Santo Domingo de la Calzada

Santo Domingo de la Calzada, amb menys de 7.000 habitants, està lligada des dels seus inicis al Camí francès de Sant Jaume. El nom del poble procedeix del seu fondador, Domingo García (1019-1109), un eremita que es va establir per la zona, que va crear un pont sobre el riu Oja, un hospital i un alberg de peregrins, per atendre les necessitats dels pelegrins al seu pas per la localitat. Amb això, va evitar als peregrins la volta que hi havia des de Nájera a Burgos, a través de Pancorbo, traçant una via recta des d'aquestes terres fins accedir per les montanyes d'Oca a Burgos.

A la mort del sant, s'erigí al voltant de la seva tomba edificacions, sorgint un burg que era regit per abats fins que el 1250, Ferran III annexionà l'annexionà a la Corona de Castella. Durant els segles XIV i XV es construeix la muralla, que va arribar a tenir 38 torrasses conservant-se actualment 8, i en el segle XVIII es produeix una gran remodelació en la ciutat amb el trasllat del centre de la Plaça del Sant a la Plaça Major amb l'edifici del Corregiment i l'Ajuntament.


Un bon lloc per començar la visita a Santo Domingo és per la única porta de la muralla que es conserva, per un arc de mig punt, que dóna accés a la Plaça Major, o d'Espanya, que es va crear amb la construcció de les muralles medievals. Durant molts segles, va ser l'emplaçament del mercat i plaça de braus, i actualment podem veure l'Ajuntament, l'Alhóndiga i l'antiga Seu Oficial del Corregiment de Rioja.

Dominant tota la plaça, tenim l'Ajuntament (segle XVIII) d'estil barroc. En la planta baixa, podem veure nou arcs adosats a la resta de la primitiva muralla. En la seva part central tenim l'escut dels Borbons, franquejats pels escuts d'armes de la ciutat: un amb un gall i una gallina, i l'altre, amb una alzina i una falç. Tot això, rematat amb una escultura de la deesa Fama.

Al costat, tenim l'alhóndiga (terme àrab-hispà), que era com es denominava a l'antic magatzem i venda de gra. En la façana, en el centre, podem veure un escut de Castella i Lleó de 1716. A banda i banda, en la part superior, altres dos gòtics, amb les armes de la ciutat. Sota, un altre escut de Castella i Lleó del segle XIV que estava en una de les portes de la muralla.

I tocant a l'antic magatzem, tenim el que va ser la seu oficial del Corregimiento y de la Merindad de Rioja (organitzacions administratives dels regnes castellans i navarresos, que representaven al rei), que va manar construir l'any 1763 el corregidor Pedro Nolasco, i que durà fins a la seva supressió per les Corts de Cadis de l'any 1812. En la planta baixa es situà la Presó Real, pràcticament intacta des de la seva construcció, va estar en ús fins mitjan segle XX.



A prop, gairebé tocant, tenim la Plaça del Sant on es troba la Catedral i la Torre exempta. La construcció de la Catedral s'inicià l'any 1232 i allotja les restes del sant, fundador de la ciutat.

En el seu interior, podent sorprendre a la gent que no coneix res de la ciutat, hi ha un galliner gòtic del segle XV amb un gall i una gallina vius i de color blanc. Això ve d'una llegenda popular, on s'explica que entre els molts pelegrins que passaven per Santo Domingo de la Calzada, arribà un matrimoni alemany i el seu fill que va fer nit en una fonda. La filla de l'hostaler s'enamorà del jove i al no ser corresposta, decideix venjar-se, ficant una copa de plata en l'equipatge del jove. La família abandonà la ciutat i la jove denuncià el robatori al Corregidor, i després de trobar-li la copa, el jove pelegrí va ser jutjat i penjat. Quan els pares van anar a veure al seu fill penjat, el van trobar viu en la forja, ja que Sant Domenec l'agafava per sota. Immediatament, van anar a casa del Corregidor a explicar-li el miracle, però aquest escèptic, els li contesta que el seu fill estava tan viu com el gall i la gallina rostits que es disposava a menjar ara mateix. A l'instant, els animals recuperen la vida i començen a cantar. Des de llavors, es diu: "Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada".


En el claustre, adossat a la part nord de l'església al costat de les defenses medievals del segle XIV que protegien la principal porta d'accés, es troba una exposició permanent del patrimoni de la Catedral amb pintures, escultures i altres tipus d'obres.



La Torre exempta, amb 70 metres és la torre més alta de La Rioja i és la tercera que ha tingut la Catedral. La primera va ser destruïda per un llamp i la segona va haver-se de desmontar per problemes en els seus fonaments. Per aquests problemes, per les corrents subterrànies d'aigua, es va construir de forma separada, sobre una planta quadrada de nou metres de llarg, aprofitant l'edifici on hi havia la presó i un petit hort.

Entre la Catedrai i la torre hi ha l'Ermita de la Verge de la Plaça (s. XVI) amb una façana barroca del segle XVIII. Sota el campanari, hi ha una fornícula amb la imatge de la Verge. En l'interior, hi ha un retaule presidit per la imatge de la Verge de la Plaça, patrona de la ciutat. Juntament amb la imatge de Sant Domenec surt en processó el 18 de setembre en les festes de Gràcies.

I per últim, en la mateixa plaça, hi ha el Parador de Turisme, que originalment era l'Antic Hospital de Pelegrins de finals del segle XV, construït en el mateix lloc on estava el primitiu hospital que va erigir Santo Domingo de la Calzada. Fins l'any 1965, va funcionar com alberg de pelegrins. De planta basilical, amb tres naus, conserva en la seva part central una imatge del sant.

Existeixen nombrosses cases nobles que donen fe del ric passat de la ciutat com la Casa de Trastamara, on va viure i morir el rei Enric II de Castella, la casa de les antigues carnisseries, la casa dels Ocio o de l'alcalde Martínez Pisón, el palau del secretari de Carles V, entre altres. Moltes d'elles es troben en el Carrer Major, i des d'aquest mateix carrer, podem accedir a...

... La Alámeda, una plaça porticada on hi havia el mercat de vendures i sota les porxades dels quals els hortonals es protegien del sol i de la pluja. Les alzines que envolten la plaça recorden a l'antic bosc que hi havia per tot el terme municipal. Una falç tallant una alzina, const itueix un dels símbols de l'escut de la ciutat. La font del mig va ser construïda per ordres del Corregidor Fernández de Ocampo per abastir a la població a finals del segle XVIII. Inicialment, la plaça era coneguda com Plaça Nova, ja que era la última plaça construïda dins de les muralles.

La plaça també serveix de lloc de reunió i de descans per a milers de pelegrins que arriben durant tot l'any a la ciutat, ja que aquí hi ha la Casa de la Cofradia del Sant i l'Alberg de Peregrins. Es la cofradia assistencial més antiga del Camí de Sant Jaume, i en el pati es troben les aus de recanvi del gall i gallina que hem vist anteriorment en la Catedral.


I de Santo Domingo de Calzada passem a Ezcaray...


Tornar a: Uns dies per La Rioja

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada