El Born Centre Cultural

El 9 de setembre del 2013 es va inaugurar en l'antic mercat del barri de la Ribera, el Born Centre Cultural, un espai singular on es relliga tres segles de la història de Barcelona i Catalunya. Sota l'estructura d'un edifici emblemàtic de l'arquitectura del ferro del segle XIX, l'antic mercat del Born, es troba la Barcelona que va patir el setge del 1714. Dies després, el dia 23, durant les festes de la Merçè, aprofitem per conèixer aquest lloc que s'hauria de convertir durant tot l'any una de les referències emblemàtiques del Tricentenari a la ciutat barcelonina.


Una vegada la fortalesa de la Ciutadella, construida després de la Guerra de Successió, va ser enderrocada, es van donar nous usos tant a l'espai que ocupava l'edificació militar, que va ser urbanitzat com a parc, com als seus entorns. Entre les intervencions que l'Ajuntament de Barcelona va projectar, una de les més ambicioses va ser la construcció d'un mercat cobert que hauria d'encabir les parades del vell Born, el mercat d'origen medieval del barri, i les de la vella Peixateria, un edifici porxat que va desaparèixer amb els enderrocaments que es van fer a la Ribera.

El mercat s’havia de situar a l’antiga plaça mercant medieval del Born, un indret estratègic de la vida ciutadana no només del barri, sinó de tota la ciutat. D’una banda, el Born era el lloc on se celebraven les justes organitzades per la noblesa (born vol dir torneig) i on tenien lloc les principals festes religioses o profanes, com ara el carnestoltes. D’altra banda, en aquesta zona hi havia una gran efervescència econòmica, com testimonia la toponímia gremial dels carrers de l’entorn: Vidrieria, Argenteria, Carders, etc.


El 1871 l'ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic del qual va resultar guanyador Josep Fontserè i Mestre, que un any abans ja havia guanyat el concurs per dissenyar la urbanització del parc de la Ciutadella. En l’elecció del projecte de Fontserè va ser decisiva la intervenció de Josep Maria Cornet i Mas, enginyer de La Maquinista Terrestre i Marítima, la companyia que després el va construir. També hi va ser rellevant la participació d’Antoni Rovira i Trias, aleshores arquitecte municipal.

El projecte de Fontserè proposava un mercat de ferro i de vidre, un edifici que importaria a Barcelona una tendència moderna que havia esdevingut avantguarda arquitectònica a Europa. A França ja s’havien alçat uns quants mercats d’aquest estil, que comportava, a més de la nova estètica, la modernització dels criteris higiènics, morals i funcionals. Inaugurat el 1876, l’Antic Mercat del Born va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona, coronada per un cimbori que entrecreua les dues naus principals. L'estructura metàl·lica del mercat cercava la funcionalitat i la lleugeresa de les noves estructures basades en ferro. L'espai és ampli, cobert, tancat i ben airejat, fet que ajudava a garantir la salubritat dels productes que s'hi venien, especialment fruita i verdura.

Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït es divideixen en dues grans etapes: la inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera amb la venda de peix com activitat més freqüent, i la segona, a partir del 1921, de mercat central de fruita i verdura, per alliberar càrregues al mercat de la Boqueria, fins que va tancar les portes cinquanta anys més tard amb la inauguració de Mercabarna a la Zona Franca, davant del creixement continuat de Barcelona i la seva població, del tansport comercial i del negoci.

Els anys van anar passant i el futur de l'edifici no era gaire clar fins que es va decidir que seria la seu de la Biblioeca Provincial. L'inici de les obres va comportar unes excavacions arqueològiques en què es va localitzar el jaciment, fet que va paralitzar el projecte. Anys després es va decidir el projecte del Born Centre Cultural, amb el jaciment com a eix vertebador i l'edifici de l'antic mercat com a contenidor de luxe, i rememorar els fets del 1714 en un dels escenaris on van tenir lloc i sobre les pedres de la ciutat que va ser assetjada i en bona part devastada.


Una plataforma, al mateix nivell que el carrer, permet circular a les persones pel seu interior, deixant tres grans obertures que, envoltades per una barana de vidre amb passamà de fusta, generant un balcó per a contemplar el jaciment des de diversos punts de vista i llegir els diferents plafons expositius -més d'una vintenta- que expliquen detalls tant de l'àrea aqueològica com de la història i l'estructura del mercat, així com dels fets històrics del 1714. El jaciment, de 8.000m2, està format per 11 illes de cases, 9 carrers i 150 àmbits distribuïts en 60 cases diferents.


Quatre sala laterals estan destinades a exposicions i activitats. Una d'elles està formada per l'exposició temporal "Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714", centrat de manera molt concreta en el setge de Barcelona i el seu desenllaç, l'assalt de l'Onze de Setembre del 1714, en un viatge en el temps on s'uneix l'èpica de les batalles i la vida quotidiana dels assetjats, les gestes heroiques i el dia a dia dels resistents d'una ciutat en guerra.


El títol de l'exposició “Fins a Aconseguir-ho!” figurava en la bandera del regiment de Guàrdies Catalanes i expressa l'esforç en la lluita dels catalans per defensar i acréixer les llibertats. L'exposició compta amb peces extraordinàries, destacant la bandera de Santa Eulàlia, que ha estat restaurada pel Museu d'Història de Barcelona.


L'altra exposició, de caire permanent a la Sala Villarroel, és "Barcelona 1700: de les pedres a les persones", que rememora la societat barcelonina del segle XVIII, dinàmica i moderna, però també marcada per les guerres que la van assetjar del 1691 al 1714. Es mostren centenars d'objectes que es van trobar durant la intervenció arqueològica al jaciment i que han aportat nous i valuosos coneixements per conformar un retrat de la vida quotidiana de com vivien els habitants de la Barcelona de fa tres segles.


Bibliografia: web El Born Centre Cultural

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada