior està coberta amb voltes de creueria molt rebaixades, i estaven destinades a les dones malaltes i als dements, però també a magatzems i a diferents serveis. La del pis superior, amb naus molt més altes i airejades, ho està amb una teulada de fusta a dos vessants. Aquesta diferència en l'estructura es pot veure si es visita la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, al pis inferior, i la Biblioteca de Catalunya, al pis superior.

Un altre element característic del complex són les dues escales monumentals construïdes a partir de l'any 1585. La seva funció era, i és, comunicar el pati amb les naus del pis superior. En una d'elles, amb la imatge de Sant Roc, trobem al seu costat, una reixa del segle XVI que correspon a l'antiga farmàcia de l'Hospital. Simètrica a l'escala de Sant Roc, hi ha l'escala de la Caritat.

El fort augment de població que va viure la ciutat de Barcelona durant el segle XIX i el principi del segle XX, va fer palesa la necessitat de traslladar-lo a uns terrenys molt més amplis situats, aleshores, a l'extraradi de la ciutat de Barcelona. El nou hospital és l'actual Hospital de Sant Pau. Ara bé, el vell hospital encara es va haver de fer càrrec de les darreres hores de vida de l'arquitecte Antoni Gaudí, que hi va morir el 7 de juny de 1926.

A partir de l'any 1929 es va restaurar el conjunt d'edificis hospitalaris i se'ls va buscar una nova utilitat. El nou ús va ser el cultural i, fruit d'aquesta decisió, s'hi van anar establint diversos equipaments culturals de la ciutat. Hi tenen seu, a més de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, la Biblioteca Nacional de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans (en l'antiga Casa de Convalescència de l'hospital), l'Escola Massana, la Reial Acadèmia de Medicina i la Reial Acadèmia de Farmàcia.

La Biblioteca Nacional de Catalunya (BC)

La Biblioteca de Catalunya va ser fundada l'any 1907 per Enric Prat de la Riba com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, amb les funcions i el caràcter de biblioteca nacional. Es va obrir al públic el 1914 ens uns locals, de l'actual Palau de la Generalitat. A petició de l'IEC, l'Ajuntament de Barcelona va adquirir l'antic hospital per dedicar-lo a la BC. La instal·lació dins dels murs de l'antic hospital, després que l'Ajuntament aprovés la cessió d'ús de les instal·lacions, es va realitzar entre 1936 i 1939, en plena Guerra Civil. La dictadura franquista (1939-1975) va eliminar l'esperit de catalanitat de la institució en el seu intent d'ofegar qualsevol singularitat lingüística o cultural. La instauració de la democràcia va definir la missió, funcions i estructura de la BC que des de 1981, s'ha vist consolidada per llei parlamentària com a Biblioteca Nacional.


En alguna de les jornades de portes obertes, com el dia de Sant Jordi, es pot visitar part de la Biblioteca de Catalunya, a través d'un recorregut per alguns dels principals espais de la seva seu, que es comença per la Sala Prat de la Riba, oberta el juny de 2003, que és la Sala de consulta de reserva, l'espai destinat a l'investigació dels fons més antics i valuosos del patrimoni de la Biblioteca. La consulta i reprografia d'aquests materials es fa d'acord amb les mesures adients per a la seva seguretat, preservació i conservació. Aquesta sala havia acollit l'antic auditori de la BC, i posteriorment va ser la sala de consulta general.


En una de les parets de la sala, es troba un vitrall, obra de l'artista Xavier Aballí, fet amb aquarel·la i acrílic sobre vidre, i on es pot veure tres fulls del diari del diumenge, 15 de desembre de 1996, dia en què es va finalitzar l'obra.




Es segueix per un pont de vidre que comunica l'edifici gòtic amb l'edifici de quatre plantes, inaugurat el 1998 i destinat a serveis tècnics. El jardí que dóna al carrer d'Egipcíaques cobreix el dipòsit general, amb una capacitat de 3.600 metres quadrats de superfície. Consta de quatre plantes subterrànies equipades amb els sistemes més avançats en climatització, seguretat i distribució.


Per la Nau de Ponent, s'accedirà a la sala de consulta general. La BC té com a missió recollir, conservar i difondre la producció bilbiogràfica del país, i fica a disposició dels usuaris tots els llibres, revistes, enregistraments sonors i visuals, mapes, cartells i impresos produïts a Catalunya.


La sala de consulta general és l'espai destinat a la consulta de documents proncipalment dels segles XIX-XXI, en diferents suports. Per accedir-hi, cal cercar en els catàlegs a través dels ordinadors de la sala, que tenen a més accés a altres catàlegs de biblioteques, bases de dades de subscripció, ofimàtica i internet.


Sobre els murs de la nau de tramuntana es poden observar unes pintures monocromàtiques del segle XV, constituïdes per diversos grups decoratius que, segons algunes tesis, podrien haver servit com a marc d'una altra imatge o retaule. A la part central, destaquen unes pintures amb escenes bíbliques.

En aquesta mateixa nau, hi ha unes cabines per a investigadors, destinades als usuaris que duen a terme treballs d’investigació. Aquests espais es lloguen, per un període mínim d’una setmana, amb l’objectiu de facilitar la comoditat i l’agilitat en els processos de consulta. Al final de la nau, hi ha un taulell de reprografia, posada a disposició dels usuaris per a poder fer reproduccions sense malmetre el document.


En la sala anomenada del Via Crucis, i que data de finals del segle XVII, hi ha el Museu del Llibre Frederic Marès, on es mostra una selecció d’entre els gairebé dos mil documents –manuscrits, pergamins, impresos, gravats i enquadernacions– que l’escultor Frederic Marès i Deulovol (1893-1991) va donar a la Biblioteca de Catalunya.

Els documents exposats abasten un ventall de peces que s’inicia amb un pergamí del segle XI, on destaca una relligadura carolíngia de plata repussada (probablement del segle IX o X), ornada amb un camafeu romà datable al segle III. Els documents es distribueixen en vitrines que acullen pergamins, manuscrits, impresos (segles XV-XVIII), gravats, i enquadernacions (segles XV-XX).


Presideix la sala una taula gòtica que representa el beat Ramon Llull, donada també per Frederic Marès. A les parets del voltant, es poden veure les efigies de personalitats del pensament i les lletres catalanes, esculpides pel mateix Marès.


En una avantsala, on en temps de l’Antic Hospital de la Santa Creu s’havien atès malalts del Gremi de Carders de llana, ens trobem amb tres elements a destacar. El primer d'ells és un arrambador de rajoles vidrades (segles XVII-XVIII).


Penjada sobre una de les parets hi ha un tapís teixit amb seda i llana, que formava part d’un conjunt de vuit tapissos, anomenat 'Els amors de Mercuri i Hersé'; aquesta escena correspon a Mercuri en el moment en què veu Hersé. Fabricat a Brussel·les en la segona meitat del segle XVI, mostra certa influència italiana i porta la marca de l’empresari Guillem Panemark.


El tercer element és el mapamundi de Juan de la Cosa (1450-1510); es tracta d’un facsímil d'inicis del segle XIX, que reprodueix un mapamundi que abasta Europa, Àfrica, bona part d’Àsia i, per primera vegada, la costa oriental americana. L’original d’aquesta carta de navegació es conserva a Madrid, al Museo Naval.

El següent espai visitable és la Sala Cervantina, que reuneix bona part d’una de les millors col·leccions públiques mundials especialitzades en l’obra de Miguel de Cervantes. Originals de les primeres edicions, exemplars de bibliòfil i publicacions de l’obra cervantina en més de vint idiomes, entre d’altres, palesen el valor d’aquest material. La col·lecció inicial va pertànyer a Isidre Bonsoms, que la va cedir a la BC.


Abans d'acabar la visita, es pot passejar pel balcó gòtic, situat al damunt del claustre, des del qual s'observa el pati del recinte, al centre del qual hi ha la creu barroca, del segle XVII, feta pr Bernat Vilar.



Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada