La Festa Major de Gràcia (2008)

Les festes del barri barcelonès de Gràcia són una de les més populars que es celebren arreu de Catalunya. Enguany es preveu que passin pels seus carrers més de dos milions de visitants, el que pot donar una idea de com pot estar massificat en les hores de màxima assistència. Gràcia va ser fins a finals del segle XIX un poble independent de la ciutat de Barcelona, però amb la construcció de l'Eixample connectà els dos nuclis de població, passant a ser un barri més de la ciutat comtal.

L'origen de les festes no és gaire clar. Es té constància des de mitjans del segle XIX, quan ja es consolidaren definitivament. Són unes festes on durant tot el dia i per la nit es celebren activitats en els diferents carrers i plaçes decorades: teatre, concerts, sopars a l'aire lliure... Des dels anys 20, en el segle XX, es celebra el concurs de carrers guarnits, on els veins hi participen activament. Així, una de les grans atraccions de les festes es passejar-se pels seus carrers ornamentats amb diferentes temàtiques, materials i estils i per les seves places, on es celebren activitats diverses.

Aquest any, el primer premi d'honor va correspondre al carrer Joan Blanques de Baix, guarnit com una merceria, i en homenatge a les àvies que cada any participen en la decoració del guarniment. El conjunt representa el mon de les labors on queda reflectit molt dels elements que s'utilitze com les agulles de cosir, fils, rodets, ganxets... Es va tardar gairebé 6 mesos en fer-se, i participaren unes 10 persones en la seva elaboració. També han guanyat el premi a la il·luminació i al millor sostre.



El segon premi ha estat per a Joan Blanques de Dalt, engalanat en homenatge a la cançó Gràcies, vida, gràcies, del cantautor Joan Isaac (tradicionalment, cada any està dedicada a una determinada cançó), amb un colorit contrast de llums florals, fent una passejada pels colors vius de la primavera i els colors suaus i càlids de la tardor.



El tercer lloc ha sigut per un dels favorits de sempre: el carrer Verdi del Mig, dedicat a la lluita lliure mexicana, molt arrelada en la cultura popular de Mèxic. La decoració està formada per lluitadors amb màscares de colors, un ring decoratiu situat en l'entrada de Providència i un sostre format per més de 600 ninots negres.



Amb la celebració de l'any Rodoreda, la Plaça Rovira ha volgut fet un homenatge a l'escriptora Merçè Rodoreda, autora de La Plaça del Diamant, amb un guarniment anomenat El terrat de la Colometa, convertint la plaça en un immens terrat amb els elements típics: la roba estesa, el safareig, el colomar... (han obtingut el desè premi)




Amb un Buda gegant a l'entrada, el carrer Tordera ha fet una aposta pel Tibet, amb al·lusions a la pau i precisament en l'any en què ha destacat la seva lluita d'independència sobre la Xina (cinquè premi).



El carrer Fraternitat han guarnit el seu carrer amb la finalitat de semblar una cova, i evocat el viatge al centre de la terra (sisè premi).



El premi a la millor entrada va ser pel carrer Progrés, amb un gran diable, i obtenint el vuitè premi en el concurs general, dedicat a les Festes populars de Catalunya.

















Enguany, algo més d'una quinzena de carrers i places estaven adornades. S'ha de tindre en compte que cada any, n'hi ha menys, com demostra el fet que molt temps enrera, s'havia arribat a més de seixanta carrers.

(Fotos del dia 17/08/2008)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada