El modernisme a Reus

Capital de la comarca del Baix Camp, Reus va experimentar durant el segle XVIII un creixement demogràfic i va esdevenir la segona ciutat en importància de Catalunya, enriquida majoritàriament gràcies al comerç de l'aiguardent. Aquesta beguda estava molt cotitzada al context internacional, i era un producte amb una gran sortida als principals mercats internacionals. La producció d’aiguardent es destinava pràcticament en totalitat a la seva exportació. De fet, l’aiguardent de Reus tenia molta acceptació a Anglaterra, França i el mercat americà i era en les capitals d’aquests països i a Reus on es decidia la fluctuació del preu d’aquest producte (d’aquí l'expressió de “Reus, Paris i Londres”).


A cavall entre els segles XIX i XX, Reus va viure l'emergència d'un cert aristocratisme menestral que li permeté impulsar el nou moviment avantguardista, el Modernisme, que es reflectí en l’art, en la literatura i sobretot en l’arquitectura. Les noves construccions, de línies sinuoses i suggerents van aconseguir un acoblament harmònic entre l’estructura, la composició i la decoració en les luxoses vivendes, segones residències, cases de pisos, fàbriques, magatzems, tallers i edificis públics com ara escoles, escorxadors i hospitals.

A dia d'avui, es poden admirar moltes d'aquestes obres modernistes, i poder presumir Reus de tenir una de les rutes del modernisme més importants i completes d'Europa, i encara que paradoxalment és la ciutat d'origen d'Antoni Gaudí, no en conserva cap obra. Per diverses circumstàncies no va arribar a construir res a Reus, ni a la comarca. La veritable empremta modernista li va donar Lluís Domènech i Montaner a partir de 1898 quan es va fer càrrec del projecte de l'hospital psiquiàtric Institut Pere Mata, nascut de l'impuls del metge Emili Briansó i el recolzament de persones com Pau Font de Rubinat. Domènech va dissenyar un hospital sobre un turó als afores de la ciutat, organitzat en pavellons independents separats per jardins, que és el precedent directe de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que poc després construiria a Barcelona. (Foto: menjador del pavelló número 6 de l'Institut Pere Mata)

A partir d'aquest moment l'arquitecte Domènech i Montaner va entrar en contacte amb l'enriquida societat reusenca, que li va encarregar obres com la casa del notari Pere Rull (1900); la casa-botiga de Joaquim Navàs (1901); l'habitatge i seu del negoci de comercialització d'oli de Fèlix Gasull (1911), interessant producció noucentista de l'arquitecte; la capella funerària de la família Margenat (ca.1905); els magatzems i la reforma de la residència de Joan Llopis (1911-1912), i els projectes avortats per a la societat El Círcol (la reforma de l'accés de la seu, 1899) i el Teatre Circ (1900). Destaca per la seva excepcionalitat la Casa Navàs, una de les millors creacions de l'arquitecte que conserva in situ el mobiliari original, obra de Gaspar Homar, així com la resta de la decoració en què participaren autors com Lluís Brú, Eusebi Arnau o Tomàs Bergadà, entre d'altres. La relació de Lluís Domènech amb Reus es perllongà amb la producció del seu fill, Pere Domènech Roura, autor del desaparegut Cinema Kursaal (1909). (Foto: Cases Gasull i Rull)

Paletes, pintors, fusters, ferrers i ceramistes van treballar junt a Domènech i Montaner i als seus col.laboradors habituals. Allí es va formar un equip d'artesans que seria la clau per la difusió del Modernisme a les obres de menor volum per tota la ciutat. Pere Caselles, arquitecte municipal de 1891 a 1930, va ser el primer i principal col.laborador i deixeble en aquest equip. Caselles és el responsable del major nombre d'edificis modernistes de la ciutat. Dels seus encàrrecs privats destaquen les cases Punyed (1900), Laguna (1904), Munné (1904), Tomàs Jordi (1910) i Grau (1910); i dels públics, l'Estació Enològica (1906) i les Escoles Prat de la Riba (1911). (Foto: Columnes del desaparegut Cinema Kursaal, obra de Pere Domènech i Montaner)

A més la ciutat conserva obres importants de dos deixebles reusencs de Gaudí: el Xalet Serra (1911), la Casa Serra (1924) i el Dispensari Antituberculós (1926), de Joan Rubió Bellver, i el Mas Llevat (1924), de Domènec Sugrañes Gras (que treballarà en la continuació de la Sagrada Família durant tota la seva vida), que il·lustren ja l'adveniment de les formes noucentistes, moviment que se superposarà durant el modernisme durant uns anys.


El modernisme va ser un moviment molt plural i la literatura i el pensament modernista van tenir a Reus un centre de difusió a la llibreria La Regional oberta per Cosme Vidal i Rosich, més conegut com Josep Aladern el 1897. Ell havia participat a Sitges a les festes Modernistes i tenia relació oficial amb Santiago Rusiñol. Va incitar un grup de joves inquiets a la lectura de les edicions de l'Avenç que ell distribuïa i es van atrevir a fer edicions pròpies: la revista Nova Catalunya i la col.lecció literària Foc Nou. A la tertúlia acudien gent com Hortensi Güell, Antoni Isern, Miquel Ventura, Pere Cavallé, Joan Puig i Ferreter, Plàcid Vidal i altres. Comentaven les novetats de la literatura modernista, llegien les obres de Rusiñol, Maragall o Iglésias i també les traduccions de Maeterlink i d'Ibsen. A aquest grup se'l coneix com el Grup modernista de Reus, amb una vessant més progressista i catalanista radical, com a oposició als plantejaments literaris més conservadors dels escriptors que participaven en el corrent de la Renaixença. (Foto: Casa Marco de Pere Domènech i Montaner)

Altrament a les institucions culturals de la ciutat, als teatres Fortuny i Bartrina, i a les societats culturals i recreatives que proliferaven, s'hi representava teatre, hi actuaven les corals i orfeons i s'hi feien concerts. Del seguiment apassionat de la música estimada pels modernistes n'ha quedat testimoni en el xalet que un germà dels comerciant i banquer Evarist Fàbregas va fer-se decorar cobrint totes les façanes amb esgrafiats que representen escenes de l'òpera Parsifal de Wagner, estrenada entre polèmica i expectació al Liceu de Barcelona l'any 1913. Seguint l'exemple de Wagner, llegendes, poesies i cançons populars catalanes inspiraven la música modernista. El compositor Morera, el pianista Ricard Vinyes i l'Orfeó Català eren protagonistes i model del moment musical a tot Catalunya. (Foto: Teatre Fortuny a la Plaça Prim)

En l'àmbit de les arts plàstiques recordar entre altres a Joaquim Mir, que des del 1903, pintava a l'Institut Pere Mata, i després a l'Aleixar i pels entorns de la comarca, algunes de les seves millors obres, o a Tomàs Bergadà que va treballar amb Domènech i Montaner en la decoració de l'Institut Pere Mata i, després, en molts interiors de cases i xalets modernistes de Reus.

El moviment modernista català es considera acabat el 1907, quan Prat de la Riba projecta una nova orientació política i cultural per a Catalunya que, en art, impulsarà el noucentisme. Malgrat això, el modernisme s'havia fet un estil popular i integrat pels usuaris tant com pels artesans. Per això, fins els anys vint encara es troben molt sovint construccions arquitectòniques i manifestacions artesanals diverses, mostra de la pervivència d'un estil que havia impregnat tota la societat.

Amb tot això, s'han catalogat prop de 80 edificis que conformen un espectacular aparador de l'arquitectura modernista, distribuïts en el nucli urbà, majoritàrament dins el tomb dels ravals, a l'eixample que formen els passeigs i en els xalets i els masos disseminats pel terme. Per facilitar-ne el coneixement, el Patronat Municipal de Turisme i Comerç ha creat la Ruta del modernisme de Reus que permet conèixer 27 d'aquests edificis, i que veurem en les properes entrades. (Foto: Casa Sardà, obra de Pere Caselles i Tarrats)

Anar a: La ruta del modernisme de Reus | Gaudí & Reus | L'Institut Pere Mata

Bibliografia i més informació en: Ruta europea del modernisme: Reus | Butlletí informatiu del Museu Comarcal Salvador Vilaseca, número 12 (març 1997)

Reaccions:

3 comentaris :

  1. Excel•lent! Felicitats per l'article!! Afegir que actualment hi ha una nova modalitat de visita. Es tracta d'una VISITA TEATRALITZADA A L'INSTITU PERE MATA que vol ser una experiència d'immersió en un espai però també en un temps. L'activitat finalitza amb un CONCERT de música de l'època en el marc incomparable del Saló de Ball del Pavelló dels Distingits i amb un VERMUT en la ciutat que en va ser el bressol en el moment que Reus va esdevenir la segona ciutat de Catalunya.
    Us hi esperem! Cal fer reserva prèvia. Mes informació: http://www.codoleducacio.com/codoleducacio/institut_pere_mata.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Maria i per la teva aportació...

      Elimina
  2. Si voleu aprofundir, també en el nostre patrimoni literari, no us perdeu la RUTA LITERÀRIA DEL GRUP MODERNISTA DE REUS, que hem organitzat amb l'Escola de Lletres del Centre de Lectura! Us encantarà!
    http://www.codoleducacio.com/codoleducacio/ruta_literaria.html

    ResponElimina