Jordània (V): Petra. De l'àrea urbana al Deir i el Lloc Alt dels Sacrificis

L'àrea urbana

Seguim el camí principal, el decumanus, i orientada a l'oest, arribem al cor de la ciutat, on estaven els edificis principals. El seu aspecte s'adaptà al típic de les ciutats clàsiques llatines, però com veurem pràcticament no queda res de res, o encara es troba enterrat sota terra.

Ens plantem davant del Nimpheaum, del qual pràcticament no es pot reconeixer res de l'antiga font romana semicircular. Es creu que recollia l'aigua de l'aqueducte que ve del Siq. Al costat, un arbre pistatxo, de més de 450 anys d'antigüetat.

Passem pel Carrer encolumnat. Als costats, es trobaven els pòrtics amb columnes sota els quals es trobaven les botigues, llocs públics... A mà esquerra, totalment en ruines, es trobaven, d'est a oest, tres arees que s'han denominat Mercat superior (una mena de plaça-forum), Mercat central (on hi havia un jardí) i el Mercat inferior (ocupada per una àmplia piscina).

Seguidament, veiem el Gran Temple, d'uns 7500 metres quadrats. Es desconeix el seu origen i ús: si tenia funcions religioses, si era un edifici del gobern... Excavacions recents, han descobert la existència d'un teathron, un petit teatre en miniatura, amb més de 300 seients.




Tancant el carrer, hi ha la Porta de Temenos, d'estil grecorromà, però amb traces dels nabateus. Es creu que és de l'època de Trajà, en el segle II d.C. Tres arcs, portes de fusta i petites torres donava accés a la zona sagrada de la ciutat.

Passada la porta, tenim el temple de Qasr al-Bint, o Palau de la Nena, la única construcció de la ciutat amb uns murs més o menys intactes. En l'interior, hi ha tres sales, la central on s'allotjava una imatge de Dushara, principal deu nabateu, representat en una cara estilitzada sobre una llosa.

A l'altre costat del camí, es troben l'Església Major, tapada amb una carpa blanca, amb mosaics que representen animals reals i mitològics, les estacions, la mar, la terra i la sabiduria. També se la coneix com l'església dels papirs, pels documents que es trobaren l'any 1993, escrits en grec bizantí i àrab. Al costat l'Església Blava, o de les columnes, on despunten les columnes de granit turc que romanen en peu. Més adalt, coronant el cim, es troba l'Església Vermella.

Aqui trobem els dos restaurants i museus que hi ha en la zona, i finalitza la part acompanyada del guia. Aquest, ens reserva l'hora de dinar, i seguidament començem el trajecte cap al Deir, l'altre gran monument de Petra.


El Deir

Passat els restaurants i museus, tenim el cami que ens portarà cap allà. Es un trajecte en el qual hem d'anar pujant més de 800 esgraons. A l'inici, molts joves t'ofereixen fer el trajecte amb algun dels burros. Ho fem a peu...

Després d'haver iniciat la pujada, es troba un caminet, al costat d'uns esgraons, que condueix al Triclinium del Lleó, una sèrie de tombes adosades, on hi ha la façana decorada per lleons, animals sagrats de la deesa Al Uzza.

Seguim pujant...

Passat uns 40 minuts, arribem a una explanada, i mig amagada, des del camí, veiem la façana del Deir (segle II d.C.), o Monestir. Coronada per una urna, que es visible des de les Tombes Reals, la façana, més gran que el Tresor, mideix 50m d'amplada per 45m d'alçada. Dividida en dos nivells, dividits per semicolumnes coronades per capitells nabateus. En les intercolumnes, laterals s'obren dos nínxols coronats per timpans corbs.

L'explanada servia com a lloc de peregrinatge i reunió dels nabateus. L'accés es realitza per una entrada de 8m d'alçada i 4m d'amplada, que dóna accés a un lloc buit. En l'interior, unes creus tallades donen testimoni l'evolució a temple cristià durant la època bizantina. Les coves del voltant, hi van viure eremites que es varen assentar aqui per a resar i meditar.

Després de descansar, prendre algo refrescant i admirant la façana del Monestir, ens adreçem per un caminet fins a la fí del món (això és el que indica els cartells), on podem disfrutar d'unes panoràmiques fantàstiques de les montanyes que envolten Petra.

El Gebel Attuf

Baixem pel mateix camí, fins arribar al restaurant, on dinem (17JD). Després de menjar, fem la ruta per arribar al lloc alt dels sacrifics. Es comença des del temple de Qasr al-Bint, per un camí que veiem al costat, i l'acabarem en el Carrer de les Facanes (evidentment, també es pot fer a l'inversa).

Val la pena pujar-hi, i poder disfrutar de l'excel·lent vista general que es pot veure. Es un camí algo més pesat que el que hem fet cap al Deir. Les hores que portem a Petra i el sol que fa, encara ho acentua més. En una mica menys de 2 hores realitzem aquest itinerari... i començem a pujar... A l'esquena del gran temple, es troba ailladament la Columna del Faraó... únic testimoni del que havia de ser un temple, palau o altra estructura monumental de grans dimensions.

La primera tomba important que veiem es la Tomba del Frontó Dividit, escolpida en una extremitat rocosa dirigida cap al nord, en una posició més elevada respecte al camí que fem. La façana està formada per quatre columnes, que subjecta l'arquitrau que sosté un frontó dividit.

A pocs metres, la Tomba del Renaixement, que déu al seu nom a les seves proporcions, unida amb la seva bellesa i virtuosisme, que recorde llunyanament a pòrtics de la Itàlia renaixentista.

Una mica més amunt, en un ampli pati natural, a mà dreta, trobem la Tomba del Soldat Romà, que disposa d'una façana decorada amb columnes i pilastres que enmarquen tres nínxols amb la estàtua d'un oficial, en el nínxol central, acompanyat per dos acompanyats (fills??). L'interior guarda dues càmares, amb nínxols arcats en les parets per a introduïr sepulcres.

Davant, a l'altre costat del pati, hi ha el Triclinium, la sala de banquets funeraris, que destaca per la seva decoració, amb parets multicolors dividides per semicolumnes estriades. Tots dos edificis estaven connectats per un pati encolumnat, del qual només queden unes restes.

Seguim amunt, arribant a l'estructura coneguda com la Tomba Jardí, formada per un pòrtic senzill amb dues columnes. L'interior està format per una sala nua, lleugerament trapezoidal que introdueix a una segona habitació, més petita, de planta quadrada. Es creu que era un petit temple, o la casa d'un vigilant, per a tutel·lar una propera i grandiosa cisterna, que havia de subministrar l'aigua en aquest sector de Petra.

Després d'haver pujat per més escales, escolpida sobre una paret, veiem la Font del Lleó. L'aigua sortia per la seva boca, que emanava des d'una cisterna superior.

Minuts després, arribem a la cima del Gebel Attuf, on trobem en la part nord, el lloc alt dels sacrifics, a 1100m d'alçada, vigilat per una solitària torre derruida, que formava part d'una fortalesa. El santuari, no es veu gaire espectacular, però s'ha de tindre en compte que tot el cim de la montanya va haver de ser explanat per obtindre aquell tall rectangular.

Més enllà d'aquesta àrea sagrada, s'obté les vistes més espectaculars sobre la vall de Petra i de les Tombes Reals, que compensa de sobra, l'ascensió al Gebel Attuf.

En la part sud del cim, hi ha la plataforma dels Obeliscs està guardada per dos obeliscs alts, d'uns 7 metres, obtinguts en el viu del relleu pedregós (el que indica que van tallar tota la pedra al voltant d'ells per a obtindre'ls), i distanciats entre ells per uns 30m. Es creu que representaven als deus Dushara i Al Uzza, encara que també es posible que tinguessin una funció astronòmica, a l'estar alineats al llarg d'un eix est-oest.

D'aqui ja baixem cap a la vall que va a parar al Siq exterior, al costat del Carrer de les Facances, per un camí algo empinat, i rampes escalonades entre parets verticals, que fa creure que era el camí principal processional.

D'aqui ens dirigim cap al Tresor, on podem disfrutar un altre cop de la magnífica façana rosa, aquesta vegada, sense que toqui el sol, i minuts després enfilar el Siq, per tornar al centre de visitants on ens espera l'autobus i endur-nos a l'hotel...

Després de fer unes capbussades en la piscina de l'hotel, i abans d'anar a sopar, podrem disfrutar des de la terraça de l'habitació, de com el sol s'amaga sota les montanyes.

També hi ha una sèrie de nits a la setmana, en què pots endinsar-te a Petra pel vespre, amb la posibilitat de recorrer el Siq fins al Tresor a la llum de les espelmes. El guia ens ho ofereix, però ens indica que és més sorprenent si fas primer aquest passeig abans de coneixer Petra... ningú agafa aquest passeig, i recuperem forces fins a l'endemà...

En moltes botigues de records podrem veure i comprar dibuixos i còpies de les litografies que va fer el pintor escocès David Roberts, tant de la mateixa Petra, com molts altres llocs de Terra Santa... Ensenyem un parell d'aquests esplèndids dibuixos.



Anar a: Petra. Des del Siq fins a les Tombes Reals