El Reus d'Antoni Gaudí

Malgrat ser la ciutat d'origen d'Antoni Gaudí i Cornet, Reus no en conserva cap obra; el seu projecte de reforma del Santuari de Misericòrdia quedà avortat, i el pendó que, amb la col·laboració del pintor Aleix Clapès, realitzà per encàrrec de l'Associació de reusencs residents a Barcelona i que es conservava en el mateix santuari fou destruït durant la Guerra Civil.

Antoni Gaudí i Cornet nasqué a Reus el 25 de juny de 1852. Va ser en la capital del Baix Camp on el futur arquitecte va viure la seva infantesa i adolescència, va trobar amics i va realitzar els seus primers estudis abans d’anar a Barcelona. D’allà eren també alguns dels seus més estrets col·laboradors, com els arquitectes Joan Rubió i Bellvé, Domènec Sugranyes i Francesc Berenguer, i alguns dels seus futurs clients. Gaudí era fill de calderers; tant el seu pare com el seu avi matern exercien aquest ofici, i l’arquitecte recordava sovint la importància d’haver observat durant la seva infantesa a Reus aquest treball, que dóna volum a les planxes planes de metall, i que li permetia imaginar mentalment formes tridimensionals.

Reus conserva la memòria de l'arquitecte reusenc amb una ruta sentimental anomenada "Gaudí & Reus" inaugurada el 2011, que permet seguir la seva empremta per la ciutat durant els 16 anys que hi va viure, i que complementa la Ruta del Modernisme que permet descobrir 26 dels edificis modernistes més destacats de la ciutat i la inauguració del Gaudí Centre l'any 2007.

Cada un dels espais de l’itinerari està identificat amb un plafó explicatiu, on consta la informació més destacada de cada indret i on s’explica breument quina és la seva vinculació amb Gaudí. Aquesta informació està en català, castellà, francès, anglès i rus. La ruta està pensada perquè els visitants la puguin realitzar lliurement, seguint pel seu compte l’itinerari marcat en el plànol turístic de la ciutat i en la nova Guia del Modernisme. Tot i que es tracta d’un itinerari de visites exteriors, també es podran visitar alguns interiors, com el del Gaudí Centre, l’església prioral de Sant Pere i el santuari de Misericòrdia, en els seus horaris habituals d’obertura.

Els edificis que formen part de la ruta són 7 i són els següents:

(https://mapsengine.google.com/map/edit?mid=zC067VGFN48g.kBSYly0_uJ20 Segueix la ruta per Google Maps)

|1| Gaudí Centre | Plaça del Mercadal, 3

El centre d'interpretació dedicat a la vida i l'obra de Gaudí és el punt de partida de la ruta. Es tracta d'un equipament de turisme cultural de nova generació i de referència internacional ubicat al centre mateix de Reus, on es pot entendre de manera interactiva les claus de l'arquitectura gaudiniana i modernista en general. A la vegada, s'hi pot descobrir la personalitat del geni reusenc i la seva vinculació amb Reus i l'entorn que va inspirar la seva obra.

A la seva oficina també podrà trobar el plànol turístic de la ciutat i la Guia del Modernisme, els dos materials en què es troba senyalitzada la ruta.

Web: Gaudí Centre


|2| Casa natal | Carrer de Sant Vicenç, 4

Casa privada i que no es pot visitar, només té l'interès històric de ser la casa natal de Gaudí. Va ser propietat de la família materna de Gaudí, i aquí tenia el seu taller de caldereria el seu avi matern a la planta baixa, ofici al que en diferents ocasions el propi arquitecte en va fer referència manifestant que ell era 'fill, nét i renét de calderers'. La casa va continuar en mans de la família fins l'any 1878. L'any 2002 es va col·locar a la façana del carrer de Sant Vicenç la placa on consta que Gaudí va néixer en aquest indret el 25 de juny de 1852 i hi va viure durant la seva infància i joventut. Actualment, la casa natal d’Antoni Gaudí és privada i no es pot visitar.


|3| Gaudí nen | confluència dels carrers de Santa Anna i de l'Amargura

A prop de la casa natal, es troba l’escultura “Gaudí nen” obra d’Artur Aldomà de l’any 2002, que representa a l’arquitecte jugant durant la seva infantesa. L’escultura, homenatge de la ciutat de Reus al seu cèlebre arquitecte, és de bronze, d'1,10 metres, i està situat en un banc on hi descansa l'adolescent Gaudí jugant amb unes boles daurades amb efecte rotatori, que amb els seus dibuixos estranys li suggereixen el camí de la seva vocació, de la seva identitat i el seu futur.


