El Celler Cooperatiu de Nulles

En la comarca de l'Alt Camp, dins de l'anomenada Plana de secà, on els ametllers, la vinya, les oliveres, els avellaners i els garrofers dibuixen el perfil del seu paisatge agrícola, trobem el petit poble de Nulles, amb una mica més de 400 habitants. A les afores del poble, al costat mateix de l'estació de ferrocarril, es troba el seu celler modernista, obra del gran arquitecte agrari català, en Cèsar Martinell. Les obres del celler s'iniciaren el 29 de desembre de 1919, essent la collita de 1920 la primera a omplir els seus dipòsits.


Com succeïa a molts altres pobles vitícoles durant l’auge del moviment cooperativista, Nulles comptava amb un celler des de l’any 1912 -l'anomenat Celler dels Pobres- promogut pel Sindicat Agrícola Popular, del qual en formaven part jornalers, mitgers i petits propietaris. Al 1917 va entrar en funcionament el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Sant Isidre amb els propietaris agraris benestants al capdavant.

Si bé el primer era un associacionisme solidari i reivindicatiu, de tarannà progresista, el segon, de caire conservador, buscava sinergies per impulsar la producció agrària des d’una vessant pràctica, a través del crèdit agrícola o la compra conjunta de productes i maquinària pel camp. Pertanyent a aquesta segona via, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre "combregava" amb les tesis de la Mancomunitat de Catalunya i de l’Institut Agrícola de Sant Isidre.


Finalment, el 1918, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre va encarregar, per unanimitat, a Cèsar Martinell la construcció d'un celler de 13.000Hl., per la seva experiència prèvia que tenia en la construcció de cellers. De fet, va ser el tercer encàrrec en només un any que va rebre Martinell, després d'estar treballant a Rocafort de Queralt i Vila-rodona

Finançat amb un préstec del Banc de Valls, la construcció es va adjudicar a l'empresa barcelonina Germans Pomar i Pons que va comptar amb la mà d'obra, per torns i de forma voluntària, dels propis socis de la cooperativa. El pressupost inicial ascendia a 119.947,65 pessetes, estimant-se també unes despeses per a la compra de maquinària i utillatge entorn de les 30.000 pessetes. Les obres van durar menys d’un any: iniciades a finals de 1919, el primers raïms que va rebre el celler van ser els de la collita de l'any 1920.


L'arquitecte va tenint en compte tant les directrius de l'enòleg Campllonch com el desig manifestat per la junta del Sindicat en l'aspecte d'expressió constructiva. Així, l'estructura de l'edifici és lleugerament diferent de les obres anteriors de Martinell; a Nulles hi trobem una doble nau de 21 per 18 metres, construïda d'una sola vegada, sense mur de separació entre elles, fet que a Rocafort de Queralt no és així ja que les dues primeres naus es construïren en dos períodes diferents. L'edifici, de pedra i maó, està dissenyat de manera que la llum i la temperatura que s'aconsegueix a través de les finestres influeixen de manera favorable en el procés d'elaboració del vi.


La façana més important és la que dóna al sud on destaquen els següents elements: un mur-sòcol de pedra i morter concertat que la recorre longitudinalment, fins quasi una alçada de 1,80m, trencat només per les dues portes de cada nau, amb muntants i dintell gòtic molt amples. Les portalades descriuen un arc parabòlic i sobresurten lleugerament per fer de suport als grans finestrals situats a sobre seu (també parabòlics i de maó vist).


Les façanes laterals tenen pedra i morter en tota la seva superfície i són mes senzilles. Únicament trenca el color blanc guix per les finestres en la part superior. Hi ha cinc mòduls repetitius. Un gran finestral amb cinc obertures desiguals, tot resolt amb obra vista, la qual determinen els muntants i el dintell amb tres arcs interrelacionats.





Situat al nord, tenim elevat el dipòsit d'aigua cilíndric, amb una tapa cònica, la qual téa la base una anella d'obra vista.



El celler disposa encara d’un altre espai, una nau transversal amb una estructura més senzilla, a base d’encavallada metàl·lica i coberta de xapa.


Cada nau s'estructura amb diversos arcs parabòlics, de forma similar als arcs diafragmàtics tan utilitzants en els edificis medievals. Fets amb maó vist, els arcs incorporen carcanyols calats definits per petits pilars i falsos arcs de maó.

L'interior del celler disposa d'una major diafanitat de divisió i una major comoditat de moviments per la part superior de les tines. Aquestes es troben dividides en quatre files; dues centrals, de sis cadascuna separades d'altres dues files laterals, de set tines, per dos amplis passos, sota els quals existeixen sengles sèries de set dipòsits subterranis cadascun, a la vegada separats per cambres d'aire aïllants amb ventilació automàtica, com els de Rocafort i Vila-rodona. en resum, hi ha 26 tines de 320Hl cadascuna i 14 dipòsits subterranis aproximadament de la mateixa cabuda.




Camimant pel passadís, s'arriba a la part més nova, la de la recepció de la verema, amb el moll de descàrrega i les plataformes de pesat, de prémer, de graduació i de tremuges, així com premses pneumàtiques.


Per les escales es puja a la part superior dels dipòsits, on es pot veure molt millor l’arquitectura, com s’uneixen els arcs, i com tots segueixen un esquema amb d’obertures com si fossin finestres, per deixar passar la llum per il·luminar tot el celler.


Amb la Guerra Civil, es va produir la primera fusió amb el sindicat d'esquerres absorbint al de dretes, i una segona fusió, acabada la guerra, va tenir lloc amb la submissió del sindicat d'esquerres al de dretes amb el nom de Sindicato Agrícola y Caja Rural de San Isidro. La part conservadora va aportar l'edifici modernista (el celler gran) i els progressistes el celler petit de l'interior de la població que, avui en dia, acull la planta embotelladora. Diversos noms es van succeir en el procés de consolidació fins que es va establir com a definitiu l'actual Vinícola de Nulles S.C.C.L.

Avui en dia, els vins s'embotellen amb la marca Adernats, amb varietats de blancs, negres, rosats i caves (la cava es troba en el centre del poble, no en el celler). Aquests vins es presenten en botelles amb un etiquetatge que simbolitza l'arquitectura modernista del celler de Nulles. Quan a varietats, les més comunes que es troben a Nulles són el macabeu, la parellada, el moscatell, el chardonnay i el xarel·lo, quan al raïm blanc, i el cabernet sauvignon, el merlot, l'ull de llebre i la garnatxa, respecte el raïm negre.


En la part alta del celler, sobre les tines, es celebra un divendres al mes la ViNitcultura, una iniciativa on es fusiona vinicultura, gastronomia i història, i on es pot gaudir d'una visita teatralitzada així com un sopar maridatge, entre espelmes i vins.





Visita: 09/03/2014 | Preu: 7€ (Visita guiada 75m + degustació vi blanc + degustació vi negre)

Reaccions:

2 comentaris :

  1. Ei, nosaltres hi vam anar l'any passat per Setmana Santa i ens va agradar molt!
    Una entrada molt completa i exhaustiva! Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Ja vam veure la vostra entrada en el seu moment! Tinc pendent de publicar alguns cellers més d'en Martinell i poder visitar-ne d'altres...

      Elimina