París (III): El museu del Louvre (I)

Una vegada traspassar l'Arc de Triomf del Carrousel, arribem al museu del Louvre:


La seva història es remonta a la Edad Mitjana, quan el rei Felip August construï una fortalesa, l'any 1190 per a protegir la ciutat dels atacs vikings. Durant els segles posteriors, diferents reis ampliaren àmpliament l'edifici, fins a convertir-se el que avui és el Palau del Louvre.

L'accés al museu es fa efectiva mitjançant la Piràmide, situada al ben mig del Palau. Dissenyada per I.M. Pei, va ser inaugurada l'any 1989. Aquesta piràmide de vidre i alumini té una alçada de 21,6 metres amb 673 panells de vidre laminat transparent. La inclinació de les seves parets és de 51º a l'igual que les piràmides d'Egipte.



El seu centre de gravetat coincideix amb el dels tres pabellons del museu: el de Richelieu al nord, Denon al sud i Sully a l'est.




Com qualsevol dels museus d'aquesta envergadura, no cal dir, que per tal de visitar-ho bé, et caldrien molts dies. Nosaltres vam estar-hi durant la resta del dia. Començem l'itinerari per les fosses medievals, en les quals es poden veure la base de la fortalesa de Felip August. Seguim per les antiguetats, on trobem des de peçes del neolític fins a la època de la caiguda de l'Imperi Romà, passant per l'art de l'antic Egipte. Entre la col·lecció grega, destaca la estàtua de la Venus de Milo, encara que no la vam veure, ja que aquesta sala estava clausurada.

Entre la col·lecció de pintures europees, que abarca els anys 1400-1850, sobresurt per damunt de tot La Gioconda de Leonardo Da Vinci. Apart, hi ha obres de Jacques-Louis David, Fragonard, Rembrandt, Rubens, Tiziano, Poussin, Goya, Zurabarán... i una llarga llista de pintors de diferents segles.