El Palauet Albéniz i els Jardins Joan Maragall

Per les festes de la Mercè de Barcelona és habitual que s'obrin espais als ciutadans que són difícils d'accedir a l'estar restringida la seva entrada o que estan directament tancats a visites. Un d'aquests llocs que es poden visitar, des de fa pocs anys, és el Palauet Albéniz, una petita joia amagada en la muntanya de Montjuïc i envoltat dels jardins Joan Maragall, els quals si que estan obert al públic durant els caps de setmana i festius. Això si, les cues per entrar al palauet durant aquestes festes són infernals i s'ha de tenir paciència, per accedir-hi.


El palauet va ser construït com a lloc de repòs destinat als reis d'Espanya dins el recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona l'any 1929, encara que per aquell temps ja disposaven del Palau Real de Pedralbes, construït poc temps enrere. La inauguració oficial del Pavelló Real, en presència del rei Alfons XIII, la reina Victoria Eugenia, les infantes i altres autoritats, va tenir lloc el 5 d'octubre de 1929.


El projecte s'encarregà a Juan Moya, arquitecte madrileny de la Casa Reial, que va dur a terme entre altres projectes la reforma del Teatre Reial de Madrid i continuà les obres de la catedral de La Almudena. Diferent dels altres palaus i pavellons de l'exposició, el palauet és d'estil neoclàssic inspirat en l'arquitecta palatina francesa del segle XVIII, proper als gustos borbònics i de la cort madrilenya de principis de segle. Fou construït amb pedra i totxo, amb cobertes de pissarra. Té fortes influències del Palau Reial de La Granja de San Ildefonso i del Monestir de l'Escorial. Malgrat els canvis que ha sofert a causa dels diferents usos, es pot dir que l'edifici conserva les característiques originals, que el feien diferent de la resta de l'exposició. Els lleons de la façana principal provenen del Palau Reial de Pedralbes.



La decoració i ornamentació interior és d'estil imperi. S'hi instal·laren armadures procedents de l'Armeria Reial, tapissos de la Fàbrica de Toledo, i gerros reproduïts prenent com a model els d'altres palaus reials. També hi treballà el pintor Jaume Llongueras.


L'edifici tenia al centre un pati amb pilars de pedra i al seu entorn es distribuïa un vestíbul, un saló estil imperi, una estança decorada amb tapissos que reproduïen uns originals de Goya, una sala de miralls, un menjador de gala, una sala de paraments i dues habitacions.


Prop del Pevelló Reial existen altres edificacions de l'exposició. L'enderrocament dels dos pavellons més propers: el Palau de les Missions i el d'Art Modern va permetre, dècades després, ampliar molt considerablement els jardins del Palauet, que van passar a anomenar-se com a Jardins Joan Maragall.

Acabada l'Exposició, es va plantejar ubicar en el palau el Museu Municipal de Música amb el nom de Palau o Pavelló Isaac Albéniz, projecte del qual només va perdurar el nom. Finalment, l'Ajuntament decidí ampliar amb noves construccions el Pavelló Reial per tal de donar al conjunt un ús representatiu de la Ciutat. El projecte es confià als arquitectes municipals Lozoya, Ros de Ramis i Serra Goday. Així, remodelat l'interior del 1929 i decorades les noves estances, quedà enllestida l'obra el 1970.
Cúpula de vidre emplomat. Carles Muñoz de Pablos (1968)

Les estances nobles del Palauet són distribuïdes d'acord amb les seves funcions d'acollida i recepció d'hostes il·lustres. Els elements artístics que el decoren formen part del patrimoni de la Ciutat al qual s'uneixen d'altres procedents dels fons del patrimoni de l'Estat. El Palauet Albéniz ha esdevingut el lloc d'acolliment i de recepció de visitants il·lustres de la ciutat. El seu recinte és sovint escenari d'actes de protocol, honor i representació de l'Ajuntament de Barcelona. És també la residència que la Ciutat ofereix a la Família Reial.


De l'ampliació i remodelació acabada l'any 1970, pertanyen les pintures de Salvador Dalí que presideixen una de les zones d'accés i que evoquen al·legòricament la Ciutat i la Cultura. A les petxines de la sala, les figures surrealistes de quatre personatges il·lustres: Cristòfor Colom, Ramon Llull, Cervantes i Joan Maragall (representat per un bust amb peanya en el qual només s’identifica al poeta per la silueta, amb barret d’ala tova, dintre de la qual s’hi veu un paisatge amb una gran rosa al mig, un àngel i una onada estilitzada a la manera d’Hokusai).

Els Jardins Joan Maragall, d'estil clàssic afrancesat, tenen l'origen en els que va projectar Jean Claude Nicolas Forestier al voltant del Pavelló Reial l'any 1929 i que més tard, l'any 1970, foren ampliats pel Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. Forestier va ser un arquitecte paisatgista francès que va treballar en la urbanització de la muntanya de Montjuïc per a l'Exposició Universal, i també conegut per l'anivellació del Camp de Mart en Paris entre molts altres projectes.
La recreació vegetal, la constant referència als eixos, les perspectives i la panoràmica, són les claus d'aquest esplèndid indret. Arbres, flors i i parterres, juntament amb els brolladors i salts d'aigua evoquen èpoques i estètiques variades que foren dissenyades per Joaquim Casamor d'Espona, arquitecte de Parcs i Jardins de la Ciutat. Nombrosses escultures de regust clàssic marquen els diferents ambients dels Jardins. La presència femenina és el tema dominant en les nombrosses escultures a l'aire lliure.



Hi podem trobar obres de Lluïssa Granero, Ernest Maragall Noble, Teòfil Eugeni Victor Barrau, Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, Jaume Duran-Millet, Antoni Casamor, Joan Rebull, Marifé Tey, Enric Monjo, Josep Viladomat, Josep Miret, Venanci Vallmitjana, Frederic Marés, Joan Borrell Nicolau, Pilar Francesc, Jean-Pierre Raunaud i Louis Sauvegeau.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada