Girona. Temps de flors 2013 (I)

Cada mes de maig, Girona rep la primavera amb el Festival Girona, Temps de Flors, l'esdeveniment més internacional de la ciutat. Enguany, del 11 al 19 de maig, es celebrà la 58ª Exposició de flors, monuments, patis i jardins, on es posà en valor, un cop més, el patrimoni monumental i històric de Girona a través de les flors i de l'art. Més de 140 espais expositius han omplert de flors la ciutat entre monuments -com el claustre de la catedral, els banys àrabs o Sant Pere de Galligans, cedeixen els seus espais per exposar-hi originals obres florals-, patis d'històriques cases del Barri Vell i del Call i els diversos jardins de la ciutat, sent una bona oportunitat, a més, d'entrar en aquests llocs que normalment s'ha de pagar per entrar-hi o que estan tancats al públic.


(11-05-2013) Aprofitant que l'Alta Velocitat ha arribat a Girona, l'oferta ferroviària s'ha ampliat, i era una bona excusa per anar per primer cop a veure aquest esdeveniment i provar un d'aquests trens. En menys de 40 minuts, sortint de l'estació de Sants de Barcelona, s'arriba a Girona, trobant-se la seva estació a uns 10 minuts del centre de Girona, a peu.




El cartell promocional, escollit en un concurs amb unes 80 propostes presentades, ha estat dissenyat per Sandra Castillejos de l'Institut Santiago Sobrequés, representa el perfil d'una nena amb un bufador de bombolles d'on surten flors.


L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va ser l'encarregat d'inaugurar aquesta edició, conjuntament amb l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i la regidora de Turisme i Comerç de la ciutat, Coralí Cunyat.





Seguidament, intentarem explicar alguns dels espais florals que vam veure, amb el nom de la decoració, els seus autors i una petita explicació del que representava, així com una breu ressenya de l'espai històric visitat.




Museu d'Història de Girona (66)) Conegut popularment amb el nom d'Institut Vell, el Museu es troba en el Convent de Sant Antoni, que fou aixecat entre els anys 1762 i 1774, pels frares caputxins, orde que arribà a Girona l'any 1581.

'L'implicació dels sentits' (Cesc Garsot, Dani Vila, Carles Jubany (Fontanillas Floristeria), Alumnes de Rosa Valls Formació, Josep Tarragó)

La planta soterrània és la part més antiga de l'edifici, anterior a l'any 1762, on destaca la cisterna, un interessant exemple d’aljub amb voltes de pedra sobre pilars, amb unes dimensions de 15 metres d’alçada i 10 x 10 metres d’amplada, utilitzada per recollir i emmagatzemar les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua el convent.

Durant els anys 1753 i 1762 els frares caputxins van aixecar un mur de contenció de terres per tal de salvar el desnivell que hi ha entre els carrers de la Força i Ballesteries, aquest terraplè s'emprava com a jardí i petita horta del convent que ells mateixos conreaven. Des del 1991 s’hi va col·locar el que sembla probable que es tracti de la font d'un claustre tardo-romànic del segle XIII, de pedra calcària nummulítica, muntada durant bona part del segle XX a l'exterior del convent de Sant Domènec de Girona, avui seu de la Universitat de Girona, però de procedència desconeguda

Pati dels Rabins-Casa Mascaró (63) Local inspirat en l'obra de l'escriptor i poeta Josep Tarrés creador del l'associació Amics d'Isaac el Cec, veritable revifador del barri vell i de la ciutat de Girona. El doctor Josep Mª Mascaró i Juandó va voler donar el degut reconeixement a Josep Tarrés i a la seva obra, essent ells dos qui van triar el nom de El Pati del Rábí.




Gremi de Perruquers de Girona i Comarques (58)




Carrer Cundaró (62) Ana Quintana, Núria Vila





Escales de la Catedral (77) Lluís Vilagran, Joan Manel Guillen, Floristeria Vellut, Floristeria Dante



Cor de Maria (76) 'Àfrica' (colors rosats propis del flamenc, i colors ataronjats típics d'una posta de sol en aquest àrid continent). Disseny: Família Folch | Decoració Floral: Mercè Martí, Art i Flors Banyoles.



Sant Lluc (83) A l'inici del Passeig Arqueològic, hi ha l'església de Sant Lluc (1724), que és l'actual local dels Manaies de Girona (els armats), on guarden les seves armadures, instruments, penons, armes i vestimentes.



'El taller de la modista' (La intervenció representa el taller d'una modista que està cosint vestits de núvia). Direcció: Anna Mª Camps | Disseny i arquitectura: Raquel Domínguez i Pablo Bosch





Ferran el Catòlic (89) (C/ Ferran el Catòlic, 1) Laura Casadevall, Albert Santaló, Lluc Vila

Banys Àrabs (90) Construcció romànica del segle XII, refeta totalment a finals del segle XIII, conté diferents espais dedicats a banys públics, d'acord amb l'estructura i funció de les termes romanes. La sala més espectacular és el frigidarium (la sala freda), de planta quadrada coberta amb volta anular, anb banc per als banyistes i una piscina al centre sobrevolada per una llanterna amb cúpula octogonal recolçada damunt columnes i arcs de ferradura. La resta de sales per a banys calents, tebis, massatges, etc., mostren igualment elements romànics i altres de tradició moresca, com ara, lluernes lobulades i arcs ultrapassats.



'Apodyterium' (Equip creatiu de l'Escola d'Art Floral Smilax) En la sala més gran, l'apodyterium, utilitzada com a vestuari, s'ha aprofitat l'arquitectura de les quatre parts per crear un disseny que en conjut estan integrats entre si i enllaçats amb la cisterna octogonal per tal de crear un moviment circular.

A l'entrada a la part dreta, en cada arcada hi havia una mena de perxa o tovalloler de grans dimensions, 2 metres d'alt per 1 metre d'ample, feta per una estructura. Aquesta perxa tenia un fons de color marró construït amb porexpan pintat d'aquest color. Al centre, amb esponja mullada, hi havia una composició floral texturada, amb espais asimètrics dels quals surten verds de manera que amplien l'espai visual floral.


En la paret on hi ha tres nínxols o buits, hi havia uns coixins texturats amb fulles vegetals. Cada un dels nínxols tenia una composició floral que arriba fins a terra, i tot el conjunt estava emmarcat amb dues columnes de dos metres d'alt realitzades com una composició floral texturada.


Al centre de l'estança on hi ha la cisterna octogonal amb columnes, hi havia un treball circular que anava enllaçant totes les composicions de l'espai. Cadascun dels costats tenia un treball floral texturat un amb flors i un altre amb verds, completant així els vuit costats de l'octògon.

Claustre de la Catedral (81) Obra del segle XII, el claustre és de planta trapezoïdal i en les seves quatre galeries mostra arcs romànics recolçats sobre columnes que conserven els capitells. A diferència dels claustres benedictins, els claustres canònics, com aquest, no van tenir el mateix protagonisme que els primers, i amb prou feines hi havia vida comunitària, ja que aquestes congregacions vivien en altres cases, a l'ogual que els canònics de les catedrals.

'Cant gregorià' (Autoria: Maria Àngels Perpinyà) El muntatge estava dedicat al cant gregorià, tipus de música normalment cantada a cappella pròpia de la litúrgia cristiana, que s'origina en l'alta edat mitjana. Alguns estudis mantenen que el claustre de la Catedral de Girona dedicat a Maria reprodueix en pedra, en els seus capitells, la majoria dels sons diferents de l'antífona a la Mater Dolorosa (Stabat Mater dolorosa / Iuxta crucem lacrimosa, / Dum pendebat filius.(...).

L'alternança en les seves representacions de figures simbòliques d'animals relacionats bàsicament amb els ritmes de la naturalesa, amb els seus quatre elements - foc, aire, terra i aigua - amb números i amb el zodíac, formen unes claus musicals que creen una partitura equivalent a un himne religiós (FA: gall, lleó, animal fabulós, matí, primavera, est | DO: àguila, migdia, estiu, sud | SOL: grua (au) | RE: gall dindi, migdia, passat | MI: toro sacrifical, lleó domat, ovella, bou, tarda, tardor, oest | SI: peix, nit, hivern).



Així, la germanor de la pedra i el cant gregorià, amb l'afegit del xiprés com a símbol d'acolliment són un reconeixement d'aquest espai tranquil i recollit que és el claustre de Santa Maria.


Passeig arqueològic - Mirador de dalt (103) 'L'interior natural' (Projectistes: Sílvia Faja, Gemma Casteràs i Elisabet Pujol) Obra que posava èmfasi en potenciar les mirades de l'espectador cap a l'interior de la flor, formada per més de 1.260 ampolles de plàstic que formen els pètals d'una flor.




Passeig arqueològic - Mirador de baix (103) Obra dels alumnes de l'escola d'art floral Rosa Valls

Plaça dels Jurats (102) Un dels espais que va generar més expectació va ser el de la plaça dels Jurats, després que un incendi destrossés la nit del diumenge 5 de maig els 420 palets que n'havien de formar part. Els seus responsables van anunciar que tirarien endavant amb una nova creació. Originalment, l'espai havia de ser un laberint construït amb palots de fusta, amb un element central que buscava una nova via en vertical i que havia de ser descobert pels visitants. El lema era 'Sortir-se'n' i el missatge, que tots els camins incerts sempre tenen una solució, que tot laberint té sortida.


Després d'aquesta decepció, els organitzadors van reaccionar positivament i van decidir que amb la vàlua de la creativitat i del suport de la gent per transformar la nova realitat i convertir les cendres en llum, aportant en aquest nou escenari lluminositat i vida en forma de blancor, llavors, rajos de sol, reflexos, aigua...

Sant Pere de Galligants - claustre (105) 'Aiguabarreig' (Autoria: Eugeni Penalva) La instal·lació de flors de ceràmica dibuixava en el claustre romànic del monestir la silueta que formen els rius Ter, Onyar i Galligants a la cruïlla on les seves aigües s'aiguabarregen configurant l'illa del Ter, a pocs metres d'aquí. Les flors de gres blanc -unes sis-centes- van ser tornejades a la roda de terrissaire, decorades amb engalba blava de cobalt i cuites una primera vegada a 900 ºC. Llavors, un cop banyades en un esmalt de cendres transparent, es van coure de nou a 1300 ºC. La idea era posar en relleu la importància històrica dels cursos fluvials en aquest tram final de la vall de Sant Daniel, on s'aixeca el monestir.

L'església i el claustre són els únics elements conservats del monestir benedictí de Sant Pere de Galligants. Tot i que la historiografia del Barroc atribuí la seva fundació a Carlemany, el monestir fou fundat segurament en el segle X i es mantingué fins a l'exclaustració de 1835 i les lleis desamortitzadores de Mendizabal de 1836. Actualment és la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona.

El claustre fou construït dins de la segona meitat del segle XII. De forma rectangular, està format per quatre galeries amb arcs sostinguts per columnes bessones, cobertes actualment amb una volta de quart de cercle. La part central de cada galeria està reforçada amb un massís suportat per un conjunt de cinc columnes, una solució gens habitual en el romànic català. El sobreclaustre va ser construït entre 1860 i 1877 segons un projecte de l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol per acollir les col·leccions del museu.



Conté un total de 60 capitells, majoritàriament amb motius vegetals, zoomorfes, antropomorfes i llaceries, però també amb personatges mitològics, representacions d'època i escenes del Nou Testament.

Capella de Sant Nicolau (109) 'Cop de vent' (Autoria: Ignasi Casadesús) Al·legoria de les fulles que ballen empeses pel vent, i que prenen formes arrodonides moltes vegades en forma de remolí. Representa una ventada que fa volar fulles i flors, les encasta contra una paret i els dóna forma d'un rosetó floral. Per representar el cop de vent es simulà les aspes d'un molí, enfront del rosetó unificant les dues peces per una catifa de gespa.

Diaz-Tarragó Advocats (110) Al costat mateix del convent de Sant Nicolau, hi ha la seu del bufet jurídic Díaz-Tarrago, que ocupa l'antiga sacristia del convent, de més de 1000 anys d'antiguitat, i que permet admirar les voltes de la sala de juntes, els repertoris de jurisprudència, documents antics i diferents centres i composicions florals instal·lats amb motiu del festival.


Medieval Suite Apartaments - antiga Casa Casals (98) El Col·legi de Dissenyadors d'Interiors i Decoradors de Catalunya-Girona (CODDIGI) dissenyà aquesta edició el pati de l'antiga Casa Casals, un edifici del segle XIV, que es troba en el Carrer de la Barca número 19.



Escales de Sant Feliu (85) 'Sant Feliu el màrtir' (Autoria: Michaela Schmidt i Escola d'Art Floral de Catalunya) Sant Feliu fou un màrtir que vingué a Girona cap a finals del segle III dC. L'Empordà, terra de fruiters, i concretament Empúries fou la porta d'entrada del sant a la península. A la decoració de les escales s'han utilitzat els palots, típiques caixes de fusta per a la recol·lecta de la fruita, que ajuden a marcar el camí de les escales de Sant Feliu, formant una passarel·la de fusta de 25m.




Pont de les Peixateries Velles (27) 'Miratges' (Paral·lel) Pont construït l'any 1877 per la casa de G. Eiffel de Paris.




Solar Costat Carbonera (67) Autoria: Afra Bonet






Segona part de l'entrada > Girona. Temps de flors 2013

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada