Potsdam (I): Sanssouci

09/05) Aquest dia el dediquem a visitar Potsdam, la capital del land de Brandenburg. A uns 25km al sudoest de Berlín, es pot arribar fàcilment amb el S-Bahn. Amb un dia no n’hi ha prou davant dels atractius que ens ofereix la ciutat. Al menys, es necessitarien dos com a mínim, per a poder veure llocs com són els seus palaus (com Sanssouci, el Palau Nou i Cecilienhof) i jardins, testimonis de la importància de Potsdam en la història alemanya i del poder de la dinastia prussiana dels Hohenzollern. A més, trobem barris històrics com Alexandrowka, on hi havia la colònia russa, el barri dels teixidors, Webervietel i el barri holandès transmeteixen el sentiment d'una ciutat europea.

Sanssouci

Començem pel parc de Sanssouci, que ocupa unes 290ha i que conté diferents palaus, i concretament 7 que són seus de diferents museus i col•leccions, que es completen amb jardins geomètrics, terrasses, fonts i fantasies arquitectòniques que intenten rivalitzar amb el conjunt monumental de Versalles.

El primer que veiem és la Friedenskirche (1845-54), l'Església de la Pau, entrant per l'extrem est del parc. Per a construir-la es va basar en el model de l'església de Sant Climent de Roma. Les restes de Frederic Guillem IV i la reina Isabel estan aqui, i també en el mausoleu es troben les tombes del kaiser Frederic III i la seva dona Victoria, així com Frederic Guillem I.



El següent edifici que veiem és la Bildergalerie (1763), la Galeria d'Art, que va ser el primer edifici en Alemanya que es va fer ser destinar únicament a allotjar un museu. Construït per Johann Gottfried Büring, per allotjar la col·lecció de pintures de Frederic II, de diferents períodes. Podem trobar obres de Caravaggio, Rubens, Rembrandt o Van Dyck, entre altres.

El Schloss Sanssouci (1745-57) va ser la residència d'estiu de Frederic II el Gran, gran admirador de la cultura francesa, i que volia viure tranquilament en una zona fora de Berlín. D’aquí el seu nom: sans souci, en francès “sense preocupacions”. Construït sobre terrasses de vinyes per Georg Wenzeslaus de Knobelsdorff, seguint les idees i dibuixos del propi rei.

Es considerada l'obra rococo més important d'Alemanya, amb una façana groga d'una sola planta, de color pastís, i coronada per una cúpula verda que tanca una sèrie de sales ben adornades amb una diversa col•lecció d'objectes: rellotges, escultures i quadres del pintor favorit del rei, en Watteau. En el sortint central hi ha la sala circular on el rei es reunia amb els seus amics, entre els quals es trobava l'escriptor i filòsof Voltaire.



Darrera del palau, al nord, podem veure Ruinenberg. Per tal d'abastir les nombrosses fonts previstes pel parc, Frederic el Gran va construir un gran dipòsit d'aigua, l'any 1748. La zona que rodeja el dipòsit va ser decorat amb ruines antigues i artificials, com un temple, tres columnes jòniques...

A pocs metres del palau es troba el Historische Mühle, un molí històric, d'estil alemany que s'erigí al quedar inutilitzat un molí de cavallets de fusta, que datava del 1739 i que treballà durant uns 50 anys. Aquest molí es construí al voltant del 1790, d'estil alemany, però va ser completament destruït pel foc durant la II Guerra Mundial. Finalment, en ocasió del milè aniversari de Potsdam, l'any 1993, que va ser reconstruït. Avui en dia es pot trobar una exposició dels molins.


Un pel més abaix, es troben el pavelló d’estil rococó, les Schloss Neue Kammern (1747), Noves cambres del palau en alemany. Construït originalment com a hivernacle, Frederic el Gran les convertí en un palau ben decorat per a convidats.

El següent palau a veure, és l'Orangerieschloss (1851-64), utilitzat com a hivernacle i espai cultural. Construït per Ludwig Persius i Friedrich Agosto Stüler, d'acord amb els desitjos de Frederic Guillem IV que volia que es seguís un estil italià, aquest palau de més de 300 metres d'allargada, inclou hivernacles, fonts, escultures, terrasses... En l'interior i concretament en la Sala Rafael, la sala principal, s'exhibeixen unes 50 còpies d'obres de Rafael.





Al fons, podem veure el Belverede, que es va construir com a complement del Neues Schloss, sobre el pujol de Klausberg.




Sortim durant una estona del parc Sanssouci, per a veure una mena de petita villa italiana: el Krongut Bornstedt, al costat mateix del llac Bornstedt, on es realizen diferentes festes i celebracions durant tot l'any, amb una àmplia oferta culinària i productes artesanals.






Davant, hi ha el Bornstedt Cementiry, on hi ha enterrats entre altres nombrossos membres de la cort reial com metges i arquitectes, oficials de l'exèrcit i un dels participants en el complot per a matar Hitler, l'any 1944, en Kurt von Plettenberg... L'església amb el seu campanari separat va ser construït l'any 1842-43 pels desitjos de Frederic Guillem IV.

Tornem cap al parc, i trobem el monumental Neues Palais (1763-69), el Palau Nou. Va ser l'últim palau manat construir per Frederic el Gran en aquest parc, i la seva opulència i grandesa va servir com a recordatori de la potència que encara era Prússia, després de les penuries causades per la Guerra dels Set Anys (1756-63). Frederic rara vegada l'utilitzava i no va ser fins el reinat de Guillem II, l'últim kaiser d'Alemanya, que el convertí en la principal residència reial.

Obra de Büring i Manger, és un palau d’estil barroc format per un bloc central amb dues ales, coronada per una inmensa cúpula. Les seves façanes estan formades per un maó vermell amb ornamentacions en blanc, acompanyat d’una gran quantitat de figures. L'interior, amb més de 200 habitacions, està ple de luxosos salons cerimonials, galeries, habitacions privades i inclús un petit teatrel, el Schlosstheater. Darrera del palau, hi ha actualment la Universitat de Potsdam.



Tornem cap a l'entrada del parc i poder dinar en el centre de la ciutat, i veiem el Chinesisches Haus (1754-64), la Casa Xinesa, un pabelló de te que demostra la fascinació que es tenia en el segle XVIII per la cultura xinesa. Es un edifici rodó amb una decoració excesiva amb grans estàtues daurades, obra de Büring, per tal d'utilitzar-lo com a refectori en l'estiu. Avui allotja una exposició de porcellana de l'Asia oriental.











I amb això, acabem la visita a aqest inmens parc, deixant-nos encara coses per a veure com el Schloss Charlottenhof (1826-29), un petit palau d'estil neoclàssic, obra de Friedrick Schinkel per al príncep hereu Frederic Guillem, i els Römische Bäder ((1829-40), unes termes romanes construïdes també per Schinkel, inspirades en una típica villa de l’imperi romà.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada