Berlín (VII): El Museumsinsel

Després d'Alexanderplatz, anem cap al Museumsinsel (Illa dels Museus), la part nord de la Spreeinsel, una illa en el riu Spree.

Abans de veure els diferents museus, visitem la Berliner Dom (Catedral de Berlín), obra d'estil renaixentista de l'arquitecte Julius Raschdorff. S'acabà l'any 1905 i va ser inaugurada pel kaiser Guillem II. Va ser erigida sobre l'emplaçament de l'antiga catedral remodelada l'any 1822 per Schinkel. Com molts altres edificis, va ser durament bombardejada durant la II Guerra Mundial, i l'any 1974 va començar a restaurar-se. En el seu interior destaca la pila baptismal, l'altar major o l'orgue. Des de fora, es remarcable la seva cúpula de 74 metres d'alçada.

Per 5€ es pot entrar en la catedral... després de veure l'interior, es puja a la cúpula on es tenen més panoràmiques de Berlín. Després de baixar, s'accedeix a la Hohenzollerngruft (cripta dels Hohenzollern) on es troben diferents tombes dels Hohenzollern, la família reial en Prússia. Davant de la porta principal, es troba el Lustgarten, un jardí d'esbarjo.

La illa rep el seu nom degut al conjunt de museus que hi ha en aquesta zona, concretament cinc. Tant els diferents edificis com les col·leccions estan en procés de reorganització, rehabilitació i ampliació dels mateixos. Està previst que per l'any 2015 estigui acabat, segons un projecte en el qual s'uniran entre si quatre museus, mitjançant un Passeig Arqueològic, pel qual els visitants podran anar d'un museu a altra sense sortir al carrer. I també es construirà un edifici adicional d'accés, al costat del Neues Museum: la Galeria James Simon (en honor a un dels mecenes dels museus), que serà l'entrada principal al Museumsinsel i que canalitzi la gran afluència de visitants que s'espera que hi hagi.

Les col·leccions que s'uniren varen permetre una mirada unificada a l'art europeu des de l'antiguetat fins el segle XIX, presentada en els diferents edificis. Per això, el conjunt va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanidad l'any 1999. Les entrades als museus són gratuites els dijous a partir de les 1800h fins a les 2200h. Informació detallada dels edificis i col·leccions la podem trobar en http://www.museumsinsel-berlin.de

Al costat mateix de la Catedral, trobem el primer museu: l'Altes Museum (Museu vell), el més antic dels museus, i construït entre els anys 1823 i 1830, segons planols de Karl Friedrich Schinkel. Inclou característiques arquitectòniques que fins llavors es reservaven pels edificis reials: les divuit columnes, el gran vestíbul, l'escala i la rotonda com a lloc de reflexió. Molts d'aquests elements són homenatges al Panteó de Roma. El museu està dividit en dos parts:

En la part superior es troba el Museu Egipci i la Col·lecció de papir, en un espai de 1.300 metres quadrats. En el cor de la exposició hi ha el bust de Nefertiti (reina de la dinastia XVIII d'Egipte i muller del faraó Akenaton). La figura es va trobar el 6 de desembre de l'any 1912 per un grup d'arqueolegs alemanys en Tell el Amarna, en una excavació. Egipte continua reclamant la figura, per tal que torni al seu pais original. Es considerada com una de les manifestacions artístiques més belles de tots els temps.

El circuit comença amb una presentació d'escultures egípcies. Dos habitacions estan dedicades al període Amarna, al voltant de la època de Nefertiti. Segueixen dues seccions: una d'història cultural i un altra del Sudan històric. La Col·lecció de papir presenta mostres de la escriptura egípcia, en l'ala occidental. Completa el circuit exposicions de la vida del més enllà i la religió. Una vegada el Neues Musem estigui acabat de remodelar, la col·lecció passarà definitivament a aquest museu, que era el seu lloc original.

En la planta principal es troba la Col·lecció d'Antiguetats Clàssiques, distribuida en aquest museu i en el Pergamonmuseum. La que es troba en aquest museu exhibeix l'art i cultura de la Grècia Antigua: escultures de pedra, figures de bronze, gots, joies d'or, objectes d'argent... L'art etrusc i dels romans també està representats, on destaca els únics retrats de César i Cleopatra.

Aviat es va necessitar més espai pels tresors d'art que hi havia en Prúsia. Així, darrera de l'Altes Museum, es va construïr el Neues Musem (Museu nou). Va ser acabat l'any 1859 segons els dissenys d'August Stüler (deixeble de Schinkel). L'edifici quedà destrossat durant la II Guerra Mundial, quedant només les parets exteriors. A dia d'avui, l'estan reconstruïnt i està previst que hi vagi les col·leccions egípcies i prehistòriques, com era abans de la guerra.

Al costat hi ha l'Alte Nationalgalerie (Galeria Nacional Antigua), erigida l'any 1876, dedicada a la pintura i escultura alemanes, amb estils com el realisme, l'impressionisme i la època romàntica. A principis del segle XX, es va obrir la col·lecció a les pintures franceses. Les principals obres pictòriques són dels alemanys Menzel i Liebermann; dels francesos Monet, Cezanne, Renoir i Manet. I quan a les escultures, hi ha obres de Rodin i Schadow.

Darrera d'aquests dos museus, es troba el Pergamonmuseum (Museu de Pergamo), construït per Ludwig Hoffmann entre els anys 1910-30, segons dissenys d'Alfred Messel. En les seves tres ales, allotja la Col·lecció d'Antiguetats amb les sales d'arquitectura i escultures, el Museu de l'Orient Pròxim i el Museu d'Art Islàmic. Es el museu més nou dels cinc i es conegut a nivell internacional per les seves rèpliques d'imponents conjunts arquitectònics.

La Col·lecció d'Antiguetats allotja estructures arquitectòniques i escultures gregues i romanes. Gairebé a l'entreda mateix, hi ha el gran centre d'atracció del museu: l'Altar de Pèrgam (Asia Menor), de l'any 170 a.C., i descobert per arqueòlegs alemanys a finals dels segle XIX. L'altar, una plataforma en forma d'"U" que remata una columnata jònica, precedit d'una escalinata monumental, estava dedicat a Zeus, era una construcció inmensa, alçada sobre una escalinata i construïda en la zona sud de l'acròpoli de la ciutat. El seu fris d'escultures es troba entre les obres mestres de l'art helenístic i mostra la lluita entre els deus, defensors de l'ordre natural, i els gegants, promotors del caos.

Un altra de les obres a destacar és el portal del mercat de Mileto, que està en plena restauració quan hi vam anar. Es una façana de la època romana, del segle II a.C., que ocupa 29 metres d'amplada i 17 d'alçada.

El Museu de l'Orient Pròxim allotja 6.000 anys d'història, amb obres de civilitzacions de Mesopotàmia, Síria i Anatòlia. Els diferents objectes provenen bàsicament de les excavacions alemanyes de Babilònia, Asur, Uruk i Habuba Kabira. Les principals atraccions són les resconstruccions arquitectòniques de la Porta d'Ishtar (any 575 a.C.), d'un color blau vidriat que era un dels vuit accessos monumentals de la muralla interior que protegia la ciutat de Babilònia, i del carrer de les processons en la Babilonia de la època Nabucodonosor II (segle VI a.C.).


En el Museu d'Art Islàmic tenim art dels païssos islàmics des del segle VIII fins el segle XIX. Entre altres, destaca la façana de Msatta, regal del soldà turc al kaiser alemany, una façana del portal d'una residència del califa al-Walid II, en Jordània.

Finalment, en l'extrem nord, es troba el Bode Museum (Museu Bode), un edifici neobarroc coronada per una inmensa cúpula que va ser construït per l'arquitecte Ernst Eberhard von Ihne. Va obrir-se l'any 1904 amb el nom de Kaiser-Friedrich-Museum. Sota la planificació de Wilhelm von Bode, va acollir col·leccions pictòriques de la era cristiana. Després de la guerra, ha sofert diferentes reparacions, i a dia d'avui presenta diferentes col·leccions.

La Skulpturensammlung (Col·lecció d'Escultures) és una de les més grans col·leccions de la plàstica antiga a nivell mundial. Bode s'encarregà d'amplia-la mitjançant adquisicions, principalment d'escultures italianes, amb la finalitat d'aconseguir una presentació àmplia de la història de la escultura europea.


En el Byzantinische Kunst (Museu d'Art Bizantí) hi ha una col·lecció d'obres d'art de l'antiguetat tardía i bizantina on destaquen les obres d'art romà occidental i de l'imperi bizantí del segle III al XV, que contenen un gran nombre d'icones postbizantines i petites obres d'art.

El Gabinet Numismàtic va sorgir dels prínceps electors de Brandenburg. Es una de les col·leccions numismàtiques més importants del món i recull la crònica metàl·lica des dels principis de l'acunyació en el segle VI a.C. fins els euros del segle XXI.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada