Munich (VII): dades interessants

München és la tercera ciutat més gran d'Alemanya, amb una població al voltant dels 1.300.000 milions d'habitants, i és la capital de l'estat federal de Baviera.

Disposa d'una gran xarxa de transports que et permet combinar el S-Bahn (tren de rodalies), l'U-Bahn (metro), tramvia i autobusos. Des de l'aeroport, es disposa de dues línies: el S1 i S8. En funció d'on es tingui hotel, es pot agafar una o altra i es pot tardar al voltant dels 45-60m en arribar al centre. El viatge costa 8€, i si s'agafa un bitllet per a tot el dia, 2€ més.

Apart de la ciutat, els seus voltants ofereixen diferentes possibilitats d'excursions d'un dia:

- El palau de Herrenchiemsee, un dels altres que va manar construïr Lluis II, i que esta situat en la illa del llac de Chiemsee, i que és una rèplica de Versalles.

- Berchtesgaden i Eagle's Nest: en els Alps, on es pot anar a veure el Niu d'Aguiles, de Hitler.

- Salsburg i Innsbruck: ciutats austriaques a una mica menys de 2 hores.

Enllaços interesants:

http://www.mvv-muenchen.de/de/home/index.html (Web dels transports públics de Munich, per a saber les zones, tipus de bitllet, a on es vol anar...)

http://www.muenchen.de/home/60093/Homepage.html (Web de la ciutat, amb els monuments a veure, espectacles...)

http://elrincondesele.spaces.live.com/blog/cns!9B8C6AF20B7E087E!3640.entry (Blog personal que explica el seu viatge a Munich)

http://livingtotravel.blogspot.com/2007/02/munich-i.html (Un altre blog)


Temps actual en Munich:

Llegir més

Munich (VI): Oberschleissheim

(14/01) L'últim dia m'arribo a Oberschleissheim. Una població dels voltants de Munich, coneguda pels seus tres palaus situats en els jardins del Hofgarten i el Flugwertf Museum, un museu d'aeronaútica, que també forma part dels Deutsches Museum. Es pot arribar amb el S-Bahn S1 (el mateix de camí a l'aeroport), i les coses a veure estan aprop de la mateixa estació i ben assenyalitzades.

El palau de Schleissheim va ser ampliat, per ordres de l'elector Maximilià Emmanuel, a partir de l'any 1701, i volia competir amb Versalles. Com s'ha comentat, està format per tres palaus, distribuïts en:

L'Altes Schloss (palau vell) va neixer com una modesta residència rural, a finals del segle XVI per ordres de Guillem V. Es va anar afegint diferentes motllures i pintures, pel seu fill, i va ser reconstruït després de la Segona Guerra Mundial.

A continuació ve el Neues Schloss, de 330m de façana amb un interior ben ric. Allotja una galeria de pintura barroca.

I al final, després de passejar pels jardins i el canal principal, hi ha el Schloss Lustheim, un petit palau barroc que allotja una col·lecció de porcelana Meissen.





Va ser l'únic dia amb boira, el que va fer no poder tirar fotos panoràmiques de tot el complexe, i disfrutar de la seva bellesa.

I amb això, s'acaba aquest viatge a Munich. De retorn a la ciutat, i esperant la hora d'anar a buscar la maleta i agafar el vol de tornada, vaig matar el temps anant de rebaixes per les botigues del centre de la Marienplatz.

Llegir més

Munich (V): ciutat de museus

(13/01) Diumenge, ho dedico a visitar bàsicament museus. Partint de Königsplatz, ens trobem amb una espècie de forum dissenyat, en la seva gran part per Leo von Klenze (1784-1864 arquitecte que ha participat també en la Residenz, l'Alte Pinakothek, la Ludwigstrasse...). Es troba en primer terme el Propyläen, basat en el Propileu d'Atenes: una porta d'estil neoclàssic que conmemora la guerra de independència de Grècia contra els turcs.

Passada la porta, hi ha a mà esquerra la Glyptothek (1816), un museu on hi ha la millor col·lecció d'escultura clàssica del mon (al ser diumenge, la entrada costa només 1€).

Davant mateix hi ha un altre museu: la Staatliche Antiken-sammlungen, que allotja la col·lecció nacional d'antigüetats amb vasos grecs i etruscs, figures de bronze i terracota... Hi havia també una exposició relacionada amb les restes de Troia. L'edifici, per darrera, connecta amb la basílica de Sant Bonifaci, que allotja la tomba de Lluis I, impulsor de la Königsplatz.

Al final del carrer, es troba Karolinenplatz, on al mig hi ha un obelisc de bronze de 29m, feta amb les armes turques capturades en la batalla de Navarino de 1827, i que conmemora els 30.000 bavars morts de l'exèrcit de Napoleó en el front rus de 1812.

Tirant per Barerstrasse, arribem a les pinacoteques. La primera és l'Alte Pinakothek (pinacoteca vella), inaugurada en 1836, i que alberga pintures alemanyes, dels Païssos Baixos, italianes i espanyoles, entre altres. Al ser diumenge, també val 1€.

Als edificis adjacents, hi ha la Neue Pinakothek (pinacoteca nova), majoritàriament amb obres alemanyes i franceses realitzades entre 1780 i 1910, i la Pinakothek der Moderne, un museu d'art modern amb obres artístiques dels segles XX i XXI.

Acabada la visita a la pinacoteca vella, la següent etapa són els voltants del riu Isar (U-bahn Lehel), on hi ha la Regierung von Oberbayern (seu del govern de l'alta Baviera), amb una façana de més de 170m, la Völkerkunde-museum (museu nacional d'etnografia), i passant la Maximilianstrasse, es troba el Maximilianeum, amb una façana de terracota, lleugerement còncava, que allotja el Parlament i Senat bavar.

Passejant pel parc, a la vora del riu, es passa pel Alpines Museum (museu dels alps i de montanyisme), fins arribar al Deutsches Museum, al ben mig d'una illa, entre l'Isar. Aquest museu és de tecnologia i enginyeria i és un dels més grans i antics del mon. Va ser fondat l'any 1903 per l'enginyer Oskar von Miller. Les col·leccions són de tota mena: física, farmaceutica, instruments musicals, mineria, química, informàtica, aeronautica, agricultura, navegació... i un llarg nombre més de diferentes especialitats.

La veritat és que realment es impresionant i pots estar molts dies en visitar-ho totalment. Al tancar a les 17:00h (la entrada costa 8,5€), les últimes sales i plantes, les vaig haver de fer a corre-cuita. La planta de sota, recrea una mines, on vas pujant, baixant, i passant per diferentes sales. Es el que més m'agradà. Si es va en cap de setmana, veuràs a moltes famílies amb els seus nens corrent amunt i avall, el que no t'assegura tindre tranquilitat... Recomanable 100%

Llegir més

Munich (IV): la zona universitària i la ciutat vella (nord)

(12/01) Es comença el dia en Odeonplatz, on es pot veure el Feldherrnhalle (1844), una galeria inspirada en la Loggia dei Lanzi de Florència. Es un edifici de 20m d'alçada dedicat a uns herois de Baviera: els comtes Tilly i von Wrede. Al costat, la Theatinerkirche (església de Sant Caietà), erigida a partir de l'any 1663 pel naixement de l'hereu del príncep elector de la època. Les torres besones mideixen 70m i en la cripta es troben les tombes de ducs i reis de Baviera.

Es pot tirar cap al nord, per Ludgiwstrasse, passant per la Biblioteca Nacional de Baviera, la Ludwigskirche (església de Sant Lluis) i les Universitats, fins arribar al Siegestor (porta de la Victòria (1843-50)), inspirada en l'Arc de Constantí de Roma, conmemora la victòria de l'exèrcit bavar enfront a Napoleó.

D'aqui es pot dirigir cap a l'Englischer Garten (jardí anglès): un dels parcs urbans més grans d'Europa. Entre els seus camins, senders i rierols, molta gent aprofita per a caminar i fer footing. Destaca la Chinesischer Turm (torre xina construïda entre 1789-90), amb mirador i escena per a orquestres. En el bon temps, milers de persones s'asseuen al voltant de les seves taules, al costat d'una de les cervesseries més famoses a l'aire lliure. Ben aprop, hi ha el Monopteros, sobre un petit turó, dissenyat per Leo von Klenze. Al costat del parc, hi ha la Bayerisches Nationalmuseum (Museu Nacional de Baviera), que no vaig visitar per manca de temps.

De camí cap a la Residenz, objectiu principal d'aquell dia, es pot passar pel Hofgarten (1613-17), uns jardins amb disseny geomètric on al centre hi ha el Hofgartentempel, o temple de Diana, i franquejat per l'oest i al nord per unes galeries d'art. Al costat, la Bayerische Staatskanzlei (Cancilleria de Baviera).

Sortim dels jardins i al costat de la entrada principal de la Residenz, hi ha la Max-Joseph Platz, dissenyada per Karl von Fischer i Leo von Klenze. En el mig hi ha la estàtua de Maximilià I Josep, el primer rei de Baviera, i darrera el teatre nacional neoclàssic, on s'estrenaren moltes de les obres wagnerianes.

Finalment, la Residenz: llar de la dinastia Wittelsbach (va regnar al llarg de la història en Baviera) fins el 1918. Els seus edificis es remonten a l'any 1385, i es va anar ampliant, al llarg del temps. La entrada al museu, que pràcticament ocupa tota la residència, costa, conjuntament amb les joies del tresor, 9€. Amb l'ajuda d'una audioguia en espanyol, pots anar al teu aire, mirant les diferentes sales (al final, hi ha tantes coses a veure, que et cansa sentir la mateixa veu monòtona... sobretot en la part del tresor).

Què es pot veure? L'Antiquarium (una sala d'estil reinaxentista (1569-71) que conté una col·lecció de busts romans, creats en la Edat Mitja), l'Ahnengalerie (galeria dels antepassats, plens de quadres i geneologia de la família dels Wittelsbach), els Reiches Zimmers (els rics allotjaments, construïts durant la dècada de l'any 1730) i moltes més sales (de diferents reis i reines: allotjaments, sales del tron, despatxos, biblioteques).

També hi ha el Teatre Cuvilliés: un teatre d'estil rococo, que diuen que és molt maco, però que estava tancat per reformes. Part de la Residenz va ser reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial: al costat de la entrada, hi ha unes sales que es poden visitar gratuitament, on es pot veure una exposició de com es va realitzar la restauració i reconstrucció de l'edifici.

Llegir més

Munich (III): història i esports

(11/01) La primera visita és cap al camp de concentració de Dachau. Es pot arribar fàcilment mitjançant el S-Bahn S2 (tren de rodalies) en direcció a Petershansen i després agafant l'autobus 726, davant mateix de la estació.

La entrada és gratuita, i per 3€ pots llogar una audioguia en espanyol. Aquest camp va ser el primer que es va obrir en l'Alemanya nazi, en l'any 1933, i on varen morir 30000 presoners. Un dels edificis acull el KZ-Gedenkstätte Dachau, un museu que documenta la història dels camps de concentració i el genocidi comés en aquest lloc abans i durant la Segona Guerra Mundial.



Es pot veure la recreació d'un dels barracons, amb multitut de lliteres, les lletrines... Apartat del camp, hi ha els crematoris i la sala de gas... Pel camp, hi ha erigits diferents monuments conmemoratius en record a les víctimes.

De retorn a Munich, vaig cap al palau de Nymphenburg (palau de les ninfes). M'aturo en l'U-Bahn (metro) de Gern, creient que està ben aprop, però no és així. Una llarga caminata pel passeig d'Auffahrtsallee, de més d'1km, em porta finalment al schloss:

Amb el naixement de l'hereu al tron Maximilià II, el seu pare obsequià a la reina amb aquest palau. Aquesta supervisà les obres, i més endavant el mateix fill continuà la tasca juntament amb els arquitectes Joseph Effner i Enrico Zucalli. Amb el temps, es van anar afegint els edificis de la part frontal, i els jardins passaren a ser un parc.

Aquest palau barroc consta d'una façana de més de 600 metres. Apart de poder-lo visitar, també hi ha un museu de carruatges, un de porcelanes, la Galeria de les Belleses, on hi ha pintades les dones més maques de la època de Lluis I. Per davant, hi ha un inmens estanc, part d'ell totalment gelat, i darrera uns jardins imitant a Versalles, amb diferents pabellons, com el d'Amalienburg.










De tornada cap al metro, i per proximitat, la següent etapa del dia es anar a l'Olympiapark (U-bahn Olympiazentrum), on es celebrà les olimpiades de l'any 1972. Sortint del metro, es pot veure el complexe BMW amb les seves oficines (dissenyat per Karl Schanzer en forma dels quatre cilindres del motor) i el museu (en forma de bol de 41m de diàmetre). Mitjançant una pasarel·la, es connecta amb una espècie de concessionari/mostra de la mateixa marca.

Després de donar un tomb per alla, es veu el parc amb els seus turons que es feren amb les runes recollides després de la Segona Guerra Mundial, els seus canals i llacs. Destaca l'Olympiasturm (Torre olímpica), de 290 metres, que es realitzà com a torre de telecomunicacions.

Les teulades de les instal·lacions esportives són ben originals, semblant a teranyines sintètiques: l'Olympiahalle, el Schwimmhalle, l'Eissportzentrum i l'Olympiastadium, l'estadi olímpic amb més de 60.000 espectadors.




Per acabar el dia, i com encara no s'ha fet fosc, em vaig cap a l'Allianz Arena (U-bahn Fröttmaning). Sortint del metro, encara s'ha de caminar una mica, veient-se perfectament al firmament la seva silueta. L'estadi es propietat dels equips locals del Bayern de Munich i el TSV 1860 Munich. Va ser construït arrel del mundial de futbol de l'any 2006. Amb capacitat per 69.000 espectadors, destaca l'exterior format per 2.874 panells romboidals que es poden il·luminar de manera independent de color blanc, vermell o blau. Arribo a temps per a la última visita (16:30h) i per 10€ m'apunto al tour de l'estadi, que dura al voltant d'una horeta.

Llegir més

Munich (II): els palaus de Linderhof i Neuschwanstein

(10/01) La excursió consisteix en visitar dos dels palaus que va manar construïr el rei Lluis II de Baviera, fill de Maximilià II. Les seves aficions eren l'arquitectura i la música (va ser mecenes i molt amic de Richard Wagner), deixant de costat la política. Era molt admirador de Versalles, dels Borbons i del rei francès Lluis XIV. El van fer abdicar, morint dies després en extranyes circumstàncies ofegat en el llac Starnberger.

A les 8:30h, davant de la estació de trens de Hauptbahnhof, espera un autocar per començar la excursió reservada el dia anterior (El preu és de 49€ més 15€ de les entrades als dos palaus). Agafant una de les autopistes del sud, començem el viatge, i amb els auriculars s'explica una mica la història de Linderhof.

En una hora s'arriba al palau de Linderhof (1874-78), entre muntanyes plenes de neu. Es un petit palau, construït per Georg Von Dollmann, amb la finalitat de ser la residència privada del rei. Decorat interiorment amb moltíssim luxe, d'estil barroc francès, destaca la Sala dels Miralls, dels Tapissos, l'alcoba reial i el menjador (la visita és en anglès i dura al voltant dels 20 minuts).

