Pirineus aragonesos: Les Valls de Tena i d'Ossau

(15/08/2009) Sortim de Jaca en direcció a Sabiñanigo, on ens endinsarem en la comarca del Alto Gállego, que es vertebra al voltant del riu Gállego.



VALL DEL TENA

Fins al Portalet, frontera amb França, en aquesta vall es mesclen la bellesa dels seus paratges, boscos, llacs i muntanyes, amb la típica arquitectura d'alta muntanya, així com una completa infraestructura turística per acollir al visitant.



Arribem a Biescas, que s'estén a banda i banda del riu Gállego, ordenada segons la topografia del terreny conformant, amb dos barris ben definits: El Salvador i San Pedro, presidits cadascú d'ells per les esglésies homònimes.





L'església parroquial del Salvador està situada en el punt més alt del conjunt urbà. D'origen medieval, ha sofert àmplies transformacions posteriors, sobretot després de la guerra civil.



En l'altre barri, la parròquia de San Pedro, aixecada sobre la planta d'una vella església de la qual queden únicament restes en el mur septentrional. Apart de la cripta, datada en l'any 1570, la resta és de factura moderna.



Seguim direcció nord fins arribar al Balneari de Panticosa, situat en una esplèndida prada a 1636 metres d'alçada. L'ús de les seves deus i aigües es remunten a l'època romana, però va ser l'any 1827 quan una Real Ordre concedeix la propietat d'aquests llocs a Nicolás Guallart, iniciant-se la construcció de les vuit edificacions que conformaven el Complex que va ser declarat Monument Artístic Nacional en 1994. En ell, al llarg de la història, s'han allotjat personatges il·lustres com el rei Alfons XIII, el pintor Rosales, Ortega y Gasset, Cánovas del Castillo, Ramón y cajal...

Tornem per la mateixa carretera per anar a Sallent, i al costat de l'embassament de Lanuza, en la riba esquerra del riu Gállego, veiem el petit poble de Lanuza. D'aquí van sortir nou Justícies d'Aragó, figura de gran rellevància en el Regne aragonès. Sorgí com a mediador i moderador en les discussions i diferències entre el rei i la noblesa de la època. Amb el pas del temps, es van convertit en el jutge encarregat de dirimir els conflictes entre la monarquia i els ciutadans, i durant segles presidia les Corts d'Aragó, en absència del rei. Amb la construcció de l'embassament, el 1978 van sortir els últims veins del poble. L'aigua va inundar les cases més baixes, quedant deshabitat el poble. Avui, el poble s'està reconstruint poc a poc amb l'obstinació de l'Associació de veïns de Lanuza.


Arribem a Sallent de Gállego, situat a 1.305 metres d'alçada, en la capçalera de la Vall del Tena. La Foratata, un gran penyal rocós que s'eleva sobre la vila , és el pic més emblemàtic de la zona, amb altres muntanyes, que moltes d'elles arriben als 3.000 metres d'alçada.



En el centre de la villa hi ha el popular Mentidero, una gran bancada coberta i oberta al carrer que utilitzen els veïns i visitants com a lloc de trobada. Com a principal atractiu turístic, hi ha l'església de l'Assumpció (segle XVI), d'estil gòtic, que s'alça damunt d'un caseriu muntanyès, el qual presenta una mostra de l'arquitectura popular pirenaica. Allotja un valuós retaule plateresc i la venerada imatge de la Verge de les Neus, patrona de la vila.

També tenim l'anomenat Pont Romà (segle XVI), que salva el curs del Aguas Limpias, afluent del riu Gállego.

A 5km, trobem Formigal, urbanització que va néixer a l'empar de la estació d'esqui.... I a continuació, hi ha el port del Portalet, pas fronterer entre Espanya i França, i que comunica les valls del Tena i d'Ossau.




VALL D'OSSAU

Ens endinsem dins de França fins arribar a Laruns, poble que trobem en festes, i on estaven realitzant en el moment de la nostra arribada, una cursa popular que consisteix en anar des del centre del poble fins a una muntanya, i baixar-la de nou...














Tornem cap a Jaca, entrant en Espanya, pel túnel de Somport.

Llegir més

Pirineus aragonesos: Les Valls de l'Aragón, Hecho y Ansó

Es poden fer moltes rutes per les diferents valls que rodegen Jaca, tant en vehicle com a peu, i de llibres i informació en podeu trobar a tot arreu. El que vam fer nosaltres, va ser tot en cotxe i aturar-nos allà on ens semblava, sense cap pla preestablert.



VALL DE L'ARAGÓ

Aquesta vall compren des de Jaca fins al port de Somport, entrada del Camí de Santiago a terres aragoneses, i transcorre pràcticament, de manera paral·lela al llit del riu Aragón, que vertebra i dóna nom a la vall.

(14/08/2009) Agafem direcció França, per anar a Canfranc, on podrem veure, per la carretera principal, a mà dreta el Pont dels Peregrins, que data del segle XII, i que servia als peregrins per poder passar pel riu Aragón.

Una mica més amunt, a mà esquerra, es troba la Torreta de Fusileros. Després d'acabar-se la carretera que unia Saragossa a França pel Somport, el 1876, es varen accelerar els plans per defendre la nova via de comunicació mitjançant modernes fortificacions, en previsió d'hipotètiques invasions franceses. L'any 1879 s'inicià la seva construcció, d'acord amb el projecte del capità d'enginyers José San Gil, que preveia construir-ne dues, de les quals una va desaparèixer, amb motiu de la construcció de la boca sud del túnel ferroviari, i que es situava en la carretera que defenia el pas entre Los Arañones i Canfranc.


La torre que podia allotjar una guarnició de 25 homes, amb habitacions per a l'oficial, infermeria, calabós i llenyera, presenta una planta el·lipsoïdal, i un fossar perimetral, que es salvava mitjançant un pont llevadís. Avui en dia, es troba oberta, i allotja exposicions temporals d'art.

Arribat al nucli de Canfranc Estación, trobem l'Estació Internacional de Ferrocarril de Canfranc, que va marcar a inicis del segle XX una fita en el camp de l'enginyeria i transport. Des de mitjans del segle XIX, es va voler unir les comarques aragoneses amb Bearn, comarca francesa, invertint-se durant dècades esforços en aquest sentit. Finalment, el 18 de juliol del 1928, s'inaugura l'Estació, el túnel transfronterer del Somport (7.875m) i el tràfic ferroviari entre Saragossa i Pau, pels caps d'estat d'Espanya, el rei Alfons XIII i de França, Gaston Doumerge.

Molts túnels i viaductes, conjuntament amb una obra de reforestació van permetre superar els escarpats perfils de la serralada pirenaica fins arribar a Canfranc. Va ser necessari corregir el curs del riu Aragón i enrasar a 1.144 metres la zona de l'Arañones, on es va erigir l'edifici de l'Estació. Els cims circumdants van ser repoblats durant diferents anys, per tal d'evitar les allaus de neus. Després de moments de gran esplendor i activitat, va haver una davallada de passatgers i mercaderies, sota la conjuntura econòmica i preeminent d'altres passos transfronterers, fins que l'accident d'una locomotora l'any 1970 en el pont de L'Estanguet, en la part francesa, va provocar la clàusula del tràfic internacional.

L'edifici de l'Estació Internacional (1921-25) va ser dissenyat per l'arquitecte Fernando Ramírez de Dampierre, i té una longitud de 241 metres, disposant-ne de 75 portes per cada costat, i tantes finestres com dies té l'any. El cos central allotjava el vestíbul on hi havia les taquilles. Durant les èpoques de major activitat, en els cossos laterals, hi havia la duana, la comissaria de policia, correus i un hotel internacional. Apart de l'edifici principal, hi ha diferents molls per a mercaderies i el dipòsit de màquines.

La vesant nord de la vall es tanca amb les estacions d'esquí d'Astún i Candanchú, motors econòmics de la comarca. L'entrada es realitza pel port de Somport (1.632m), el Summs Portus (port més alt) romà, únic pas del Pirineu Central que es travessava durant l'hivern. Passem pel port, i retornarem pel túnel de més de 8km, que es va construir.

Direcció Jaca, tornant per la mateixa carretera, a mà dreta ens endinsem cap a Borau i Aisa. Un caminet ens condueix a l'església de San Adrián de Sasabe (segles XI-XII), que va formar part d'un dels monestirs més importants en la història d'Aragó. Seu episcopal de la corona aragonesa, aquí van ser enterrats tres bisbes, com assenyala una inscripció epigràfica en el mur sud del temple. També va romandre aqui, el Sant Grial, abans que fos traslladat a San Juan de la Peña.

 L'edifici, d'estil romànic amb influències llombardes i jaquès, és de planta única rectangular amb presbiteri i un absis semicircular.

VALLS DE HECHO I ANSO

Aquestes dues valls, generoses en paisatges verges, corren paral·leles, sent l'avantsala de la Selva d'Oza, un impressionant bosc de fajos i grans formacions rocoses.



Ens aturem en Echo, on destaca el seu bé conservat conjunt urbà, i particular arquitectura tradicional, presidida per la monumental església parroquial de San Martín, un edifici d'estil romànic amb un absis semicircular. També disposa d'un museu a l'aire lliure d'escultura moderna, nascut el 1975, a proposta de l'escultor Pedro Tramullas i d'un Museu Etnològic, amb estris de la vida diària i una col·lecció de vestits, chesos, tradicionals del segle XVI. Amb Ansó, vam formar part de l'origen del comtat aragonès.

