Durant el segle XIX, la quarta part de la població -500 homes joves i aventurers- se n'havia anat a 'fer les Amèriques', especialment a Cuba, la perla del Carib. Entre les causes d'aquest èxode massiu n'hi havia dues d'econòmiques prou importants: la plaga de la fil·loxera, que va arruïnar la pagesia, i la davallada del peu del corall, arran dels descobriments de grans jaciments a Itàlia.
Al cap d'uns anys, alguns retornaren a Begur amb una enraonada fortuna a la butxaca. Bona part d'aquells diners els varen invertir a construir-se grans i ostentoses mansions, amb una arquitectura que trencava completament amb les velles edificacions del poble. Aquella gent aviat varen ser coneguts pels seus convilatans com els americanos o els indianos. Havia nascut el que s'anomenaria l'arquitectura colonial. Els casals indians, d'estil vuitcentista amb un fort alè colonial, es caracteritzen per les façanes neoclàssiques i galeries porxades amb pintures murals, a la part posterior, sobre petits horts i, a l'interior, amb parets amb frescs. Algunes d'aquestes cases han estat destruïdes, d’altres s’han salvat i moltes són cases de segona residència i estiueig. A més de fer-se construir els magnífics edificis, quan van tornar, els indians de Begur van invertir en la indústria surera i corallera locals.
De l'església de Sant Pere es té notícies de la seva construcció des del segle XII, però la principal ampliació és del segle XVII. D'estil gòtic tardà, consta d'una nau amb capelles laterals, una portalada rectangular, una torre de planta quadrada i un campanar.
Al segle XVIII es va construir una nau paral·lela la nau principal que es va dedicar al culte de Santa Reparada, patrona dels corallers.
En la façana lateral de l'església, hi ha es pedrís llarg (a Begur encara s'usa l'article salat), un banc de pedra allargat. Pel seu emplaçament, és un mirador perfecte de la vida social del poble i ha estat, per a diverses generacions de begurencs, un lloc on parar-hi la fresca i fer-hi tertúlia, com ho testimonien les seves pedres arrodonides i gastades pel pas dels anys.
Al costat de l'ajuntament, en un carrer lateral, hi ha el Centre Artístic Begurenc (21) que va aplegar la vida social i cultural del poble, des dels darrers anys del segle XIX, fins l'esclat de la Guerra Civil. Va ser fundat per la família Forgas Estrabau i pels obrers de la Fàbrica Forgas. El 1918 Marià Frigola Forgas llogava la sala de ball i el teatre per fer cinema mut. El cinema va seguir actiu fins el 1978.
Una mica més amunt, hi ha la Torre Pella i Forgas (4), edificada entorn del segle XVI i destinada a la defensa contra les escomeses pirates. Construïda sobre la roca natural destaquen els motius arabescos de les finestres. Va ser propietat del polític, advocat i historiador begurenc Josep Pella i Forgas (1852-1918).
Tornem a la plaça de l'Església i avancem pel carrer de Ventura Sabater, cap al carrer Onze de Setembre. Immediatament, a mà dreta es troba la Casa Termens (3), del 1869, que duu les inicials F.M.I. de Francesca Mató, vídua de l'indià Santiago Mauri i Carreras. Destaquen les motllures de la planta baixa, les pilastres acanalades del primer pis i les baranes de ferro dels balcons. Santiago Mauri tenia una botiga de teixits per a l'exèrcit espanyol a Santiago de Cuba, concretament el Gran Bazar del Siglo, i que va morir abans que la casa estigués acabada.
A l'altre costat del carrer, al número 1, es troba la casa del senyor Puig, del 1872, amb uns frescos a la façana del jardí que reprodueixen escenes ultramarines on predominen els colors blaus i ocres. Sebastià Puig Carreras no va ser indià però va escollir l'estil colonial quan es va fer construir la seva casa.
La casa de Josep Forment (16), del 1866, és un esplendorós casal indià amb entrada del carrer de Concepció Pi i Tató. La casa disposa de la tradicional galeria colonial, sempre elegant i distintiva malgrat que algunes arcades van ser tapiades per posar-hi habitacions. Josep Forment Pi va marxar a l'Havana el 1845, hi va viure quasi 20 anys, i en tornar -com tot bon indià- es casà en segones núpcies amb una noia 26 anys més jove.
A la barana del balcó es poden veure les inicials del seu propietari J.F.P.. La façana és d'estil neoclàssic, amb uns carreus a la planta baixa i unes pilastres que recorren els dos pisos superiors.
A la vora s'hi troba la casa de Pere Cortada i Sabater (15) que va nèixer l'any 1815 i va iniciar l'aventura americana a mitjan dels anys 30, juntament amb els seus germans Manuel i Josep, on van fer fortuna a Santiago de las Vegas i Matanzar. D'aquesta casa destaquen les pintures murals que decoren les parets de tota la planta noble.
Si tirem camí del castell, trobem la Torre de Sant Ramon (12), o Torre d'en Caixà, un altra de les torres defensives de Begur. L'accés a aquestes torres es feia mitjançant una escala de fusta que es retirava quan tota la gent era al seu interior, dificultant així l'accés als atacants.
Al costat, hi ha un dels antics carrers medievals que donen accés al castell. Segons la tradició, els veïns del carrer havien d'oferir un vas d'aigua als senyors feudals del castell quan hi passaven. Això era considerat com un autèntic tribut d'homenatge.
Si tornem enrere cap al centre, en un dels carrers laterals ens trobem amb la casa de Ramon Silvestre Darder (18), construïda el 1887. En Ramon, juntament amb els seus germans, Josep i Joan, van emigrar a Cuba entre el 1835 i 1840. Era habitual que l'indià deixés petjada a la casa, i les inicials del seu nom apareixen a la llinda de les portes, a les reixes o balconades
Can Pallí (17) és un casalot indià de planta baixa i dos pisos, amb sostres molt alts, cambres espaioses, i cuina i serveis molt rudimentaris. A la galeria porticada de la planta baixa hi ha una cisterna, que apareix en alguns poemes a El Callat i al Llibre d'amic del poeta Joan Vinyoli, i és que el poeta va arribar a Begur l'agost del 1954 i va repetir cada estiu fins al 1978, amb la seva família i amics, i Can Pallí va ser la primera casa que va llogar la família Vinyolí, i on s'allotjaren fins al 1958. Avui allotja el CLUC Hotel Begur.
En Pere Pont Puig, promotor de Can Petu (19), va emigrar a Ponce (Puerto Rico) on es va dedicar al comerç. En retornar a Begur es va fer construir, l'any 1889, una casa senyorial, per viure amb la seva esposa Joaquima Carreras i la seva família.
Can Sora (13) va ser construïda entorn del 1870, quan la família Cama-Martí va tornar enriquida de l'Havana. A l'interior de la porxada es conserven frescos que representen paisatges romàntics de les terres americanes. A la reixa de la porta es poden veure les inicials J.C. que corresponen a Josep Cama Rovira, primer propietari de l'immoble.
A partir d'aquí, pel carrer de Bonaventura Carreras, trobem tota una sèrie de cases indianes, una al costat de l'altra, pràcticament.
La Casa Josep Pi Carreras (11) va ser edificada el 1860 per Josep Pi Carreras. Ell i el seu germà Pere van obrir a l’Havana una botiga de queviures anomenada La Industrial i una fleca, que complementava amb negocis d'importació i exportació de suro. D'estil neoclàssic, a la part posterior de la casa es conserva una galeria amb vistes al jardí, com totes les del carrer.
Si abans havíem vist la casa de Josep Pi Carreras, aquí hi ha la del seu germà gran, en Pere: Can Pi (20). El negoci que tenien, el van complementar amb negocis d'importació i exportació de suro.
Acabant la filera de cases indianes d'aquest carrer, ens trobem amb una petita joia: la casa modernista de Vicenç Ferrer i Bataller (9), edificada el 1877. L'ornamentació de la casa, les baranes i les reixes són modernistes amb esgrafiats i dibuixos que fan referència a motius naturals. Vicenç Ferrer compleix el clixé de l'indià ja gran, que des de Cuba es va casar per poders amb una joveneta a qui, una vegada vídua, no deixaven sortir de casa. A Begur es va dedicar al negoci del suro, mentre que a Cuba s'havia dedicat a la indústria del tabac i al comerç de farines.
(Foto: vista de la part posterior de la casa de Pere Roger des del Camí del Mar)
Seguim pel carrer de Bonaventura Carreras, que fins a l'any 1906 era conegut com el carrer de les torres, i és que ben a prop tenim dues defensives més. A mà esquerra, la Torre Hermenac de Can Pi, edificada al segle XVI tot i que al segle XIX es va incorporar a un mas. A l'any 1577 es va concedir una llicència reial per edificar torres a Begur i així poder defensar la població dels atacs pirates.
L'altra torre, a mà dreta, és la Torre de Can Marquès, que com l'anterior es va aixecar al segle XVI i incorporada a un mas del segle XIX. A la part de dalt, s'hi guardaven pedres i altres objectes per llançar als enemigs en moments de setge.
Des del camí del Mar es pot observar la millor panoràmica indiana de Begur: un magnífic quadre que formen les façanes posteriors de tres cases indianes indispensables: d'esquerra a dreta, les de Vicenç Ferrer, Pere Roger i Josep Pi, amb el castell al darrere, els jardins i hortes al davant i el Mar Mediterrani a la dreta.
Per acabar i saber més dels indians indicar que anualment, des de 2004, el primer cap de setmana de setembre, es celebra a Begur la Fira d'Indians, en homenatge a tots aquests begurencs que contribuïren a l'enriquiment del poble, recreant l'ambient de les acaballes del segle XIX.
Amics,
ResponEliminaEn el comentari sobre la Casa Bonaventura Caner i Bataller, caldria esmenar un barbarisme. On hi diu "dintell" (paraula inexistent en català) hi ha de dir "llindar" (llindar de la porta).
Moltes gràcies per tota la informació que doneu.
Víctor
Solucionat. Gràcies per la correció.
Elimina