Mèxic. Chichén Itzá

Chichén Itzá es troba al voltant de dos cenotes (pous/coves naturals d'aigua), un fet d'importància en l'època en aquesta regió desproveïda d'aigua. En la ciutat va viure els itzàs, un poble maia que van emigrar a Yucatán provinents del Petén, en l'actual Guatemala. Així, el nom en maia és Chich'en Itza, que es tradueix com a "boca del pou dels bruixots d'aigua" (chi significa boca i ch'en pou)

Chichén Itzá va esdevenir el centre religiós de les civilitzacions maia i tolteca, a partir del segle X. L'elit governant estava formada per guerrers, sacerdots i comerciants. Van introduir el culte al déu Kukulcan («la serp emplomallada»), l'equivalent al Quetzalcóatl de l'altiplà mexicà. Van aixecar construccions amb talussos i murs verticals i representacions del déu ocell-serp. El militarisme va ser el fonament indubtable d'aquesta cultura, cosa que s'evidencia en el Tzompantli, la Plataforma de les Calaveres, una estructura en forma de "T", on s'exhibien, clavats en estaques, els cranis de centenars d'enemics. La base de la qual es troba decorat amb més de 500 calaveres esculpides en altrelleu.

Juntament amb Uxmal i Mayapán, i altres ciutats més petites, van formar una aliança coneguda com la Lliga de Mayapán, que durà uns dos segles. A finals del segle XII, una lluita entre les principals ciutats, Mayapán s'imposa sobre Chichén Itzá que va ser destruïda, i aconsegueix el govern de la regió fins mitjan segle XV. Molts pobles van ser abandonats i el Yucatán es dividí en una sèrie de ciutats sense trascendència política, fet que afavorí als conqueridors espanyols, en el seu moment.

Es pot observar, pels seus monuments, que hi ha grans espais entre aquests, distribuits en diverses places, no aconseguint un tot unificat, ja que la ciutat es va construir en diferents èpoques. Les distàncies entre els edificis es cobrien pels coneguts camins blancs, els sacbeob.

Només entrar, en una plaça molt gran, es veu la joia del recinte, el Temple o Piràmide de Kukulcan. També es conegut com el Castell, nom que li donaren els espanyols per assimilar-lo a algun monument europeu que coneguessin.

Es tracta d'una piràmide quadrangular formada per 9 plantes escalonades que acaba en un temple rectangular. La seva base rectangular té 55,5 metres d'amplada i una alçada de 24 metres. El monument és tot un rellotge astronòmic: cada costat de la piràmide té una gran escalinata amb 91 esglaons per costat més el temple superior, dóna el número 365, el nombre de dies d'un any. Els nou basaments o plantes, dividides en dues parts, fan els 18 mesos (uinales)del haab, el calendari maia, on cada mes tenia 20 dies (kines) més 5 dies addicionals (uayeb, que eren considerats com a dies nefastos.

A més, els maies aconseguiren indicar el moment precís en el qual es presenta el solstici d'estiu, quedant la meitat de l'edifici a les fosques mentre l'altra meitat està il·luminada, i els equinoccis de primavera i tardor, on es pot veure com Kukulcán baixa per l'escalinata nord. Aquest fenòmen en moviment s'aconsegueix amb la projecció solar sobre les balustrades de pedra que franquegen cada escala, creant triangles isòsceles de llum invertits, formant el cos de la serp-deu, fins arribar al cap de la serp emplomallada, que es troba al peu de l'escalinata, amb dues colossals figures de pedra (foto de l'equinocci amb llicència Creative Commons)

Si ens situem al peu de la piràmide, davant d'una de les escalinates, i un grup de persones fan palmades al mateix temps, es produeix un fenòmen acústic, i sembla que estiguem escoltant la veu d'un quetzal, una au sagrada pels maies. Tot això demostra els profunds coneixements que tenien els maies en àmbits com les matemàtiques, geometria, acústica i astronomia.

Dins de la piràmide, es van trobar diverses cambres, i en l'anomenada sala de les ofrenes, una figura de Chac Mool amb incrustacions de closca nacre a les ungles, dents i ulls. Es tracta d'una figura humana reclinada cap a enrere, amb les cames encongides i el cap girat, en el ventre del qual descansa un recipient circular o quadrat. En una altra cambra, es va trobar una escultura d'un jaguar, amb incrustacions de jade que simulaven les taques de l'animal. Més estudis van arribar a la conclusió que l'estructura interior era un altra piràmide.

A l'oest de la gran plaça nord hi ha el camp més gran de Mesoamèrica del Joc de Pilota, amb més de 160m de llarg i 60m d'amplada, limitat als costats per alts murs d'uns 12m d'alçada formant una llarga galeria sense sostre i on hi ha els cèrcols de pedra amb relleus de serps entrellaçades, que formen el símbol del moviment. Els maies anomenaven al joc Pok Ta Pok, en referència als sons que produia la pilota en els seus rebots amb les parets.

Les seccions nord i sud del camp estan limitades per un mur de mitjana edat i per dues construccions a mode de temples. El del sud està molt destrossat i era d'àmplies dimensions, amb pilastres que aguantaven el sostre per protegir-se del sol i de les inclemències del temps, i era on s'allotjava l'alta jerarquia per a presenciar l'espectacle.

El temple del nord, més petit, es considera el santuari dels ritus de la fertilitat, pel sostre on es fa referència als arbres sagrats i a un complex cerimonial on abunden animals, plantes i un monument de caràcter fàl·lic. Des d'aquí, també es pot experimentar un altre fenòmen acústic, on els crits o aplaudiments dels turistes viatgen per tot el camp, o on es pot parlar en veu baixa, i sentir el que es diu a metres de distància.

Per les dimensions dels cercles de pedra i per l'alçada a la qual estan col·locats, se sap que la variant del joc de pilota que es realitzava en aquesta gran pista era aquella en la qual es colpejava la pilota amb l'avantbraç.

En la part inferior dels murs laterals hi ha una sèrie de relleus, on es poden veure part del ritual del Joc de Pilota: jugadors abillats per al ritual i el capità, al davant de la processó, amb la mà dreta té un gran ganivet i amb l'esquerra agafa pel cabell el cap del jugador decapitat de l'altre equip (perdedor o guanyador? no se sap amb total seguretat).

(dibuix de John Montgomery (Schele y Matthews 1998: fig. 6,44))

En la part oriental de la pista de joc, hi ha dos temples; el de dalt, anomenat dels Jaguars, està orientat cap al camp, amb columnes amb serps descendents. El temple inferior està orientat a l'exterior de la pista, on apart de relleus de la serp emplomallada, hi ha un tron-jaguar on el governant de Chichén Itzá presidia les cerimonies a l'inici del joc o certificava el final de la cerimònia ordenant que el cap del decapitat s'ubiqués en el tzompantli, el mur de cranis.


No és l'únic camp de Pok Ta Pok que existeix en el recinte, sino hi ha altres camps, tots ells de menors dimensions que aquest.

Al costat de la plataforma de calaveres, hi ha la Plataforma de les Aligues i dels Jaguars, una plataforma rectangular amb quatre escalinates, una en cada un dels costats, i on es poden veure representacions de serps emplomallades. En els taulers es troben persones jacents i asota, àligues i jaguars sostenent cors. Es creu que aquests animals representaven ordres de guerrers. La funcionalitat de la plataforma havia de ser per a activitats religioses o cerimonials.

De la part nord de la plaça, hi ha el sacbé 1 que condueix al Cenote Sagrat, un pou amb un diàmetre d'entre 50 i 60 metres, amb una profunditat de 22m, on es realitzaven diversos ritus i cerimònies.

Per la part sud, pel sacbé 5, s'arriba a l'Observatori, i és on es troben els edificis més antics de Chichén Itzá. El primer que es veu és l'Osari o Tomba del Gran Sacerdot. A primera vista, sembla una rèplica en petit de la Piràmide de Kukulkán, i no se sap amb certesa quina estructura va construir-se primer. Mideix més de 10m d'alçada i està format per plantes escalonades. Als costats de les escalinates, es poden trobar serps emplomallades de pedra. En la planta menor, adalt de tot, hi ha un fris recobert de relleus mitològics decorat en les seves cantonades amb la efígie del deu Chaac. Va formar originalment part d'un complex monumental que comunicava amb el cenote Xtocol.

En el pis del temple superior, hi ha una apertura que servia d'entrada a una escala que permetia arribar al nivell inferior, i després s'internava per una cova natural que avançava quilòmetres sota terra. Quan la cova va ser excavada, es varen trobar tombes que contenien diversos objectes de jade i altres.

A l'igual que en la gran plaça on es troba el Castell, hi ha una estructura similar amb el mateix nom: la Plataforma de Venus. En els seus relleus es troba, en el centre dels panells, un Home Ocell-Serp, que es considerat una representació de Kukulcán. Cap a les escalinates, hi ha una estela que simbolitza poder, i en els racons s'observa el símbol del planeta Venus. La plataforma estava pintada en vermell, verd, groc, blau i negre.

Al costat, hi ha la Plataforma Rodona que contenia una caixa d'ofrenes i un petit paviment de pedres. La funció d'aquests edificis probablement era la de servir d'estrades per a cerimònies, ritus o danses.

La Plataforma de les Tombes tenia un ús funerari, probablement per a emmagatzemar ossos humans desenterrats d'altres tombes. Es varen trobar vàries puntes de fletxa, navalles d'obsidiana, contes de os i conxa, a més de restes ossis i dents. Els trets arquitectònics que sobresurten són les columnes que neixen de la base i que sostenien un sostre de materials peribles. Un frís de serps rematava l'edifici a una alçada una mica més gran de la que s'observa actualment.

Finalment s'arriba a un de les estructures més importants de l'antiga ciutat maia: es conegut com l'Observatori o com el Cargol, per la seva funció i forma respectivament. La forma d'aquesta estructura presenta un cert paral·lelisme amb els observatoris moderns, i s'utilitzava per estudiar els moviments dels astres, a simple vista sense cap mena d'aparells.

Està situat sobre una gran plataforma rectangular de 67mx52m i uns 6m d'alçada. En el costat occidental hi ha una escalinata amb balaustrades. Al centre de l'estructura, s'erigeix una torre cil·líndrica de 16m d'alçada, dividit en tres nivells: el primer nivell està constituït per una base sòlida i l'intermitja consta de dues galeries interiors i circulars en forma d'espiral, que dóna a un altre nivell més alt, on es troba una petita cambra d'observació amb volta amb petites apertures dirigides als punts cardinals i altres punts astronòmics d'importància. En el seu interior, es troba una escala de cargol.

Al costat de l'Observatori hi ha una sèrie d'edificis més antics i petits com la Casa de les Monges, nom que li van donar els primers conqueridors espanyols que arribaren aquí per la gran quantitat d'habitacions semblant a cel·les com si fos un convent. Es tracta d'una estructura rectangular alta, de murs gairebé verticals sense ornamentació. En la cara nord, hi ha una gran escalinata que condueix a un palau. Les seves facanes laterals estan cobertes de mosaics amb motius de gelosia.


Complementen el conjunt de les Monges, dos patis amb diversos edificis amb elements decoratius importants, així com un joc de pilota amb els costats decorats amb relleus de jugadors.

A l'est, hi ha l'annex, d'estil molt diferent. En les seves parets hi ha la representació de la serp còsmica amb la boca oberta ensenyant les seves dents afilaes i un frís de màscares del déu Chac, ocupen les cantonades de l'edifici. En la part central del frís frontal, es troba l'escultura d'un personatge sentat, amb els braços creuats sobre el pit i un plomall de plomes.

Al costat de l'annex trobem l'Església, un edifici de planta rectangular d'una única cambra i una entrada en el costat oest. Mentre que el nivell inferior és molt simple, el superior està decorat per tots els costats. En les cantonades, hi ha representacions del déu Chac amb el nas ganxut i en els nínxols hi ha les figures de quatre bacabs representats com un armadillo, un cargol, una tortuga i un cranc, que sostenen el cel en la mitologia maia.

El Temple dels Taulers Esculpits deu el seu nom als relleus esculpits en les parets nord i sud de la columnata que mostren escenes de nombrosos personatges, animals i plantes, reals i mitològics, dominat per dos guerrers. Està format per un temple sobre una base i una columnata anteposada. Les ofrenes descobertes durant la seva exploració fa creure que es celebraven rituals relacionats amb el foc.

Tornant a la gran plaça de Chichén Itzá, a la part oriental es troba el Temple dels Guerrers, envoltat de les Mil Columnes. El Temple dels Guerrers mideix uns 40m de costat i té una forma lleugerament piramidal, escalonada amb 4 plantes. El temple superior, d'uns 20 metres de costat, al qual no es pot pujar, consta de dues sales, amb un pòrtic d'entrada amb dos serps de cascavell, que aguanten la llinda. A l'entrada, es pot veure l'escultura d'un Chac Mool, com el que es va trobar en l'interior de la piràmide de Kukulcán.

Respecte a les Mil Columnes, estava connectada amb el Temple dels Guerrers. El nom no reflexa la realitat, havent-hi només unes 200. Es una plaça amb forma d'un quadrilàter irregular, d'uns 150 m de costat, amb algunes estructures en el costat oriental i en el sud, entre elles l'anomenat Mercat, que tanca la plaça per aquests costats.

(1988) La Unesco la va inscriure en la llista del Patrimoni de la Humanitat.
(2007) Considerada con una de les noves set meravelles del món, en una iniciativa privada i votada per millions de votants de tot el món

Enllaços d'interès:
Chichén Itzá virtual
Video explicatiu equinoci en Chichén Itzá
Passeig en 360º per Chichén Itzá
Representacions en 3D de les estructures de Chichén



Tornar a entrada inicial