Camí de ronda de S'Agaró


Gairebé tota la línia de la Costa Brava, de Blanes a Portbou, és un llarg camí de ronda amb alguns trams desapareguts. Aquests camins passen pels nuclis pescadors de la costa, les cales d'anomenada i les desconegudes, i amb el trajecte que recorren reflecteixen la morfologia del litoral. Actualment, molts d'aquests camins s'han transformat en autèntics passeigs marítims i un dels més peculiars és el de S'Agaró, en el terme municipal de Castell-Platja d'Aro, que enllaça la platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guixols, amb la platja de Sa Conca i el port esportiu de Platja d'Aro.

El passeig és un mirador al mar que mostra raconades i cales, però també jardins, escalinates i edificis singulars. El tret més significatiu del camí és la urbanització noucentista promoguda per Josep Ensesa i Gubert, que li dóna nom al camí de ronda. Coneguda per la seva elegància i per ser una de les primeres urbanitzacions de la Costa Brava, la urbanització està assentada damunt la roca i va ser concebuda com a alternativa als balnearis de luxe, i és l'única que ha conservat una unitat d'estil.

L'origen de tot això es remunta al 1916, quan Josep Ensesa i Pujades (1886-1940), industrial fariner gironí, va adquirir uns terrenys en un tossal solitari sobre la platja de Sant Pol. Era un terreny erm i pelat, un roquissar amb feixes de vinya i terres de pasturatge. Tan sols hi havia un clos de parets blanques, que servien de soplug i de punt d'orientació per als pescadors, i que coneixen amb el nom de 'senya blanca'. Diverses circumstàncies portaren a l'adquisició d'altres terrenys colindants i a la idea d'una parcel·lació, els plans de la qual van ser l'embrió de la futura urbanització, i no es van portar a terme en aquell moment.

L'estiu del 1923 es reconsidera el pla i es projecta la primera casa, "Senya Blanca",  per part del seu fill Josep Ensesa i Gubert (1892-1981) i l'arquitecte Rafael Masó i Valentí (1880-1935), i l'any següent s'acaba la construcció de la residència familiar dels Ensesa. El 1927 la ciutat residencial es dóna a conèixer amb el nom de Segaró o Segueró, documentats des del segle XIV. Dita urbanització es va basar en un estil noucentista i harmònic, destinat a l'alta burgesia. Aquest estil es percep, apart de la Senya Blanca, en les pèrgoles de la plaça del Roserar, la casa Sibils (1929) o la casa Gorina (1931). Simultàniament es van desenvolupar noves construccions: el luxós hotel Monumental, els banys de Sant Pol i l'Hostal de la Gavina (1932), i s'Agaró es va convertir en punt de trobada d'artistes i homes de lletres, de teatre i de polítics catalans i d'arreu (Foto: Membret de l'empresa "José Ensesa y Cia" - 1898 © Arxiu Històric de Girona).

Rafael Masó va insistir en les formes populars i en la invenció d'una arquitectura manifestament catalana, acumulant elements suposadament autòctons (com ara arcs, ràfecs, porxos, voltes, embigats, xemeneies, contraforts, torres, pèrgoles...), la utilització intencionadament populista dels recursos de l'arquitectura tradicional (esgrafiat, ceràmica, terra cuita, forja...) i la incorporació directa d'elements arqueològics (portes, capitells, finestres, columnes...) acaben, però, més en el tipisme que no pas en una arquitectura veritablement arrelada al país. Però fou aquesta afiliació al tipisme la que, unida amb la gran promoció que Josep Ensesa féu de S'Agaró, va popularitzar l'estil S'Agaró i que es va estendre durant els anys 30 i la postguerra en bona part de les poblacions costaneres de Catalunya (Foto: Rafael Masó i Valentí).

Masó va projectar tots els espais públics (carrers, places, escales, pistes de tennis...) com també diversos edificis de serveis (hotels, banys, església) i molts xalets. El 1935 mor Rafael Masó i l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi (1891-1960) assumeix la direcció dels treballs. Durant la guerra civil les obres es paralitzen i són represes a partir de 1940.

S'inicien els treballs del "Camí de Ronda", un camí ample i còmode que voreja el mar entre zones boscoses (ben diferenciat dels corriols feréstecs de la resta del litoral de la Costa Brava), i els jardins de la "loggia" de Senya Blanca; d'estil Brunelleschià a la finca Ensesa. De 1940 data la construcció de l'església de Ntra. Sra. de l'Esperança, d'estil neobarroc, obra igualment de Francesc Folguera.

El S'Agaró de la postguerra canvia notablement de to: l'antic estil de Masó, senzill i populista, lligat a la petita burgesia gironina, es transforma de la mà de Folguera i de les noves ambicions socials de Josep Ensesa, en una arquitectura més senyorial i grandiloqüent, al gust de la nova burgesia barcelonina de postguerra, fruit de l'estraperlo.

En morir Folguera, Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968), que va continuar les obres sense apartar-se dels cànons establerts pels seus promotors. S'Agaró comença a gaudir d'un gran prestigi internacional. A partir de 1950 es desenvolupa una gran activitat cultural i esportiva sempre promogudes per la família Ensesa. La ciutat residencial arriba a la seva plenitud. El 1981 mor Josep Ensesa i Gubert i la entitat urbanística de S'Agaró permet assegurar en la mesura que li és possible, el manteniment de la unitat del lloc.

El camí de ronda de S'Agaró s'inicia des de la platja de Sant Pol, i circumval·la tota la urbanització (senyalitzat amb les marques horitzontals blanques i vermelles que identifiquen el camí com a GR 92). L'accés a la part més antiga de la mateixa està restringida; tan sols s'hi pot passar a peu. Just al costat de la platja i sobre la muntanya, ja en terme de Platja d'Aro, hi ha l'emblemàtic Hostal de la Gavina. Les obres que el van dotar de l'aspecte actual van començar l'any 1954 i des de llavors l'establiment no ha deixat de créixer. La primera pedra d'aquest emblemàtic establiment de la Costa Brava, però, es va col·locar el 1932.

Com a curiositat, dir que a l'Hostal es va rodar escenes de la popular sèrie de TV3 "Tres estrelles", protagonitzada pel Tricicle, on en cada capítol estava format per dues o tres situacions protagonitzades per diferents clients de l'hotel, que s'acaben unificant en una gran fugida final conjunta, que precissament és aquest hotel.


Es comença a caminar per un tram d'escales amples que ens portaran a la punta d'en Pau, des d'on es gaudeix d'una preciosa vista sobre la badia que ocupa la platja de Sant Pol i apreciar el paisatge abrupte i rocallós de la Costa Brava.



El camí continua vorejant la cala del vaixell on, anys enrere, hi havia una barca embarrancada que acabà donant nom a la cala, fins arribar a les voltes que formen part de la finca de Senya Blanca, la casa més alta de la urbanització i la primera que es veu des del camí.


La peculiaritat de  de la construcció ha fet que s'hi hagin gravat pel·lícules cinematogràfiques com Pandora i l'holandès errant (1951), protagonitzada per Ava Gardner i Mario Cabré. El paisatge, amb el prestigi i glamur que envolten aquest recorregut, també l'ha fet escenari d'altres pel·lícules com Mr. Arkadin (1955), dirigida per Orson Welles, i Mar Adentro (2004), del cineasta espanyol Alejandro Amenábar, i que va aconseguir l'Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

A partir d'aquí, es comenca a trobar diverses cases senyorials i burgeses i multitud d'arbres i jardineres. Seguint el camí, s'arriben a les escales de la Gasela, on hi ha l'escultura que li dóna el nom i una placa en record a Joan Maluquer i Viladot.




La passejada continua per una zona de pins i la cala Pedrosa encaixada entre roques, fins arribar a la plaça del Mirador, amb la seva pèrgola.


Seguint l'ample camí, s'arriba fins fins a l'escalinata de la platja de sa Conca per arribar a la fi del trajecte, al costat del Port Nàutic.

Edificis i elements que podem veure pel camí de ronda?

| Hostal La Gavina | L'estructura de l'edifici és el resultat de diversos cossos. La seva forma de "L" fa que l'accés principal es realitzi pel nus entre les dues ales. L'Hostal construït per Rafael Masó és el fruit de la reforma de dos dels primers xalets projectats pel mateix Masó, amb una ampliació posterior (1933) feta pel mateix arquitecte. És inaugurat el 3 de gener de 1932. L'actual Hostal és fruit de la intervenció posterior de Francesc Folguera, i altres reformes que han fet desapareixer l'obra de Masó, de la qual només es conserva un passadís.


| Pèrgoles de la plaça del Roserar | La plaça va ser el centre de la vida social de S'Agaró de principis del segle. Era on es celebraven festes, carnestoltes, balls... L'espai de la plaça queda limitat per una estructura en pèrgola perimetral i que uneix l'espai públic amb el privat. La pèrgola central està formada per pilars quadrats revestits amb pedra. Entre les jàsseres s'esten una coberta feta de diferents capes de rasilla, amb un motiu geomètric a la part inferior. Acompanyant les pèrgoles hi ha uns murets baixos que serveixen de banc, que en part tenen motius geomètrics amb ceràmica vitrificada aplicada.


| Casa Sibils / Domus Nostrum | Xalet en forma de "L" degut al seu origen, resultat de la unió de dues cases originalment separades. La casa consta d'una planta semisoterrani al nivell del jardí, una planta baixa on hi ha l'accés des de la plaça, una planta pis i una torre mirador central de planta vuitada que amb les cobertes de diversos vessants, configura un interessant joc de volums. Rafael Masó el va concebre per tancar una de les cantonades de la plaça del Roserar.

| Antiga Casa Niubó | Molt semblant amb un altre edifici que són els vestidors de l'Hostal la Gavina, es manté molt fidel als planols originals de Rafael Masó. És una edificació de planta compacta, només retranquejada en l'encontre amb la pèrgola i la terrassa situada en el límit amb la plaça del Roserar. La coberta segueix la forma de "L" de la planta amb una formalització a quatre aigües, acabada amb teula plana de dos colors (blau i vermell).

Coneguda antigament com a Casa Niubó, actualment forma part de la parcel·la de la Casa Domus Nostrum.

| Loggia de Senya Blanca | Situada dins el jardí de la finca de Senya Blanca, obra de Rafael Masó, és una loggia de tipus brunelleschià, de planta rectangular i construcció completament simètrica. Els alçats longitudinals estan formats per set arcades de mig punt que reposen sobre columnes de capitell clàssic, que reposen a la vegada sobre un alt basament que queda unit mitjançant una de pedra als del mur que dona al mar. A cada costat de les arcades s'obre una porta lliure coronada amb un frontó triangular. Les parets laterals també tenen una obertura coronada amb un frontó triangular. La teulada és a quatre vessants de teules vermelles. Tot ell està fet de blocs de pedres molt ben pulimentades que al mateix temps que li dona serietat al conjunt no li treu elegància.


Construïda com a mirador, molt aviat s'hi varen començar festivals de música, avui coneguts com a "Festival Internacional de Música", que es donen cita cada estiu comptant amb la participació dels més importants solistes del món musical.

| Casa Miramar | Edificació de planta baixa i dues plantes. Al cos principal amb coberta a quatre aigües s'adossen una sèrie de volums de menys alçada, alguns amb coberta de teula i altres coberta plana en forma de terrassa. La planta inferior es formalitza a nivell del camí de ronda com un sócol de pedra, mentre que la resta de l'edifici és del característic color blanc.

| Casa Rafael Masó | Residència familiar de Rafael Masó, és un xalet de planta baixa i semisoterrani que aprofita el desnivell del terreny amb diversos cossos de galeries i terrasses des d'on es contemplen les vistes sobre la cala Pedrosa. Sota la galeria d'arcades de planta semisoterrani, suportat per pilars de pedra, es formalitza un sòcol de pedra que s'entrega al nivell inferior de la parcel·la. El volum principal, a tocar el carrer Verge de Montserrat, té una coberta inclinada a quatre vessants. En destaca el porxo d'accés en cantonada, suportat per una columna amb fust de rombes ceràmics i capitell corinti, i un sostre a base de bigues de fusta i plafons de canya teixida.

| Avinguda Sa Conca número 6 | Xalet de planta baixa i primera, des de l'avinguda Sa Conca. En el seu desenvolupament cap al camí de ronda la diferència de nivell fa que apareguin fins a cinc plantes en la seva façana a mar, contant el nivell del propi camí, des d'on hi ha un accés. Aquestes es formalitzen amb diversos cossos de galeries i terrasses des d'on es contemplen les vistes sobre la cala Pedrosa. El volum principal, en el límit amb el veí, té una coberta inclinada a quatre vessants.

| Xalet Roquet | Xalet projectat per Rafael Masó entre els anys 1930-35 per a Frederic M. Roquet i Carme Ensesa. Al llarg dels anys el projecte de Masó ha estat molt modificat. És un xalet de planta baixa i primera, des de l'avinguda Sa Conca. En el seu desenvolupament cap al camí de ronda, la diferència de nivell fa que apareguin fins a quatre plantes en la seva façana a mar, quedant l'última terrassa de jardí un nivell per sobre del camí de ronda. En la façana a mar apareixen diversos cossos de galeries i terrasses. El joc de retranquetjos és tan en coberta com en façanes, on pren un paper protagonista la galeria tancada amb arcades en punt rodó que mira a Cala Pedrosa.


| Casa Santiago Masó | Un altre xalet de Rafael Masó, amb cossos d'alçades diferents i una galeria d'arcs sobre columnes i capitells d'estil romànic, de les quals només en queda la dels arcs que formen la balconada. La resta han estat substituits per pilars quadrats enblanquits.

L'edifici original de Masó tenia un cos més alt en l'extrem est de la planta primera, en forma de torre, amb una obertura en cantonada emmarcada amb llinda de fusta i pilar quadrat de pedra. Aquest es manté tot i que amb l'ampliació de l'habitatge, el que era una torre ara és una planta més de l'habitatge, regularitzant l'arquitectura retranquejant de Masó en un cos rectangular.

| Xalet Gual Villalbí | Obra de Rafael Masó, és un xalet projectat l'any 1932 per a Pere Gual Villalbí. És de planta baixa i pis, amb un semisoterrani a manera de sòcol que emfatitza la cantonada sobre el camí de ronda i la plaça del Mirador, amb galeries laterals a nivell de planta baixa.

| Casa Godia | Edificació en planta en forma de "L", de planta baixa i una planta pis. En el nus on s'uneixen les dues ales sorgeix un cos cilíndric que s'alça per sobre de les cobertes com una torre. Les cobertes són inclinades amb ràfecs horitzontals. A la part central es situa l'accés a través d'un porxo sostentat amb pilars quadrats i capitells. A l'extrem del jardi amb la plaça del Mirador s'hi situa un petit porxo de coberta inclinada sobre quatre pilars de pedra, tancat amb vidre.

| Casa Guardia | L'edifici, fet per Pelayo Martínez i Paricio, és de planta baixa  i una planta, amb una planta semisoterrani a nivell del camí de ronda, on s'obren una sèrie de cinc arcades. Sobre aquest sòcol es col·loca l'edificació en forma de "L" deixant una terrassa orientada al mar. L'element de més alçada es col·loca al límit amb el camí, de planta quadrada i amb coberta a quatre aigües. Les cantonades estan emmarcades amb pedra tallada, que també apareix en les pilastres adossades a la planta semisoterrani, en la seva façana sobre el camí de ronda.

| Xalet Bonet | Obra de Rafael Masó, l'edifici és de planta baixa i dos plantes, amb accés des del camí de ronda. És una construcció asimètrica ja que l'element de més alçada es col·loca en un extrem de la façana de mar, que s'obre a les vistes amb galeries d'arcades de mig punt coronades per balconades o terrasses. Les obertures estan emmarcades amb pedra tallada, que a vegades es transforma en pilar quan s'uneixen obertures com passa a la cantonada entre el volum de més alçada. Tota l'edificació s'entrega en el camí de ronda amb un sòcol de pedra, continuació de la tanca, en el que hi trobem només una petita porta.

| Casa Gorina "Les Arcades" | Xalet, obra de Rafael Masó, de planta baixa i primera, projectat a partir d'un cos central on es juga amb el retranqueig del volum principal, com la terrassa interior de la planta primera coberta amb un sostre en cantonada, més baix que la coberta a quatre aigues del volum principal. A la façana del carrer de l'Hostal apareix un cos de planta baixa, obert, amb una sèrie d'arcades i planta rodona i planta central.


| Platges de S'Agaró, número 4 | Xalet de planta en forma de creu excèntrica i tres alçades. El volum més pròxim a la plaça es retranqueja formant dues petites terrasses. La resta de l'edificació parla el mateix llenguatge que l'entorn: façanes blanques, obertures emmarcades i cobertes retranquejades a quatre aigües.




Bibliografia i més informació en: Àngel Jiménez Navarro. La petja arquitectònica de Rafael Masó a la Costa Brava. S'Agaró | SalinasJavi-Fotografia-S'Agaró | Dossier de treball camí de ronda S'Agaró-Sa Conca (Esteve Moré, Pitu Basart i Xon Vilahur) | Els 40 millors racons de la Costa Brava (Guia RACC) | Els 40 millors racons de l'Empordà i Pla de l'Estany (Guia RACC) | Catàleg de bens (Ajuntament de Castell-Platja d'Aro)

Reaccions:

2 comentaris :

  1. Molt bona documenatació històrica resumida de manera exemplar. Ens han encantat les fotografies i les referències bibliogràfiques.

    Un sola matització que volem destacar. S'Agaró o Segueró? Interessant remarcar com s'ha fet evolucionar el topònim.

    ResponElimina
  2. Genial la documentació històrica, es un dels camins de ronda que gaudeix-ho tot l'any i ara encara més

    ResponElimina