Del Marquet de les Roques al Castell de Pera

(03-02-2013) Un dels itineraris més macos que ofereix el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és la que porta des del Marquet de les Roques, la residència d'estiueig de la família de l'escriptor Joan Oliver, fins al Castell de Pera, passant per diverses masies de la Vall d'Horta.

Per arribar, s'ha d'agafar el trencall a mà esquerra que es troba sobrepassat el km. 17 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall i que es troba just en mig d'una corba molt tancada. A uns 400 metres de la pista forestal pavimentada, hi ha un petit aparcament, on es pot deixar el cotxe, i on començem la nostra excursió (més endavant, hi ha dos aparcaments més, el segon d'ells davant mateix del Marquet).

El camí segueix el curs del torrent de la Vall d'Horta, durant uns 3km, i es passa pel costat de diverses cases i masies. Al fons de la vall es troba el Marquet de les Roques, envoltat dels cims de Montcau, Rocamur, els Emprius i les Fogueroses.

En aquesta impressionant masia residencial, Pere Quart, pseudònim de l'escriptor Joan Oliver (1899-1986), hi passava l'estiu, acompanyat de la família i dels seus amics, com grans noms de la literatura catalana del moment com Josep Carner, Carles Riba o Guerau de Liost, així com membres de l'anomenada Colla de Sabadell, col·lectiu fundat el 1917 integrat entre altres pels escriptors Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Merlet o el pintor Antoni Vila Arrufat. La bellesa i tranquil·litat del paratge eren aprofitades per passejar, escriure o realitzar activitats artisticosliteràries, així com la creació d'Edicions La Mirada, fundada l'any 1925.

El Marquet de les Roques és un edifici pre-modernista, d'estil historicista, on es va respectar l'antiga masia que hi havia, l'antic Mas Marquet i que es coneix ara com La Masoveria. Va construir-se, a partir de 1895, per l'arquitecte sabadellenc Juli Betllevell -deixeble de Domènech i Montaner- per encàrrec d'Antoni Oliver i Buxó, avi de Pere Quart i un dels fundadors del Banc de Sabadell. La seva família en va conservar la propietat fins a la Guerra Civil. La nova construcció va realitzar-se exteriorment amb maó vist i pedra vermella del país. L'edifici principal amb una imposant arquitectura s’obra per la seva façana principal a una amplia esplanada.

El Mas Marquet apareix esmentat per primer cop en un document de l'11 d'octubre de 1215 en què l'abat de Sant Llorenç del Munt, Guillem, cedeix la possessió del capdamunt de les terres de la Vall d'Horta a Pere Marquet i a la seva muller Berenguera. Aquesta menció serà l'únic indici, durant més de dos segles, de l'existència de pagesos al capçal de la vall. De l'antiga masia, en destaca una finestra flamejada molt senzilla, situada a migjorn.

La casa està construïda a tres nivells més les golfes. Al primer pis s'hi troben els dormitoris i lavabos, amb la peculiaritat que estan interconnectats els uns amb els altres sense necessitat de passar pel distribuïdor central. A la façana l’edifici s’articula amb un sortint central que s’inicia a la porta principal i puja fins a la teulada. La torre que s’alça per sobre està coronada amb falsos merlets que contribueixen a donar-li l’aire de castell, nom amb el que també es coneix la casa.

En un angle de la façana, es pot veure una imatge de Sant Antoni, obra de l'escultor barceloní Antoni Coll i Pí, en homenatge del pater familias Antoni Oliver.

El conjunt d'edificis incorpora també una capella, accessible des de dos nivells: el pati i el (diguem-ne) carrer. La masoveria, a la banda dreta, està lligada i connectada a l'edifici principal.

"Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinada amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transperència gairebé màgiques." JOAN OLIVER (PERE QUART), Temps, records, 1991.

Rodejant el Marquet de les Roques, es passa per davant de la masoveria i es segueix la pista cap al castell de Pera. El camí s'enfila fent alguns revolts fins arribar a un punt panoràmic des d'on s'albira la vall d'Horta al davant, a l'esquerra Rocamur (una roca amb forma de màquina de tren) i darrere, fent d'impressionant teló de fons, les Fogueroses, el Montcau i els Emprius.

Avançant per la pista, es passa per tres massies típiques d'aquesta zona. Són la masia Pregona, el Romeu i més endavant el mas Agramunt. El paisatge està format per arbusts i poca vegetaciço, pel terrible incendi que va destruir, l'estiu del 2003, una bona part de la Catalunya interior. Les masies s'acompanyen també d'alguna barraca de vinya construïda amb pedra seca, característiques d'un terreny on la vinya, fins al segle XIX quan arribà la plaga de la fil·loxera, era el principal conreu. La ruta passa per les dues primeres masies tot seguint la pista principal però després es desvia en trobar el camí que indica la direcció cap al castell.

La Pregona és una casa pairal amb un marcat caràcter residencial modernista. Reformada diverses vegades des del principi del segle XX; explota alguns horts davant de la casa. La primera documentació és del 1266. Situada sota el coll de Pregona, als peus del pujol dels Emprius, és la masia més recòndita de la vall. Se la coneixia també com Comapregona.

Emplaçat a ponent del pujol de Rocamura, el Mas d'Agramunt, en el vessant esquerre de la Vall d’*Horta. Es desconeix el seu origen, però està documentat des del segle XIV. Malgrat ser el mas més proper al castell de Pera, quedava de forma excepcional sota el domini del monestir de Montserrat. Les poques terres llaurades que ho envolten destaquen enmig d'un paisatge rocós i desarborat pels devastadors incendis de 1970 i 2003. Va ser habitat per la família Comapregona fins a l'any 1695, moment en què va passar a les mans de la família Gibert de Mura i va sofrir una profunda reconstrucció.

En pocs minuts s'arriba al coll del castell, situat a 671m d'alçària. Des d'aquest punt s'accedeix al castell per un petit corriol que s'enfila fins a les ruïnes, situades a 735m, i és la part més dificultosa de l'excursió. L'esforç val la pena, perquè des d'aquí la vista es impressionant amb el massís de Sant Llorenç, des de la Mola fins al Montcau, però també els Pirineus al fons, el Montseny, i en dies molt clars, fins i tot, el mar.

El castell de Pera, avui enrunat, surt mencionat per primera vegada en un document de l'any 978. Des del segle XI fins al XIV va tenir diferents propietaris, fins que va passar a mans de la família Setmenat que el van posseir fins al segle XIX. Es creu que el seu nom deriva de l'època romana (petra/pedra) i que té relació amb la gegantina pedra que s'alça per damunt de les restes.

La seva forma allargassada, orientada de nord a sud, ocupa tota l’extensió de la plataforma rocosa on està emplaçat, disposició freqüent dels anomenats castells roquers. El mur de ponent es conserva en força bon estat i encara s’hi poden veure dues filades d’espitlleres. També és visible el basament de l’absis de la capella de Santa Maria de Pera, encarat a llevant. Adossades a la torre del Vernet, hi ha restes d’una construcció formada per una nau coberta parcialment amb volta, que podria correspondre a una cisterna. En les restes de l'església, s'hi va trobar la imatge d'una Mare de Déu que va ser traslladada a l'església de Sant Feliu de Vallcàrcara.

Un cop hem tornat al coll del castell, baixem per la mateixa pista de pujada i agafem la primera pista a l'esquerra, a pocs metres, que fent ziga-zagues arriba fins al torrent i la masia de Can Brossa, actualment un restaurant. D'aquí desfem el camí i tornem cap al cotxe...




Resum de l'excursió

Distància: 11.53 km
Temps: 3:02:57
Altura guanyada: 343m
Altura mínima: 460m
Altura màxima: 699m