Tenerife (IV): La Orotava

(10/01) Ben aprop del Puerto, la primera parada del dia és la Villa de la Orotava, situada en la vall que porta el mateix nom, envoltada de plantacions de plàtans.

Marcat pel desnivell de la zona, La Orotava té els seus origens l'any 1502, quan s'inicià el repartiment de les terres entre els espanyols, una vegada conquerida la illa, aconseguint l'època de major esplendor durant el segle XVII, amb l'exportació de vi, i decliu al següent segle per la crísi vinicola. Pel nuci, es van erigir ermites i convents vinculats a les famílies terratinents amb l'objectiu de consolidar el veinatge i erigir referents culturals per l'alta societat.


El seu centre històric està degudament delimitant i està classificat com a Conjunt Històric-artístic. Aparquem en un parking i sortim davant de la Casa Llarena (segle XIX) que projectà l'arquitecte Manuel de Oraá, amb un estil clasicista de tipus romàntic.



Al final del carrer, l'església de la Concepció, inaugurat l'any 1788, i erigit on hi havia una ermita del segle XV. Constitueix l'edifici més important d'art barroc de les illes. En el seu interior destaquen els seus retaules així com joies que van ser portades d'Amèrica.


La casa del carrer León número 1 és la Casa Urtusáustegui, on va neixer l'humanista Juan Antonio de Urtusaústegui. De tendència racionalista d'estirp clàsica, segueix la moda que hi havia en les illes canàries durant la meitat del segle XVIII.



En la plaça de la Constitució, sobre l'antigua ermita de San Roque, l'any 1671 començaren les obres del Convent de Nuestra Señora de Gracia. El conjunt actual està format pel recinte del convent, organitzat al voltant d'un claustre, i l'església de San Agustín, de planta basilical, dividida en tres naus mitjançant columnes d'ordre toscà.




Com en moltes altres parts de la illa, el Teide omnipresent es visible.











La Casa Salazar (1910), en el carrer Inocencio García número 1, sobresurt per la seva façana on es mesclen l'estil del Modernisme amb el Neogòtic. Es una composicio assimètrica on s'usen elements medievals, com l'arc apuntat, òculs, florons... i modernistes, com el ferro forjat dels balcons, vitralls i elements d'ornament interior.


Passant per la plaça Patricio García, hi ha la Casa Machado. Aqui va morir el bisbe de Canàries Bernardo de Vicuña y Suazo, el 1705, i l'any 1836 va neixer Felipe Machado y Benítez de Lugo, un reconegut pintor i alfombrista.




Al final del carrer Cólogan, la Casa Cólogan. Externament destaca la coberta a quatre aigues, pròpies de l'arquitectura mudèjar, finestres de guillotines i una porta d'accés a un extrem. La escalinata de pedra li dóna un aspecte senyorial. Dins de la casa, sobresurt un pati al qual del mateix es distribueixen les dependències i uns grans jardins en la seva part de darrera.

Situada en el carrer Colegio número 6, trobem la Casa Monteverde. A mitjans del segle XIX va ser el bressol d'una de les tradicions que més defineixen a La Orotava: les alfombres de flors del Corpus Christi. La família Monteverde, sota la inspiració de Leonor del Castillo, van fer una alfombra de flors per a festejar el pas de les Andas del Corpus per davant de la seva casa particular. Així, aquests tapissos de flors i arenes volcàniques van començar a fer-se populars. Confeccionats en els carrers del casc antic on es mostren escenes religioses i motius ornamentals, la més important es la que es fà en la plaça de l'ajuntament, cobrint-la tota. Davant de la casa, es pot veure un esbòs de la primera alfombra realitzada l'any 1847.

Tornant a la casa, l'edifici s'articula a partir d'un gran pati central, al qual s'accedeix per un ampli vestíbul obert des de la façana. Aqui va residir, l'any 1864, l'infant Enric de Borbó, el primer membre de la família real que va visitar les Illes Canàries.

Ben aprop, la Casa Ponte Fonte (Lercaro), que va construir-se per ordres de Jerónimo de Ponte Fonte y Pagés, per a vincular el seu mayorazgo (institució de l'antic dret castellà que permitia mantindre un conjunt de bens vinculats entre si de tal manera que no es pogués trencar aquest vincle al passar a mans dels hereus). Sobresurt la tasca de fusteria de les finestres i balcons.













Una mica més amunt, comença una sèrie de molins d'aigua. Des del segle XVI, n'hi havia tretze i aprotitaven la força de l'aigua per a generar l'energia necesària per a poder moldre el gofio, una farina de cereals torrats, que va constituir durant molts segles l'aliment bàsic dels canaris. Avui en dia, es conseven deu, i es localitzen sobre un imaginari cami de l'aigua, un canal que els vincula i on també es troben safarejos i beuradors d'ús públic.



Al final del mateix carrer Colegio, o començament segons d'on es vingui, hi ha la Casa Díaz Flores, d'estil clasicista articulada en dos alçades. Abans, sobre aquest solar, es trobava un col·legi jesuita, i després de l'expulsió de l'ordre, l'inmoble desenvolupà funcions de pressó, magatzem i consistori, fins que es cremà l'any 1841.

Finalment arribem a la joia de la Villa, les Cases dels Balcons. Està formada per tres cases: la Casa Méndez-Fonseca (1657), on destaca la façana articulada en tres alçades on sobresurt un balcó corredor de fusta i cinc balcons descoberts de forja. Al costat, la Casa Jiménez-Franchi (1642), que aporta una major elegància a l'anterior casa a nivell de façana, on el balcó corredor i les finestres presenten una profusa ornamentació. Per últim, la Casa Molina (anterior al 1593), on destaca la seva portada tard-renaixentista, franquejada per dues pilastres encaixades i singularitzada per un balcó.

Té un pati interior, que es pot visitar, molt decorat amb flors i plantes, on també podem veure decoracions i peces de fusta molt treballades. La funció de l'inmoble està destinada a la divulgació de la cultura i tradicions canàries. En les diferents cambres de la casa s'exposen a la venda productes artesanals com terrisseria, cistelleria i brodats, entre altres.



Una mica més amunt, davant d'una petita plaça, hi ha l'església de San Francisco i l'Hospital de la Santisima Trinidad. Erigit sobre l'antic convent de San Lorenzo (1519), el 1801 va ser destruit per un incendi. Va ser reconstruït amb l'ús d'antics elements del convent, com el pòrtic d'entrada, l'alçat de galeries al voltant del pati i l'escala d'accés a la clausura. L'església va quedar singularitzada per una portada de canteria d'estil barroc. Després de la desamortització del 1848, es trasl·lada a aquestes dependències l'Hospital.

Tirem cap a l'ajuntament, i aprop de la plaça hi ha la Casa Benítez de las Cuevas, del segle XVII, emplaçada entre dos carrers, presentant un parell de façanes, i la Casa Benítez de Lugo, també del segle XVII. La vinculació als Marqueses de la Florida, el feren convertir en un referent cultural i polític de les personalitats que visitaven la villa.




En la plaça de l'ajuntament, es forma l'alfombra més gran del Corpus. Sobre el lloc on hi havia un antic convent, la desamortització que hi va haver en tota Espanya, va fer que l'any 1868 es derribés i erigís l'actual edifici d'estil neoclàssic.



De camí cap al cotxe, passem per davant de la Casa Benítez Lugo Viña, d'estil neoclàssic.

Aprop de la ciutat, es troba Pueblo Chico, un petit parc temàtic on es recrea amb miniatures l'arquitectura i paissatges més emblemàtics de les Canàries.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada