La vila de Camprodon

La vila de Camprodon, capital de la vall prepirinenca de Camprodon, es troba a 947m d'altitud, a la confluència dels rius Ter i el seu afluent, el Ritort. El seu terme municipal era un dels més reduïts del territori català, fins que a mitjan segle XX hom hi annexà el municipi de Freixenet, un petit sector de Llanars i el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, i així es va convertir en el segon municipi més gran del Ripollès. Cap de municipi, té altres nuclis urbans (Beget, Rocabruna i la Colònia Estevenell) i també una gran quantitat de poblament disseminat. Hi ha, a més, la urbanització de Font-rubí.

Camprodon és el punt de partida obligatori per a dirigir-se cap a la part alta del Ter, ja sigui per a anar a Molló i el coll d’Ares, i des d'allà entrar a França, o bé per a arribar fins a Setcases i el circ de Morens.

La confluència dels rius Ter i Ritort, sota el Pont Nou, divideix la vila de Camprodon en dues parts ben diferenciades al llarg de la història: la Vila de Dalt, que es formà al voltant del monestir i de l'església de Santa Maria, i la Vila de Baix, dominada pel puig de les Relíquies, on es trobava el castell i que estava emmurallada.

El sector meridional, ja sobre el Ter, s’inicia amb el característic Pont Nou, la silueta del qual és un dels símbols de la vila i que fou construït a finals del segle XII i principis del XIII; té un gran arc sobre el riu, de 20,30m de diàmetre, i un altre de petit que dóna pas al carrer de Sant Roc. Aquest pont, de doble pendent, amb una alçada de 13,90m, des del carener a nivell d'aigua, constituïa un accés a la vila murada per l’anomenada Porta de Cerdanya, refet al segle XVI i que té l'escut de Camprodon de l'any 1362.



Aquest sector correspon a la Vila de Baix, formada en època medieval i voltada de muralles, de les quals hi ha restes. Hi ha una plaça amb l'església del Carme, l’antiga església gòtica del convent dels carmelitans, erigida a partir del 1352, l’antiga Casa Ribes, coneguda actualment com Cal Marquès, un casal gòtic molt deteriorat però encara imposant, i la casa de la vila, casal de pedra també de línies gòtiques, amb l'escut de la vila sobre la porta (l’interior és totalment renovat), i que per la seva singularitat va ser reproduïda en el Poble Espanyol de Barcelona (Foto: façana de la casa de la vila).

Foto: Interior de l'església del Carme

L'antiga Casa Ribes és un gran casal gòtic construït per Pere Ribes, propietari d'una farga a la població de Setcases. La vila de Camprodon li va atorgar el títol de Burgès Honrat, un títol nobiliari local. Posteriorment, la finca passa a ser propietat del seu nét, Marquès del Farràs, d'on li ve el nom actual de Cal Marquès (el títol va ser donat l'any 1702 per part de Felip V). La casa estava unida a l'església del Carme a través d'una tribuna, coneguda com 'passatge de la Trígona' i on, encara, es pot observar la porta en forma d'arc per on passaven els habitants de la casa per anar a missa sense haver de barrejar-se amb la resta de la població.

En plaça de la vila podem trobar edificis interessants com l'antic Hotel Güell que com la majoria dels edificis importants de Camprodon de principis del segle XX (1933), fou construït per la família Surinyach. En Francesc Surinyach, constructor, també fou alcalde de Camprodon. També era conegut com Can Puixà, i aquí paràven els carruatges i cotxes que feien la línia Camprodon-Sant Joan. El cos central és més alt que els laterals i les façanes estan arrebossades imitant l'especejament de la pedra seguint una composició vertical. Les balconeres estan emmarcades per guardapols de reminiscències renaixentistes i formats per lloses de pedra emmotllada. A part de l'hotel, també albergà la seu de Transports Güell.

Al costat esquerre d’aquest edifici s’hi troba la casa on va néixer el músic-compositor Isaac Albèniz, d'altra banda accidental. A la façana de la casa hi ha una placa que ho indica.

També tenim Can Roqué, un edifici construït a inicis del segle XX i que fou propietat de Cèsar August Torras, un agent de canvi i borsa, però més conegut per la seva faceta excursionista. Va ser president del Centre Excursionista de Catalunya i de l'Associació catalanista d'excursions científiques. A partir del 1902, edità les 'Guies del Pirineu català' dins les quals, l'any 1923, es publicà la que fa referència a la vall de Camprodon.

Domina aquest sector el puig de les Relíquies, on hi hagué el castell (1196-1698) i l’església de Sant Nicolau, en la qual s’establí un hospici o hospital, regit per canongesses augustinianes, fins el 1581; l’església desaparegué també el 1698, quan fou volada junt amb el castell per les forces del duc de Vilafermosa. Fa uns anys fou aterrada la moderna capella del Sagrat Cor, que hom havia construït a la part occidental de l’antic emplaçament del castell. Al capdamunt del puig, trobem la torre del rellotge, construït l'any 1761, que encara dóna les hores a través de dues campanes.

Abans d'anar cap al sector modern, a la plaça del Dr. Robert, tenim l'antic Hotel Rigat, i actual Hotel Camprodon, un edifici de principis del segle XX (1914), l'arquitecte del qual fou Juli Mª Fossas i Martinez. Va ser construït per Alfons Rigat amb els diners que li van tocar a la loteria transformant, d'aquesta manera, la fonda Can Borrat en un modern hotel i convertint-se en el lloc preferit pels estiuejants per passar les seves estones d'oci que, inicialment, passaven al 'Casino de la Unión Veraniega' promogut per la família Oliveda (un dels primers a estiuejar a Camprodon a mitjans del segle XIX) i el doctor Robert entre d'altres.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular que compren varis estils com el modernisme i el noucentisme. La marquesina que es pot veure a la façana és d’estil Art–Decó (afegida amb posterioritat) i també podem veure, als balcons, la unió de les les lletres RR amb ferro forjat. A l’interior es poden trobar elements de caire romàntic i modernista que, cohesionats, donen sensació d’harmonia.


 El 1948, Francesc Mitjans i Miró, arquitecte de l'estadi de futbol del Barça, el Camp Nou, va portar a terme el projecte de piscina i zona enjardinada que queda a l'altra banda del riu Ter i que s'accedeix des d'un pont (elements que queden dins de la finca de l'hotel i que són visibles des del Pont Nou).

Al costat mateix hi ha el Cinema Rigat o Can Rigordosa, construït al voltant del 1914 i pel mateix Juli Mª Fossas. D'estil modernista tardà, la seva façana imaginativa fa recordar a l'estil de les primeres construccions de Puig i Cadafalch. Les obertures estan conformades de diverses maneres des d'arcs dovellats en la planta baixa, quadrades en el primer pis i arcs romànics en forma de galeria en el segon i últim pis. Les finestres del primer pis estan, a més, cobertes per unes marquesines protegides per teulades, sent el del balcó el més gran.

Un pont uneix el nucli medieval amb els sectors més antic i més modern; aquest, vers la carretera que va a Llanars, passant pel sector d’expansió, es formà per la funció de lloc de residència i estiueig que adquirí la vila des de la fi del segle XIX. El passeig Maristany projectat i iniciat a la fi del primer quart del segle XX, centra aquest sector, ornat amb notables torres i xalets i ben urbanitzat i enjardinat.

Camprodon gaudeix arreu de la fama de fabricar galetes de qualitat i es deu, en gran part, a la família Birba. L'any 1910, Llorenç Birba decideix fabricar galetes amb productes del país, naturals i de qualitat. La seva acollida va ser tant bona que aviat exportarà afora de la comarca ampliant la producció. Aquest èxit és la raó que porta a Llorenç Birba l'any 1927 a adquirir terrenys a prop del passeig Maristany per fer una gran fàbrica de galletes que quedarà inaugurada dos anys més tard.


Tornem cap al centre neuràlgic del poble, passant pel carrer València, un dels carrers més comercials, amb diverses cases interessants a destacar, com:



Can Vila (C/ València, 28), construït per l'arquitecte Antoni Coll i Fort, l'any 1916. Va ser durant molts anys la seu de la companyia Telefònica en el poble. Les façanes són arrebossades amb elements decoratius de caire modernista realitzats amb carreus, rajols de ceràmica i rierencs, i on sobresurt la tribuna amb balcó a la planta superior sobre el xamfrà. Les obertures del primer i segon pis tenen balcons amb baranes de ferro forjat, no així el tercer pis que només té finestres. La coronació de l'angle de l'edifici que uneix les dues façanes, és un pinacle esglaonat.


Can Suris (C/ València, 44): construït entorn el 1912, és obra de l'arquitecte Josep Renom i Costa, el qual té la majoria de la seva obra a Sabadell, i barreja el modernisme i eclecticisme. En seu origen fou un magatzem de vins i licors de Jaume Serra, de Vilafranca del Penedès. Va ser adquirit l'any 1935 per les religioses de l'Immaculat cor de Maria, d'aquí que també se la conegui com la Casa de les Monges.

La façana davantera dóna al carrer principal i la posterior al riu, sent la façana lateral que dóna a un carrer estret la menys interessant. Edifici de dues plantes construïda en pedra, la façana mostra alguna decoració ceràmica que trenca la uniformitat de la pedra i que es prollonga longitudinalment al llarg de la façana principal.

La planta baixa d'estructura simètrica té un gran finestral amb una arcada sostinguda també per quatre columnes de pedra dividides per la decoració ceràmica de color verd. El pis té cinc obertures amb tres balcons amb baranes de ferro forjat, dels quals el central, engloba les tres obertures centrals.


La façana posterior mostra al revés que la principal una variació de volums amb una part central lleugerament bombada i dos cossos laterals asimètrics. La part més baixa mostra tres obertures per a la il·luminació i ventilació del soterrani protegides per reixes de ferro lleugerament decorades.



Can Blanc (C/ València, 46), construït a inicis del segle XX, és d'estil eclèctic, amb les façanes arrebossades amb elements decoratius a les llindes. El seu element més característic és la tribuna-falcó de fusta situada en el xamfrà amb l'element decoratiu de ceràmica pintada, a la part superior, obra de Joaquim Claret i Vallès i que representa el miracle de Sant Patllari. Actualment desapareguda, l'edifici tenia una porta d'accès amb elements modernistes i d'art-decó.


Can Campa (C/ València, 56) es tracta d'una obra popular del segle XVIII, de planta quadrangular amb façana a tres carrers i la quarta mirant al Ritort. La coberta és de teula àrab i les façanes són de pedra irregular amb carreus arrodonits a les cantonades.


El conjunt monumental més notable de Camprodon és l'església de l'antic monestir benedictí de Sant Pere, consagrada entorn de l'any 904; des de bon principi rebé el nom de Camp-rodó que probablement era el del predi on s'erigí el temple. Anys després, el comte Guifré de Besalú establí en aquesta església (situada en un dels extrems del seu comtat) el monestir benedictí, que tingué un paper preponderant en la primitiva història de Camprodon., i que esdevingué el tercer gran cenobi ripollès, després de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.


De l’antic monestir resta només l’església romànica, erigida a mitjan segle XII i consagrada el 1169, dins uns models d’austeritat d’influència cistercenca. Té una planta de creu llatina amb cinc absis quadrats, el més gran dels quals de la mateixa amplada de la nau, i els dos de cada costat oberts als braços del transsepte; la volta és d’arc apuntat, reforçada per arcs torals, i sobre el creuer s’alça una cúpula, revestida exteriorment d’una llanterna octagonal, que fa de base al campanar, de dos pisos, amb elegants obertures en cada pis.

A prop seu, s'alça un altre temple religiós, l'església de Santa Maria, d'estil gòtic iniciat al segle XIV, que guarda l'arqueta de les relíquies de sant Patllari (venerades tradicionalment al monestir), patró de la vila, quatre capitells probablement de la portalada de la primitiva església romànica de Santa Maria (desapareguda), i altres records de la seva tradició religiosa.



Davant d’aquestes antigues esglésies hi ha una espaiosa plaça, en la qual es trobà situat l’hospital i on un monòlit recorda la naixença a la vila, l’any 1860, d'Isaac Albéniz i Pascual, compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.


Seguint el riu Ritort, es troben la primera zona residencial de Camprodon, en el Passeig de la Font Nova, amb les cases dels primers estiuejants. Al final del passeig hi ha una font i una bust del doctor Robert que recorden a un dels principals impulsors de l'activitat turística de la vall. Un cop es van acabar les parcel·les del passeig, els estiuejants van urbanitzar el carrer Freixenet, a l'altra banda del riu, on trobem cases com:

Can Cabot (C/ Freixenet, 15) és un xalet unifamiliar tradicional d'estil modernista construït entre els anys 1900 i 1905 pel prestigiós arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Està format per planta baixa, pis i golfes. La façana, sense balcons i d'estructura molt senzilla mostra obertures amb arcs i trenca lleugerament la seva línia en les golfes, en què tres estretes obertures permeten assegurar la il·luminació i la ventilació. El teulat és elegant i es perllonga en un aler sostingut per bigues i suports de fusta. Els jardins de la casa que rodegen la casa s'acabaren d'urbanitzar el 1925.


Can Roig (C/ Freixenet, 19) és un edifici modernista de gran presència i riquesa ornamental, i que malauradament presenta un estat avançat de deteriorament. Va ser construïda com a segona residència, durant els anys 1900-1901, del Dr. Roig, cunyat del Dr. Robert. L'arquitecte del projecte va ser Simó Cordomí Carrera, dissenyant una obra amb una gran complexitat compositiva amb elements neogòtics que s'utilitzen de forma lliure i eclèctica i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial, i una torre quadrada principal.

La porta principal de l'edifici avui desapareguda, d'un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de loggia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es pot veure algun element de la riquíssima decoració exterior amb peces escultòriques en pedra. A l'interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l'escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada.






Can Mas de Xaxas (C/ Freixenet, 28): construït a inicis del s.XX, d'any desconegut però que apareix en el plànol urbanístic de 1907 realitzat per Coll i Font, i d'estil modernista. La façana principal està flanquejada per dues torres altes quadrades i ha sofert modificacions importants respecte l'original.





Can Vidal i Ribes (C/ Freixenet, 52): a l'igual que l'anterior de l'edifici, es desconeix el seu any de construcció però també ja apareix en el planol urbanístic de 1907 de Coll i Font. Es de planta rectangular i amb façanes arrebossades imitant l'especejament de la pedra a les cantonades i a la part central de la façana principal. La teulada fou refeta l'any 1938 a causa d'un incendi.

Però Camprodon és molt més, com descobrir les seves fonts escampades en paratges naturals de gran bellesa, visitar l'ermita de Sant Valentí de Salarça i la de Santa Maria de Bolós, ambdues a la Vall de Bolós; l'ermita de Sant Miquel molt a prop de la torre de Cavallera; baixar fins a Rocabruna per admirar l'església de Sant Feliu i pujar al castell per gaudir de la bona vista; continuar fins a Beget per veure un municipi de postal on es pot admirar l'església romànica de Sant Cristòfol i la seva esplèndida "Majestat", una talla de fusta, o pujar fins a l'ermita de Sant Antoni, són només algunes de les propostes.


Bibliografia i més informació en: QRCamprodon | Turisme a Camprodon | Gran Enciclopèdia Catalana


Anar a: El Passeig de la Font Nova | El Passeig Maristany | Rocabruna i Beget

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada