Como i Brunate

A 45km del nord de Milà, trobem en el ramal occidental del llac de Como, la ciutat de Como, capital de la província homònima, i un bon punt de partida per a les excursions en vaixell per un dels llacs més coneguts del món, amb les seves nombroses villes i palauets que es troben en la seva riba.


Els orígens de la ciutat són antics, i durant l’època de l’imperi romà va ser una important ciutat militar, per la seva ubicació estratègica. Durant l’edat mitjana, Como va lluitar sovint contra la ciutat de Milà, com en el segle XII com a aliada de Barbarossa, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, qui va construir la muralla medieval. En 1335 va caure sota el domini dels Visconti i en 1541 va ser governada pels Sforza. La ciutat va compartir el destí de Milà sota la denominació espanyola i austríaca, i va passar a formar part del regne d’Itàlia en 1859. Entre les seves nombroses esglésies romàniques destaquen les de San Fedele del segle XII, i una joia dels mestres de Comacine: Sant’Abbondio, d’estil romànic llombard del segle XI.


La Piazza del Duomo és el cor de la ciutat, a partir de la qual es va anar desenvolupant Como durant el transcurs del temps. Al costat d’un de l’altre trobem el Broletto i el Duomo.



El Broletto era la seu de l’ajuntament de Como en el segle XII. Es va construir l’any 1215, per la voluntat de l’alcalde Bonardo Codazzo, al costat de la catedral per a simbolitzar el poderós vincle entre l’autoritat civil del municipi i el de l’església. La façana és d’estil gòtic, caracteritzat per bandes de marbre blanc, gris i vermell, i franquejat per la torre construït d’acord amb la tècnica del cadirat. Més tard, va prendre algun element renaixentista amb la remodelació de finals del segle XV, amb l’eliminació de determinats elements arquitectònics per a fer espai al Duomo.


A l’igual que altres palaus comunals del nord d’Itàlia, es va obrir en un doble pòrtic de quatre arcs sobre columnes octogonals, utilitzats per a assemblees populars i, a la primera planta té un gran saló on es mantenien reunions al més alt nivell. Va ser utilitzat com a teatre el 1763 i després es va transformar en seu de l’arxiu de la ciutat en 1899.


El Duomo és una de les catedrals més grans del nord d’Itàlia, i la seva construcció, sobre l’antiga basílica romana de Santa Maria Maggiore, durà més de tres segles (1396-1740), pel que ens trobem amb un edifici que mostra diferents estils arquitectònics tots junts: barroc, gòtic, renaixentista... En la seva façana, franquejant la porta principal, es troben dos templets amb les estàtues de Plini el Vell i Plini el Jove, dues persones cultes de l’antic imperi romà que van néixer a Como, col·locats en un lloc d’honor, tot i ser pagans.

El Duomo exhibeix una cúpula barroca de Filippo Juvara. L’escultura de la façana gòtica i la Porta della Rana són obres de Tommaso i Jacopo Rodari. L’interior té forma de creu llatina, amb tres naus, dividides per columnes en forma de creu. Un ric conjunt d’obres artístiques es troben en l’església com tapissos dels segles XVI i XVII fets a Ferrara, Florència i Anvers, pintures del segle XVI, un altar de fusta o vidrieres.


Alessandro Volta va ser un físic que va néixer a Como i conegut per ser l’inventor de la pila elèctrica. L’any 1927, en ocasió del primer centenari de la mort del científic italià, el fabricant F. Somaini encarregà a l’arquitecte Federico Frigerio la construcció d’un nou edifici d’estil neoclàssic, conegut com el Temple de Volta, per albergar un museu amb els instruments experimentals de Volta, així com documents, objectes personals i altres elements relacionats amb el científic italià.


A l’igual que l’anterior edifici, que es troba a la vora del llac, tenim la Villa Olmo, considerada com una de les més belles del llac, i propietat actual de la ciutat. Va ser construïda en estil neoclàssic en el 1782, i déu el seu nom a un enorme elm que existia en el seu jardí. Molts personatges il·lustres s’han hostatjat aquí, entre els més coneguts estan Napoleó Bonaparte i Giuseppe Garibaldi.


Des de l’exterior pot sembla petita, però el seu interior es grandiós i majestuós amb amplis i elegants salons decorats amb estucs, estàtues i pintures. També es recomana fer un passeig pels seus jardins.


A principis del segle XVI Como es va convertir en un dels centres europeus més importants de la indústria de la seda, activitat i posició que ha conservat fins els dies actuals. Els cucs de seda van ser importats en el segle XIV i la producció va florir després amb el cultiu a gran escala de morera, l'aliment dels cucs.



En l’alt de la muntanya que envolta Como hi ha el petit poble de Brunate, el destí del qual sempre ha anat lligat amb el de Como, que ofereix una panoràmica meravellosa, si el temps ho permet, de la ciutat i el llac de Como i al fons, els alps italians i suïssos amb el Monviso i Monte Rosa. Per arribar-hi es pot fer servir el funicular, construït el 1894 i salvant una pendent del 55%, en només 7 minuts.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada