Berlín (VI): Cap a l'Alexanderplatz

El próxim pas es anar caminant cap a l'Alexanderplatz. Tenim dues opcions: o passar per la Unter den Linden, i veure l'àmplia avinguda amb diverses institucions i llocs culturals, o vorejant el riu Spree. Agafem aquesta segona opció. Pel riu, contínuament passen diferentes embarcacions amb turistes que coneixen la ciutat des d'aquesta posició.


A mig camí, passem per la Museumsinsel (Illa dels Museus), però encara no hi entrem. Al costat, en la foto, podem veure el Bode Museum, un dels museus que conformen aquesta zona.



Abans de dinar, passem per la Oranienburger Strasse, on es troba la Neue Synagoge (Nova Sinagoga). Construïda entre 1859 i 1866, segueix l'estil mudèjar, i és el centre de culte jueu més gran i imponent del pais, amb capacitat per a 3.000 persones. El més representatiu és la cúpula daurada que corona l'edifici. Durant la Kristallnacht (Nit dels cristalls trencats), la sinagoga va patir greus desperfectes, igual que durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Es va reconstruir 50 anys més tard llevat de l'antiga càmera, on 8 pilars de marbre marquen l'emplaçament de l'arc de l'antiga construcció amb la finalitat d'emfatitzar la pèrdua soferta.

Seguint el carrer es troba el Hackeschen Höfe (Patis de Hacke), on hi ha un conjunt de patis interiors d'una sèrie d'edificis construïts en filera pel mecenes Kurt Berndt i l'arquitecte August Endell, l'any 1906. Formen un conjunt d'art-decó, amb les façanes de rajoles amb vidrieres blaves i vermelles.



Arribem als voltants de l'Alexanderplatz, on destaquen tres edificis. Primer hi ha la Marienkirche (Església de Santa Maria), la segona església de Berlín més antiga. La nau és del segle XV i la torre amb llanterna és una arrancada de fantasia afegida per Karl Gotthard Langhans, l'any 1790.

Al mig hi ha la font de Neptú i a l'altra extrem de la plaça, la Rotes Rathaus (l'Ajuntament Vermell), obra de Heinrich Friedrich Waesemann, que data de l'any 1689, i que s'inspirà en l'arquitectura municipal de la Itàlia renaixentista. L'edifici va ser remodelat durant la dècada dels 50, després dels danys que va sofrir durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'ajuntament de Berlín Est, amb la partició de la ciutat, i amb la reunificació, tornà a ser-ho de tota la ciutat.

Al fons d'aquest racó de la plaça, i visible des de molts punts de la ciutat es troba la Fernsehturm (Torre de televisió), de més de 360 metres, i que supera la Torre Eiffel de París, i un dels edificis més alts d'Europa. Construït en la època de la República Democràtica d'Alemanya com a símbol del Berlín oriental, l'any 1969. Va representar l'enblema dels avenços tecnològics i socials del món comunista.

Es pot pujar a la torre, previ pagament d'una entrada que és una mica cara (9€), que dóna una vista inmillorable de Berlín. Per unes escales, es pot pujar a un restaurant, situat a l'esfera, a una alçada de 203 metres, que va girant lentament sobre el seu eix, el que et permet veure tota la ciutat amb tranquilitat mentre es pren algun mos.




Baixem, i ens adreçem a l'Alexanderplatz. El nom ve donat pel tsar Alexandre I que la visità, durant l'any 1805. La plaça va ser redissenyada en els anys 60, en la època comunista. Pels costats, passen els tramvies, i en la mateixa es troba la font de l'amistat dels pobles.



A un costat, hi ha una estructura original que és un rellotje que indica la hora mundial.