Entre Prades de Conflent i Marquixanes, es troba el nucli d'Eus, un dels més tradicionals i pintoresc del Conflent. Coronada per l'església de Sant Vicenç, el poble està penjat sobre les roques de la vall del Tet. Es visible des de molts llocs i també disposa d'una panoràmica important de la comarca. Està inclós dins de la llista dels plus beaux villages de France (els pobles més bonics de França).
El nom d'Eus prové de la contracció d'alzina, d'on va passar a elzin, després a elz i per últim a Eus. Unit amb el terme de la Coma, se'l va anomenar inicialment Eus i Coma, fins que Coma va quedar despoblada.
En general, el poble s'accedeix des de la part superior, on hi ha un aparcament, i és una oportunitat per anar directament a l'església i visitar les restes del castell. La resta del poble, està constituït per carrers costeruts i sovint molt estretes.
L'església de Sant Vicenç d'Eus, del segle XVIII, va substituir com a església parroquial a l'altra església de la mateixa advocació, del segle XI i construïda a la part baixa del poble, al costat del riu, i que encara subsisteix. El capellà d'Eus va convençer als vilatans per edificar un nou temple que subsituiís a l'església romànica, petita i en males condicions. El lloc triat va ser en les restes de l'antic castell i s'aprofità les seves pedres i les de la muralla per a la seva construcció. L'obra s'allargà durant uns 20 anys.
La seva estructura és semblant a les esglésies veïnes de Santa Eulàlia de Marquixanes, Sant Andreu del Catllar i Sant Pere de Prades, encara que les dimensions no són les mateixes. Consta d'una gran nau central amb capelles laterals i un gran torre campanar de base quadrangular.
En el seu interior es troben retaules com el dedicat al Roser i el de l'altar major, obra de Pau Sunyer i de Lluis Baixà, i altres de més modestos en les capelles laterals.
Al voltant, restes del castell, que es esmentat per primer cop a finals del segle XI, propietat dels comtes de Cerdanya. En 1218, un altre text especifica que tenia una capella dedicada a la Verge. Al voltant del segle XIV va construir-se el recinte fortificat, des del qual va ser rebutjat l'assalt francès el 1598. El 1793, durant la Guerra Gran, que va enfrontar el regne d'Espanya amb la república de França, va ser incendiat per l'artilleria del general espanyol Ricardos.
Tornar a: Tres dies pel Vallespir i pel Conflent
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.