Hospitalet de Llobregat: el conjunt del Xipreret

El conjunt del carrer Xipreret és un dels referents patrimonials més importants de l'Hospitalet de Llobregat. Conserva la fesomia de carrer antic amb diversos edificis catalogats com a patrimoni històric. Situat, en el barri de Centre, aprop de l'ajuntament, i del carrer Barcelona, tocant gairebé amb Cornellà, trobem fins a 27 elements protegits en aquest tram de cruilla, en poc més de 100 metres. Té un origen molt antic, que es situa en l'època romana com a eix separador de propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de la ciutat, en detriment del primitiu assentament de Provençana. La presència de la Torre Blanca (L'Harmonia), documentada al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí que donà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret viu un moment important d'expansió, amb els grans casals que bastiren les famílies més importants al llarg i al costat de l'eix del carrer.


Davant de tot, tocant el carrer Barcelona, hi ha la Talaia, una torre de defensa quadrada composada formada per una planta baixa i quatre pisos. El pis més alt està obert als quatre cantons mitjançant tres arquejades adovellades de punt rodó. Construïda l'any 1587 com a part del mas Brugera o Molodell de la Torre. Va ser traslladada del seu primitiu emplaçament, al carrer Talaia l'any 1972. El seu objectiu era vigilar i protegir dels atacs de pirates i corsaris.

Darrera mateix hi ha Ca n'Oliver, un edifici del segle XIX composat per dos cossos adossats, del qual la part que dóna al carrer Barcelona ha estat mutilat, refent-se la façana amb elements d'èpoques anteriors (segle XV-XVI), provinents d'un altre edifici. L'altra part, té un portal dovellat fet de maons i la coberta vessa aigües sobre els laterals.



Mig amagat, a mà esquerra de la torre, es troba un safareig, dels segles XIX-XX, lloc de trobada, especialment de les dones, que servien com a lloc de treball i també de reunió en una vida marcada per la necessitat i el treball constant.




Acompanyant a la Talaia, hi ha l'Harmonia, una impresionant casa senyorial de tres plantes del segle XVI (concretament de l'any 1595), que formava part de la finca anomenada Torre Blanca, origen de l'actual ciutat i en la qual hi havia, com hem comentat anteriorment, l'hospital que donà lloc al nom de la ciutat. El seu nom actual el déu a una societat que tingué la seu entre els anys 1866 i 1926, el Casal de l'Harmonia. Actualment és la seu permanent de la col·lecció municipal d'art de la ciutat, que forma part del fons del Museu d'Història de l'Hospitalet.

Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües. Les façanes presenten carreus de pedra treballada. Destaca el portal adovellat i la filada de finestres rematades amb arquets de mig punt sota la coberta, així com el torreó que remata la seva cantonada, que recorda les construccions militars.



Ens endinsem al carrer Xipreret, i a la primera cantonada, a mà esquerra, es troba un conjunt de tres edificis independents (les Cases 41-45), però d'unes mateixes característiques. Responen al tipus d'habitatge que s'edificà als "corralons" als segles XVIII i inicis del XIX. Són casetes de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants i un pati posterior, que algunes han perdut en benefici de noves construccions.

Tornem cap a l'eix principal, i seguidament trobem les Cases 47-57, que ocupen l'espai entre dos "corralons" del carrer Xipreret. La seva pervivència com a habitatges unifamiliars de planta i pis fa que es mantingui la imatge del que fou el procés d'urbanització del carrer. Les façanes corresponen al segle XIX o principis del XX, amb la presència de petits balcons.

A l'altre costat del carrer, les Cases 28-32, tres cases unifamiliars que es bastiren entre els segles XVIII i XIX.

Seguim amunt, i a la següent cruilla, a mà esquerra, es troba la Casa dels finestrals gòtics, una masia, parcialment substituida per un edifici modern, dels segles XV-XVI, que conserva dos finestrals d'estil gòtic flamíger. És un casal de parets de fang amb basament de pedra. És l'edifici més antic del barri.



Tornem de nou cap l'eix principal, i una mica més amunt, es troba la Casa Espanya, l'actual seu del Museu d'Història de l'Hospitalet. Es tracta d'una residència senyorial, d'estil renaixentista, construïda el 1563 en forma de casa forta, i reformada el 1752. La porta és dovellada i centra la façana principal. De tres plantes, al primer pis, o planta noble, s'obren tres balcons, de llindes de pedra decorades amb els escuts de la mitja lluna dels Llunell, primers senyors de la casa, i la roda de molí dels Molines. A la planta alta hi ha sis finestres d'arc rebaixat, situats just damunt del balcó principal de la segona planta.

A l'altre costat de carrer, tenim Ca la Vidala, una antiga masia del 1769 i que era la casa de Pera Mestras i Battlori, i que es troba alterada per les reformes que sofrí l'immoble a principis del segle XX. A continuació ve les Cases 87-95, un conjunt de cases que ha conservat perfectament la seva fisonomia rural. Es tracta de cases unifamiliars, de planta baixa i pis, aixecades sobre una parcel·la absolutament regular que disposa al darrera d'un pati o eixida. Totes presenten teulades de dues vessants.


Gairebé al capdamunt, es troba Can Riera, una masia típica catalana del segle XVII, amb un afegitó del segle XIX provocat per les necessitats agrícoles. Teulada a dues aigües. La façana té un portal adovellat, i les finestres posseeixen els brancals de pedra pulida.


Al costat, es troba el nou Pavelló del barri de Centre, i dins del mateix sector, entre el carrer Barcelona i la riera de l'Escorxador, es localitza Can Sumarro, una masia del 1580 construïda per Montserrat Cerdanya. Passà a la propietat municipal per donació testamentària del Dr. Santiago Prats i Comas. Té planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues aigües. La porta principal és de mig punt dovellada amb la inscripció del propietari. A la part posterior s'ha conservat, així mateix, la pallissa de la masia. En l'actualitat s'utilitza com a biblioteca municipal.

Reaccions:

2 comentaris :

  1. Tota la vida vivint a l'Hospitalet i desconeixia aquests racons històrics!

    Ens veiem.

    Oscar

    ResponElimina
  2. Bona tarde Gerard!
    Felicitats pel blog i el post sobre el nucli del carrer Xipreret! Jo vaig estar treballant vora d'un any a la Casa Espanya i l'Harmonia i el racó valía realment la pena, perdre's-hi tot i les reduïdes dimensions!

    He trobat un blog que et menciona i diu que hi ha més fotografíes de com ha quedat Can Riera, però no les sé trobar i visc fora de Catalunya, així que em costa passar i veure'ho...Si no et molesta, i tens més fotografies, m'agradaria que poguéssis deixar-me'n veure alguna.
    Tens el meu correu : roviravictor4@hotmail.com

    moltes gràcies, salut i cultura
    Víctor

    ResponElimina