Sortim d'Echo, direcció nord cap a Siresa, on ens aturarem a la tornada per dinar i passarem per una casa forestal convertida en el "Centre d'Interpretació del Megalitisme", amb panells explicatius de la vall i un audiovisual. A continuació, la vall es fa més estreta per on passa el riu Aragón Subordán, i entrem en la Boca de l'Infern, un congost impressionant, que destaca per la seva profunditat, pedres i cascades.



Més endavant, els desnivells perden la seva verticalitat per a obrir-se en una àmplia prada envoltada d'un espès bosc de fajos, roures, avets i pins en la zona anomenada com a Selva de Oza, que conta amb importants espècies de l'avifauna ibèrica. En la profunditat del bosc, diferents rutes, et porten a poder veure megàlits prehistòrics (dòlmens, cercles de pedres...)




Tornem cap a Siresa, on destaca al costat de la carretera, l'església de San Pedro de Siresa (segles IX-XIII), d'estil romànic, és lo únic que queda de l'antic Monestir de Siresa, creat per Galindo Aznárez, fundador de la Casa Comtal d'Aragó. Aqui es va educar el rei Alfons I El Batallador.





El proper destí és Ansó. El seu terme municipal compren tota la frontera amb França fins a Candanchú, degut a diferents privilegis i processos històrics. El rei Jaume I, el 1272, quan li concedí a la villa tots els pastos de muntanya des del Roncal (Navarra) fins Astún. Entre els seus edificis, destaca l'església parroquial del segle XVI, sobre un edifici d'una planta de creu llatina d'una sola nau, amb una torre campanar, molt senzilla, de planta quadrangular.












Posteriorment, anem cap a la Vall del Roncal, on parem en Garde, una villa de la Comunitat Foral de Navarra. De tornada cap a la Jacetania, i gaudint de les valls,...











...arribem per casualitat a un petit poble medieval anomenat Majones, que ja s'anomena en un document de l'any 1025. En el segon testament de Ramiro I, el 1061, es cita la existència del Monestir del Sant Angel, en Majones, que el rei entregà a San Juan de la Peña. A l'altre costat del poble, es troba la Torre de Defensa (segles XV-XVI), restes de l'antic castell que hi havia, i que allotja la cisterna.



L'església parroquial de Majones (segles XII-XIII) està dedicada al Salvador, amb planta de creu llatina, orientada a l'est, i única en l'Alt Aragó per tindre els tres absis lobulats. El en segle XVI, es va construir el cor en una planta superior. Entre la nau i el creuer, s'erigeix la torre campanar.


Finalment, tornem a Jaca, passant per la ciutat de Berdun, un dels pobles aragonesos amb un perfil més reconegut, assentat en el cim d'un turó en sentit longitudinal, a 688 metres d'alçada. El Camí de Santiago passa de bat a bat pel mig del poble.

Llegir més

Pirineus aragonesos: Jaca

Sortida d'un cap de setmana llarg, del 13 al 16 d'agost del 2009, cap als Pirineus aragonesos. Fem les nits i sortida de les diferents rutes en la ciutat de Jaca, en plena Jacetania, la comarca més nord-occidental d'Aragó, situada en la província d'Osca, però que també inclou poblacions de Saragossa.

Ens allotgem en l'Hotel Mur, de dues estrelles, situat davant mateix de l'entrada a la Ciutadella i al costat de la Catedral. Ens havíem d'allotjar al Bucardo, d'una estrella, situat uns 300-400 metres més amunt. Al fer el check-in, que es realitza en el Mur, ens comenten que estarem en aquest mateix hotel. L'hotel està bé, per la categoria/preu, encara que l'esmorzar és molt fluixet.

Jaca es troba dins del camí aragonès de Santiago, i la seva proximitat amb valls dels Pirineus, França i estacions d'esqui, com Candanchú, Astún, Formigal, fa que tant l'estiu com l'hivern poguem trobar molts turistes. Dins de l'oferta monumental que ens presenta, podem destacar els següents edificis:

La Catedral, del segle XI, dedicada a Sant Pere, va ser erigida per ordres de Ramiro I, el primer rei d'Aragó, però va ser en temps del seu fill i fundador de la ciutat, Sancho Ramírez, quan s'inicià. Es de planta basilical amb creuer i tres naus, amb capitells ricament decorats.

Un dels motius decoratius que destaca, i que podrem veure per diferents edificis de la comarca i que es va estendre pel camí de Santiago, és el "ajedrezado jaqués", basat en petits cilindres alineats, que s'assemblen a un tauler d'escacs, i que podem trobar en els frisos i arquivoltes de portes i finestres.



Tirant cap al carrer Major, hi ha l'Ajuntament, situat en un edifici d'estil plateresc aragonès, del segle XVI, que allotja l'Arxiu Municipal de Jaca, amb important documentació des de l'any 1042. Dins del seu pati, es poden veure les campanes de la...




... Torre del Rellotge, al qual podem arribar per un carrer lateral i que està edificada on es trobava antigament el Palau Reial, que va quedar destruït en un incendi de l'any 1395. Es tracta d'un edifici d'estil gòtic civil, de planta quadrada, coneguda amb aquest nom pel rellotge que va ficar el Concejo de Jaca, l'any 1599, que hauria de regir la vida urbana. També es va fer servir com a pressó. Al costat, una estàtua imponent, de bronze, del rei Ramiro I.


El Castell de Sant Pere, o més conegut com la Ciutadella, és una fortalesa que es va construir, a finals del segle XVI, sota el reinat de Felip II, per a defensar posibles incursions franceses. Exemple de l'arquitectura militar moderna, presenta una poderosa muralla de planta pentagonal, fossar, baluarts, el polvorí, tunels... que s'accedeix mitjançant una única entrada.

La construcció la va portar a terme l'enginyer italià Tiburcio Spanochi, basant-se en els nous esquemes militats basats en l'artilleria, on predominen murs més baixos i grossos amb emplaçaments específics per a canons i altres boques de foc. L'únic enfrontament bèl·lic d'importància es va produir durant la Guerra de la Independència, i paradoxalment, eren els francesos qui controlaven la ciutadella.



 L'entrada, es realitza a partir d'un pont fixe que permet salvar el fossar, i que substitueix l'antic pont llevadís que hi havia. Creuada la primera porta, a mà esquerra, es trobava el cos de guàrdia, ambientat amb armes i uniformes de l'època.





Per a cadascú dels cinc baluards, hi ha dos casametes, on s'assentaven les peces d'artilleria i llocs de tir que defenien els murs contigus a ells i el mur lateral del baluard següent, tenint així coberts tots els angles.



Els mateixos baluards, que disposen cadascú d'un nom propi (Santa Bárbara, España, San Francisco, Santa Orosia i San Pedro) permetien avançar les defenses i els llocs de l'artilleria per a la protecció de cadascú dels murs del propi castell i un correcte i eficaç abast dels trets a l'exterior del mateix, contrarestant la disminució d'alçada respecte als alts murs dels castells medievals.


Els polvorins, en la part nord, es trobaven revestits amb un tipus de pedra porosa, per a mantindre una temperatura constant per a la correcta conservació de la pólvora, Una càmera de ventilació, posterior, que també podrem veure, facilitava aquesta tasca, i que també evitava la destrucció del mur exterior, si hagués una explossió accidental.



El fossar, d'uns 1060 metres de longitud, al contrari dels castells medievals, no contenia aigua, i havia de dificultar l'arribada dels atacants. Tres portes habilitaven la sortida de genets per a netejar el fossar en el cas que tropes enemigues aconseguissin arribar. Actualment, es poden veure una manada de cérvols.




El pati d'armes, al voltant del qual es troben els diferents edificis i quarters, es troba empedrat i enjardinat quan es va restaurar el lloc, l'any 1968, substituint a l'antic pic de terra. Al mig, una estàtua del rei Felip II.



En un dels extrems, es troba l'església, del segle XVII, dedicada a Sant Pere.A l'altre costat del pati, en un dels edificis, hi ha el Museu de Miniatures Militars, on podem trobar més de 32.000 figures de soldadets de plom, representats en 23 escenaris, disposats de forma cronològica on es pot veure la Història Militar des de l'època de l'Egipte dels faraons fins a principis del segle XXI, amb les missions de Pau. Els diorames representats són:


- Desfilada de Cavalleria
- Batalló de Muntanya Pirineus XI/64
- L'antic Egipte
- Grecs i Perses
- Ibers i Cartaginesos
- Romans i Bàrbars
- Les Croades
- La Corona d'Aragó


- Segle XVI
- Segle XVII
- Segle XVIII
- La època Napoleònica
- L'exèrcit del Tsar
- El llunyà Oest
- La Primera Guerra Mundial
- L'aviació entre Guerres



- La Guerra Civil Espanyola
- La Segona Guerra Mundial
- Nacions Unides
- Exèrcit Espanyol dels anys 70
- Divisió Acoraçada Brunete núm. 1
- Primera Parada Militar de S.M. el Rei
- Missions de Pau

Llegir més