Girona. Temps de Flors 2013 (II)



Seguim explicant espais florals que vam veure pel centre històric de Girona, conjuntament amb la decoració, autors, una explicació del que representa, així com breus ressenyes dels espais on es trobaven:

Sarraïnes - primer pis (92) 'Una composició per ser retratada per Francisco de Goya' (Autoria: Eduard Maynegra) Aquí estava exposat un maniquí fet amb més de 4.500 provetes unides entre elles, juntament amb un desenvolupament floral i attrezzo, envoltat de tres marcs de quadres per gaudir així de tres punts de vista diferents de la mateixa figura. Amb aquesta obra, Eduard Maynegra va ser campió de la Copa d'Espanya d'Art Floral 2013, celebrat els dies 22 i 23 de febrer d'aquest any a Zaratoza. Els treballs que es van presentar en aquesta copa havien d'estar inspirats en diferents elements de la història i cultura aragoneses. Maynegra va composar aquesta obra a partir de les nombroses pintures que l'aragonès Francisco de Goya va dedicar a les dones.


Els Jardins dels Alemanys - Torre Gironella (71) La torre és una antiga fortificació i la més alta de la ciutat gironina | (Soterrani II) 'Corpus dels segadors' (Rosa Ferrer (florista), John Martín (escultura) i Colum pettit (música))


(Soterrani I) 'Rèquiem per les abelles' (Autoria: Xavier Lloveras i Michaela Schmidt) Les abelles ajuden a la pol·linització i, per tant, formen part de la cadena reproductora de les flors. La mel és el fluid dolç que produeixen les abelles en absorbir el pol·len de les flors. Així doncs, s'estableix una relació mútua en la qual les abelles produeixen mel a partir del pol·len de les flors i les flors es reprodueixen amb l'ajuda de les abelles, dos processos que ens donen als éssers humans dos productes naturals.



En aquest espai, el procés estava invertit: les flors no estaven al principi de la cadena, sinó que queden al mig. A l'espai es podia veure un prestatge amb 1.500 pots de vidre, decorats amb flors de jardí.



Universitat de Girona - Escales de Sant Domenech (43) Sergi Moreno (artista floral), Estefania Carrillo (creativa il·lustració) i Míriam Sánchez (tècnica d'arquitectura efímera)

Universitat de Girona - Edifici de les Àligues (44) De l'Estudi General, l'antiga Universitat, es conserven només la façana i la capella renaixentista, situada al pati de l'edifici construït modernament per a seu del rectorat de la nova Universitat de Girona. La portalada, del segle XVI, és un excel·lent exemple de porta dovellada de tradició gòtica, coronada per un relleu que a manera de templet clàssic amb frontó sobre pilastres conté una inscripció llatina, dos àngels afrontats que porten l'escut de Girona, i l'aguila bicèfala de la casa reials dels Àustries.



(Autoria: Ignasi Esteve, Lluís Vilar, Marc Vicens, amb la col·laboració de l’escola Forestal Casa Xifra de Santa Coloma de Farners)





Casa Boadas Formiga (45) Casal medieval situat al carrer dels Alemanys. El conjunt s'estructura entorn d'un pati. A la casa s'hi han realitzat diverses intervencions de millora per adaptar-la a usos residencials. Una torre veina amb merlets s'ha incorporat al conjunt. Al centre del pati, es troba un antic pou d'aigua.

'La forma de l'aigua' (Autoria: Elisa Cabalo, Paola Calvet, Raquel Cervera, Constanza Torio, Carles Vilà) Tema centrat en l'element essencial per a la vida: l'aigua, i més concretament en la idea de l'aigua hexagonal conformada per sis molècules d'aigua fortament lligades entre si formant un hexàgon. La idea ha sigut brollar l'aigua del pou, d'una manera abstracta.



Casa l'Ardiaca (61) Casal de grans dimensions, del segle XIV, resultat de la unificació d'anteriors construccions realitzades els segles XVI i XVII, on destaca la porta dovellada i la proporció del pati interior.

Escales de la Pera (59) 'Les línies de l'aigua' Autoria: ESPAIsatge) El conjunt de la instal·lació pretenia un passeig tàctil que evoqués les sensacions dels camps de canyís dels aiguamolls. El carrer s'entén així com un riu on el canyís, com a empremta de la presència de l'aigua, acompanya el visitant i l'envolta amb la seva olor, color, textura i fragilitat, en contrast amb la pedra, i convida a tocar.



La Pabordia (55) En aquesta casa medieval es trobava el projecte 'Nuvol de petals', amb disseny i idea creativa d'Irene Muñoz Díez.

Casa Foix Boschmonar (56) 'Arquitectura de somni' (Autoria: Mireia Iuzárraga i Alejandro Muño) La intenció dels seus autors va ser crear un paisatge que emboliqui al visitant. Sobre un buit a la trama urbana del call jueu, s'ha dibuixat una arquitectura de somni. Una casa per un col·leccionista amant de les flors. Només unes línies de façana i una coberta de margarides blanques omple l'espai d'un joc de sombres.


(Antigament en aquest espai s'aixecava la gran sinagoga del segle XIV, emblema de la important comunitat jueva de Girona, i clausurada el 1415 per orre de Benet XIII)


Centre Bonastruch ça Porta (50) Al segle XV contenia la darrera sinagoga jueva de Girona i acull actualment el Musu d'Història dels Jueus i l'Institut d'Estudis Nehmànides. Apart de les sales permanents, destaquen els patis construïts seguint els desnivells de l'entorn, en dos pisos, el superior dels quals és l'anomenat dels Rabins, i les sales temporals.



A més de l'exposició permanent del museu i l'exposició temporal 'Les llengues del judaisme', es podia visitar durant aquests dies l'exposició Patchwork i flors, una conjunció fascinant!, de les alumnes de l'escola Gironaartquilt i el muntatge floral de la Section fleuriste lycèe professionel EREA Joan Miró de Perpinyà.


Germanes Maria Gay (53) 'Al·lusió d'una il·lusió' (Autoria: Labaula estudi, Andres Siri, Maria Paola Coda) En un pati fosc d'aquest centre geriàtric s'ha generat un recorregut, activant els sentits dels visitants, que s'ha definit per negació, contrast i il·lusió. La il·lusió d'un miratge, d'un reflex al·lusiu a una flora captiva, es convertia en la guia del recorregut.




Casa Sambola - Pla Dalmau (49) (Autoria: Pau Sarquella i Carmen Torres)




Casa Estor (47) (Autoria: Albert Bosch, Pere Fina, M. Clara Riera)


Escales Dr. Oliva i Prats (42) 'Sabates florides' (Autoria: Mercè Ylla, Àngels Gratacós, Dolors Teixidor) Reduir, Reciclar i Reutilitzar; amb aquestes tres R s'han basat els seus autors en aquest espai, ideant una proposta on l'element principal era un objecte reciclat: les sabates.




Bosch escala - Pda. Sant Domenech, 2 (35) (Autoria: ADAC-Ateneu d'Acció Cultural, Muntsa Bosch, Anna Cumi, Dolors Vilaplana)

Escales de Sant Martí (38) 'Marietes voladores' (Autoria: Escola Viver Castell de Sant Foix) Represente uns insectes, en aquest cas unes marietes, de la forma el més real possible. La representació és la combinació de gespa com a fons, que està compost en forma de fulla sobre la qual hi ha les esmentades marietes, construïdes per una base metàl·lica que va permetre folrar-les de flors vermelles. El cap i les extremitats eren de xapa metàl·lica pintada per emular el millor possible els insectes. La grandària d'aquests insectes era de 3 o 4 m de llargada, per 1,5 m d'altura i 2 d'amplada, equiparable al volum que faria un vehicle de mida mitjana, a fi de fer-les ben visibles de lluny.

Jardí de l'església de Sant Martí Sacosta (39) 'L'essència de Sant Martí' (Autoria: Montse Galí...) L'espai representa un jardí amb els seus racons i sons, la seva verdor, frescor i colors, amb materials utilitzats molt senzills: l'efímer i delicadesa de clavells, roses... la resistència i fortalesa del ferro... que amb les arrels franceses de Sant Martí trasllada als delicats jardins francesos del segle XVIII.


Sant Martí fou un sant francès militar, bisbe de Tours i gran propagador de la fe cristiana a França. Quan l'any 801 la ciutat de Barcelona fou reconquerida pels cristians i les terres gironines restaren lluny d'invasions musulmanes, la gent de Girona va voler honorar sant Martí, personatge molt venerat pels francs.




Casa Agullana - Pda. Sant Domenech, 3 (37) (Autoria: Alumnes Arquitectura Eps, UdG & Co)

Can Forn (33) Una de les seus de la Diputació de Girona. L'edifici data de finals del segle XVI i consta de dos cossos afegits, amb un pati interior i amb elements que el doten de valor, com l’escala, la balustrada i l’enteixinat de fusta. La denominació Can Forn prové del fet que el notari Ramon Forn i Belled hi va residir des del 1899 fins al 1920, el qual hi tenia la notaria.

Església del Carme (34) Parròquia de la Catedral, amb seu des de 1835 a l'església del Carme, del s. XVIII. Té dins de la seva demarcació l'església de la Mare de Déu dels Dolors, del s. XVIII, que fou seu de la confraria del mateix nom, iniciada el 1527 i ampliada els anys 1732-1743, l'església del Sagrat Cor, alçada com a santuari expiatori els anys 1886-1901, i una capella per a l'atenció religiosa dels fidels del barri de Torre Gironella.

CaixaForum Girona - Fontana d'Or (31) CaixaForum Girona és la seu de l'Obra Social de "la Caixa" a Girona i ocupa l'espai conegut popularment com la Fontana d'Or, un edifici emblemàtic de l'arquitectura civil catalana d'època medieval. A la primera ressenya històrica de la Fontana d'Or, que data de l'any 1078, hi consta que hi havia un molí. Encara avui dia es poden veure al soterrani de l'edifici les restes dels seus fonaments, damunt dels quals es bastí posteriorment l'edifici. Al segle XIII ja es tenia notícia de l'existència d'un edifici romànic de caràcter civil amb una torre fortificada.

Al llarg del segle XVIII, la Fontana es converteix en una fonda de prestigi. La seva posició estratègica, al carrer dels Ciutadans, que fou durant molt temps l'artèria principal de la ciutat i que corresponia al traçat urbà de la carretera de Barcelona-França, féu de l'immoble una de les fondes principals de la ciutat fins a finals del segle XIX. Segurament, el nom actual de l'edifici li fou donat en aquesta època pels propietaris, que el copiaren, pel que sembla, d'un hostal de categoria de Madrid. Al llarg del segle XIX, la forta competència d'altres fondes féu que la Fontana anés decaient a poc a poc. Després d'una nova remodelació, l'edifici es transformà en seu de diverses institucions ciutadanes: seu de l'Ateneu de Girona, el Col·legi d'Arquitectes, la Cambra de Comerç, etc. L'any 1920, la propietària, la vídua Prim, va vendre l'edifici al Banc de Catalunya. Uns anys després, el 1933, s'hi instal·là la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya.

L'any 1973, després d'un llarg període de treballs d'investigació i restauració dirigits per l'arquitecte gironí Joan Maria de Ribot, les portes de la Fontana d'Or s'obriren a la ciutadania per acollir un centre cultural. Pel que fa a l'arquitectura, els elements més singulars de l'edifici són la loggia i el pati interior, on destaca l'escala d'accés a la primera planta, una reproducció de la que hi ha al claustre de la catedral.



En la Sala dels Tapissos, es troben en les seves parets dos tapissos: 'Alexandre rep el regne del seu pare Filip' (segles XV i XVI) - Filip, rei de Macedònia, allarga el braç i acosta una corona al seu fill i hereu Alexandre.



'El triomf d'Alexandre en la conquesta de nacions i regnes' (segles XV i XVI) - Alexandre desfila per Roma per celebrar els seus triomfs militars en un acte públic.



Casa Solterra (32) En els actuals Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat hi havia una sèrie de treballs escolars...

Cambra de la Propietar Urbana (25) En l'entrada es troba l'obra '29 rens', una peça feta per més de 2.000 cristalls negres, fulles naturals d'àlber, làtex barrejat amb pols d'àgata negra, resina i peluix. La història dels 29 rens va passar fa anys a la remota illa de Sant Mateu, ubicada al mar de Bering a Alaska: en plena Segona Guerra Mundial van arribar a la illa 19 militars i 29 rens que es quedaren a la illa quan s'acabà el projecte militar... Al cap d'uns anys la població de rens va incrementar-se exponencialment, arribant a la dècada del 1960 a la increible xifra de 6.000 rens.


Casa Audouard (24) 'Bones notícies' (Autoria: Lara Pujol) En l'espai interior de la caixa d'escala de l'anomenada Casa Salieti, s'ha muntat un estenedor de bones notícies com si fos d'un estenedor de roba típic dels paisatges en ciutats, pobles o barriades, a base d'un conjunt de fils entrecreuats amb tot de fulles de diari penjades amb pinces.


Teatre Municipal - Escales (19) La primera mostra de "Girona temps de flors" es ca celebrar en un dels salons del Teatre Municipal, edifici del segle XIX d'estil isabelí. La gran afluència que va registrar va fer que els organitzados busquessin un espai més idoni que permetés a més promocionar el conjunt històric-museístic de la ciutat.

Teatre Municipal - Vestibul pati interior (20) 'Jardí d'aigua i flors' (Autoria: Fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques Astrid-21) L'objectiu d'aquest espai va ser crear un jardí on els visitants puguessin passejar i gaudir de la diversitat de flors que s'hi trobin, remarcant l'alimentació de les plantes i la importància de l'aigua per la vida dels éssers vius.




Teatre Municipal - Vestibul pati exterior (20) (Autoria: Grup Milfas Associació)




Edifici Forum (10) (Autoria: Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG))




Casino Gironí (9) 'Els somriures del món' (Autoria: IES La Garrotxa, CFGM Jardineria i Agrària)




Església Sagrat Cor (3)

UNED (16) '25 anys' (Autoria: Manel Palahí) Coincidint amb l'aniversari dels 25 anys d'existència, el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya demanà al col·legiat i també escultor Manel Palahí un motiu per participar en la mostra, que va consistir en una instal·lació unint els símbols de Catalunya, de Girona i de l'entitat en ferro, envoltats de flors i d'un cartell commemoratiu.


Església dels Dolors (8) 'Piràmides' (Autoria: Equip creatiu de l'Escola d'Art Floral Smilax) El punt de partida d'aquesta obra van ser, d'una banda les piràmides que la mateixa decoració de l'església dels Dolors té i, de l'altra, els passos de Setmana Santa que alberga al seu interior, que donen un fort caràcter a l'espai.

Centre Cultural la Mercè (7) 'Mandales en flor' (Autoria: Bénédicte Jouas, Emma Bover i Cristina Planellas) Ubicats en el nostre cos, es troben 7 xacres o centres d'energia física i psíquica en continu moviment. Cadascun d'ells controla una funció específica i energètica del nostre cos. L'equilibri d'aquests centres és de gran importància per la nostra salut. La música, sigui bona o dolenta, influeix de forma directa en aquests 7 centres. Existeixen sons particulars, o mantres que activen aquestes rodes energètiques i les equilibren, fent que el nostre cos es torni a harmonitzar i recuperi la vibració adient per un bon funcionament.




Càritas Diocesana de Girona (5)




Estació de Girona AVE (135)






Primera entrada de > Girona. Temps de flors (2013)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada