El Vallespir. Prats de Molló

A l'esquerra del riu Tec, enfront de la vall del Canadell, es troba el poble de Prats de Molló. Amb la firma del Tractat dels Pirineus, el 1659, esdevé una plaça forta fronterera. Dominant la població fortificada, el Fort Lagarde, d'una capacitat d'un centenar de soldats, es destinat a protegir la nova frontera i vigilar l'entrada a l'Alt Vallespir.

Prats de Molló també dóna nom a uns fets que tingué l'any 1926: l'intent d'invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya i proclamar la República Catalana, capitanejat per Francesc Macià i la direcció de l'Estat Català.


La ciutat medieval

La Porta de França, o Porta del Firal, és una de les cinc portes de la ciutat. Envoltada de baluards, des del 1345, han sigut reconstruïts al llarg del temps, degut primer a un terratrèmol del 1428 i posteriorment a les represàlies que va tenir lloc a causa de la revolta dels Angelets de la Terra (Guerra de la Sal). Finalment, el 1683, sota les ordres dels enginyers del mariscal Vauban, van ser edificats de nou.



Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya Nord, a arrel del Tractat dels Prineus. El detonant de la revolta fou l'aixecament d'aquests pagesos nord-catalans els anys 1667 a 1675 contra la gabella de la sal (un impost sobre la sal imposat pels francesos el 1661).



Abans d'entrar, a mà esquerra es troba el monument de la Sardana (1982) esculpit per Manolo Valiente, que recorda el títol de ciutat pubilla que té Prats de Molló.




A pocs metres hi ha la Plaça Josep de la Trinxeria, dedicada al pagès i un dels caps de la revolta dels Angelets, que va resistir durant anys a les tropes del rei Lluis XIV. En ella, es troba la Mairie, l'Ajuntament, del 1613-14.



Al carrer de sota de la plaça hi ha la Capella de les Santes Justa i Rufina, dues germanes nascudes a Sevilla i que van morir màrtirs el 287 de la nostra era. Construïda en el segle XVII, destaca les pintures i vitralls de l'artista Jean Lareuse.





De la plaça de les Armes surt un carrer cap amunt l'església, on hi ha la Creu dels Improperis, on a la part inferior, just sobre l'escala, hi ha representades les 30 monedes de Judes.




Un altra de les entrades principals a la vila era per la Porta d'Espanya, que pren el seu nom en raó del seu emplaçament. També va ser conegut com la porta de la Cavalleria i després com el de la Carnisseria. Davant del portal, un pont creua el riu Tec.


En la part alta dominant la vila fortificada, hi ha l'església de Santa Justa i Santa Rufina. No es conserva cap vestigi de la primitiva, consagrada al s. X, bastida pels benedictins d'Arles, que posseïen el territori des del començament del s. IX. Del temple acabat el 1245, resta el campanar quadrat, en gran part romànic, que fou incorporat a les muralles; la nau, gòtica, és del segle XVII.



Al voltant de l'església es troba el camí de ronda de la muralla superior i reductes de defensa que permetien disparar contra enemics que volien entrar a la ciutat i assegurar la retirada dels defensors cap al Fort Lagarde.




El Fort Lagarde

Durant la revolta dels Angelets, i el setge de Prats de Molló, el 1670, el castell medieval de Perella, alçat al segle X, va ser reforçat per acollir un centenar de soldats i una artilleria destinada a vigilar els seus habitants. Aquest primer fort és desmantellat catorze anys més tard a benefici de la fortalesa actual, després de la guerra d'Holanda (1672-78) i el desig del rei Lluis XIV a fer invulnerable la comarca, i d'acord amb les instruccions de Vauban. El projecte el va seguir l'enginyer Rousselot, però finalment va romandre inacabada.

Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707) i comissari general de les fortificacions, va supervisar la defensa del regne de França a partir del 1668. Lluis XIV li va donar l'encàrrec de reforçar la protecció de la nova frontera establerta pel Tractat dels Pirineus. Vauban establí un programa general i vetllà per la seva realització. Així, realitzà quatre viatges al Rosselló. En 1679, i després en 1680 acompanyat de Louvois, ministre de la guerra, va visitar Prats de Molló. El seu projecte només s'aconsegueix en part.


La fortalesa és accesible per un sender o per dues galeries separades per una torre quadrada. Donant a la primera galeria, al costat del cementiri, hi ha la Porta de la Fàbrica, que déu el seu nom a la institució religiosa formada per representants elegits pels fidels, que s'ocupaven dels edificis religiosos als segles XVII i XVIII.



La primera galeria parteix de la ciutat, datada del segle XIX, es coneguda com el camí cobert. En termes d'arquitectura militar, indica el teoria un itinerari al cel obert, cobert a la vista de l'enemic i no un tunel.



La torre quadrada és un reducte de defensa del segle XVII. Deu soltats podien resistir uns pocs dies en cas de setge. Tenien reserves d'aliments, aigua i pòlvora. Una cisterna recollia l'aigua de pluja, amb una capacitat d'uns 7.400 litres. El polvorí podria contenir una reserva màxima de 2.500 lliures de pòlvora (si fa no fa, una tona).


Anterior al camí cobert, el soterrani de 142 escalons es va construir al segle XVIII, amb la finalitat de garantir la retirada de les tropes de la ciutat cap a la fortalesa en cas d'atac. Una claraboia damunt de la volta està a l'entrada del passatge. Abans de la construcció de dues galeries, una tanca de protecció construït entre la ciutat i la fortalesa en cas d'una amenaça.



La fortalesa va ser construïda amb l'objectiu de resistir una artilleria enemiga segons el concepte de fortificació amb bastions, que va desenvolupà Vauban, i perfectament adaptada al relleu. Al front sud, dues línies de defensa se succeeixen endavant de la torre mestra. Els fronts nord i est estan envoltats de barrancs, i l'oest està protegit per un sistema de defensa complex. L'obra es va fer amb materials diferents com granit del Costabona, llosa i cairó.



(Paté de cometa)
L'entrada a la fortalesa estava protegida per un cos de guàrdia. Aquesta sala va ser transformada en sala d'armes posteriorment, on hi havia dipositats gairebé 500 fusells.



En les sales del primer pis hi havia el pavelló dels oficials i l'apartament del major, comandant del la fortalesa. L'oficial superior, d'origen noble, diposava d'un apartament confortable format per una cuina, cambra, gabinet, una cambra pel seu ajudant...




(La Torre mestra)
La torre de l'homenatge completa el dispositiu defensiu del fort. Podia acollir un centenar d'homes. Està envoltat de canoneres de tir d'avantguarda per l'artilleria.



Un sistema de recuperació d'aigua de pluja permetia emmagatzemar al voltant d'uns 30.000 litres dins d'una cisterna, que corresponia a una reserva d'un mes per a 400-500 persones. Aquesta aigua permetia sofocar els incendis, freqüents en un edifici militar. L'aigua de pluja es filtrava a través d'una primera cisterna situada en les escales que condueixen a la torre mestra.


En els nivells inferiors de la torre, es troben els magatzems de queviures, que podien contenir un centenar de sacs de farina que servien per a la fabricació del pa, base de la nutrició dels soldats. Al segle XVIII, la ració quotidiana era d'una lliura i mitja (uns 700 grams) per home. Dos forns de pa addicionals s'afegiren en el segle XIX.




En la cuina, es troba el forn on en cada fornada es feia un centenar de racions de pa. A mà dreta, també es troba una antiga xemenia.



En la sala d'armes, es trobava l'arsenal de fusells, llances i espases, eines, cordes... L'armament de la fortalesa es trobava sovint en mal estat, obsolet i en un nombre insuficient.



Per les diverses habitacions de la torre, hi ha tot un conjunt d'obres de Michel Arnaudiès, artista del Vallespir, ardent defensor de la cultura catalana i autor de la idea d'un Pais d'Art i Història comuns (de la Catalunya Nord i de la Sud). Les obres estan centrades en la figura de Francesc Macià i Llussà.



En la capella de Sant Joan Baptista, convertida en polvorí al segle XIX, es pot veure unes banderes espanyoles i franceses amb les lletres H.E.C. i S.P.P.F., que tenen la seva explicació en les frases soyez propres et parlez français i habla en castellano, llengues oficials dels dos païssos, i de com el català ha de sobreviure amb això.



En el nivell superior de la torre, tres garites coronaven originalment la fortalesa. Servien com a llocs de vigilància i de combat. De constitució fràgil, podien desmuntar-se per tal d'evitar de servir d'objectiu a l'artilleria enemiga.



(La torre de la guàrdia)
Originalment formava part de la xarxa de talaies de la regió que durant l'Edat Mitjana, estaven comunicades entre elles, mitjançant fum el dia i foc a la nit, segons un codi molt precís. Vauban va veure innecessària aquesta torre, i finalment es va convertir en un polvorí.



Les latrines, perforades en forats, estaven disposades al llarg del camí de ronda de la ciutat i de la fortalesa. Una fossa a cel obert estava construïda a la boca de les latrines de la Torre Mestra, amb el conseqüent alliberament de l'olor al llarg de la fortalesa.




Tornar a: Tres dies pel Vallespir i pel Conflent

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada