París (X): últim dia

(23/01) L'últim dia tornem anar al Barri Llatí, on hi ha el Museu de Cluny. Rodejat per jardins medievals combinant amb restes gàlica-romàniques i incorporades a una mansió medieval, el museu disposa d'una de les millors col·leccions del món d'art medieval: tapissos, talles, vidrieres, escultures i una àmplia varietat d'objectes cotidians.

La mansió va ser acabada l'any 1500. Des de 1330, l'edifici pertanyia a l'Abadia de Cluny.

Abans de tornar a l'hotel i agafar les maletes, ens baixem al barri de l'Opera, per a visitar la resta del barri que no haviem conegut l'altre dia. Primer veiem l'Opéra Paris Garnier: (1862-75) un inmens edifici dissenyat per Charles Garnier per a Napoleó III, on es barreja els materials (pedra, marbre, bronze) i estils (des del clàssic al barroc), amb nombrosses columnes, frisos i escultures en l'exterior.

Al costat, entre els grans boulevards d'aquest barri, hi ha les Galeries LaFayette, i entrem a donar-hi una ullada. I amb això, donem per acabat el relat d'aquest viatge.


Temps en París:

Llegir més

París (IX): Versalles i Disneyland

(22/01) Mitjançant un tren de rodalies, ens baixem a Versailles Rive Gauche per anar a veure el Palau i jardins de Versalles.

A partir d'un pavelló de caça del seu pare, Lluis XIV va manar construïr el major palau d'Europa. Cap al 1660, Louis Le Vau va fer la primera ampliació: una sèrie d'ales que s'extenien allargant el pati. Del costat del jardí, s'afegiren columnes i una gran terrassa en la primera planta. El 1678, Mansart afegí les dues inmenses ales nord i sud i cobrí la terrassa de Le Vau per a fer el Saló dels Miralls. També va dissenyar la capilla (1710).

S'entra per la porta principal, coronada amb les armes reals, que dóna accés al Pati dels Ministres. Al mig la estàtua de Lluis XIV, erigida per Lluis Felip, l'any 1837. A continuació ve el Pati Reial, que estava antigament separat del pati anterior per una reixa.

Després, ens trobem amb el Pati de Marbre, decorat amb marbre i presidit per un balcó daurat. En l'interior del Palau, al qual no vam entrar, destaca la Capella Reial, el Saló de Venus, la Sala dels Miralls (sala de 70m repleta de miralls on es celebraven els grans events oficials) i el Dormitori de la Reina, entre moltes altres sales.


Darrera del Palau, els inmensos jardins, dissenyats per André Le Nôtre. Entre els seus camins i arbusts geomètrics, es pot destacar el Gran Canal (escenari de moltes festes del rei), el Gran Trianon (un petit palau de pedra i marbre rosa de 1678), el Petit Trianon (petit palau de 1762 que era el favorit de la reina Maria Antonieta), la Columnata (un cercle d'arcs de marbre de 1685), la Font del Drac (on la peça central de la font és un drac daurat), la Font de Neptú...




A continuació decidim anar a Disneyland París, a 32km de la capital francesa. Amb un altre tren de rodalies, hi arribem al migdia. Recomanable tant si vas amb canalla com si no. Et divertiràs igualment en les diverses atracciones que formen part del parc.

Llegir més

París (VIII): La Torre Eiffel i el Panteó

A continuació, ens dirigim cap a la Torre Eiffel. Al fons hi ha l'Escola Militar; d'estil clàsic francès, amb vuit pilars corintis i una cúpula quadranguar, va ser fondada per Lluis XV l'any 1751 per a la educació dels fills d'oficials empobrits i aqui va ser cadet en Napoleó.


Els jardins de davant fins la Torre és el Camp de Mart, i era on es celebraven les desfilades dels cadets i oficials de l'escola. Cada 14 de juliol, es conmemora l'aniversari de la Revolució Francesa.

Finalment, arribem a la Torre Eiffel. Com altres monuments que hem anat veient, va ser erigida amb motiu de l'Exposició Universal de 1889. Dissenyada per l'enginyer Gustave Eiffel, es tardà més de dos anys en fer-se. Estava previst que es desmontés una vegada s'acabès l'Expo, però els ciutadans ho impediren.

Criticada per la seva forma, en el segle XIX, era l'edifici més alt del món fins que l'any 1931, el superà l'Empire State Building de New York. No cal dir que les vistes són magnífiques, des de qualsevol punt. El preu de l'entrada varia en funció del nivell on volguis arribar.

Les vistes corresponen a l'Arc de Triomf, el Louvre, el Grand i Petit Palais i al riu Sena:













Passada la Torre, hi ha el Palau de Chaillot amb les seves ales corves, que allotjen diferents museus i un teatre. Al davant, les fonts de Trocadéro, amb els enormes dolls dels canons del centre que apunten a la Torre Eiffel.


Acabem el dia, tornant al Barri Llatí, per a veure el Pantheon. Originalment va ser una església que va manar construïr Lluis XV, quan es recuperà en 1744 d'una greu enfermetat. Acabada l'any 1790, el disseny va ser de Jacques-Germain Soufflot, que planificà el temple en estil neoclàssic. Inspirat en el Panteó de Roma, el pòrtic té 22 columnes corínties, mentre que la cúpula segueix l'estil de la catedral de Sant Pau en Londres.

Durant la Revolució, l'església es convertí en panteó, per enterrar els grans de França (la cita "Aux grands hommes la patrie reconnaissante" així ho indica). Napoleó la convertí en església de nou, quedant finalment l'any 1885 com un edifici civil.

En 1851, Foucault instal·là el seu famós pèndol, degut a la gran alçada de l'edifici, per a demostrar la rotació de la terra i la existència de la força de Coriolis. Avui en dia, n'hi ha una rèplica.

En la cripta, dividida en galeries franquejades per columnes dòriques, cobreix tota l'àrea sota l'edifici. En ella estan enterrades personates com Descartes,Voltaire, Rousseau, Marat, Victor Hugo, Émile Zola, Marie Curie, Louis Braille, Jean Monnet, Dumas i Soufflot, el seu arquitecte, entre altres.

Llegir més

París (VII): Les Invalides

Des del Pont Alexandre III ja es pot veure la majestuositat de la zona de Les Invalides. El nom ve donat per l'edifici de l'Hôtel des Invalides. Construït per ordre de Lluis XIV entre els anys 1671-76, pels veterans de guerra sense llar. La façana té 196m de llarg i en la seva part superior disposa d'una sèrie de mansardes, cada una d'elles decorada amb una figura diferent. Al capdamunt de la entrada centra, es troba un cap d'Hèrcule. En el centre, s'observa el brillant sostre daurat de l'església del Dôme que assenyala el lloc on descansa les restes de Napoleon Bonaparte

Després de les dues guerres mundials, l'edifici va retornar a la seva funció original d'hospital de veterans. Avui en dia, allotja una sèrie de museus. Comprem una entrada combinada, que ens dóna accés al:

- Musée de l'Armée: recorre la història militar francesa des de la edat de pedra fins la Segona Guerra Mundial.
- Musée de l'Ordre de la Libération: que rendeix tribut als actes heroics de la II Guerra Mundial.
- Musée des Plans-Reliefs: que conté diferents plans i maquetes de fortaleses i altres edificis militars.
- I al Dôme.


L'església del Dôme estava reservada per ús de Lluis XIV i mausoleu real. Després de la mort del rei, els plans originals van ser abandonats, i es convertí en un monument a la glòria borbònica. En 1841, Lluis Felip ordena instal·lar les restes de Napoleó a la cripta, i l'afegit de les tombes de Vauban, Foch i altres figures militars transformaren l'església en un monument militar francès.

Les restes de Napoleon Bonaparte van ser dutes des de la illa de Santa Elena, on va morir, i introduides en sis taüts i finalment depositats en la cripta actua, l'any 1861, en una cerimonia que asistí Napoleó III.

En una de les capelles laterals, a la dreta de la entrada, hi ha la tomba de José Bonaparte, el germà més gran de Napoleó, rei de Nàpols i després d'España.

La capella de davant, hi ha la tomba del germà més jove, Jérôme, rei de Westfalia.

En el sostre, una pintura circular de Charles de la Fosse, de l'any 1692, mostra la Glòria del Paradís amb Sant Lluis presentant la seva espasa a Crist.


Al costat mateix de l'església es troba el Museu Rodin: aquest escultor francès va cedir part de la seva obra al'Estat, que aqui es recull, on hi ha obres mestres de l'artista com El Pensador, Les portes de l'infern...

Llegir més

París (VI): Els Camps Elisis

(21/01) Començem el dia en els Champs-Élysées, l'avinguda principal i més coneguda de París. Amb més de 1880 metres, va des de la Plaça de la Concòrdia fins l'Arc de Triomf. Dissenyats per Jacques Hittorff, l'any 1838, van ser escenari de la Exposició Universal de 1855.

L'Arc de Triomf, de 50m d'alçada, va ser construït per ordres de Napoleon Bonaparte després de la victòria en Austerlitz, l'any 1805, i dissenyat per Jean Chalgrin. Es pot pujar adalt, on hi ha un mirador que permet contemplar els Camps Elisis per un costat, i La Défense (un centre de negocis molt modern) per l'altre.

Al mig, hi ha la Tomba del Soldat Desconegut, on un soldat francès de la Primera Guerra Mundial està enterrat. La inscripció diu Ici repose un soldat français mort por la Patrie 1914-1918. Dotze avingudes radials parteixen des d'aqui. Alguna d'elles porten noms d'importants militats francesos.

Baixant pels Champs-Élysées, trobem el Grand Palais i el Petit Palais. Els dos construïts amb motiu de la Exposició Universal. El Grand és un palau amb una façana clàssica que disposa d'un sostre de vidre i estàtues colosals de bronze. El Petit, semblant a l'anterior palau, allotja el Museu de les Belles Arts.


Passem a l'altra riba del Sena pel Pont Alexandre III, construït també amb motiu de la Expo. Anomenat així pel zar Alexandre III, pare de Nicolau II que va ficar la primera pedra l'any 1896. El pont s'assenta sobre un únic arc d'açer de 6m d'alçada sobre el riu. Està exhuberantment decorat amb fanals, querubins, nimfes i cavalls alats en cada extrem.

Llegir més

París (V): Notre-Dame i el Barri Llatí

Sortint a mitja tarda del Louvre, ens dirigim cap a la Île de la Cité, una illa al mig del riu Sena, on es troba la Catedral de Nôtre-Dame. D'estil gòtic, s'erigí sobre un temple romà, ficant-se la primera pedra l'any 1163 i es tardà al voltant de 170 anys en acabar-se. Aqui es coronà Napoleon Bonaparte, l'any 1804 i el funeral pel general De Gaulle, l'any 1970, entre molts altres aconteixements.

El costat oest de la catedral és la façana més popular amb les seves dues torres, de 69m d'alçada. Una vegada visitat l'interior, 387 esglaons en la torre nord et duen adalt per a disfrutar de les vistes panoràmiques.

S'accedeix a la galeria de les quimeres: aquestes estàtues són animals mitològics i van ser dissenyades per Viollet-le-Duc en el segle XIX. La més famosa és l'estirga (una au nocturna), amb la seva actitut pensativa.


Al mig de les dues torres, es veu la teulada i l'agulla al mig del creuer, dissenyada també per Viollet-le-Duc, que s'eleva fins una altura de 90 metres.

A continuació s'accedeix al campanari de la torre sud, on per una escala, es pot veure la campana major: Emmanuel. Unes altres escales et duen adalt de tota la torre i finalment es baixen per les escales de la torre sud, donant per acabada la visita.


Caminant per la part sud, es troba la rossasa sud de 13 metres de diàmetre, i en l'extrem est, els arbotants, dissenyats per Jean Ravy amb forma de ventall, de 15 metres.


Ben aprop, hi ha el Barri Llatí, a la vora del riu, amb les seves llibreries, cafès i botigues. En la zona de la Petita Atenes, tot ple de restaurants, sopem... Després de l'apat, donem un passeig pels voltants, on entre altres coses, passem per l'església gòtica de St-Séverin, que començar a construïr-se al segle XIII i que tardà encara 3 segles més en finalitzar-se. Tocant al riu, també hi ha la Conciergerie, un inmens edifici que va ser usada com a presó durant la Revolució Francesa.

Llegir més

París (IV): El museu del Louvre (II)

Apart de les obres, també cal recordar que va ser residència reial, i entre el que podem veure, hi ha els Apartaments de Napoleó III (nebot de Napoleó Bonaparte i últim monarca francès), record de l'art decorativa del Segon Imperi.








Abans de sortir, veiem l'altre piràmide de vidre... aquesta sota terra, i de forma invertida.





Donem una volta pel Pati quadrat, le Cour Carrée.




Al costat del Louvre, tenim el riu Sena, amb els seus bateaux-mouches, i passat el Pont des Arts, l'Institut de França (1688). L'arquitecte Louis Le Vau dissenyà la seva bòveda armonitzant-la amb el palau del Louvre. Allotja l'Acadèmia Francesa, fondada pel cardenal Richelieu i que s'encarrega de la compil·lació del diccionari oficial de la llengua francesa.

Llegir més

París (III): El museu del Louvre (I)

Una vegada traspassar l'Arc de Triomf del Carrousel, arribem al museu del Louvre:


La seva història es remonta a la Edad Mitjana, quan el rei Felip August construï una fortalesa, l'any 1190 per a protegir la ciutat dels atacs vikings. Durant els segles posteriors, diferents reis ampliaren àmpliament l'edifici, fins a convertir-se el que avui és el Palau del Louvre.

L'accés al museu es fa efectiva mitjançant la Piràmide, situada al ben mig del Palau. Dissenyada per I.M. Pei, va ser inaugurada l'any 1989. Aquesta piràmide de vidre i alumini té una alçada de 21,6 metres amb 673 panells de vidre laminat transparent. La inclinació de les seves parets és de 51º a l'igual que les piràmides d'Egipte.



El seu centre de gravetat coincideix amb el dels tres pabellons del museu: el de Richelieu al nord, Denon al sud i Sully a l'est.




Com qualsevol dels museus d'aquesta envergadura, no cal dir, que per tal de visitar-ho bé, et caldrien molts dies. Nosaltres vam estar-hi durant la resta del dia. Començem l'itinerari per les fosses medievals, en les quals es poden veure la base de la fortalesa de Felip August. Seguim per les antiguetats, on trobem des de peçes del neolític fins a la època de la caiguda de l'Imperi Romà, passant per l'art de l'antic Egipte. Entre la col·lecció grega, destaca la estàtua de la Venus de Milo, encara que no la vam veure, ja que aquesta sala estava clausurada.

Entre la col·lecció de pintures europees, que abarca els anys 1400-1850, sobresurt per damunt de tot La Gioconda de Leonardo Da Vinci. Apart, hi ha obres de Jacques-Louis David, Fragonard, Rembrandt, Rubens, Tiziano, Poussin, Goya, Zurabarán... i una llarga llista de pintors de diferents segles.

Llegir més