Està rodejat de jardins d'estil francès i per unes terrasses amb cascades d'estil italià que, a la seva vegada, estan rodejats d'un gran parc, i sota del qual hi ha una petita gruta artificial (que no vam veure) amb un escenari que recorda una de les obres de Wagner. Al ser època hivernal, amb fred i neu, a l'igual que en altres llocs del viatge, les peçes de metall (estàtues, fonts...) estaven cobertes per calaixos de fusta. Així, no vam poder disfrutar al 100% de la visió dels jardins.

Posteriorment, anem cap a la població de Oberammergau, coneguda per les seves cases pintades i per la representació de la Passió, en la qual intervenen part del poble. Alla ens aturem una mica més de 40 minuts, per a fer un petit passeig i/o comprar souvenirs. Tornem a pujar, amb la resta de la gent, a l'autocar, per anar cap a Neuschwanstein, escoltant pels auriculars, una petita explicació del proper lloc a visitar.

Arribat a un punt de la carretera on ja no es pot anar més en vehicle, ens recomanen un lloc per anar a dinar i ens fan entrega de la entrada i hora (s'ha de ser puntual) per anar a veure Neuschwanstein.

Ometent la recomanació, faig un mos ràpid, i vaig primer al palau de Hohenschwangau, que està molt aprop, per a donar una ullada per afora. Aquest schloss, va ser adquirit per Maximilià II, en l'any 1832 quan només hi havia les ruines de l'antic castell, del segle XIV, i el va fer reconstruïr per l'arquitecte i pintor Domenico Quaglio a l'estil medieval. Part de la infància i de la seva joventut, Lluis II va viure aqui. Es un edifici franquejat per torres i pintat de groc (molt semblant el palau de Sintra, en Portugal, a aquest), situat en un pujol, entre dos llacs i envoltant de l'ambient de les muntanyes alpines.

A continuació, camí cap a l'objectiu final del viatge: visitar el palau de Neuschwanstein. Hi ha dues opcions, pujar a peu per la cerretera (uns 20-25 minuts) o pujar en un carro tirat per un cavall (5€ per a pujar i 2,5€ si és per a baixar). Xino-xano, faig camí cap al schloss, emplaçat en un promontori de pedra, sobre la gola del riu Pöllat. Es va construïr, entre 1868 i 1892, segons el projecte del dissenyador de teatres Christian Jank, que va plasmar la visió del rei inspirada en les òperes de Wagner.

El palau disposa de 5 plantes amb més de 300 habitacions, de les quals només unes 14 estan completament acabades. El rei va viure molt poc aqui, degut a la seva primerenca mort.

A la hora assenyalada, entrem i amb l'ajuda d'una audioguia en espanyol, anem recorrent les diferentes habitacions, on destaca la sala del tron (molt espectacular i semblant a una església bizantina, on falta el tron, que havia de ser d'or i ivori i que no es va acabar), un passatge (en forma de gruta, on dóna lloc a vistes panoràmiques) i la sala dels cantors (la sala més gran que vam veure i que era la sala de festes), entre altres.

A punt de sortir, i en l'únic lloc on es pot fer fotos, abans d'arribar a la cuina, es té una magnifica vista del Schloss Hohenschwangau. La visita també és molt curta, al voltant de mitja hora.

Al costat del palau, en el barranc, també es pot veure el pont de Maria (en honor a la mare de Lluis II), on hi ha una magnífica vista, però que per temps i haver de caminar molt no vaig poder anar-hi. Baixant per la mateixa carretera, torno a l'autocar, i a la hora que s'havia quedat, es torna a la ciutat de Munich (unes dues horetes), aprofitant per fer una becaineta.

Llegir més