La Ciutat Nova de Praga (Nove Město)

Nove Město és la part nova del centre històric de Praga. En txec, precissament significa Ciutat Nova, i s'anomenà així per diferenciar-la de la Ciutat Vella, encara que, tot i el seu nom, va ser fundada fa més de 600 anys pel rei Carles IV, amb l'objectiu d'incrementar el tamany i la població de Praga. Aviat l'activitat comercial i de negocis es va trasl·ladar a aquesta zona des de la Ciutat Vella i la Ciutat Petita. El rei va supervisar personalment el progrés dels treballs de construcció i participà en el disseny de la mateixa. Modern per aquells temps, el traçat d'amplis bulevars i places predominaren en els seus plans. Així, en la Ciutat Nova tenia tres grans places que servien de mercats: el mercat de cavalls, en la Plaça Wenceslau, el mercat de bestiar, en l'actual Plaça de Carles, i el mercat de fenc, en la plaça Senovážné. Actualment els carrers Vodičkova i Jindřišská connecten les tres places. No obstant això, avui en dia queden poques restes d'aquestes pasat en els seus carrers i edificis, ja que bona part de la ciutat va ser demolida a finals del segle XIX per tornar a redissenyar-la, per tenir l'aspecte que té en l'actualitat.



El carrer Na Příkopě, que separa la Ciutat Nova de la Ciutat Vella, és el carrer comercial per excel·lència on poden trobar-se centres comercials i restaurants d'alt nivell, connectant la Plaça de la República amb la Plaça de Wenceslau. En txec vol dir en el fossat) i va ser creat per al drenatge de la fossa que hi havia antigament.

El cor de la Ciutat Nova és la Plaça de Wenceslau (Václavské náměstí), un bulevard de 750 metres dominat al nord per l'estàtua del rei Wenceslau enfront del Museu Nacional. Antic mercat de cavalls, va tenir aquest nom fins que en el segle XIX el moviment de renaixement nacional txec, va demanar un nom més noble per a la plaça. Amb la construcció de l'estàtua de Sant Wenceslau, la plaça va ser rebajetada amb el seu nom. Durant el segle XX, va ser escenari de molts aconteixements de la història del pais com l'ús que feien els nazis per a les seves demostracions, així com les grans manifestacions de gent durant l'època comunista i la revolució de vellut que portà de nou la democràcia al poble txec.

L'estàtua de Sant Wenceslau, obra de Josef Myslbekz, va inaugurar-se el 1912, i s'erigí en honor a l'antic rei i patró nacional de Bohèmia - va ser assassinat pel seu germà Boleslav - i està acompanyada d'altres sants patrons txecs tallats en la base com les santes Ludmila, Inés i els sants Prokop i Adalbert. En la base s'inclou la inscripció 'Svatý Václave, vévodo české země, kníže náš, nedej zahynouti nám ni budoucím': Sant Wenceslau, duc de les terres txeques, príncep dels nostres, no deixis perir a nosaltres ni als nostres descendents. Davant del sant hi ha dues plaques en memòria dels morts durant l'època comunista; un dels quals dedicat a Jan Palach, qui es va cremar a l'estil bonzo en protesta per la invasió soviètica, el 1969.

El Museu Nacional (Národní Muzeum) es troba en un edifici d'estil renaixentista, construït entre 1885 i 1891 per Josef Schulz. El museu, té apart de les exposicions temporals, les col·leccions permanents de Prehistòria de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia, l'Exhibició mineralògica i litològica, Paleontologia, Osteologia i Antropologia, la de Zoologia i la de Decoració i medalles de païssos europeus. La rampa d'entrada està adornada per estàtues al·legòriques de Bohèmia, Moràvia, Silèsia i dels rius Moldava i Elba, obres d'A. Wagner. L'entrada al museu està vigilada per les estàtues de la Història i de les Ciències Naturals, fetes per J. Mauder.

Envoltant la plaça, hi ha tota una varietat d'arquitectura moderna txeca, que van substituir les antigues cases barroques que s'enderrocaren en el segle XIX, com la Casa Wiehl (1896), decorada amb esgrafiats florals i estàtues de Mikulás Ales, l'hotel Europa, amb els seus interiors i mobles d'estil art nouveau, o la Palác Koruna, una galeria comercial coberta d'una volta de vidre que va servir de model pels restants passadissos que uneixen la plaça amb els carrers veins.

A prop de la plaça, en el carrer Jindřišská, es troba la torre gòtica de Sant Enric, coneguda en txec com la Torre Jindřišská (1472-76). Es tracta d'una torre campanari, a l'estil de les que es feien en Itàlia, qie acompanyava a al costat de l'església parroquial de Sant Enric i Santa Conegunda. Durant els anys següents i fins avui, va sofrir moltes transformacions, i a finals del segle XX es va reconstruir i remodelar totalment el seu interior, convertint-se en un comples de deu plantes amb diversos espais com un mirador, un restaurant, venda de souvenirs, instal·lacions sanitàries i per a lloguer, i el Museu de les torres de Praga, amb més d'un centenar de fotografies de les torres que formen part de Praga. En la torre també hi ha un joc de campanes, formades per 10, per a escoltar-les des de l'interior.

Tornant cap a la plaça Wenceslau, i en la intersecció amb el carrer Vodičkova, hi ha el Palau Lucerna, un complex d'edificis que s'intercomuniquen en el seu interior pel Passatge Lucerna, amb nombrosses botigues, restaurants, una sala de concerts i cine. Va ser construït entre 1907 i 1921 segons el projecte de Stanislav Bochyné i Vascláv Havel, avi de Václav Havel, qui fou el primer president democràtic de la República Txeca, després de l'època comunista. En un dels passadissos, sota la cúpula de vidre, es troba una de les escultures més famoses de David Černy, l'estàtua de Sant Wenceslau amb el cavall al revés, parodiant a la que hi ha en Václavské náměstí.


A la vora del Moldava, enfront del Pont de les Legions, es troba un gran edifici neo-renaixentista amb una cúpula daurada que es visible des de diversos llocs de Praga. Es tracta del Teatre Nacional (Narodní Divadlo), l'edifici cultural més important de la cultura txeca, on s'alterna les funcions d'òpera, ballet i teatre. Es va començar a construir el 1868 i s'acabà el 1881, inaugurant-se amb una visita del príncep hereu Rudolf. Un incendi l'afectà durant aquest mateix any, considerant-se una tragèdia nacional, i dos anys més tard les portes del teatre es reobriren. Per damunt de tot es va voler preservar la cultura i la llengua txeca, enfront de la cultura germànica que dominava en aquells temps.

El trajecte entre els ponts de les Legions (Legií Most) i de Jirásek, permet gaudir de les facanes de les cases eclèctiques restaurades en vius colors...

... En la vora del riu, hi ha el Moll Masaryk (Masarykovo nabřaži), i es pot veure la torre del dipòsit d'aigua del Sitka amb la seva cúpula en forma de bulb, la casa Manés i la illa Eslava.



Finalment, apareix davant nostre, en una cantonada la Tančici Dům, la Casa que balla, un dels nous símbols de Praga. Tot s'inicia quan l'empresa ING va decidir sufragar les despeses per a la construcció d'un monument innovador per la ciutat i que aconseguís convertir-se en un símbol inconfundible d'aquesta; és aquí quan s'involucren els arquitectes Frank Gehry i Vlado Milunic, els quals entre els anys 1994 i 1996 van treure endavant aquest ideal convertint-se en la seu de les oficines nacionals holandeses.

La inspiració per a crear el concepte es va prendre de la popular parella cinematogràfica de ball Ginger Rogers i Fred Astaire que va meravellar al món amb les seves comèdies musicals, sent els seus magnífics moviments el que s'intenta projectar. L'edifici s'articula en dos cossos centrals: el de l'esquerra és una torre de vidre que s'estreny a meitat d'alçada i sostingut per pilars corbs; a la dreta, a la vora del riu, es caracteritza per les motllures que segueixen un moviment onejant i per finestres distribuides de mode no alineat.

Les finestres alineades evidencien que l'edifici té dues finestres de més, encara que tenen la mateixa altura que els dos edificis adjacents del segle XIX. Aquestes, a més, no ha de ser percebudes, en la voluntat del projectista, com a simples formes sobre una superfície plana, sinó que ha d'aconseguir l'efecte de tres dimensions; d'aquí la idea d'armadures sortints com a marcs de quadres. També les sinuoses motllures de la façana fan més confusa la perspectiva, atenuant el contrast amb les construccions que l'envolten.

La Casa Ballarina va ser edificada amb materials com el formigó, l'açer i el vidre, que s'encarregaren de fer posible l'existència de superfícies còncaves i convexes. La cúpula és de tubs de metall i recoberta per una malla d'açer inoxidable. Evidentment, l'edifici destaca pel seu estil deconstructivista en mig d'uns voltants amb una tendència més clàssica i convencional. En la planta baixa es situen les botigues i un cafè. Els espais de la segona a la setena planta estan ocupades per les oficines, mentre que en l'últim pis hi ha un restaurant amb una vista panoràmica de la ciutat.

Girant per l'esquerre i agafant el carrer Resslova, s'arriba a la Plaça de Carles. Abans de la plaça, hi ha l'església de Sant Wenceslau en Zderaze (Kostel svatého Vaclava Na Zderaze). Zderaze és el nom que rebia aquesta zona de la Ciutat Nova propera al riu. Els edificis que existien es van demolir en el Sanejament de l'any 1900, conservant-se només aquesta església d'estil gòtic, d'una sola nau, que es va construir en 1380 sobre una antiga edificació romànica. En 1785, es va convertir en un magatzem militar. L'any 1927, l'edifici va ser adquirit per l'església txecoslovaca, hereva de les idees de Jan Huss.

La plaça més gran de Praga és Karlovo náměstí, la Plaça de Carles, construïda en 1348 i amb 80.000m2 sobre el solar que ocupava l'antic mercat de bestiar. Avui és un parc inmens, envoltat d'edificis, alguns d'ells facultats pertanyents al Karolinum. La seva forma actual, rectangular, data del segle XIX. Dividida en dues parts, el primer edifici que es veu, en la part dreta de la plaça, és l'església de Sant Ignasi (Kostel savtého Ignáce), i al costat es troba l'antic convent de jesuites.

En la cantonada esquerra, hi ha l'Ajuntament de la Ciutat Nova (Novoměstská radnice) en el qual es va produir l'anomenada primera defenestració de Praga, en 1419, quan diversos representants municipals catòlics van ser llençats per una de les seves finestres i desencadenant les guerres husites, entre protestants i catòlics. La torre gòtica és posterior i disposa d'un mirador en la part alta. L'ajuntament va estar en funcionament fins el 1784.


Anar a Index de Praga