París (VIII): La Torre Eiffel i el Panteó

A continuació, ens dirigim cap a la Torre Eiffel. Al fons hi ha l'Escola Militar; d'estil clàsic francès, amb vuit pilars corintis i una cúpula quadranguar, va ser fondada per Lluis XV l'any 1751 per a la educació dels fills d'oficials empobrits i aqui va ser cadet en Napoleó.


Els jardins de davant fins la Torre és el Camp de Mart, i era on es celebraven les desfilades dels cadets i oficials de l'escola. Cada 14 de juliol, es conmemora l'aniversari de la Revolució Francesa.

Finalment, arribem a la Torre Eiffel. Com altres monuments que hem anat veient, va ser erigida amb motiu de l'Exposició Universal de 1889. Dissenyada per l'enginyer Gustave Eiffel, es tardà més de dos anys en fer-se. Estava previst que es desmontés una vegada s'acabès l'Expo, però els ciutadans ho impediren.

Criticada per la seva forma, en el segle XIX, era l'edifici més alt del món fins que l'any 1931, el superà l'Empire State Building de New York. No cal dir que les vistes són magnífiques, des de qualsevol punt. El preu de l'entrada varia en funció del nivell on volguis arribar.

Les vistes corresponen a l'Arc de Triomf, el Louvre, el Grand i Petit Palais i al riu Sena:













Passada la Torre, hi ha el Palau de Chaillot amb les seves ales corves, que allotjen diferents museus i un teatre. Al davant, les fonts de Trocadéro, amb els enormes dolls dels canons del centre que apunten a la Torre Eiffel.


Acabem el dia, tornant al Barri Llatí, per a veure el Pantheon. Originalment va ser una església que va manar construïr Lluis XV, quan es recuperà en 1744 d'una greu enfermetat. Acabada l'any 1790, el disseny va ser de Jacques-Germain Soufflot, que planificà el temple en estil neoclàssic. Inspirat en el Panteó de Roma, el pòrtic té 22 columnes corínties, mentre que la cúpula segueix l'estil de la catedral de Sant Pau en Londres.

Durant la Revolució, l'església es convertí en panteó, per enterrar els grans de França (la cita "Aux grands hommes la patrie reconnaissante" així ho indica). Napoleó la convertí en església de nou, quedant finalment l'any 1885 com un edifici civil.

En 1851, Foucault instal·là el seu famós pèndol, degut a la gran alçada de l'edifici, per a demostrar la rotació de la terra i la existència de la força de Coriolis. Avui en dia, n'hi ha una rèplica.

En la cripta, dividida en galeries franquejades per columnes dòriques, cobreix tota l'àrea sota l'edifici. En ella estan enterrades personates com Descartes,Voltaire, Rousseau, Marat, Victor Hugo, Émile Zola, Marie Curie, Louis Braille, Jean Monnet, Dumas i Soufflot, el seu arquitecte, entre altres.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada