Hierapolis-Pamukkale (Turquia)

Hierapolis va ser fondada pel rei de Pèrgam Eumenes II en el segle II a.C., que va creixer al voltant de les seves aigues termals, podent-se considerar com una de les primeres ciutats balnearis de la història. Excepte la necròpolis, els seus vestigis més antics -romans- es remunten al segle I d.C., època en la qual es va reconstruïr la ciutat després d'un terratremol l'any 60. A pesar dels anys que han passat i els terratremols que ha sofert, les seves restes i l'entorn natural és un dels més visitats del pais. Estan declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998.

La visita inclosa en el programa ens conduirà bàsicament per la seva necropolis, considerada com la més gran de l'Asia Menor, que es tracta d'un conjunt de tres cementiris situats al sudoest, nord i est de la ciutat. Durant la caminata podrem veure tombes de diferentes formes i tamanys, que depenien de la categoria del mort amb construccions pròpies que van des de l'època hel·lenística a la bizantina, sent els més característics:

Túmuls (època hel·lenística, del segle II a.C. a segle I d.C.): compost per una sala funerària subterrània amb una avantsala.



Bomos (des del segle II d.C.): un edifici amb una habitació quadrada o rectangular i una base amb esgraons. Adins, llits funerals es col·locaven al llarg de les parets. En el pis, generalment hi havia un sarcòfag.

Heroon (des del segle I a.C.): un edifici funerari molt monumental.

Sacellum: un edifici amb un sostre inclinat, una sala quadrada o rectangular i una base amb esgraons.

Sarcòfag: aillats o en grups, eren construïts en travertí o marbre. Varis d'ells portaven inscripcions gregues que indicaven al mort i les normes d'ús de la tomba.



La visita per la necropolis és molt ràpida; gairebé ni ens parem. Hi ha una sèrie de tombes representatives i identificades. Les més importants són:

Tomba 175 (200-300 d.C.): la tomba està orientada cap al camí i està construïda sobre una base amb esgraons; el sostre consisteix en lloses amb una fina motllura. Adins hi havia tres sepulcres en dos nivells. Al sostre, una plataforma de marbre aguantava un sarcòfag, ara perdut.




Tomba 166-Tomba dels Gladiadors (200-300 d.C.): Pren el nom per les imatges relacionades amb els combats de gladiadors que es poden veure en la llosa de travertí que hi ha sobre l'entrada. D'esquerra a dreta, una àmfora d'oli ofert com a premi al vençedor, un trident pel combat i un escut circular.



Tomba 162 (200-300 d.C.): la cara de la tomba que dóna al carrer és una façana de grans blocs que corresponen a dues càmeres funeràries. Dues portes grans donaven accés a les sales, on es troben sarcòfags instal·lats en diferents moments. En la sala nord un sarcòfag de marbre, parcialment tallat amb garlandes, de Marcus Aurelius Ammianus Menandrianus.




Tomba 81 (200-300 d.C.): construïda en una alta plataforma que compensa la diferència en el nivell de la terra darrera d'ell. Dins de la cambra hi ha tres ninxols organitzats al llarg dels murs, i un ossari molt profund. Dues inscripcions al costat de la porta i la inscripció sobre la llosa que la tanca es refereix als succesius ocupants, incloent Eutyches Pompeios, que deixà 100 dinars a l'associació de rentadors de llana per la decoració periòdica de la tomba.




Arribem a la part que ocupava la ciutat d'Hierapolis. De la ciutat gairebé no en veurem res, doncs passarem per les afores. Així, enfont de la porta nord de la ciutat, es va construïr a principis del segle III d.C. un conjunt de banys, que posteriorment en segles vinents va convertir-se en una església.




Seguim veient tombes, i una de les més representatives i més ben conservades de la necropolis nord és la tomba A18, del segle I d.C., que té la forma d'un petit temple de planta quadrada. Lloses resten en els dos frontons i en les cornises laterals. Sota la base, hi ha una càmera subterrània parcialment excavada a la roca.





Així, caminant per les afores de la ciutat romana, arribem a un promontori rocós de color blanc, que és conegut com el castell de cotó (Pamukkale en turc). Es una curiositat geològica, on les aigues de Pamukkale surten calentes i saturades de sals minerals. Sorgeix de la muntanya i emana en un altiplà formant fonts fumenjants que a l'evaporar-se, depositen les seves sals, que després es petrifiquen en el vessant de l'altiplà.



Dos segles de sobresaturació turística, en el segle XX, ha servit per a desfigurar l'entorn. Finalment les autoritats van acordar demolir tots els hotels i piscines que agafaven aquestes aigues que es van construir sobre aquest promontori. Així, la sortida de l'aigua està regulada, i està totalment prohibit entrar en les llacunes. Només es pot entrar en una zona autoritzada, totalment descalç, i poder-se mullar i passejar per les seves aigues calentes.



Tenim temps lliure per entrar en alguna d'aquestes piscines. La multitut de gent que hi ha, sobretot rusos, fa que sigui algo agobiant caminar-hi. Hi donem un tomb i entrem en un recinte totalment comercial, anomenades les Piscines de Cleopatra, on pots banyar-te, previ pagament, en piscines artificials d'aigua calenta, que va parar després cap a les piscines naturals.




Al fons, veiem el teatre. Es un dels més ben conservats de Turquia, però no es pot accedir al fer-se reformes. Va ser construït durant els segles I i II d.C. aprofitant la vessant d'una de les muntanyes que rodejaven la ciutat, i es calcula que tenia capacitat per a més de 15.000 persones.




A l'hora acordada anem cap a l'altra sortida del jaciment, i podem veure encara part
de la ciutat. Primer passem per les restes del gimnasi que es trobava en un pati envoltat d'una columnata dòrica. Era un dels edificis civils més importants de la ciutat, sent usat pels exercicis físics i l'educació dels ciutadans.




Passem pel costat de la porta sud, construïda amb blocs de travertí i materials reutilitzats, alguns de marbre, flanquetat per dues torres quadrades. I amb això donem per acabada la primera visita del dia...




Entrada: inclós en el paquet turístic


Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.