Les dependències del monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus està gestionat pel Museu d'Història de Catalunya, i la visita pot ser tant guiada com fer-la pel vostre compte.


Començem pel Claustre major (segle XIV), des del qual podrem accedir als diferents recintes i finalment a l'església major. El claustre, sufragat pels reis Jaume II el Just i Blanca d’Anjou, adopta la forma d'una base rectangular, de nou trams per deu, i podem veure diferents estils que van des dels simples i primerencs arcs apuntats fins a les fines traceries flamígeres a les naus meridionals i de ponent.


Els capitells ofereixen una àmplia varietat iconogràfica amb decoració exuberant de figures de tota mena, predominant les fabuloses, amb animals monstruosos, en front de les escenes religioses, rostres, oficis i escenes quotidianes.

Seguim pel claustre posterior (segle XIV), travessant el parlador i que connecta amb el palau reial. Es de planta rectangular, amb galeries embigades amb senzills arcs. En el segle XVIII, s'aplica un sobreclaustre, del quan només en queden rastres. A la part occidental, es troba la porta de la Sala de Monjos i una porteta que condueix a la presó de monjos, data al segle XVI.


Des d'aquest claustre, a l'ala sud, podem accedir al refetor (segles XVI-XVII). Aquesta sala, es va cobrir amb volta de canó, l'any 1733, i es decorà amb motllures de guix. A la capçalera, un finestral gòtic dóna llum a l'estança i davant del menjador encara es conserven restes d'un templet.

La sala del costat és el Palau Reial construït per ordres del rei Pere el Gran i enriquit per Jaume II. Les dependències es reparteixen a l’entorn de dos patis contigus i es distribueixen en tres nivells. Un vestíbul amb enteixinat ornat amb heràldica reial i de l’abat A. Porta ens introdueix al primer pati, on uns senzills permòdols escalonats sostinguts per arcs rebaixats aguanten l’escala principal, amb un relleu que mostra les armes catalanes entre àngels i lleons tinents, que ens condueix a una galeria amb barana de pedra on descansen columnes quadrilobulades i arcades sobre capitells ornats a dos nivells.

Sortim afora d'aquest segon claustre, i entre restes de dependències, entrem a la Capella de la Trinitat (segle XII), un petit edifici de planta rectangular que va ser la primitiva església dels monjos. Un cop es va enllestir l'Església Major, es va convertir en la capella de la infermeria. Dos esglaons sobreaixequen el nivell del presbiteri on hi ha l'altar suportat per cinc columnes, i a més en la paret posterior una talla malmesa de Crist. Davant de la porta d'accés, les restes d'un petit claustre que podia haver servit de repòs als monjos convalescents.


De camí cap al cementiri, destaca la Torre de les hores, que l'abat Jeroni Contijoc, l'any 1575, va manar afegir dos pisos més, que es veuen clarament per la separació de les cornises, amb finestres carrades al primer pis i de mig punt al segon a més d'un àtic emmerletat.

Des del cementiri, repòs dels monjos, a la part posterior de l'església major, podem admirar la gran rosassa romànica organitzada a partir de dos cercles concèntrics units per vuit columnetes radials de dos capitells i fust hexagonal, que s’enllacen entre elles amb parelles d’arcs semicirculars. Al cercle central, una corona octolobulada envolta un entrellaç format per vuit anells. Sota la rosassa s’obren tres finestres allargades d’arc de mig punt que actualment estan tapiades.

Tornem al claustre major, per pujar per unes escales que ens condueix al dormitori dels monjos, un ampli espai de 56m de llargada per 11 d'amplada. La coberta és de doble vessant, de bigues i teules. En la part septentrional, una porta de mig punt comunica amb l'església, facilitant l'accés dels monjos per les oracions de maitines i vespres. Altres portes permetien accedir a altres sales i recintes del monestir.


Baixem per les mateixes escales i entrem a la Sala capitular, ple de columnes interiors. En total, quaranta, distribuïdes en quatre grups a ambdós costats de les finestres i de la porta d’accés, amb capitells decorats amb fulles de lliri d'aigua, frisos de volutes i trenes de dos fils. A terra, set tombres que corresponen a sis abats vitalicis i a un bisbe lleidatà.

Com a l'església fan missa, la visita acaba en aquest punt. Així, tornem a donar un tomb per les seves sales, fent temps per a poder entrar a l'església.


L'Església major s'inicià a construir l'any 1171. Es de planta de creu llatina amb tres naus, amb un profund presbiteri, franquejat per un parell de capelles, que contenen uns retaules. El transsepte va ser escollit com a lloc preferent per a emplaçar-hi les tombes reials de Pere el Gran, a la nau de l’Evangeli, i de Jaume II el Just i Blanca d’Anjou a l’oposada.

El sepulcre del rei Pere el Gran és un baldequí que imita models sicilians. Es disposat damunt de dos lleons i cobert per una urna a doble vessant, d’on sorgeix una torreta hexagonal, i ornada amb quinze sants, a més de la Mare de Déu amb el Nen, treballats en alt relleu. El seu pes ha fet que fins a dia d'avui, el cos del rei hagi romangut intacte. Durant el 2010, es va obrir el sepulcre per a fer poder fer proves sobre les despulles del rei català.

Als peus del sepulcre una llosa cobreix la tomba de Roger de Llúria, almirall de l'armada reial de Pere el Gran.

Al pilar oposat, el mausoleu de Jaume II i Blanca d’Anjou en forma de tabernacle i suportat per quatre columnetes angulars sobre lleons i amb els escuts dels monarques, en els capitellets, ornats amb fulles d’heure, roure, creixents i api. La reina, amb hàbit cistercenc i coronada, reposa al costat del rei, vestit de forma similar i amb corona com a únic element del poder reial. Completen la coberta, un sant i un pinacle central.



Més informació en El monestir de Santes Creus.

Bibliografia: Arxiu bibliogràfic de Santes Creus

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada