Granera

(06/10/2012) Excursió a peu que transcorre per pistes forestals, sense gaire dificultat (lleugeres pujades i baixades), que no arriba als 11km, i per les quals anem descobrint un seguit d'antigues masies que conformen el municipi de Granera, així com seu nucli urbà i el seu castell al capdamunt, dominant el poble i la carenada que marca el límit natural de l'altiplà del Moianès, una comarca històrica però no reconeguda geogràficament a dia d'avui, format per deu municipis i amb capital a Moià.

(KM 0 - 0h)
L'itinerari surt de l'ermita de Santa Cecília, just a l'entrada del poble de Granera. Es tracta d'una capella construïda en el segle XI, en estil llombard; de planta rectangular, volta de canó, està coberta a doble vessant i amb un absis semicircular. S'entra per la façana de ponent, on hi ha una portalada amb arcada adovellada i un del bou emmarcats per una arcada, coronada per un campanar de cadireta (tot ells corresponen a una restauració que es va fer el 1975 després d'ensorrar-se el 1924). Al seu costat, es troba el cementiri parroquial.

L'exterior de l’absis presenta cinc bandes, amb arcuacions llombardes separades per sis lesenes, ràfec i sòcol. Cada banda té dues arcuacions, amb mènsula. La finestra absidal està centrada i és de doble esqueixada.

Agafem el camí que ens duu al poble (400m), i just a l'entrada, on es troba una senyal indicativa de camins, prenem el camí que marxa a l'esquerra, en direcció a Monistrol, seguint les marques blanques i vermelles del GR177.

Darrera de la senyal, hi ha el Mirador de Can Cucut, on es troba la figura d'una jove recolçada en una paret, amb vistes del Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac amb la Mola i les muntanyes de Montserrat, entre altres.

(KM 1,4 - 20')
Carena de la Roca. Deixem el GR i prenem la pista que marxa a la dreta, amb un camí que transcorre sempre per boscos de pins i alzines.

(KM 3,5 - 50')
A mà esquerre hi ha Can Girbau, una antiga masia catalana que s'està restaurant. Seguim per la mateixa pista sense deixar-la en cap moment.

(KM 4,1 - 1h)
Arribem al Forn d'obra del Girbau, datat del primer quart del segle XX. S'utilitzava per a l'obtenció de teules o maons mitjançant la cocció de l'argila, que hi era introduïda en motlles. De planta més o menys quadrangular, el parament dels murs és de pedres amb formes irregulars i mides diverses. A l'interior del forn s'observen restes del que devia ser el paviment de la cambra de cocció.

Uns 100m més avall, trobem la cabana del Girbau, una barraca de vinya molt ben conservada que data del segle XIX, per donar aixopluc als pagesos i guardar els seus estris. Continuem per la pista principal.

(KM 5,7 - 1h25')
Ens incorporem a la pista que prenem a la dreta, recuperant els senyals del GR. Uns quants metres més avall, ens trobem a la nostra esquerra la finca de Vila-rúbia. Seguim per la mateixa pista.

(KM 8,2 - 2h05')
Pocs metres després del trencall de Ca la Manyosa, hi ha la posibilitat de prendre una pista que marxa a la nostra dreta i que porta a Roc Castellar, a 833m d'alçada. Però, continuem la mateixa pista fins a trobar el trencall de l'Agulló.

(KM 9,3 - 2h25')
Trencall de l'Agulló. Seguim per la mateixa pista fins a sortir del bosc. Aquí el paisatge s'obre, i al fons, es pot veure el poble de Granera.

(KM 10,5 - 2h40')
Arribem de nou a Granera, i concretament al barri del Castell. Amb notables cases, la que destaca més és la que es troba adossada al peu del castell, que té una moderna torre de pedra rodona, a imitació dels castells. A llevamt, es troba el Barri de Baix. Encara hi ha un altre nucli, el Barri de l'Església, al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. Un bon nombre de masies disseminades, que hem anat veient pel trajecte, completen el terme municipal.

(KM 10,8 - 2h45')
Arribem, al Castell de Granera, documentat ja l'any 971, en què el castrum de Granaria consta com a integrat en el comtat de Manresa. Encara conserva tots els murs que delimiten el recinte. Presenta una planta poligonal per adaptar-se al penyal rocós que li fa de peanya, a 830m d'altitud.

S'accedeix per dues rampes empedrades i no es pot entrar en el seu interior, tancat per una porta de ferro. A l'interior hi ha restes d'un gran casal amb estructures gòtiques d'una capella i altres edificacions. Vers ponent té uns atrevits arcs en gradació fets per a sostenir el mur i salvar un espai buit entre penyals.

Bibliografia: Itineraris pel Vallès Oriental