La Cartoixa d'Escaladei

(12/08/2008) A uns 38km de Reus, en la vessant meridional de la Serra del Montsant, en la comarca del Priorat, es troba les restes de la primera cartoixa de la Península Ibèrica: Santa Maria d'Escaladei. El monestir es troba en el mateix poble del mateix nom, dins del terme municipal de la Morera del Montsant, que es troba a uns 5km. Es juntament amb Siurana un dels grans atractius de la comarca. Durant el seu temps, la cartoixa anà adquirint gradualment més domini i jurisdicció sobre els pobles del voltant, i així va néixer el Priorat, i que donà nom a la comarca.



Els seus origens es remonten a l'any 1194, quan el rei Alfons I el Cast donà les terres properes al nucli de Poboleda a l'orde cartoixana (que va néixer a finals del segle XI a Grenoble), ja que la corona catalano-aragonessa necessitava repoblar el territori, després de la reconquesta de la Catalunya Nova sobre els moros. L'indret definitiu, on s'assentaren, complia molts dels requisits que l'orde volia: solitut, poc ventòs, que tingués bona defensa i ben proveit d'aigua.

Durant la seva història, el monestir va arribar a tenir tres claustres, i trenta cel·les, al voltant dels mateixos (12, 12 i 6 respectivament), on vivien reclossos en solitut i silenci els monjos cartoixans anomentats pares. Degut a les diverses ampliacions i varietat d'estils, la comunitat va emprendre una reforma de tot el conjunt, que durà durant els segles XVI-XVIII, que li donà un caire classicista i barroc al recinte. El monestir va ser un focus de cultura i d'art de primera magnitut, on destacava la seva escola pictòrica. L'any 1835, amb la desamortització de Mendizabal, els cartoixans, a l'igual que les demés ordes, van ser expropiats i abandonaren el monestir, fet que contribuí al saquejament immediat de l'edifici, i a la seva destrucció gairebé total, que es com avui en dia ha quedat.


Al costat del pati de l'entrada, on hi havia l'atenció tant als visitants de la cartoixa com de les persones que demanaven caritat, es trova l'edifici dels serveis, una dependència amb planta baixa, primer pis i golfes, que s'usava com a magatzem, cavallerissa i habitatge dels servents (aqui es on es pot comprar l'entrada i poder accedir a la resta del recinte).


Passada la porteria, que dóna accés a la clausura, es troba el Pati de l'Ave Maria, delimitat a ambdós costats, per un alt mur que aillava als monjos de l'exterior (només en roman un). Segons sembla, cada vegada que es passava per aqui, s'havia de resar un ave maria a la Mare de Déu.


Al final del pati, hi ha un dels elements més identificadors de la cartoixa, la Façana de Santa Maria, d'estil classicista. A l'eix central hi ha una gran portalada de mig punt i sobre aquesta roman la figura de la Mare de Déu, d'alabastre (és l'original) feta per Antoni Naveros, l'any 1559.


Passat un pati on hi havia diferentes estances, com la farmàcia, s'arriba a la placeta de l'església. A la part esquerra, es trobava les cel·les del pare procurador, que s'encarregava de les tasques administratives, i del pare prior. A la dreta, l'Església de Santa Maria (1203-1228), d'una sola nau amb una volta de canó apuntat. La façana originalment era de pedra vermellosa, però amb la reforma del segle XVII, passà a ser d'estil clàssic, de marbre. Amb l'abandonament del monestir, tot el marbre del mateix, va ser agafat i les pedres es troben en moltes de les cases de la comarca.



A continuació ve el Claustre Gran (segle XIII), envoltat per les 12 primeres cel·les. En un principi era més petit, però amb la reforma del segle XVII es va ampliar i redecorat amb estil classicista. En el pati interior, hi havia el cementiri.

A mà esquerra, es troba la reconstrucció d'un fragment de la galeria del claustre i d'una de les cel·les. La decoració era molt austera, i al costat de la porta de la cel·la (que només es pot entrar amb la visita guiada) es pot veure una petita finestra per on els germans deixaven el menjar i beure als pares. En forma de diagonal, de tal manera d'evitar el contacte entre l'interior i exterior i garantir així la soletat i silenci del monjo.



La cel·la era l'element vital del monjo cartoixà. Era on vivia i passava la resta de la seva vida. Era com un petit apartament amb planta baixa i golfes, amb un jardinet. La distribució que hi havia en Escaladei era la que es pot veure en el planol adjunt.


Un petit vestíbul aillava l'estança del claustre, i en un petit pedestal, el pare podia deixar notes quan li feia falta alguna cosa. A continuació, la Sala de l'Ave Maria, una àmplia sala amb reclinatori i una imatge de la Mare de Déu. Cada vegada que es pasava per aqui, s'havia de fer una pregària.


El cubiculum, amb llar de foc, era el lloc on el pare dormia i menjava.



La sala on gairebé passava tot el dia el monjo era en l'oratori-estudi. Si s'observa bé, només hi ha dos llibres. Aquest era el número que pemetia la norma cartoixana que un monjo podia tindre, apart del seu llibre d'oracions.

Apart hi havia un rentador on el monjo tenia cura de la seva higiene personal, així com una comuna individual per a ell. En el porxo, un safareig li proveïa de l'aigua necessària per a ell i el jardí. Al costat, unes escales li donaven accés a un hort que havia de cuidar, així com el jardí mateix. Dues habitacions més li donaven accés a la llenyera, on ell mateix tallava la llenya necessària i un taller amb el seu ofici específic (de fuster, de ceramista, de pintor...)

Amb això, s'acaba la visita guiada, i es continua passejant pel claustre major, passant per les Capelles, el Sagrari, el Refetor i els dos Claustres restants.

Per si es té ganes de caminar, al costat mateix del monestir, es pot fer un itinerari pels voltants, amb una durada al voltant d'1h30m, on es pot veure una mica del Montsant i l'entorn on estava ubicat aquest recinte monàstic.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada