La ruta Puig i Cadafalch (II): Argentona

El primer lloc que visitem serà la Casa Garí, però des de l'autobús el que veiem primer és la Torre d'Aigües del Cros, una construcció circular en forma de xemeneia feta de maons de terrissa i teulada decorada amb ceràmica vidriada i rajoles. Josep Garí i Cañas va encarregar aquesta construcció per facilitar el subministrament d'aigües a la seva finca de Can Garí. Situada a l'antiga finca del Sorrall, a la vora de la riera d'Argentona, actualment està integrada al Polígon Industrial del Cros.


Envoltem la finca de Can Garí, i l'autobús ens deixa en la porta, on s'ha d'esperar que el masover, en el nostre cas la masovera, vingui a obrir-nos. L'espai es privat, i només podrem veure la part de fora de la casa principal, i una part petita del jardí. Els propietaris, els noms dels quals no és del caire públic, només permeten veure això.


La Casa Garí era una antiga masia catalana, amb els seus horts, que va ser transformada per un encàrrec de Josep Garí i Cañas en un palau nobiliari amb jardins d'inspiració victoriana i de vil·la mediterrània. Tota la construcció és un mostrari dels elements arquitectònics i decoratius que defineixen Puig i Cadafalch.

Tornem a agafar l'autobús que ens deixa al centre d'Argentona, i ens dirigim cap a la parròquia de Sant Julià (Plaça de l'Església, 1) on es troba la Capella del Sagrament. Aquesta capella va ser construïda al segle XVII a l'espai que havia ocupat l'antic cementiri. Puig i Cadafalch va dirigir dues intervencions entre els anys 1897 i 1902, ampliant la Capella i restaurant altres punts de l'església. Aquesta nova capella va ser construïda de nova planta sobre els fonaments de l'antiga capella que es va enderrocar.


L'ampliació va produir-se l'any 1897 i refeta en estil neogòtic, presenta una sola nau rectangular amb coberta de volta i arcs apuntats, i acaba amb un absis poligonal. Les claus de volta estan esculpides, una d'elles amb la data de construcció. L'interior de la nau, de planta rectangular, està decorat amb un esgrafiat que reprodueix una flor i una creu i el sostre també està pintat amb motius florals.

L'exterior de la capella està decorada amb un ràfec de rajoles modernistes i unes gàrgoles, que amb el pas del temps s'havien malmès, i en alguns casos, les figures estaven totalment desdibuixades, i que recentment es van reconstruir. Les noves creacions, reproducció fidel dels originals, s'han esculpit amb una pedra més resistent per tal de garantir la seva durabilitat. Les peces originals es conserven a l'església, tot i que el seu deteriorament, fa que hagin perdut el seu valor.


D'estil gòtic, les gàrgoles de Puig i Cadafalch són figures curioses de formes diverses que representen animals imaginaris, creats a partir de la suma de les parts de diferents animals reals. Per exemple, hi ha una gàrgola amb cap d'ase, cos d'insecte, potes d'ocell i braços humans, o una altra amb potes de porc, cos de gos i cap de xai.




Al costat de l'església, es troba el Museu del Càntir, on fem una breu parada.

D'aquí anem cap a la Plaça de Vendre, on veurem l'exterior de la Casa d'estiueig de Puig i Cadafalch, on estiuejava des de petit i que més tard es convertiria en el seu refugi després del seu retorn de l'exili, aprofitant tres habitatges per convertir-los en un casalot modernista amb jardí i un coronament emmerletat. La família Puig era propietària de la casa número 7 del carrer Dolors Monserdà, que correspon al cós del mig, i a finals del segle XIX, l'arquitecte va comprar les dues cases veïnes per ampliar la residència d'estiueig.

El procés de reforma s'inicià l'any 1897, amb la construcció d'una galeria avançada a l'interior del pati, que esdevindria l'entrada principal, i no s'acabaria fins el 1905. Les façanes principals, a la banda del pati, tenen elements arquitectònics modernistes com merlets, escultures i el trencadís de ceràmica de les xemeneies; l'interior laberíntic, amb diversos nivells i espais irregulars, va demostrar l'estil genuí de l'arquitecte.

El conjunt de l'edifici està ornamentat amb guixos i pedres treballades per escultors amics seus com Eusebi Arnau o Josep Llimona. El porxo, format per una pèrgola de fusta, té a la cantonada una glorieta hexagonal rematada amb una cúpula piramidal. Una barana de gelosia envolta la tribuna. El ràfec de gran voladís és coronat amb merlets d’obra vista amb un gran pinacle a la cantonada. Aquests elements arquitectònics donen un caire feudal a la casa.


En el seu retir durant els mesos de més calor, Puig i Cadafalch va dissenyar els altres projectes vinculats al municipi. Entre els episodis que més van marcar l'estada de l'arquitecte a Argentona destaca el que va viure durant la declaració de la Guerra Civil. Allà va evitar un primer intent de cremar l'església per part dels exaltats, que, finalment, van destruir el temple.



Després d'un estira-i-arronsa, el 2012, l'Ajuntament d'Argentona va arribar a un acord amb la propietària de la casa, la besnéta de Puig i Cadafalch, per executar l'expropiació de l'immoble. L'adquisició de l'edifici, però, és tan sols el primer pas d'un llarg camí per condicionar un espai que encara trigarà uns anys a poder ser visitable, després d'una milionària inversió en la seva restauració.



Per últim, visitem l'exterior de Can Calopa (C/ de Riudemeia, 8), un casal siscentista del qual Puig i Cadafalch projectà unes reformes, donant-li un aspecte eclèctic a l'edifici. Una tanca amb una reixa de ferro forjat i amb rajoles vidriades fa de mur de tancament. L'entrada és un portal de maó vist amb teuladeta que aprofita una antiga llinda amb l'escut de la casa.



La gran sala senyorial conserva decoracions modernistes com quatre pintures al·legòriques de les estacions de l'any i el sostre amb un enteixinat amb decoracions d'escuts i elements simbòlics.




Després, tornem cap a l'autobús, que ens deixa un altre cop a Mataró...


Anar a La ruta Puig i Cadafalch (I): Mataró | La Casa Coll i Regàs | La Casa Garí

Reaccions:

3 comentaris :

  1. Quin patrimoni que tenim i que no coneixem...

    ResponElimina
  2. He fet la ruta el dia 5 de setembre 2015 i m'agradat molt soc de Mataró i havia coses que no sabia ,totes les explicacions de la guia molt bé. Quines coses més boniques que tenim a casa nostra sense saber-ho, anem l'estranger i no valorem lo que tenim aquí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si... Moltes coses que tenim per veure repartides pel territori. Quan vam fer la ruta, també ens va tocar una bona guia explicant-nos tot molt bé.

      Elimina