La Vall de Boí. Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall

A la dreta de la Noguera de Tor, emplaçat davant Boí, que és a l’esquerra del riu, hi ha el poble d’Erill-la-Vall, a 1.255 m d’alçada, al peu del pic d’Erill (2.627m). Aquí es troba el Centre d'Interpretació del Romànic, l'entitat encarregada de la gestió del conjunt romànic de la Vall de Boí, que s'encarrega de les visites, de l'obertura de les esglésies i una exposició permanent on proporciona als seus visitants les claus inicials per conèixer i entendre el conjunt d'esglésies romàniques.


L'església de Santa Eulàlia és un edifici del segle XI d'una sola nau capçada per un absis semicircular, amb absidioles, que es van afegir posteriorment, formant un petit creuer. També és posterior el pòrtic lateral que precedeix l'entrada, format per quatre arcs de mig punt sobre columnes.


La porta original, avui desapareguda, es trobava a la façana oest. Probablement, també en el segle XI, la nau es va ampliar cap a l’oest i es va obrir una nova porta d’arc de mig punt en el mur nord, que és la que es manté a l’actualitat. Coetàniament, just davant de la porta d’accés, es va construir una pila baptismal.

Adossat al mateix mur septentrional, es va afegir durant la segona meitat del segle XII un esvelt campanar, que segueix l'estructura i el caràcter de tots els de la vall. És un magnífic exemplar d'arquitectura llombarda, organitzat en sis pisos indicats per les arcuacions cegues que emmarquen els paraments on s'obren les finestres geminades amb columna central i capitell mensuliforme.


L’any 1907 es van descobrir les set figures tallades en fusta que formen el Davallament d’Erill, un dels pocs que es conserven de la Vall de Boí i el més complet dels que han arribat als nostres dies. Les peces originals estan dipositades algunes al Museu Nacional d’Art de Catalunya i d’altres al Museu Episcopal de Vic. Actualment es pot contemplar una reproducció de les set figures a la ubicació que sembla que era l’original, dalt d’una biga a la boca de l’absis. Cal destacar que en el Devallament, malmès, falten les creus i algunes parts de les escultures i ha perdut completament la policromia original. Com és habitual en l’art romànic, l’obra és d’autor anònim, tot i que la seva representativitat fa pensar als estudiosos en l’existència d’un “taller d’Erill” que podria haver fet també els Davallaments de Durro i Taüll.

Set personatges protagonitzen un conjunt singular, teatral i fortament impactant per als homes i dones medievals, temorosos de Déu i constantment sotmesos al seu judici. El grup dels Davallaments de la Creu fets als comtats catalans són autèntiques obres mestres de l’escultura en fusta del romànic. La seva composició, amb set talles, és insòlita en altres territoris europeus, on aquest tipus de representació es reduïa a cinc personatges.

El que identifiquem més clarament és Crist, la figura central. De forma molt diferent que en les majestats triomfants, aquí Crist apareix ja mort, amb el cap inclinat, els ulls tancats i el cos seminu, vestit només amb el faldonet o perizonium. Al costat de Jesús, Josep d’Arimatea sosté el seu cos. La imatge il·lustraria la petició que va fer Josep d’Arimatea de despenjar i donar sepultura al cos de Crist, tal com recullen breument els textos evangèlics. Nicodem apareix a l’altra banda, amb el braç alçat i el tronc mig girat, desclavant la mà esquerra de Crist. amb l'ajuda d'unes tenalles (desaparegudes).

Seguidament trobem, també a banda i banda, Maria i Sant Joan, mig inclinats i amb gest compungit; aquestes dos figures són les més importants del Davallament a nivell estilístic: els cossos esvelts i lleugerament corbats aconsegueixen transmetre tristesa i dolor. Els rostres d’aquests personatges són expressius i es diferencien de l’esquematització i el hieratisme que mostren els altres protagonistes. Els plecs de la roba i altres detalls com la còfia de Maria o el llibre que sosté Joan, sumat al gest d’aquest últim de sostenir-se el cap amb la mà dreta, ens fan més pròxim el seu patiment.

Tanquen el grup escultòric Dimes i Gestes, els dos lladres crucificats juntament amb Jesús, que apareixen encara penjats a la creu i amb els ulls tapats. Dimes, el lladre bo gira el seu cap en direcció a Crist, en senyal de reconeixement. Les marques a les cames ens mostren que li han estan trencades. Gestes, el lladre dolent, rebutja Crist, li gira el cap i treu la llengua en senyal de desaprovació.

Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada