Potsdam (I): Sanssouci

09/05) Aquest dia el dediquem a visitar Potsdam, la capital del land de Brandenburg. A uns 25km al sudoest de Berlín, es pot arribar fàcilment amb el S-Bahn. Amb un dia no n’hi ha prou davant dels atractius que ens ofereix la ciutat. Al menys, es necessitarien dos com a mínim, per a poder veure llocs com són els seus palaus (com Sanssouci, el Palau Nou i Cecilienhof) i jardins, testimonis de la importància de Potsdam en la història alemanya i del poder de la dinastia prussiana dels Hohenzollern. A més, trobem barris històrics com Alexandrowka, on hi havia la colònia russa, el barri dels teixidors, Webervietel i el barri holandès transmeteixen el sentiment d'una ciutat europea.

Sanssouci

Començem pel parc de Sanssouci, que ocupa unes 290ha i que conté diferents palaus, i concretament 7 que són seus de diferents museus i col•leccions, que es completen amb jardins geomètrics, terrasses, fonts i fantasies arquitectòniques que intenten rivalitzar amb el conjunt monumental de Versalles.

El primer que veiem és la Friedenskirche (1845-54), l'Església de la Pau, entrant per l'extrem est del parc. Per a construir-la es va basar en el model de l'església de Sant Climent de Roma. Les restes de Frederic Guillem IV i la reina Isabel estan aqui, i també en el mausoleu es troben les tombes del kaiser Frederic III i la seva dona Victoria, així com Frederic Guillem I.



El següent edifici que veiem és la Bildergalerie (1763), la Galeria d'Art, que va ser el primer edifici en Alemanya que es va fer ser destinar únicament a allotjar un museu. Construït per Johann Gottfried Büring, per allotjar la col·lecció de pintures de Frederic II, de diferents períodes. Podem trobar obres de Caravaggio, Rubens, Rembrandt o Van Dyck, entre altres.

El Schloss Sanssouci (1745-57) va ser la residència d'estiu de Frederic II el Gran, gran admirador de la cultura francesa, i que volia viure tranquilament en una zona fora de Berlín. D’aquí el seu nom: sans souci, en francès “sense preocupacions”. Construït sobre terrasses de vinyes per Georg Wenzeslaus de Knobelsdorff, seguint les idees i dibuixos del propi rei.

Es considerada l'obra rococo més important d'Alemanya, amb una façana groga d'una sola planta, de color pastís, i coronada per una cúpula verda que tanca una sèrie de sales ben adornades amb una diversa col•lecció d'objectes: rellotges, escultures i quadres del pintor favorit del rei, en Watteau. En el sortint central hi ha la sala circular on el rei es reunia amb els seus amics, entre els quals es trobava l'escriptor i filòsof Voltaire.



Darrera del palau, al nord, podem veure Ruinenberg. Per tal d'abastir les nombrosses fonts previstes pel parc, Frederic el Gran va construir un gran dipòsit d'aigua, l'any 1748. La zona que rodeja el dipòsit va ser decorat amb ruines antigues i artificials, com un temple, tres columnes jòniques...

A pocs metres del palau es troba el Historische Mühle, un molí històric, d'estil alemany que s'erigí al quedar inutilitzat un molí de cavallets de fusta, que datava del 1739 i que treballà durant uns 50 anys. Aquest molí es construí al voltant del 1790, d'estil alemany, però va ser completament destruït pel foc durant la II Guerra Mundial. Finalment, en ocasió del milè aniversari de Potsdam, l'any 1993, que va ser reconstruït. Avui en dia es pot trobar una exposició dels molins.


Un pel més abaix, es troben el pavelló d’estil rococó, les Schloss Neue Kammern (1747), Noves cambres del palau en alemany. Construït originalment com a hivernacle, Frederic el Gran les convertí en un palau ben decorat per a convidats.

El següent palau a veure, és l'Orangerieschloss (1851-64), utilitzat com a hivernacle i espai cultural. Construït per Ludwig Persius i Friedrich Agosto Stüler, d'acord amb els desitjos de Frederic Guillem IV que volia que es seguís un estil italià, aquest palau de més de 300 metres d'allargada, inclou hivernacles, fonts, escultures, terrasses... En l'interior i concretament en la Sala Rafael, la sala principal, s'exhibeixen unes 50 còpies d'obres de Rafael.





Al fons, podem veure el Belverede, que es va construir com a complement del Neues Schloss, sobre el pujol de Klausberg.




Sortim durant una estona del parc Sanssouci, per a veure una mena de petita villa italiana: el Krongut Bornstedt, al costat mateix del llac Bornstedt, on es realizen diferentes festes i celebracions durant tot l'any, amb una àmplia oferta culinària i productes artesanals.






Davant, hi ha el Bornstedt Cementiry, on hi ha enterrats entre altres nombrossos membres de la cort reial com metges i arquitectes, oficials de l'exèrcit i un dels participants en el complot per a matar Hitler, l'any 1944, en Kurt von Plettenberg... L'església amb el seu campanari separat va ser construït l'any 1842-43 pels desitjos de Frederic Guillem IV.

Tornem cap al parc, i trobem el monumental Neues Palais (1763-69), el Palau Nou. Va ser l'últim palau manat construir per Frederic el Gran en aquest parc, i la seva opulència i grandesa va servir com a recordatori de la potència que encara era Prússia, després de les penuries causades per la Guerra dels Set Anys (1756-63). Frederic rara vegada l'utilitzava i no va ser fins el reinat de Guillem II, l'últim kaiser d'Alemanya, que el convertí en la principal residència reial.

Obra de Büring i Manger, és un palau d’estil barroc format per un bloc central amb dues ales, coronada per una inmensa cúpula. Les seves façanes estan formades per un maó vermell amb ornamentacions en blanc, acompanyat d’una gran quantitat de figures. L'interior, amb més de 200 habitacions, està ple de luxosos salons cerimonials, galeries, habitacions privades i inclús un petit teatrel, el Schlosstheater. Darrera del palau, hi ha actualment la Universitat de Potsdam.



Tornem cap a l'entrada del parc i poder dinar en el centre de la ciutat, i veiem el Chinesisches Haus (1754-64), la Casa Xinesa, un pabelló de te que demostra la fascinació que es tenia en el segle XVIII per la cultura xinesa. Es un edifici rodó amb una decoració excesiva amb grans estàtues daurades, obra de Büring, per tal d'utilitzar-lo com a refectori en l'estiu. Avui allotja una exposició de porcellana de l'Asia oriental.











I amb això, acabem la visita a aqest inmens parc, deixant-nos encara coses per a veure com el Schloss Charlottenhof (1826-29), un petit palau d'estil neoclàssic, obra de Friedrick Schinkel per al príncep hereu Frederic Guillem, i els Römische Bäder ((1829-40), unes termes romanes construïdes també per Schinkel, inspirades en una típica villa de l’imperi romà.

Llegir més

Berlín (VII): El Museumsinsel

Després d'Alexanderplatz, anem cap al Museumsinsel (Illa dels Museus), la part nord de la Spreeinsel, una illa en el riu Spree.

Abans de veure els diferents museus, visitem la Berliner Dom (Catedral de Berlín), obra d'estil renaixentista de l'arquitecte Julius Raschdorff. S'acabà l'any 1905 i va ser inaugurada pel kaiser Guillem II. Va ser erigida sobre l'emplaçament de l'antiga catedral remodelada l'any 1822 per Schinkel. Com molts altres edificis, va ser durament bombardejada durant la II Guerra Mundial, i l'any 1974 va començar a restaurar-se. En el seu interior destaca la pila baptismal, l'altar major o l'orgue. Des de fora, es remarcable la seva cúpula de 74 metres d'alçada.

Per 5€ es pot entrar en la catedral... després de veure l'interior, es puja a la cúpula on es tenen més panoràmiques de Berlín. Després de baixar, s'accedeix a la Hohenzollerngruft (cripta dels Hohenzollern) on es troben diferents tombes dels Hohenzollern, la família reial en Prússia. Davant de la porta principal, es troba el Lustgarten, un jardí d'esbarjo.

La illa rep el seu nom degut al conjunt de museus que hi ha en aquesta zona, concretament cinc. Tant els diferents edificis com les col·leccions estan en procés de reorganització, rehabilitació i ampliació dels mateixos. Està previst que per l'any 2015 estigui acabat, segons un projecte en el qual s'uniran entre si quatre museus, mitjançant un Passeig Arqueològic, pel qual els visitants podran anar d'un museu a altra sense sortir al carrer. I també es construirà un edifici adicional d'accés, al costat del Neues Museum: la Galeria James Simon (en honor a un dels mecenes dels museus), que serà l'entrada principal al Museumsinsel i que canalitzi la gran afluència de visitants que s'espera que hi hagi.

Les col·leccions que s'uniren varen permetre una mirada unificada a l'art europeu des de l'antiguetat fins el segle XIX, presentada en els diferents edificis. Per això, el conjunt va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanidad l'any 1999. Les entrades als museus són gratuites els dijous a partir de les 1800h fins a les 2200h. Informació detallada dels edificis i col·leccions la podem trobar en http://www.museumsinsel-berlin.de

Al costat mateix de la Catedral, trobem el primer museu: l'Altes Museum (Museu vell), el més antic dels museus, i construït entre els anys 1823 i 1830, segons planols de Karl Friedrich Schinkel. Inclou característiques arquitectòniques que fins llavors es reservaven pels edificis reials: les divuit columnes, el gran vestíbul, l'escala i la rotonda com a lloc de reflexió. Molts d'aquests elements són homenatges al Panteó de Roma. El museu està dividit en dos parts:

En la part superior es troba el Museu Egipci i la Col·lecció de papir, en un espai de 1.300 metres quadrats. En el cor de la exposició hi ha el bust de Nefertiti (reina de la dinastia XVIII d'Egipte i muller del faraó Akenaton). La figura es va trobar el 6 de desembre de l'any 1912 per un grup d'arqueolegs alemanys en Tell el Amarna, en una excavació. Egipte continua reclamant la figura, per tal que torni al seu pais original. Es considerada com una de les manifestacions artístiques més belles de tots els temps.

El circuit comença amb una presentació d'escultures egípcies. Dos habitacions estan dedicades al període Amarna, al voltant de la època de Nefertiti. Segueixen dues seccions: una d'història cultural i un altra del Sudan històric. La Col·lecció de papir presenta mostres de la escriptura egípcia, en l'ala occidental. Completa el circuit exposicions de la vida del més enllà i la religió. Una vegada el Neues Musem estigui acabat de remodelar, la col·lecció passarà definitivament a aquest museu, que era el seu lloc original.

En la planta principal es troba la Col·lecció d'Antiguetats Clàssiques, distribuida en aquest museu i en el Pergamonmuseum. La que es troba en aquest museu exhibeix l'art i cultura de la Grècia Antigua: escultures de pedra, figures de bronze, gots, joies d'or, objectes d'argent... L'art etrusc i dels romans també està representats, on destaca els únics retrats de César i Cleopatra.

Aviat es va necessitar més espai pels tresors d'art que hi havia en Prúsia. Així, darrera de l'Altes Museum, es va construïr el Neues Musem (Museu nou). Va ser acabat l'any 1859 segons els dissenys d'August Stüler (deixeble de Schinkel). L'edifici quedà destrossat durant la II Guerra Mundial, quedant només les parets exteriors. A dia d'avui, l'estan reconstruïnt i està previst que hi vagi les col·leccions egípcies i prehistòriques, com era abans de la guerra.

Al costat hi ha l'Alte Nationalgalerie (Galeria Nacional Antigua), erigida l'any 1876, dedicada a la pintura i escultura alemanes, amb estils com el realisme, l'impressionisme i la època romàntica. A principis del segle XX, es va obrir la col·lecció a les pintures franceses. Les principals obres pictòriques són dels alemanys Menzel i Liebermann; dels francesos Monet, Cezanne, Renoir i Manet. I quan a les escultures, hi ha obres de Rodin i Schadow.

Darrera d'aquests dos museus, es troba el Pergamonmuseum (Museu de Pergamo), construït per Ludwig Hoffmann entre els anys 1910-30, segons dissenys d'Alfred Messel. En les seves tres ales, allotja la Col·lecció d'Antiguetats amb les sales d'arquitectura i escultures, el Museu de l'Orient Pròxim i el Museu d'Art Islàmic. Es el museu més nou dels cinc i es conegut a nivell internacional per les seves rèpliques d'imponents conjunts arquitectònics.

La Col·lecció d'Antiguetats allotja estructures arquitectòniques i escultures gregues i romanes. Gairebé a l'entreda mateix, hi ha el gran centre d'atracció del museu: l'Altar de Pèrgam (Asia Menor), de l'any 170 a.C., i descobert per arqueòlegs alemanys a finals dels segle XIX. L'altar, una plataforma en forma d'"U" que remata una columnata jònica, precedit d'una escalinata monumental, estava dedicat a Zeus, era una construcció inmensa, alçada sobre una escalinata i construïda en la zona sud de l'acròpoli de la ciutat. El seu fris d'escultures es troba entre les obres mestres de l'art helenístic i mostra la lluita entre els deus, defensors de l'ordre natural, i els gegants, promotors del caos.

Un altra de les obres a destacar és el portal del mercat de Mileto, que està en plena restauració quan hi vam anar. Es una façana de la època romana, del segle II a.C., que ocupa 29 metres d'amplada i 17 d'alçada.

El Museu de l'Orient Pròxim allotja 6.000 anys d'història, amb obres de civilitzacions de Mesopotàmia, Síria i Anatòlia. Els diferents objectes provenen bàsicament de les excavacions alemanyes de Babilònia, Asur, Uruk i Habuba Kabira. Les principals atraccions són les resconstruccions arquitectòniques de la Porta d'Ishtar (any 575 a.C.), d'un color blau vidriat que era un dels vuit accessos monumentals de la muralla interior que protegia la ciutat de Babilònia, i del carrer de les processons en la Babilonia de la època Nabucodonosor II (segle VI a.C.).


En el Museu d'Art Islàmic tenim art dels païssos islàmics des del segle VIII fins el segle XIX. Entre altres, destaca la façana de Msatta, regal del soldà turc al kaiser alemany, una façana del portal d'una residència del califa al-Walid II, en Jordània.

Finalment, en l'extrem nord, es troba el Bode Museum (Museu Bode), un edifici neobarroc coronada per una inmensa cúpula que va ser construït per l'arquitecte Ernst Eberhard von Ihne. Va obrir-se l'any 1904 amb el nom de Kaiser-Friedrich-Museum. Sota la planificació de Wilhelm von Bode, va acollir col·leccions pictòriques de la era cristiana. Després de la guerra, ha sofert diferentes reparacions, i a dia d'avui presenta diferentes col·leccions.

La Skulpturensammlung (Col·lecció d'Escultures) és una de les més grans col·leccions de la plàstica antiga a nivell mundial. Bode s'encarregà d'amplia-la mitjançant adquisicions, principalment d'escultures italianes, amb la finalitat d'aconseguir una presentació àmplia de la història de la escultura europea.


En el Byzantinische Kunst (Museu d'Art Bizantí) hi ha una col·lecció d'obres d'art de l'antiguetat tardía i bizantina on destaquen les obres d'art romà occidental i de l'imperi bizantí del segle III al XV, que contenen un gran nombre d'icones postbizantines i petites obres d'art.

El Gabinet Numismàtic va sorgir dels prínceps electors de Brandenburg. Es una de les col·leccions numismàtiques més importants del món i recull la crònica metàl·lica des dels principis de l'acunyació en el segle VI a.C. fins els euros del segle XXI.

Llegir més

Berlín (VI): Cap a l'Alexanderplatz

El próxim pas es anar caminant cap a l'Alexanderplatz. Tenim dues opcions: o passar per la Unter den Linden, i veure l'àmplia avinguda amb diverses institucions i llocs culturals, o vorejant el riu Spree. Agafem aquesta segona opció. Pel riu, contínuament passen diferentes embarcacions amb turistes que coneixen la ciutat des d'aquesta posició.


A mig camí, passem per la Museumsinsel (Illa dels Museus), però encara no hi entrem. Al costat, en la foto, podem veure el Bode Museum, un dels museus que conformen aquesta zona.



Abans de dinar, passem per la Oranienburger Strasse, on es troba la Neue Synagoge (Nova Sinagoga). Construïda entre 1859 i 1866, segueix l'estil mudèjar, i és el centre de culte jueu més gran i imponent del pais, amb capacitat per a 3.000 persones. El més representatiu és la cúpula daurada que corona l'edifici. Durant la Kristallnacht (Nit dels cristalls trencats), la sinagoga va patir greus desperfectes, igual que durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Es va reconstruir 50 anys més tard llevat de l'antiga càmera, on 8 pilars de marbre marquen l'emplaçament de l'arc de l'antiga construcció amb la finalitat d'emfatitzar la pèrdua soferta.

Seguint el carrer es troba el Hackeschen Höfe (Patis de Hacke), on hi ha un conjunt de patis interiors d'una sèrie d'edificis construïts en filera pel mecenes Kurt Berndt i l'arquitecte August Endell, l'any 1906. Formen un conjunt d'art-decó, amb les façanes de rajoles amb vidrieres blaves i vermelles.



Arribem als voltants de l'Alexanderplatz, on destaquen tres edificis. Primer hi ha la Marienkirche (Església de Santa Maria), la segona església de Berlín més antiga. La nau és del segle XV i la torre amb llanterna és una arrancada de fantasia afegida per Karl Gotthard Langhans, l'any 1790.

Al mig hi ha la font de Neptú i a l'altra extrem de la plaça, la Rotes Rathaus (l'Ajuntament Vermell), obra de Heinrich Friedrich Waesemann, que data de l'any 1689, i que s'inspirà en l'arquitectura municipal de la Itàlia renaixentista. L'edifici va ser remodelat durant la dècada dels 50, després dels danys que va sofrir durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'ajuntament de Berlín Est, amb la partició de la ciutat, i amb la reunificació, tornà a ser-ho de tota la ciutat.

Al fons d'aquest racó de la plaça, i visible des de molts punts de la ciutat es troba la Fernsehturm (Torre de televisió), de més de 360 metres, i que supera la Torre Eiffel de París, i un dels edificis més alts d'Europa. Construït en la època de la República Democràtica d'Alemanya com a símbol del Berlín oriental, l'any 1969. Va representar l'enblema dels avenços tecnològics i socials del món comunista.

Es pot pujar a la torre, previ pagament d'una entrada que és una mica cara (9€), que dóna una vista inmillorable de Berlín. Per unes escales, es pot pujar a un restaurant, situat a l'esfera, a una alçada de 203 metres, que va girant lentament sobre el seu eix, el que et permet veure tota la ciutat amb tranquilitat mentre es pren algun mos.




Baixem, i ens adreçem a l'Alexanderplatz. El nom ve donat pel tsar Alexandre I que la visità, durant l'any 1805. La plaça va ser redissenyada en els anys 60, en la època comunista. Pels costats, passen els tramvies, i en la mateixa es troba la font de l'amistat dels pobles.



A un costat, hi ha una estructura original que és un rellotje que indica la hora mundial.

Llegir més