Munich (IV): la zona universitària i la ciutat vella (nord)

(12/01) Es comença el dia en Odeonplatz, on es pot veure el Feldherrnhalle (1844), una galeria inspirada en la Loggia dei Lanzi de Florència. Es un edifici de 20m d'alçada dedicat a uns herois de Baviera: els comtes Tilly i von Wrede. Al costat, la Theatinerkirche (església de Sant Caietà), erigida a partir de l'any 1663 pel naixement de l'hereu del príncep elector de la època. Les torres besones mideixen 70m i en la cripta es troben les tombes de ducs i reis de Baviera.




Es pot tirar cap al nord, per Ludgiwstrasse, passant per la Biblioteca Nacional de Baviera, la Ludwigskirche (església de Sant Lluis) i les Universitats, fins arribar al Siegestor (porta de la Victòria (1843-50)), inspirada en l'Arc de Constantí de Roma, conmemora la victòria de l'exèrcit bavar enfront a Napoleó.

D'aqui es pot dirigir cap a l'Englischer Garten (jardí anglès): un dels parcs urbans més grans d'Europa. Entre els seus camins, senders i rierols, molta gent aprofita per a caminar i fer footing. Destaca la Chinesischer Turm (torre xina construïda entre 1789-90), amb mirador i escena per a orquestres. En el bon temps, milers de persones s'asseuen al voltant de les seves taules, al costat d'una de les cervesseries més famoses a l'aire lliure. Ben aprop, hi ha el Monopteros, sobre un petit turó, dissenyat per Leo von Klenze. Al costat del parc, hi ha la Bayerisches Nationalmuseum (Museu Nacional de Baviera), que no vaig visitar per manca de temps.


De camí cap a la Residenz, objectiu principal d'aquell dia, es pot passar pel Hofgarten (1613-17), uns jardins amb disseny geomètric on al centre hi ha el Hofgartentempel, o temple de Diana, i franquejat per l'oest i al nord per unes galeries d'art. Al costat, la Bayerische Staatskanzlei (Cancilleria de Baviera).


Sortim dels jardins i al costat de la entrada principal de la Residenz, hi ha la Max-Joseph Platz, dissenyada per Karl von Fischer i Leo von Klenze. En el mig hi ha la estàtua de Maximilià I Josep, el primer rei de Baviera, i darrera el teatre nacional neoclàssic, on s'estrenaren moltes de les obres wagnerianes.

Finalment, la Residenz: llar de la dinastia Wittelsbach (va regnar al llarg de la història en Baviera) fins el 1918. Els seus edificis es remonten a l'any 1385, i es va anar ampliant, al llarg del temps. La entrada al museu, que pràcticament ocupa tota la residència, costa, conjuntament amb les joies del tresor, 9€. Amb l'ajuda d'una audioguia en espanyol, pots anar al teu aire, mirant les diferentes sales (al final, hi ha tantes coses a veure, que et cansa sentir la mateixa veu monòtona... sobretot en la part del tresor).

Què es pot veure? L'Antiquarium (una sala d'estil reinaxentista (1569-71) que conté una col·lecció de busts romans, creats en la Edat Mitja), l'Ahnengalerie (galeria dels antepassats, plens de quadres i geneologia de la família dels Wittelsbach), els Reiches Zimmers (els rics allotjaments, construïts durant la dècada de l'any 1730) i moltes més sales (de diferents reis i reines: allotjaments, sales del tron, despatxos, biblioteques).

També hi ha el Teatre Cuvilliés: un teatre d'estil rococo, que diuen que és molt maco, però que estava tancat per reformes. Part de la Residenz va ser reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial: al costat de la entrada, hi ha unes sales que es poden visitar gratuitament, on es pot veure una exposició de com es va realitzar la restauració i reconstrucció de l'edifici.





Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada