El Celler Cooperatiu de Rubí

Rubí a l'inici del segle XX vivia fonamentalment de l'agricultura, i la viticultura era l'activitat econòmica bàsica, amb tres quartes parts de la superfície cultivada. El conreu de la terra es feia per mitjà de l'arrendament i les explotacions resultants no eren de gran extensió; així, els arrendats no tenien gaires beneficis, degut a la competència i a la petita producció. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.



Amb aquest marc 119 pagesos, quasi la meitat dels colliters de vi de la localitat, i també impulsats per un ambient industrialista sorgit de les directives de la Mancomunitat de Catalunya, van decidir agrupar-se per esdevenir més competitius i millorar la qualitat del vi. L’entitat resultant anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l’actual Casino.

En el moment de la fundació es va comprar a la masia de Can Cabanyes 3189 metres quadrats de terreny per edificar-hi un celler, i el 1920 s'encarrega la construcció del mateix a Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte nascut a Valls que tenia una àmplia experiència en aquest àmbit. Aquest celler, amb el de Sant Cugat del Vallès, va ser un dels últims que va projectar l'arquitecte vallenc.

El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a "l'Unió de vinyaters de Catalunya". L'oficina va ser construïda l'any 1932 com a primer pas per sostreure's de la tutela de la Càmara Agrícola Oficial. Al 1936 va ser incautat per les milícies Antifeixistes. Poc a poc la societat s'anirà ampliant i amb ella també la cabuda del vi, acabant amb l'última ampliació de l'any 1958, arribant a tenir una cabuda de 27.000 hl. Durant els anys 50 es venia el vi als comerços de Rubí i a la Cooperativa de Consum "La Rubinense".

El projecte de celler constava de dues naus paral·leles, encara que finalment se'n va construir una, més la sala de màquines. La construcció principal preveia una construcció final amb forma de Te però, per temes econòmics segurament, es va fer únicament una meitat, deixant així la nau amb forma d’ela. La construcció paral·lela que mai es va fer era idèntica a la nau construïda.


Amb l'última ampliació dels anys 50, es va construir una segona nau de cos rectangular destinada a l’emmagatzematge i a la venda de vi i derivats. Les encavallades utilitzades per aquesta nau no són de fusta, i es va optar per utilitzar-ne de formigó.


La riuada de 1962 i la decadència vitícola a la dècada dels setanta van determinar una reducció de la producció fins que el 1989 la cooperativa va plegar perquè del total de capacitat només se n'ocupaven 2.000 hl, venent l'edifici i el terreny edificable a l'Ajuntament, el qual s'ha encarregat de la seva actual recuperació.


Després d'una rehabilitació integral que ha resolt completament els problemes estructurals i de la coberta, el Celler va obrir les seves portes a la ciutadania des de l'octubre de 2013. Com a espai de l'Ajuntament, s'ha començat a desenvolupar diferents activitats, majoritàriament de caire cultural.

En l'edifici actual s'observa una estructura de sis entrades i quatre àmbits connectats entre ells per murs compartits. L'espai que destaca és la nau principal construïda amb una estructura vertical formada per pilars de totxo massís en una sola crugia, acabades en un arc de mig punt i un doble envà de totxo massís actuant com murs de trava, fins arribar al sòcol.

Els elements originals per la producció del vi més destacats que es troben són la balança romana de dimensions industrials, on es pesava el raïm que portaven els pagesos cooperativistes, les vagonetes en què es transportava i els conductes que es dirigien cap a la següent fase de producció, on destaca una premsa industrial de mitjan del segle XX.


La rehabilitació del celler ha respectat els cànons modernistes originals. La teulada, inclinada a dos vessants, s'ha renovat amb teula de color verd i terra, com va idear Cèsar Martinell, i s'han preservat els arcs de descàrrega en forma de palmera que suporten les enormes tines i s'han conservat les pilastres de maons d'obra vista de la planta subterrània.



Les tines estan disposades en dues fileres paral·leles i es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s’accedeix per una escala de cargol. A la planta soterrani, es trobaven vint tines més.


Data visita: 16/03/2014 (Entrada gratuïta | Horaris: divendres de 17 a 21h, dissabtes d'11 a 14h i de 17 a 21h, diumenges d'11 a 14h)

Durant el mes de març, en el qual vam visitar el celler, a la nau principal, coneguda com la Sala de les Tines, es trobava l'exposició 'Insectes', de la companyia de teatre Sarruga Produccions: una mostra de les figures gegantines que representen diferents tipus d’insectes i que la companyia, que celebra 20 anys, utilitza per fer els seus espectacles teatrals al carrer, i que ha actuat al Regne Unit, als Estats Units d'Amèrica, Dubai, Xina...

En la planta inferior, inaugurant la sala coneguda amb el nom de Sala Cèsar Martinell, es troba una mostra d'escultures de Pep Borràs. L'artista rubinenc ha donat sis escultures de gran format a la ciutat realitzades l'any 1987 i la peça Fòssil Industrial, realitzada l'any 1993. Són trebals en ferro que va crear ja fa uns anys i que properament s'instal·laran en diferents espais públics de la ciutat, i aquesta mostra és una oportunitat de veure-les juntes i de ben a prop.


(Vista del Celler l'any 1948. Al fons de la imatge, annex al celler, es pot veure l'edifici que fou seu de les oficines de la cooperativa, construït l'any 1932. Autor desconegut | Procedència: Arxiu Municipal de Rubí (Fundació Museu Biblioteca / Arxiu Roset)


(Vista de les obres del celler en el moment de col·locar l'entramat de ferros que constituïa l'ànima de les tines d'obra, l'any 1919. Es pot veure l'ús de la volta catalana com a paret de contenció a la paret subterrània, i la gran quantitat de mà d'obra necessària en aquells moments. Autor desconegut | Procedència: Arxiu Municipal de Rubí (Fundació Museu Biblioteca / Arxiu Roset)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada