La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Zaragoza (I): Història i el Palau de l'Aljaferia

(08 al 11/09/2009) En les properes entrades, visitarem la província de Zaragoza, tant la seva capital, com les comarques del voltant... La ruta que fèrem va ser:

Dia 1) Zaragoza
Dia 2) Calatayud, el Monestir de Piedra i Daroca
Dia 3) Borja, el Monestir de Veruela, Tarazona i Olite
Dia 4) La comarca de les Cinco Villas

ZARAGOZA

La ciutat disposa d'un ampli i ric patrimoni, fruit dels seus 2000 anys d'història en la qual ibers, romans, musulmans, jueus i cristians han deixat petjada del seu pas per la ciutat. El nom de la mateixa té els seus origens en la època romana, quan veterans de l'exèrcit van crear una colònia, nucli inicial de la ciutat, l'any 24 a.C., que l'anomenaren Caesaraugusta, en honor a l'emperador Cesar August, fins que va anar evolucionant a l'actual nom.

Amb la desmembració del Califat de Còrdoba, en el segle XI, apareixen els primers regnes de taifes, i entre ells el de Zaragoza, anomenat Medina Albaida Sarakosta,on Mundir I, de la dinastia Tuyibí, va ser el primer rei independent. Anys després, els Banu Qasi, procedents de Lleida, la convertiren en capital del seu regne de taifa, que controlaven la frontera nord de l'Islam en l'Occident, i arribant a estendre's fins a Tudela, Lleida, Dènia i Gandia.

L'any 1118, Alfons I el Batallador la conquerí i la convertí en la capital del regne aragonès. En el segle XVIII, al perdre Aragó els seus furs pels decrets de Nova Planta, la ciutat deixà de ser importants institucions del regne d'Aragó. Durante la guerra de la Independencia (1808-1814), Zaragoza va resistir al setge de les tropes franceses. A finals del segle XIX, es convertí en el centre d'una forta inmigració rural atreta pel procés d'industrialització de la ciutat. Avui en dia, la capital aragonesa acull a més d'un terç de la població de la regió.

(08/09) Deixem les maletes i el cotxe en l'Hotel Conquistador (el parking és molt barat... 3€+IVA per dia), que aconseguim mitjançant la web d'Atrapalo, a pocs metres de la Puerta del Carmen. Es tracta d'una senzilla porta de pedra, amb estructura d'arc de triomf romà, format per un arc central més elevat i dos laterals. Marcava el punt on començava la ciutat en el segle XVIII, i és el símbol més important dels anomenats Sitios de Zaragoza, dos setges que va sofrir la ciutat durant la Guerra de la Independència que enfrontaren als exèrcits napoleònics i les forces espanyoles lleals a la dinastia borbònica. Apropant-se a la porta es poden veure les marques de les bales de fussells, que daten d'aquella època.

Com a curiositat, el monument va ser la imatge de l'antigua moneda de cinc pessetes de l'any 1994, dedicada a la comunitat d'Aragó. A l'anvers, la ballarina de Gargallo.

Iniciarem la visita del centre històric de la ciutat en el Castell-Palau de l'Aljafería, actual seu de les Corts d'Aragó i que inicialment va ser construït com a palau dels reis de Taifes. Posteriorment passà a ser residència dels reis cristians (on destaquen les renovacions en l'època de Pere IV i dels Reis Catòlics), i va ser seu del Tribunal de la Inquisició i quarter militar.

Construït per Abú Ya'far Ahmad ibn Sulaymán al-Muqtadir Billah, també conegut com a Jafar (d'aqui deriva el nom del palau: lloc de Jafar). Exteriorment estava format per un recinte rectangular amurallat i reforçat amb setze torreons semicirculars, amb l'afegitó d'un torre de més grans proporcions coneguda com la Torre del Trovador. Interiorment, adapta la disposició dels castells omeies de Síria i Jordània. El palau taifal disposa d'un gran pati rectangular a cel obert, dos pòrtics laterals amb arqueries mixtilínies, i al fons, estàncies tripartites destinades a l'ús cerimonial i privat. Pel seu estil artístic, està considerat la baula entre l'art de la mesquita de Còrdoba i el nazari de l'Alhambra de Granada.




Entrem pel costat nord on es troben les estances més importants del palau islàmic amb el Saló Daurat i l'oratori. El terra era de marbre i les recorria un zòcal d'alabastre. Circundaba aquestes sales una banda de decoració epigràfica amb caràcters cúfics que reproduien sures coràniques.


El Saló Daurat, o dels Marbres, era la sala principal on el rei rebia als seus visitants. No ha quedat gairebé res de la seva decoració original, on tot el saló era una reproducció del firmament còsmic, amb símbols de poders que sobre l'univers exercia el rei de Zaragoza, apareixent així com a hereu dels califes. En el pòrtic d'entrada, es poden veure entre les filigranes la representació d'una au, el que és molt inaudit en l'art islàmic que prohibia les formes d'animals o persones.



En el racó oriental, hi ha un petit oratori de planta octogonal, on resava el rei, amb una portada que ofereix una decoració de guix amb motius vegetals i geomètrics que enmarquen un accés en forma de ferradura, d'inspiració cordobessa. En el seu interior, es pot apreciar, un fris amb text de l'Alcorà i restes pictòriques en la galeria superior d'arcs.




Totes aquestes sales s'obrien al Pati de Santa Isabel, amb uns curiosos recs i que rebé el seu nom, modernament, en record d'Isabel d'Aragó, filla de Pere III el Gran, que va neixer aqui i que va ser reina de Portugal i canonitzada en 1625.




Una vegada la ciutat passa a mans cristianes, l'Aljaferia passa a habilitar-se com a palau dels reis d'Aragó i església cristiana, i no va ser gaire canviada substanciament fins el segle XIV, amb l'actuació de Pere IV el Cerimoniós. Així, pujem a la primera planta, per accedir al Palau medieval, amb diverses sales. En la Sala de Pere IV es pot veure clar l'estil mudèjar aragonés i que impulsà el rei per tot el territori. Destaca els seus sostres mudèjars de fusta.

Des dels seus finestrals podem veure les reformes exteriors que a finals del segle XVI Felip II va ordenar al seu enginyer Tiburcio Spanocchi, constructor de la Ciutadella de Jaca, per tal d'adaptar-lo a les noves peces d'artilleria de l'e`poca, afegint baluarts pentagonals en els angles i un ampli fossar.



Un pasadís comunica amb la Torre del Trobador, la part més antigua del palau (segle IX o X), coneguda amb aquest nom pel drama romàntic d'Antonio García Gutiérrez (El trovador, de 1836), i convertit en llibret per a la òpera Il Trovatore, de Verdi. Usada com a torre de defensa i de l'homenatge, posteriorment va ser usada com a calabós de la Inquisició i pressó en els últims segles.



A continuació ve el Palau dels Reis Catòlics (1488-95), construït per ordre d'aquests en l'ala nord del recinte taifal, configurant una segona planta al damunt del palau existent. Primer, veiem la Sala de Santa Isabel que allotja un sostre pintat amb els emblemes reials i que destaca per les seves games cromàtiques utilitzades, i que ajuden a imaginar con havia de ser l'escalinata que veurem posteriorment, abans d'haver perdut la vivacitat dels seus colors.




Al costat, el Saló del Tron, concebut per a la celebració d'actes i cerimònies on destaca l'artesonat que decora el sostre, en fusta policromada decorada amb un gros pà d'or. El els seus casetons alternen florons de fullarasca i pinyes penjants amb els emblemes reials del nus tallat i les fletxes. Per sota, una galeria d'arcs conopials que podia servir com a tribuna d'invitats, i el terra imita, a mode de mirall, les formes del sostre, que reprodueix els quadrats amb els seus respectius octògons inscrits.





El proper lloc a visitar són les Sales dels passos perduts, on la gent esperava que els reis els rebessin.



La galeria era el pasador de les sales del palau, que dóna als jardins mitjançant banos soportats per columnes helicoidals. La porta que dóna al Saló del Tron mostra el conjunt heràldic de la Monarquia Hispànica, sostinguda per lleons, amb Castella i Lleó, Aragó i Sicília i una àmplia Granada, regne conquerit feia poc.



Finalment l'espectacular escalinata que dónava accés al palau reial, formada per un doble tram i il·luminats per finestrals ornamentats amb l'estil Reis Catòlics. El sostre, ricament adornat com les restants sales, estan decorades amb jous, símbol de Ferran el Catòlic i de fletxes, símbol d'Isabel la Catòlica.














Baixem al Pati de Santa Isabel, i al costat, podem veure el pati d'armes de l'antic quarter militar que hi havia durant els segles XVIII i XIX. Una espècie de rosa dels vents, al terra, indica les ciutats i anys on es celebraren les Corts Aragoneses.

Tornant, ens dirigim a les estances del sud, on es pot veure l'espectacular pòrtic amb una arqueria d'arcs mixtilínics de decoració geomètrica, amb major atreviment que en la part nord. Era l'avantsala a un gran saló amb la mateixa disposició tripartita de l'existent en la part nord.













A partir d'aqui, s'accedeix a la Sala dels Plens de les Corts d'Aragó, que reuneix als 67 diputats regionals (18 per Huesca, 14 per Teruel i 35 per Zaragoza). Des de l'any 2005, una reproducció d'una obra de l'artista Pablo Serrano presideix l'hemicicle, que representa un parlament obert, plural i transparent.





Finalment, i que hem vist al principi, a l'accedir al recinte del palau, hi ha l'església de Sant Martí (segle XIV), que va substituir a la capella romànica cistercenc del segle XII. La seva portada mudèjar en maó és del segle XV. Com en altres llocs del palau, abunden les quatre barres vermelles sobre l'or, senyera de la corona catalano-aragonessa.

Castells de l'Urgell



(07/09/2009) Al costat de Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, es troba la vila de Verdú, que disposa d'uns 1000 habitants. La seva història es remonta a molts temps enrera. Conquerida l'any 1055-56 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, la donà a Arnau Company i la seva família. El 1184 li es otorgada la carta de població, per Berenguera d'Anglesola, qui va cedir alhora els terrenys per construir les cases amb la condició que els habitants han de bastir les muralles, les torres i els portals. L'any 1227, la vila passa a Poblet, quan Guillem III de Cervera el va empenyorar per una croada a Terra Santa. Fins a la desamortització de Mendizabal, el 1835, els abats del monestir van regir els destins de la vila.

Al centre del poble es pot visitar el Museu de Joguets i Autòmats, en l'antigua Col·lectoria del monestir de Poblet, una casa del segle XVII, que allotja la col·lecció de Manel Mayoral, on destaquen objectes de futbol, joguets de llauna, atraccions de fira, entre els centenars de peces que es pot trobar.

El castell es troba tot envoltat de cases, que van començar a aixecar els carrers i places que formen ara la vila de Verdú, tal com s'ha comentat abans. Amb el traspàs de propietari a Poblet, l'antigua fortalesa es va convertir en residència palau, amb diverses sales (La Inferior, la Intermitja, destinada a magatzem i estables, la Sala Noble...). Destaca per sobre de les cases, la torre circular, d'uns 22m d'alçada situada al mig del pati.













Al costat, en la plaça Bisbe Comelles, es troba l'església parroquial de Santa Maria (segle XIII). Originalment d'una sola nau, amb l'ampliació de la població, va acabar sent un edifici amb tres naus, cobertes la central, amb una volta de canó lleugerament apuntada i les dues laterals amb volta de creueria.




A l'encreuament dels camins vells de Bellpuig i Anglesola, hi ha l'ermita de Sant Miquel (segle XIV). Segons la tradició, va ser erigida per un exvot de la família dels Cervera, per agrair l'ajut de l'aparició de Sant Miquel, que donà la conquesta de Cervera als sarraïns.


Ben aprop, trobem Ciutadilla, on al capdamunt d'un turonet es troba el seu castell, actualment en procés de rehabilitació, doncs es troba en estat semiruinós. Es té constància del castell, al segle XI, amb una referència de les muralles del mateix, en una sentència arbitral. Amb el castell de Verdú, formava part de la frontera que vigilava la darrera plaça musulmana de la zona, situada a la ciutat de Lleida. Gairebé sempre ha format part de la família dels Guimerà. A finals del segle XVI, Gispert de Guimerà va convertir l'antigua fortalesa medieval en un palau renaixentista, sent la part més signifitiva i la més remarcable del conjunt actual, la seva torre de l'homenatge.













Sortint del poble, i anant cap a Guimerà, trobem a la dreta de la carretera, les restes d'una església gòtica amb grans finestrals, que formava part del Monestir de Vallsanta, que es va començar a edificar l'any 1235. amb l'assentament de la comunitat de monges cistercenques de la Bovera (avui en dia, un santuari), també proper. Finalment, l'any 1589, les poques monges que hi havien, varen marxar.




L'atractiu de Guimerà és el nucli medieval de la població, un laberint de carrers que van pujant cap a l'església de Santa Maria o cap a la Torre, creant un original joc de formes arquitectòniques, amb arcades, porxos, cobertes, escales...




Al capdamunt del tot es troba el castell (segle XI), arran del procés de reconquesta i repoblació. Posteriorment es va anar ampliant, i amb el temps es convertí en un palau residencial. L'element més destacable que queda és la seva Torre de guaita, un edifici fortificat destinat a la vigilància i salvaguarda de la vall del Corb, que formava part d'una xarxa defensiva que es comunicava visualment amb altres torres de la zona.



Envoltant tota la vila, i les seves antigues muralles, hi ha una sèrie de portals. El Portal de l'església és un d'ells i era l'entrada que comunicava el castell amb les parets del campanar de l'església. També es conegut pel nom dels
Senyors d'Evol, per l'escut de la família que es pot veure al damunt de l'arc.


L'església de Santa Maria (segle XIV) va construir-se a iniciativa de Guerau Alemany de Cervelló i la seva muller. Amb una planta en forma de creu llatina, la nau central té tres trams amb voltes de creu i acaba en un absis pentagonal decorat amb un retaule d'alebastre de Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. El campanar és de base quadrada amb una coberta de terrat i adossat a la part esquerra de la façana, la qual té una portada amb motllures gòtiques, dins d'un esquema de quatre arquivoltes amb arcs apuntats.

La porta d'entrada està edificada amb una sèrie d'arcs reentrants, assentats damunt d'altres pilastres, amb capitells ricament treballats amb escuts heràldics i mascarons, entrelligats per fulles i branques d'heura. Sobre la porta, podem veure un finestral de tipus ogival.













Davant, en la plaça de l'esgésia, podem veure una sèrie d'arcades per aguantar la rampa de la plaça cap al portal d'Evol. En una d'elles, s'aixopluga un sarcòfag d'estil gòtic, amb l'àliga dels Aguiló, envoltada per escuts amb les torres dels Bellpuig.













A partir d'aqui, es començar a passejar pels seus carrers, i trobar-se amb la seva Plaça Major, la capella de Sant Esteve... i el Museu de Guimerà, on entre altres coses hi ha un monogràfic sobre els monestirs del Cister a l'Urgell.

Seguint la carretera, i ja en la comarca de la Conca de Barberà, trobem Vallfogona de Riucorb, que disposa d'un ampli balneari, a 1,5km, fondat a inicis del segle XX, per aprofitar les aigües mineromedicinals. El personatge històric i més important de la població és Francesc Garcia i Torres, conegut com el rector de Vallfogona, autor d'una àmplia obra poètica conservada només en part de comèdies.

Espluga de Francoli: XXXIX Festa de la Verema (2009)

Els dies 29 i 30 d'agost, va tindre lloc a l'Espluga de Francolí, la XXXIX edició de la Festa de la Verema, una festa anual de caire comarcal on durant un cap de setmana a la plaça del Casal s'ofereix una mostra de vins i productes del camp.



Dins de la mostra, amb la compra d'un tiquet, s'han pogut degustar vins, caves i tastar dolçs i embotits de diferents cellers, cooperatives i artesans de la Conca de Barberà i comarques veïnes. Entre els diferents actes que s'organitzen al voltant del món del vi, destaca el concurs de vins i caves de la Conca de Barberà, que enguany va celebrar la seva XIX edició, on els premiats van ser:

Millor vi blanc jove: LES TRES NAUS Macabeu 2008, del celler Agrícola de Rocafort
Millor vi rosat jove: RENDÉ MASDÉU Syrah 2008, de la bodega Rendé Masdéu
Millor vi negre jove: CASTELL DE LA COMANDA Ull de llebre 2008, de Castell d’Or
Millor vi negre jove fermentat i/o criat en barrica: ESPURNA Cf/Sy 2007, de Mas del Tossal del Viver Vitivinícola de Barberà
Millor vi blanc fermentat i/o criat en barrica: VIOGNIER 2007, de la bodega Rosa Mª Torres
Millor vi negre criat en barrica: RENDÉ MASDÉU Cs/Sy 2006, de la bodega Rendé Masdéu
Millor vi negre reserva: JOSEP FORASTER Selección 2005, de la bodega Mas Foraster
Millor cava brut: PORTELL 2007, de la bodega Vinícola de Sarral
Millor cava brut nature: FRANCOLÍ reserva, de Castell d’Or
Millor cava rosat: FRANCOLÍ Brut Trepat, de Castell d’Or

I el premi Jaume Ciurana concedit a l'empresa Concavins (Clos Montblanc), per la seva trajectòria empresarial a favor de la Conca de Barberà al llarg dels anys.



Altres actes celebrats que es varen organitzar va ser la proclamació de la pubilla i les dames d'honor de la festa, tallers infantils, i el diumenge un rally de cotxes antics...

La Festa Major de Sants (2009)

Després de la setmana gran del barri de Gràcia, ve la Festa Major del barri de Sants. Com Gràcia, Sants va ser una vila independent fins que es va agregar a Barcelona l'any 1897. La Festa es celebra anualment amb motiu de la festivitat del patró del barri, Sant Bartolomeu (el 24 d'agost).

Segons el periodista Albert Torras, autor del llibre "La Festa Major de Sants. Dels orígens a l'agregació", aquestes festes són de les més antigues que es celebren al món, amb més de 750 anys d'antigüetat, des que Sant Bartolomeu és el sant del barri...

Així, del 22 al 31 d'agost, es celebrà la Festa Major, on de diumenge a dissabte s'organitzaren festes populars amb concerts, activitats per a la mainada, balls, sardanes, havaneres, àpats, jocs, banys d'escuma i una llarga llista d'activitats per amenitzar la celebració a les veïnes i els veïns.


A l'igual que Gràcia, es realitza el concurs de carrers guarnits. Enguany, dotze carrers, es van presentar i...


El carrer guanyador va ser per tercer any seguit, el carrer d'Alcolea de Dalt que ha recreat escenaris de les quatre películes d'Indiana Jones, amb un pressopost de 3.000 euros, i on podem veure entre altres coses el submarí alemany U26 (de 20m de longitut), l'avio Ford trimotor, les vagonetes i rails de la mina del temple maleït així com el pont penjant, la façana del temple del Grial (Petra) i referències a l'últim film com la piràmide maia i l'esquel·let de vidre en el seu tro...













En segon lloc, ha quedat el carrer de Guadiana que ha recreat un tramvia del passeig de Gràcia, del segle XIX, i en tercer lloc, el carrer de Rosés que ens ha endinsat en un original jardí japonès amb material reciclat.

El circ ple de colors, del carrer Finlàndia i el casino montat en el carrer Valladolid, han aconseguit el quart i cinquè lloc en el concurs, respectivament...












** Fotos del dia 28/08/2009