|4| Església Prioral de Sant Pere | Plaça de Sant Pere, s/n

El dia 26 de juny de 1852 Antoni Gaudí fou batejat en aquesta església d'estil gòtic, aixecada al segle XVI i dedicada a Sant Pere, patró de la ciutat. D’acord al que apareix al Llibre de Baptismes de la Prioral, l’arquitecte va rebre els noms d’Anton, Placido i Guillem, i consta que havia nascut a dos quarts de deu del matí del dia anterior. La pila baptismal no es conserva perquè va ser destruïda l'any 1936. En aquesta mateixa església Antoni Gaudí també hi va rebre la confirmació l’any següent, el dia 10 de setembre de 1853, com consta al llibre de confirmacions d’aquell any.


|5| Campanar de la Prioral de Sant Pere | Plaça de Sant Pere, s/n

El campanar és un dels elements més emblemàtics de l’església prioral de Sant Pere i de Reus. De planta hexagonal, té una alçada de 60 metres. D’ell en parla Gaudí com a model de campanar que comparteix l’ús religiós amb el civil, com a punt de guaita. D'altra banda, Gaudí va recrear el disseny de la seva escala interior, una escala helicoïdal amb l’eix buit, a les escales d’accés als campanars de la Sagrada Família, tal com recull l’arquitecte César Martinell a la monografia que va escriure sobre l’arquitecte.


|6| IES Salvador Vilaseca | C/ de Misericòrdia, 12

El Col·legi de les Escoles Pies ocupava l'antic Convent de Sant Francesc, edifici que actualment allotja l'Institut d'Ensenyament Secundari Salvador Vilaseca. Gaudí va començar aquí la seva formació l'any 1863 i s'hi va quedar fins el 1868, en què es va traslladar a Barcelona per acabar els estudis i començar els d'Arquitectura.

Entre els companys amb què l’arquitecte va conviure en aquest centre es trobava Eduard Toda, l’insigne reusenc que va portar a terme la reconstrucció del castell-monestir d’Escornalbou i dels monestirs de Pedralbes i de Poblet, i Josep Ribera, que va realitzar estudis de medicina i va esdevenir catedràtic de patologia i pràctica quirúrgica. Entre 1867 i 1868 els tres amics, Gaudí, Toda i Ribera, es van encarregar de l’edició d’una revista manuscrita, 'El Arlequín', en la qual, el jove Gaudí es va encarregar de realitzar alguns dibuixos, una de les primeres mostres que es conserven del seu geni creatiu.


|7| Santuari de Misericòrdia | Plaça del Santuari de Misericòrdia, s/n

Un altre dels lligams que Gaudí tenia amb Reus era la devoció que professava a la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat, com demostra el fet que participés en diferents ocasions en les peregrinacions que es realitzaven al Santuari. D’entre elles, destaca especialment la seva participació a la peregrinació de l’any 1900, què va tenir una significació especial. Per aquesta ocasió Gaudí va dissenyar l’estendard que va portar el grup de reusencs que residien a Barcelona, i que es va cremar durant la Guerra Civil, l’any 1936. Aquest estendard tenia una pintura realitzada per l’artista Aleix Clapés, amb una representació de la Mare de Déu de Misericòrdia i amb la imatge de la pastoreta que havia rebut l’aparició, Isabel Basora.

El 1903 la Junta d’Administració del Santuari de Misericòrdia encarregava a Antoni Gaudí la realització d’un projecte important a la ciutat: la reforma de la façana del Santuari de Misericòrdia, que hauria estat la gran obra de l’arquitecte a la seva ciutat. Per diferents circumstàncies el projecte de Gaudí no es va poder portar a terme. D'aquest projecte es conserva un petit esbos que es pot veure exposat al Gaudí Centre. Finalment va ser reformat per l’arquitecte municipal, Pere Caselles i Tarrats, el qual, havia treballat anteriorment amb Lluís Domènech i Montaner en la realització del conjunt de l’Institut Pere Mata, i autor d'un gran nombre dels edificis modernistes de la ciutat de Reus.


Anar a: El Modernisme a Reus | La ruta modernista de Reus | L'Institut Pere Mata